Any 1980 a 1989:
El mes d'abril de l'any 1981. un grup de vilatans format per la Eulàlia Canals, Gascón Dabat, Joan Lladó, Francesc Lladó, Domènec Torres, Antoni Graell i Marcel Lladó, després d'algimes converses i deliberacions es confabularen per portar a terme el seu ensenyament; circumstància que es produïa en condicions totalment improvisades, però gràcies a la col·laboració entusiasta dels senyors Sr. Francesc Ginesta i Josep Llinàs de Mataró, professor i ajudant que de seguida reberen l'estima dels assistents. Es va fer la convocatòria i rebé una molt bona acollida í de seguida, s'iniciaren les classes semi teòriques i pràctiques al pati lateral del col·legi de les Religioses Franciscanes Missioneres,
gràcies a la col·laboració de la lloable Mare Superiora de l'orde.
L'emblema de l'entitat va ser obra d'Antoni Ainé. S'inicià el curset i durà força temps, i els organitzadors conjuntament amb els professors, convocaren els seus alumnes Í pares respectivament en diversos aplecs: el del Corredor, el de Canyamars i una actuació al Casal d'Avis de Mataró. Aconseguiren un èxit inesperat, els assistents a aquests cursets de sardanes, principalment joves, eren acompanyats a tot arreu per marcs i parcs, la qual cosa donava gruix social i enfortia la pinya de la iniciativa. També es ballava el "Galop", el seu ritme viu i accelerat, engrescava dansaires i espectadors tant grans com petits. La sorpresa de l'èxit aconseguit donà motius per a que en poc temps es planteges donar futur a aquelles activitats. Es plantejàren de crear una entitat cultural, sobretot després de connectar amb el matrimoni Muñoz-Clos i fou
així que sorgí "Amics de la Cultura i l'Esplai", entitat dedicada a potenciar i difondre el nostre folklore i cultura. Carme Muñoz va prendre el timó de les activitats i els antics fundadors ens decidírem a formar part de ta Junta Directiva. S'acordà la creació de la secció de l'Esbart Dansaire d'Argentona, la qual aniria a càrrec de la senyora Carme Muñoz; també es crearen altres seccions; la de bici-trial que dirigia l'argentoní Pius Ferrer,
pels seus coneixements de la matèria i la resta de membres de la junta amb altres col·laboradors duien a la pràctica les diferents activitats. Tingueren lloc diverses exhibicions de bici-trial amb gran èxit, algunes dintre del casc urbà (Plaça Nova i les Escoles), Í d'altres en llocs escollits de la muntanya. Malgrat els èxits aconseguits la
incompatibilitat de caràcters no permeteren gaires més actuacions.
També es creà una secció d'escacs i un altra de pintura, que malgrat la bona intenció, no fou massa persistent en la seva actuació.
Mesurades les possibilitats de l'equip humà, centraren els seus esforços en l'esbart i malgrat la manca de recursos econòmics, amb gran èxit, el 7 d'octubre de 1985. es va ter la presentació pública de l'Esbart Dansaire d'Argentona.
Per poder accedir a subvencions de la Generalitat, de particulars i de l'Ajuntament, la junta va acordar proveir-se d'uns estatuts que un cop confeccionats i presentats a la Generalitat, amb data 10 de juny de 1988. foren aprovats definitivament el 5 d'octubre del mateix any.
Durant un llarg període d'anys l'Esbart Dansaire d'Argenrona anà acunuilant èxits i es dotà d'estendard, es portaren a terme forces actuacions tant locals com externes.
Així participaren en els aplecs d'esbarts que cada any se celebraven a Montserrat organitzats per l'Obra del Ballet Popular, també a Montbau (Barcelona) i altres
actuacions en innombrables indrets. Aquestes activitats provocaven una necessària i
constant actualització de l'estructura de l'entitat: nous balls, nous dansaires i nova vestimenta. Bona part d'aquestes feines foren realitzades o capitanejades per la senyora Muñoz, a qui mai li mancà la col·laboració de la junta i la incorporació d'altres persones. El vestuari seguint els cànons marcats per l'Obra del Ballet Popular, també s'anava actualitzant; amb la col·laboració d'Eulàlia Vinyals, tma gran modista, i de Maria Crivillé, l'Eulàlia Canal, la Maria Rosa Forns, la Teresita Parera i d'altres.
Un dels moments de més glòria de l'entitat foren els viatges a l'estranger, tasca en la qual va participar com organitzador en Joan Clos, que també s'ocupava dels efectes musicals.
El primer viatge el varen efectuar l'any 1986 a Anvers (Bèlgica), Lieja, Huy i una petita escapada a la ciutat de Bruixes i de retorn visitàren París. Al llarg d'aquest viatge es feren divcnses actuacions, amb una bona qualitat de ball. Les més ovacionades tingueren lloc al
davant de grans auditoris. En aquest viatge visitaren el Casal Josep Carner (Anvers), que acull exiliats o els seus descendents.
L'any 1987, tingué lloc cl viatge a Dinamarca, particularment centrat a la ciutat de Copenhaguen on durant cinc dics estigueren hostatjats en una residència escolar. El motiu del viatge era invitació de! Consulat Espanyol de Copenhaguen. Precisament, a l'Institut de Cultura tingué lloc una de les actuacions més completes, acompanyada d'una calorosa recepció amb l'assistència del cònsol espanyol i d'un públic format per catalans, espanyols i danesos. El fet va tenir tenir ressò força important en la premsa local de Copenhaguen. Una altra de les actuacions tingué lloc a l'Escola Den Klassenske Legat Skole; es donava la circumstància que la filla de la guia i traductora de l'expedició, la senyora Mari Paz Narbón, casada amb un danès, estudiava en l'csmcntat centre. També en aquella ocasió l'esbart dansaire obtingué un gran èxit. Un altre fet anecdòtic d'aquest viatge fou la visita a la fàbrica de cervesa Tuborg Bryggerie gràcies a les gestions del marit de la guia senyor Jan Bengtsson; va ésser una sorpresa per a molts dels que integràvem l'expedició. Té una extensió d'uns sis quilòmetres quadrats i el desplaçament pel seu interior Í les instal·lacions el férem amb autocars que la mateixa companyia tenia per aquesta finalitat.
Un altre viatge a destacar és el realitzat a la ciutat de Hannover, a Alemanya amb actuacions brillantíssimes, amb visites a diversos indrets i ciutats dels voltants. També tinguérem temps per fer una escapada a Berlín ciutat en la qual en aquells moments encara es podia veure el mur que la dividia.
Any 1990 a 1999:
Arribà un moment que es van sentir preparats per a recuperar cl ball de Gitanes d'Argentona, una dansa netament argentonina, desenfadada Í popular, que passà a
formar part del repertori de l'esbart. No va ésser una tasca fàcil, donat que l'última vegada que es va ballar el Ball de Gitanes va ser pel Carnaval de l'any 1936, poc abans de l'inici de la Guerra Civil. Malgrat aquestes dificultats i la distància en el temps, van buscar la partitura i la va fer actualitzar i també van fer el vestuari. A tal fi es consultaren antigues
fotografies amb la intenció de crear la comparsa i la coreografia addient. La preparació fou llarga però el 4 de març de 1990, s'estrenà el Ball de Gitanes al davant de
l'Ajuntament d'Argentona. A partir de la Festa Major de Sant Domingo del mateix any va ser presentat en el programa de Festes pel seu interès especial i cultural, obtenint gran èxit de públic. A partir d'aquest any era obligat ei primer dia de la Festa Major assistir a la representació del Ball de Gitanes d'Argentona.
En el decurs d'aquest període cal assenyalar la recuperació el Ball del Ciri, una altra dansa típica d'Argentona de tradició immemorial i que feia molts anys que no era ballada. És una dansa relacionada amb celebracions religioses i que ja era ballada l'any 1752 perquè tenien documentades les activitats a través dels administradors del Ciri i de l'Ascensió de la Parròquia de Sant Julià d'Argentona.
L'Esbart Dansaire d'Argentona, en aquest període de màxim esplendor, disposava d'un repertori de més de 70 danses tradicionals catalanes i del Rosselló.
L'esbart va prendre part en les cerimònies d'inauguració dels Jocs Olímpics i Paralímpics
de Barcelona 92.
Al marxar la senyora Carme Muñoz per motius de salut l'any 1997 a residir en una població pirinenca, el Ball de Gitanes es continuà oferint per la Festa Major sota la direcció del nou director Vicenç Garriga i l'entitat fou presidida i gestionada pel senyor Rossend Selles.
L'any 2001 va ser l'última vegada, de moment, en què es va presentar el Ball de Gitanes per la festa major. Diverses causes han ocasionat el seu abandonament, entre d'altres una de molt important: la manca de renovació generacional.
L'Esbart Dansaire d'Argentona va acabar les seves activitats en no poder competir amb la llaminera oferta que cl jovent rep des de fonts ben diverses: televisió, grans àrees Lúdiques, etc.
En el seu dia, per part dels Amics de la Cultura i l'Esplai es va fer lliurament a l'arxiu municipal d'una còpia de la partitura del Ball de Gitanes i del Ball del Ciri acompanyades també de la seva coreografia, per tal que en temps propers es puguin tornar a dansar a
tes places de la vila.
