A les poblacions on el ball de bastons estava arrelat de més antic, constituia tota una institució, com encara gaudeix d'una certa importància a les poblacions on es conserven colles de bastoners i altres que sense haver tingut cap tradició s'han format en els darrers anys per iniciatives privades d'alguns entusiastes... Barcelona n'havia tingut de formades i organitzades pels indianaires o pintors d'indianes. Els fabricants d’indianes van constituir el nucli inicial de la burgesia industrial barcelonina. Procedents del comerç, de la menestralia i de la mateixa manufactura, van impulsar el creixement de la manufactura cotonera i en van propiciar la transformació. Els altres grans protagonistes de l’arrencada industrial, els treballadors, procedien inicialment dels gremis tèxtils. Aquesta força laboral va incorporar un bon nombre de dones i nens i no va trigar a ampliar la seva procedència social, amb jornalers provinents dels medis rurals. En la seva formació, com també en la dels empresaris, que va ser eminentment pràctica, van tenir-hi un paper rellevant lesescoles de la Junta de Comerç (s XVIII).
A Gràcia però, no hi havia indianaires, que se sàiga; pel que el gremi més afí era el dels teixidors. El més segur és que els bastoners graciencs tinguessin un bon repertòri de balls de bastons com passava amb totes les colles... Segons explica Joan Amades en el seu llibre Tradicions de Gràcies: "nosaltres no més hempogut trobar una versió del ball anomenat el Virolet, que també és comú a moltes poblacions i al quan hom aplica la corranda".
Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
que la caputxa us queia,
que la caputxa us cau.
la qual després dels fets de l'any 1885, fou rectificada en els dos versos darrers:
Virolet Sant Pere
virolet Sant Pau,
els hàbits del frare
penjats en un clau.
La versió melòdica del Virolet gracienc és igual a la variant barcelonina i podem creure que els teixidors graciencs en voler organitzar una colla de bastoners, van copiar els balls dels indianaires barcelonins.
La coreografia, ja perduda, va ser creada de nou. Aquesta tradició al barri barceloní de Gràcia, la va mantenir viva l'Esbart Comtal des de els anys 60 del sXX fins els primers anys del sXXI. Més concretament, l'any 1991 es crea dins l'Esbart Comtal, el cos de bastones que pendran el nom de Bastoners de Barcelona dirigits per Joan Antoni Ucher. Serà des d'aleshores el grup que representarà el Ball de bastons El Virolet dins el seu extens repertori.
Bibliografia i fonts consultades:
Amades, Joan. Tradicions de Gràcia. Any 1950.
Fons documental de l'autor.
