El Ball de Valencians constitueix un document preciós, força interessant dins la coreografia tradicional, dintre les festes de nostres pobles, des de el segle XVII fins a finals del XIX, car participava de les característiques típiques de la Moixiganga i acabava amb l’aixecament d’una torre o castell.
El Ball de Valencians es una dansa integrada en els seguicis populars de les festes de carrer i que acaben amb una torreta final. Pel seu nom s’endevina la seva procedència del país valencià i que s’integra dins les festes dels pobles de la Catalunya Nova. Les característiques d’aquest ball de Valencians encaixen molt adequadament amb les de la Moixeranga d’Algemesí, tot i que aquesta també ha reduït amb el pas dels anys la importància dels moviments estrictament dansats en favor de l’aixecament de les seves construccions. Tanmateix, però, en una referència d’actuacions de balls de bastons a la nostra ciutat l’any 1775, surten quatre balls de valencians al mateix temps que La Moixiganga; això demostra que a les nostres comarques el Ball de Valencians i la Moixiganga son balls festius completament diferenciats.
També s’ha considerat que la paraula valencians, podria ésser que derivés del llatí. La forma verbal “Vàleo”, que significa “puc”, té entre els seus participis, el del present i que sona “valens” i que ofereix algunes excepcions tal com: “el que es fort i potent” i per translació també, “el que es brau i valent”. Aquest participi del present te un plural: “valents”, el qual genitiu “Valentium” – dels forts, dels potents, i en sentit translatiu: “dels braus dels valents” – te una fonética més adient a la paraula “valencià”. Amb tot la derivació semàntica no queda definitivament clara, ni molt menys. Seria precís esbrinar més entre les paraules de la mateixa arrel i investigar més a fons la historia del folklore.
Any 1680 a 1689:
Entre les referències de la participació d’aquest ball dintre les festes de Reus, la primera i més antiga correspon a l’any 1683 amb motiu de les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, en que hi prenia part el Ball de Valencians, interpretat per vuit o dotze homes que vestien igual que el “Ball de Bastonets” i “La Moixiganga”. Aquest ball a més de participar en el seguici d ela festa Major, era com una comparsa o grup d’animació que intervenia durant les festes, anant a cercar les autoritats a missa, i concorrien a les processons.
Any 1690 a 1699:
Any 1700 a 1709:
Una altra data molt antiga que es cita documentalment aquest ball es en el llibre de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia 1706, concretament el dia 19 de juliol, en unes despeses d’uns vestits nous dels components del “ball de Valencians”. Si renoven els vestits aquest any vol dir que el ball ja feia molt de temps que es ballava aquesta dansa, doncs ja s’havien fet malvé els vestits, suposant que fossin els primers.
Any 1710 a 1719:
Any 1720 a 1729:
L’any 1724 se l’anomena en les festes en honor de Sant Pere, en que actuen dos balls de valencians, i també el següent any 1725 i que pel mateix motiu en surten tres.
Any 1730 a 1739:
Any 1740 1 749:
Any 1750 a 1759:
Any 1760 a 1769:
Any 1770 a 1779:
Vers l’any 1773 sabem per varies fonts documentals que hi ha tres balls de valencians; els grans, els mitjans i els petits.
L’any 1775 en les festes dedicades en honor a Sant Bernat Calvó, hi consten quatre balls de valencians, un era del Gremi de Llauradors o pagesos, el més nombrós, i els altres tres del Gremi de Constructors de Cases i particulars.
Any 1780 a 1789:
Any 1790 a 1799:
L’any 1791 participa, entre altres, a la festa de la Candelera de Valls, i el 1792 en les de la Mare de Déu de Misericòrdia amb motiu del seu segon centenari i que hi participen tres balls; el del Gremi de Constructors de Cases i particulars.
El 1798 en la fes de Sant Domènec, amb motiu de l’arranjament de la seva capella hi participen dos balls de valencians. A començaments del segle XIX pren part en la comitiva en el trasllat de la Mare de Déu del Lledó, a la Pobla de Mafumet.
Any 1800 a 1809:
El dia 27 de setembre de 1801, també participen els valencians en el trasllat de la Mare de Déu de la Roca a Mont-roig del Camp.
Any 1810 a 1819:
També participen en el trasllat de la Verge el dia 8 de desembre de 1816.
Any 1820 a 1829:
Any 1830 a 1839:
Any 1840 a 1849:
En un manuscrit de l’any 1841 fet per un procurador o administrador de la Mare de Déu de la Roca, citat per Blasi, es llegeix: “He vist jo alguns anys lo “Ball de Valencians” pujava amb la torreta fins a dalt de Sant Ramon. Efectivament, acabat el ball, tres dansaires pujaven damunt de les espatlles dels seus companys agrupats en pinya i el capdanser s’enfilava damunt dels tres, formant la torres, i si aquest era prou valent , feia la “figuereta” consistent en posar-se de cap per avall i baixar d’aquesta manera fent la “Candeleta”.
Any 1850 a 1859:
L’any 1850 amb motiu d’unes festes els dies 29 i 30 de juliol al baixar la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari hi participaren moltes danses del país, entre elles “El Ball de Valencians”.
Bofarull parlant d’aquest ball ens diu. .... és una dança antiga ballada per criaturas” Això demostra que llavors, vers les darreries del segle XIX, ja devia estar en franca decadència. Segons l’altre Bofarull ens diu que : “era un ball exclusivament de dança” i diu que no hi podia faltar mai “la característica dulzaina i tabal per acompanyar-lo”. Tots els historiadors que en parlen coincideixen en afirmar que acabava amb una petita torre o castell.
En els “Anals de Reus” de Jaume Fort i Prats, referint-se a unes festes ens diu. “En la calle del Carmen han celebrado la fiesta del barrio con extraordinarios festejos i buen número de “Sagristanas”. Entre las fiestas figuraven salvas de morteretes, bales de valencianos, músicas i bailes diversos”.
També sortí l’any 1883, concretament els dies 18, 19, 20, 21 i 22 d’octubre en motiu de les festes que s’organitzaren en obrir el passeig Sunyer.
Sembla, almenys documentalment, que va sortir per darrera vegada segons “La Correspondència” del dia 24 de juny del 1887, per les festes de l’arribada de l’aigua de Sant Magí el dia 19 d’agost del mateix any, junt amb la comparsa de Nanos. Esporàdicament i ballada segurament per particulars sortí a finals del segle XIX, segons uns apunts trobats junt amb esbossos de la coreografia a casa del senyor Joan Ferran i Cases de “Cal Macu” i facilitades per la seva neboda Elvira, algun temps desprès de la seva mort. Aquest senyor conservava extensa documentació sobre danses de teatre de carrer i balls dansats, ja que tant ell com el seu pare foren durant molts anys els organitzadors de balls i teatre popular a Reus. Molta part de la documentació va ser donada al drapaire per ignorar els seus familiars llur valor documental.
Fins després de molts anys de silenci es feu una primera reconstrucció de la dansa l’any 1958 i que s’estrenà el mateix anys per les festes de Sant Pere a la Plaça Mercadal (llavors placa d’Espanya) a càrrec de l’Esbart Amics del Folklore del Bravium coincident en el V aniversari del referit Esbart Posteriorment es presentà junt amb les reconstruccions d’altres danses de Reus en un festival a la plaça del Castell l’any 1977.
Amb la vinguda dels ajuntaments democràtics l’any 1981 es incorporat al seguici popular de la ciutat a càrrec de l’Esbart baix Camp.
El recull i la posterior restauració, d’aquesta i demés danses que avui formen el seguici reusenc fou feta pel folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia, que a l’any 1999 l’ajuntament de Reus li agraí el treball, atorgant-li “El Tro de Festa Major” per la seva tasca dins les festes reusenques.
Pel motiu de la desaparició de l’esmentat esbart, El Ball de Valencians resta uns pocs anys sense sortir. Finalment l’any 2003 i completament renovat de vestuari s’incorpora de nou al seguici de la ciutat a càrrec de la Coordinadora de Danses Clàssiques de Reus.
Indumentaria:
El ballen 8 o 12 homes, que van vestits de la següent manera: pantalon blanc faldilletes de color blau o vermell, camisa blanca, mocador d'herbes al cap, lligat a la valenciana, mocador de serrell posat en bandolera, faixes vermelles o blaves, espardenyes betes negres, camalls de cascavells s.
Elements que s'utilitzen en el ball:
Mocador triangular pels ponts
Castanyoles
La música:
PRIMER MOTIU: 32 compassos.
SEGON MOTIU: 38 compassos.
Aquests motiu repeteixen 8 vegades
El ball:
Hi prenen part 8, 10, 12, 16 o mes balladors sempre en nombre parell
Punteigs:
Saltat o galopat pels primers motius
Punt pla o vals arrossegat. Pels segons motius
Coreografia:
PRIMERA FIGURA DE CARA A CARA
32 compassos com segueix:
16 - saltant de sortida els dansaires en filera un darrera de l'altre braços aixecats brandant les castanyoles i saltant baixen rectes de cara la presidència i al compàs 14 i amb els 2 compassos restants es separen formant dues fileres, els núms 2- 4 6 - 8 a la dreta, i els núms. 1 - 3 - 5 - 7 a l'esquerra quedant encarats (GRÀFIC 1).
7 - compassos saltant es volten encarats agafats de mans dretes i subjectats pel dit gros per poder així tocar les castanyoles donant una volta sencera i quedant peus junts al lloc inicial. (GRÀFIC 2).
2 - compassos saltant i donant una giravolta cadascú per llur dreta.
7 - compassos saltant agafats de mans esquerres igual que l'anterior donen una volta per arribar al lloc inicial.
SEGONA FIGURA MOLINETS
38 compassos com segueix
8 - compassos de punt pla o vals arrossegat que s'agafen amb el dit gros de la mà dreta amb la contraparella o sigui el noi 1 amb el 3, el 2 amb el 4, el 5 amb el 7, i el 6 amb el
- Posats així donen una volta sencera per tornar a quedar a lloc. (GRÀFIC 3).
8 - compassos per fer tot l'anterior però agafats de mans esquerres per quedar altra
vegada a lloc.
3 - compassos sempre amb punt de vals per giravoltar per llur dreta.
8 - compassos que els balladors posen tots la mà dreta a dintre i de quatre en quatre
formen dos molinets (o tres si son 12 dansaires), un integrat pels núms 1,2,3,4 i l'altre
pels núms. 5,6,7,8, volten amb punt de vals arrossegat i no s'agafen del tot en els
molinets ja que porten castanyoles, solament ajunten tant com poden les mans en
formar el molinet. (GRAFIC 4).
8 - compassos més fent el mateix molinet però canviar de braç al primer compàs i quedant
de mans esquerres voltant també amb punt de vals arrossegat (GRAFIC 5).
3 - compassos de giravolta per la dreta amb el mateix punt
TERCERA FIGURA PASSADES I MOCADORS
32 compassos com segueix:
16 compassos els caps (balladors 1 i 2), seguits per tots, pugen per dins de les fileres i tornen a
baixar per fora amb els primers 8 compassos i a llavors sense parar pugen per fora i baixen
per dins per arribar a lloc, i amb els darrers compassos els balladors senars es deslliguen el
mocador i al darrer compàs resten encarats amb peus junts donant una punta del mocador
al company d'enfront, aguantant-los ambdós amb mans dretes (GRÀFICS 6, 7 i 8).
7 - compassos que el núm. 1 seguit del 2 fa un petit vuit passant entre els núms 3 i 4 que
resten a lloc però que també salten. El mateix fan els núms 5 i 6 al voltant dels 7 i 8.
Resten parats tots en el 7e. compàs. (GRÀFIC 9).
2 - compassos cada 2 homes subjectats pel mocador fan una volta sobre si mateixos i
sense deixar el mocador, els senars per la dreta i els parells per l'esquerra.
7 - compassos, que ara son els 3 i 4 que fan el vuit saltant al voltant dels núms. 1 i 2, i els 7
i 8 que ho fan al voltant dels 5 i 6. (GRAFIC 10).
QUARTA FIGURA ESTRELLES PETITES
38 compassos com segueix:
8 - compassos que els homes 1,2 i 4,5 passen per sota els ponts dels companys del costat i
fent un encreuament fan les estrelles petites. (GRAFIC 11) amb punt de vals arrossegat .
.8 - compassos amb el mateix punt que amb la situació descrita fan una volta. L'altre grup fa igual (Tots agafen els mocadors amb mans dretes (GRÀFIC 12).
3 - compassos que tothom fa una volta per sota el mocador sobre si mateixos i canviar de mà el mocador que ara agafaran amb mà esquerra.
8 - compassos voltar el molinet tot agafant el mocador amb mans esquerres.
8 - compassos canviar de mà la punta del mocador (ara la tornaran agafar amb mà dreta),
desfaran el molinet que enllaçava els mocadors tornant tothom al seu lloc. (GRAFIC 13)
3 - compassos que tothom fa giravolta per sota el mocador. Els senars per la dreta i els parells per llur esquerra.
CINQUENA FIGURA PONTS
32 compassos com segueix:
16 compassos saltats en que comencen els núms. primers 1 i 2 passant per sota els ponts
amb 8 compassos i 8 compassos més que baixen passant per fora per restar encarats i
parats. (GRÀFICS 14).
16 compassos per fer el mateix però primer passen per fora i després baixen per dins
SISENA FIGURA ESTRELLA GROSSA
38 compassos com segueix:
8 - compassos de vals arrossegat els núms 1 i 2 sense deixar mai el mocador, i mentre s'ajunten els restants, passen per sota i creuen lligant tots els mocadors formant una estrella o molinet de 8 homes com es veu en el (GRAFIC 15)
8 - compassos d’estrella gran de 8 homes aguantant el mocador amb mà dreta voltar amb punt de vals arrossegat. (GRÀFIC 16)
3 - compassos que tothom fa volta passant per sota el mocador de la mà dreta i canvi de mà del mocador quedant tots en aquest darrer compàs agafats amb el mocador amb mà esquerra.
8 - compassos de vals arrossegat d`estrella voltant en direcció contraria de l'anterior i portant tots el mocador amb mà esquerra.
8 - compassos canviar de mà el mocador i desfer els núms 1 i 2 l'estrella passant per sota i per damunt.
3 - compassos fent giravolt a lloc i per sota els mocadors, els senars per la dreta i els parells per llur esquerra.
FIGURA SETENA EL RELLOTGE
32 compassos com segueix:
16 - compassos saltats el núm. 1 seguit del 2 passant per sota els ponts els altres i anant
seguint-los els demés, tombar a l'esquerra al sortir dels ponts i formar un cercle, restant en el darrer compàs encarats de dos amb dos (GRÀFICS 17 i 18).
7 - compassos que passant per fora els parells descriuen un cercle per posar-se al darrera del company, però aquest tots saltant gira sobre si mateix donant sempre la cara i fa mitja volta per la dreta (GRÀFIC 19).
2 - compassos que cada dos homes que van units pel mocador fan una volta alhora, els senars per la dreta i els parelles per l'esquerra sempre per sota el mocador.
7 - compassos que ara son els senars que saltant igual passaran per dins i descriuran un
cercle, mentre els parells fent de pivot giren per la dreta quedant a l'últim compàs tots de costat i de cara al públic deixant anar els mocadors els homes parells.
(GRÀFIC 20).
VUITENA FIGURA LA TORRETA O CASTELL
38 compassos: que tots els dansaires es treuen les castanyoles, mocador i camals de
cascavells i a llavors els núms 6,7,8 i 5 fan base de castell, els 2, 3 i 4 es treuen les
espardenyes i pugen per a fer el segon pis, i llavors el núm. 1 o capdanser puja a les
espatlles dels tres companys el segon pis i a l'arriba a dalt saluda amb l'índex de la mà
dreta, que en aquest moment la música trina el 19 compàs.
CAPDANSER: Visca lo nostro patró Sant Pere!
16 compassos que tot el castell fet, dona una volta sencera cap a la dreta caminant de costat. 3 compassos de salutació el capdanser i tots quiets.
CODA: El Capdanser fa la figuereta si es prou garrit i baixa de cap per avall fent la "candeleta" Baixen el segon pis i tots es posen de renglera de cara al públic i saluden amb el calderó final. Recullen els estris i marxen. (Castanyoles, espardenyes, mocadors).
NOTA: Actualment un cop coronat el castell i fet el crit del capdanser, es dona per acabat el ball i es desfà el castell sense mes cerimònia.
