L'any 1922 el folklorista Joan Bial i Serra (Esbart Folklore de Catalunya) d'estada a Olot, entra en contacte amb la Sra Maria Collet que li canta la tonada d'un ball rodó, anomenat popularment "El Maridet". Un dels escassos balls dansats per dones soles del ric folklore català.
Per les seves característiques de cançó dansada únicament per dones amb la participació d'un nadó, podem arribar a concloure que es tracta d'un ritual de fertilitat.
Veiem doncs en els balls reservats a l'arbre de maig un gran parentiu. Sent natural dansar al redós d'un element viu que realitzi el cicle complet de la vida.
El ball rodó és una de les formes més antigues i simples del ball col·lectiu. Es caracteritza perquè els balladors i, o balladores, agafats de les mans, formen una rodona podent oscil·lar o rodar en un sentit o dos, alternativament. Podent ser característica d'un ball, com el que ara ens ocupa, bolangeres, etc. O part d'un ball com per exemple l'Espolssada de Premià de Dalt, etc.
És un fet indubtable que tots els pobles han fet del ball un element ritual de llurs religions i, o societats. I també és un fet ben conegut que moltes danses religioses no han estat més que una senzilla rodona o carola que ha anat oscil·lant a l'entorn de la divinitat o del simbol sagrat o pagà, en el seu orígen, al quan es tributava adoració o respecte.
Està clar que hem de diferenciar entre els balls rodons rituals i els que per la seva forma intrinseca els anomenem així. En el primer cas, entrarien la bolangeres, ball del Rogle, ball del Rotlletó, el que ara ens ocupa, etc. I en segon cas, entrarien danses i balls com la dansa de Castellterçol, ball de l'Espolsada, etc.
A les darreries del s VIII a Riu de Cerdanya, es cantava una cançó coneguda amb el nom de "El petit maridet", tmentre es feia ball rodó. El ball era de dones soles i al bell mig de la rodona es depositava un infant que encara no caminava, al qual adreçaven els cants en mig de molta gatzara. Això fa pensar que es popularitzà entre la pagesia fins a tal punt que es va extendre la tradició serrelades enllà, popularitzant-se per tota la franja pirinenca i pre pirinenca. Per altra banda, la cançó d'aquest ball figura en el cançoner de lleguedoc de Provença, el que fa pensar en una possible influència francesa. No quedant clar, però, si aquesta ve de França a Catalunya o a l'inversa.
La indumentaria:
Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843-Olot, 31 d’octubre de 1894) Pintor olotí que be pot mostrar com vestien les pageses de les darreries del s XIX:
Estudi d´una figura femenina de perfil, recolzada sobre un arbre, vestida amb vestit tradicional català. Va ingressar al museu Biblioteca Museo Víctor Balaguer el 1956, provinent la col·lecció privada de Lluís Plandiura i Pou.
Faldilla ampla de panyo fi, gipó ajustat de vellut negre, devantal de seda o percal més aviat de petites dimensions i al cap ina gandalla generalment negra rematada al cim amb un llaç de seda negra.
Moltes dones, sobretot les solteres, duien al cap mocadors de seda blancs o de colors que anuaven sota la barbeta formant un llaç, el gipú tenia generalment les mànigues fins el colze, cobrint la resta de braç amb mitons o mitenes de seda negra a l'estiu i de punt de mitja a l'hivern, acostument a cenyir-se el cos amb un gran mocador de merino.
Una possible indumentaria d'època que proposem per donar una imatge aproximada de l'època i localització en que aquest ball pugués haver estat vigent, és la següent:
Indumentaria pròpia de les comarques gironines vers el s XIX. Dibuix de Joan d'Ivori. Museu Rocamora de la indumentaria (Barcelona).
La música:
Equesta melodia figura en el Cançoner de Llenguedoc (Provença)
Melodia de la cançó del ball rodó "El Maridet".
A la música l'acompanya una lletra que diu així:
"D'una cua de cirera
jo n'hi he fet biga sencera;
m'ha sobrat un bocinet.
Tant petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me'l menja,
tant petitet maridet m0heu dat
que la geladeta se me l'ha menjat.
D'una closca d'avellana
jo m'hi fet casa i cabana;
M'ha sobrat un bocinet;
jo m'hi fet un corralet.
Tan petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me'l menja,
tan petitet maridet m'heu dat,
que la geladeta se me'l ha menjat.
I d'un pam i miog de drap
jo l'he vestit de de cap a cap;
me n'ha sobrat un bocinet,
jo n'hi he fet un calçotet.
Tan petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me'l menja,
tan petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me'l ha menjat.
D'una fulla de noguera
jo m'hi he fet la calaixera;
me n'ha sobrat un bocinet,
jo n'hi he fet un calaixet.
Tan petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me'l menja,
tan petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me'l ha menjat.
D'una closca de pinyó
jo m'hi he fet un gran sarró;
me n'ha sobrat un bocinet,
jo n'hi he fet un sarronet.
Tan petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me'l menja,
tan petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me'l ha menjat".
La coreografia:
Aquest ball es repetia tantes vegades com les balladores desitjaven.
Les diferents parts del ball les anomenarem:
Corrandes: aquestes es van succeint entre les demés figures. Tant a l'inici com al final del ball se'n fa una també.
Lloança: aixó és un moviment de lloança al nadó que es deixa al mig del ball (corranda/circunferència)/carola) abans de començar aquest. Les balladores s'apropen i s'allunyen de l'infant mentre resetn totes elles agafades en rodona.
Cadena: les balladores encarades entre si, unes en sentit horari i les altres en sentit contra horari, evolucionen sempre endavant, ara per dintre, ara per fora, ara per fora, ara per dintre.
Voltada: de la mateixa forma que les dones s'agafen en el ball de muntanys de l'Alt Empordà, les dones s'agafen de dos en dos, primer amb les mans dretes i després amb les mans esquerres mentre volten i volten a la dreta.
Molí: aquesta figura es fa mantenint la rodona però agafant-se pel darrera i rodant tant ràpid com es pot a la dreta.
Descripció de la coreografia:
Corranda.-
Compassos:
De l'1 al 8: amb les mans baixes i agafades entre elles giren a la dreta amb punt saltat de corranda 8 compassos com senyala el gràfic 1.
9 al 16: compassos 9 i 10, les doses entren caminant cap dintre la rcarola mentre pugen les mans pel damunt del cap. Compassos 11 i 12, les dones surten enrere mentre baixen les mans, quedant la carola en posició inicial. Es repeteix el mateix pels compassos 13 al 16, segons senyalen els gràfics 2 i 3.
Gràfic 1. Gràfic 2.
Torna a començar la melodia:
1 al 8: amb les mans baixes i agafades entre elles giren a la dreta amb punt saltat de corranda 8 compassos com senyala el gràfic 4.
Gràfic 3. Gràfic 4.
9 al 16: aquesta figura és la anomenarem cadena. Les balladores agafades de les mans dretes iniciaran la mateixa sempre anant endavant ara per dintre, ara per fora i viceversa, ara donant-se les mans dretes, ara les esquerres i així successivament tal i com senyala el gràfic 5.
Torna a començar la melodia:
1 al 8: amb les mans baixes i agafades entre elles giren a la dreta amb punt saltat de corranda 8 compassos com senyala el gràfic 6.
Gràfic 5. Gràfic 6.
9 a 16: per fer la figura anomenada voltada, les balladores s'agafen entre si per la cintura amb les mans dretes i roden amb punt de contrapàs saltat, tal i com senyala el gràfic 7.
Torna a començar la melodia:
1 al 8: amb les mans baixes i agafades entre elles giren a la dreta amb punt saltat de corranda 8 compassos com senyala el gràfic 8.
Gràfic 7. Gràfic 8.
9 al 16: la darrera figura és l'anomenada, el molí. Per a realitzar-la, les balladores entren un xic cap dintre la carola mentre s'agafen entre elles pel darrera la cintura com senyala el gràfic 9. Una vegada agafades volten amb punt de corranda cap la dreta com senyala el gràfic 10, per acabar una altra vegada en corranda o posició inicial.
Gràfic 9. Gràfic 10.
Torna a començar la melodia.
1 al 16: amb les mans baixes i agafades entre elles giren a la dreta amb punt saltat de corranda 8 compassos cap la dreta i 8 compassos cap l'esquerra donant el ball per finalitzat.
El el cas de voler tornar a fer el ball, es fan no més 8 compassos a la dreta i amb els 8 compassos restants s'inicia de nou la primera figura i així tantes vegades com es vulgui.
Gràfic 11.
