El mes de setembre de 1983, Frederic Gaude i Pardillos s'entrevista a Torà amb el senyor Jaume Coberó per saber més de les danses d'aquesta vila.
Frederic Gaude també va visitar la casa del Sr Ramon Argelich, estant presents Jaume Mas i Viladrosa i Maria Argelich, la tieta dels Sr Ramon Argelich recordava la melodia d'un ball pla o treure ball.
Pel que fa al ball pla, el Sr Coberò, li comentà que fins que ell recordava, les parelles ballaven vestides de carrer. I que encara en el s XIX es ballava el Ball pla.
Aquesta dansa la ballaven principalment el primer diumenge de maig treient dansa els priors i priores del Roser. També ballaven per les festes dels barris i carrers que es feien durant l'octava de Corpus i també per la festa major el primer de setembre i treien dansa en cada cas els priors i priores respectius.
Valeri Serra i Boldú en el seu Llibre Popular del Rosari descriu aquesta dansa en els següen termes: "quan el dia del Roser, an anat les priores que canten a redir comptes a la rectoria, acompanyades dels priors i de la música, i quan passats comptes, han anat a possessionar ales priores noves, fent-les entrega d'un atxó. Els quatre priors van a la Plaça del Pati a treure dansa amb les priores velles. No es pot dir que quedi nongó a les cases que no vagi a presenciar-la.
Es coloquen les quatre priores de costat, un xic separades, i en front d'elles els quatre priors; el prior primer, davant de la primera priora, el segon davant de la segona... Les priores vestides de les seves gales com ja no vesteixen millor en la seva vida, amb la mantellina que els penja del cap i espatlles, junten les mans plegades davant la cintura, ostenten els rosaris entortolligats en el canell i en aquesta actitut recatada, com si dibuixesin una ziga-zaga, van movent braç i peu, ara cap la dreta, ara cap l'esquerra. Els priors, que tenen les mans desembarassades, fan el moviment més desenvolts, alcen els braços, mans i cames, però sense que arribi mai a semblar jota aragonesa. La segona part de la música, com que és més moguda, també imprimeix més animació a la dansa, fins que a l'últim cada ballador agafa la mà dreta de la seva corresponent balladora, i li fa donar un giravolt per sota el braç d'ell i d'ella, formant un arc d'amunt el cap de la balladora".
La música que acompanya la dansa és molt coneguda a tota la Segarra com Palou, Torrefeta, Florejacs i demés indrets de la comarca tant al nort com el sud, a l'est i a l'oest. A més el dilluns de carnestoltes es ballava una altra dansa anomenada dels Emprius amb el mateix cerimonial "mes avui dia se l'han apropiat els priors del Roser, substituïnt-la a la que esmenten en primer lloc. No te lletra, però això no priva que la mainada referint-se a altres temps, quan per la festa major se suhastaven rams, mocadors i altres objectes, hi apliquessin aquesta quarteta:
Mitja pesseta el vano,
cinc sous i mig el ram
a la meva balladora
li pagaré un ventall.
La costum estesa algun dia a tots els indrets de Catalunya de treure ball, Treure dansa, ballar Canuts i rams, resta avui existent a algunes comarques. A utilitat d'alguna Confraria, o be pel culte de determinat Sant, es porten objectes a plaça i s'encanten per a ésser adjudicats al més dient; el que ha arribat a la puja més alta, assoleig el privilegi d'ordenar l'objecte encantat a la noia de la seva predilecció i emdos, sols a la plaça, ballen la dansa o uns tombs de dansa.
La música:
Melodia del ball.
