Breu història de Sant Feliu de Pallerols
La presència dels primers pobladors a la vall d’Hostoles la situem al paleolític amb la indústria lítica, que fins el neolític varen viure en diferents assentaments en les terrasses del riu Brugent i en coves. La identificació de poblats ibèrics sembla dubtosa, però poc després dels romans s’instal·len en una sèrie de vilae disperses pel territori (p.ex. a l’Omvert, el Boix, Viladecàs o la Torra). Amb la intervenció dels francs per alliberar Catalunya, arriben nous contingents de població que s’instal·len a la vall, anomenats hispani o hostolenses.
Entorn l’any 1000 la vall estava esquitxada de petits masos amb pagesos lliures. Amb el debilitament del poder comtal (1030-1060) i l’inici de la revolta feudal, els castells són cedits a canvi de fidelitat. A poc a poc, els senyors van endurint les condicions de vida dels camperols amb noves rendes i gravàmens. Aleshores governen la vall, els Hostoles (s.XI-XIII) i els Cartellà (s.XIII-XIV). A partir del segle XII es consolida aquesta situació, ja que el pagès és considerat com una part més d’una masia: és la servitud de la gleva. La seva alliberació és la remença personal, un pagament en metàl·lic.
El 1329 hi ha 297 masos a la vall; després de les pestes iniciades el 1333 n’hi ha solament 118, i al nucli de Sant Feliu només 30 famílies. Molts masos són abandonats, els anomenats masos rònecs. Els nous senyors feudals, els Rocabertí, en els segles XIV i XV, augmenten la pressió sobre els pagesos exigint-los cada vegada més. Després de diferents revoltes capitanejades per Pere Joan Sala i Francesc de Verntallat (aquest últim creà un estat remença a la muntanya) en contra d’aquesta situació, el rei Ferran el Catòlic accepta l’abolició dels mals usos i la remença amb la Sentència Arbitral signada a Guadalupe el 21 d’abril de 1486.
L’època moderna (segles XVI, XVII i XVIII) portarà uns anys de prosperitat i pau per a la vall d’Hostoles malgrat algunes conjuntures desfavorables com els anys de sequera i fam (entre 1501 i 1502), la Guerra dels Trenta Anys i dels Segadors, La Guerra de Successió,… Amb la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta de Felip V (carta reial en què designa regidors), és imposat sense traumes. El desenvolupament econòmic i el considerable augment demogràfic vénen propiciats per una sobreexplotació intensiva de la terra i del bosc i per una potent indústria de draps de llana, a més d’altres activitats artesanes i comercials situades en el nucli urbà. Aleshores, Sant Feliu de Pallerols, va esdevenir no solament la capital d’una vall sinó d’una subcomarca molt més extensa que englobava fins i tot el Collsacabra.
A mitjans del segle XIX comença a haver-hi els primers símptomes d’estancament econòmic a la vila, sobretot a partir de la lenta desaparició del tèxtil rural i la concentració de capital barceloní en fàbriques desplaçades a les Planes d’Hostoles que es segregaria definitivament de Sant Feliu el 1872. Aquesta decadència va comportar un aferrament a les formes tradicionals de l’antic Règim, un antiliberalisme conscient, una defensa sense condicions del catolicisme i una continuïtat en l’agricultura i la ramaderia que assentarien les bases de la situació present.
El segle XX s’inicia seguint el fil del segle anterior. El febrer de 1939 començà el règim franquista i a finals dels anys 70 s’inicia el període de la transició i la democràcia.
Per Pasqua Granada -entre mitjans de maig i mitjans de juny- Sant Feliu de Pallerols celebra la seva Festa Major i no ens podem perdre el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa.
És la Mulassa, un cos de quatre fustes i una peça de roba, que fa que la festa major de Sant Feliu de Pallerols sigui única a les comarques gironines.
L’origen, la implantació i l’organització d’aquesta valuosa peça de la dansa tradicional catalana són desconeguts, ja que lamentablement no en resta documentació escrita, però hi ha diverses teories que li otorguen un caràcter llegendari, teatral o hagiogràfic. Segons la més popular, el ball va néixer en el context de la representació de la victòria dels cristians davant els sarraïns.
La llegenda situa els fets al segle VIII, quan Sant Feliu de Pallerols es trobava assetjat pels moros els quals disposaven de moltes armes i de gran cavalleria, clarament superaven les tropes cristianes. Els vilatans, mancats de recursos per poder repel·lir l’envestida per les armes, recolliren tota la roba, fustes, cartrons i fabricaren un exèrcit fictici. Construiren uns cavalls de fusta (de manera que semblessin un grup de guerrers a cavall), uns gegants que llançaven enormes pedres i una mula o bèstia folla (la mulassa) que produïa uns brams esfereïdors. Amb aquest exèrcit fictici, i protegits per l’obscuritat, els santfeliuencs es van llançar contra l’enemic desprevingut, que va fugir espantat després d’una contesa que va tenir lloc al Camp de la Creu del mas de la Fàbrega.
Any 1900 a 1909:
Any 1910 a 1919:
Any 1920 a 1919:
Any 1930 a 1939:
Any 1940 a 1949:
Any 1950 a 1959:
Any 1960 a 1969:
Any 1970 a 1979:
Des de fa molts anys, en la diada de Cinquagesma, la vila de Sant Feliu de Pallerols (Girona) celebra la seva festa major.
És una festa que s'ha anat mantenint i ha sobreviscut a la crisi que havien sofert i de la qual cap a les darreries dels anys 70 del segle XX va tornar a revifar com va passar amb totes les manifestacions populars que l'envoltaven. Tot i així Sant Feliu mai no ha deixat de tenir la seva festa que podem considerar accessible i lluïda si la comparem amb la d'altres pobles i viles semblants.
Malgrat tot, en els últims temps (anys 50, 60 i 70 del sXX) la festa havia anat perdent caràcter, en el sentit que no havia estat capaç d'actualitzar-se (sobretot per la manca d'incorporació d'infants i de joves), ni de renovar els seu programa, que arrencava dels anys 40 del segle XX i que, a més, havia perdut la majoria d'actes de caire popular.
La problemàtica que presentava la festa, exposada més d'una vegada pels incansables membres de la comissió, restà molt ben reflectida en el Manifest que la Comissió de Cultura del tot just estrenat Ajuntament inclogué en el programa de l'any passat (1979). Després de presentar i analitzar l'estat decadent de la festa, el Manifest proposava una sèrie de mesures i de plans per tal d'aconseguir la seva actualització i revitalització.
Encara que sembli estrany, la crida féu el seu efecte, i pel mes d'octubre es constituïa la nova Comissió de Festa Major que, juntament amb els membres de l'anterior, va comptar amb més de vint-i-cinc components entre joves i grans.
Aquesta gent va elaborar un programa excel·lent, dins les possibilitats d'aquesta vila. S'hi trobaven tota mena d'actes per a totes les edats i preferències. No cal dir, però, que tot i la incorporació de les nombroses activitats que va comportar la renovació, la festa ha seguit girant, com ha estat sempre entorn dels Cavallets, Gegants i Mulassa, els quals i sense cap mena de dubte, han estat els agents que han evitat la seva desaparició i en són, igualment, la seva garantia de continuïtat i pervivència.
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
El 18 de Maig de 1999 la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols i el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa, van ser declarats per la Generalitat de Catalunya, Festa Tradicional d’Interès Nacional.
Tal com es desenvolupa avui dia (1999...), el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa a Sant Feliu de Pallerols constitueix l’eix vertebrador de la Festa Major del poble. L’anomenat “Ball Pla” és la primera peça del conjunt; el ball simbolitza la disciplina dels guerrers dels dos bàndols i representa la seva preparació i la seva predisposició a la lluita. Tot seguit s’executa la “Matadegolla” que representa la lluita entre els dos exèrcits, amb la victòria cristiana sobre l’enemic i és segurament la dansa més antiga del conjunt de balls. La tercera dansa és el “Contrapàs” que representa la celebració religiosa de la victòria com a acció de lloança a Déu. La “Sardana curta” és considerada la celebració laica de la festa (després de la celebració religiosa); es coneixen dues melodies de la Sardana Curta, l’anomenada “L’antiga”, que és d’extensió lleugerament inferior a la sardana anomenada “Pastoreta”, creada pel músic santfeliuenc, Narcís Paulís.
