Municipi del Baix Empordà, estès a l’esquerra del Ter, al sector de la seva plana al·luvial regada en bona part amb l’aigua del riu a través del canal del Molí de Bellcaire.
A la vila de Verges hi ha la cruïlla entre les carreteres de la Bisbal a Figueres (C-31) i de Torroella de Montgrí a Colomers, les quals travessen el terme de S a N i d’E a W, respectivament.
El primer esment del lloc és de l’any 959 (Villa Virginibus). Es tornà a documentar el 1019, quan els canonges de Girona hi posseïen un mas. Al cap de pocs anys s’al·ludeix a l’església de Verges, sense indicar-ne, però, l’advocació. El 1078 s’esmenta el vescomte Ramon de Verges, títol que no tingué continuïtat. Aquest mateix personatge signa com a testimoni el testament del comte Ponç I d’Empúries, del 1078, amb el nom de Raimundo Guillielmi de Virgines. Se suposa que es tracta d’un dels vescomtes d’Empúries. El castell de Verges apareix en un capbreu de les albergues que el comte de Rosselló rebia del comtat d’Empúries, capbreu que s’ha de datar entre el 1115 i el 1164. La vila i el castell de Verges foren possessió dels comtes d’Empúries. El castell de Verges va ser empenyorat pel comte Hug IV al bisbe Alemany de Girona, amb motiu d’una de les nombroses disputes entre el bisbat i els comtes emporitans, en la qual el comte havia estat excomunicat. El 1295 el castell fou donat en feu a Bernat Amat de Cardona i d’Empúries, però el 1302 li fou confiscat. Al segle XIV, durant les lluites entre el comte Joan I d’Empúries i el rei Pere el Cerimoniós, el comandament del castell de Verges, juntament amb els de la Tallada, Bellcaire i Sant Martí d’Empúries, fou lliurat a l’aventurer Bita, cap d’uns mercenaris gascons i armanyaguesos, després de jurar, a l’església de Verges, que respectarien tot el que calia respectar. Verges fou presa per les hosts reials, comandades per Bernat de Fortià, al setembre del 1385. Pere el Cerimoniós annexà el comtat d’Empúries a la corona, però el 1387 el retornà al comte Joan. El 1399 el comte Joan II va vendre la baronia de Verges, que comprenia Verges, la Tallada i Bellcaire, al seu germà Pere II. En morir aquest, la baronia passà a la seva muller i hereva Joana de Rocabertí, amb la qual començà el domini d’aquesta poderosa família —i d’una línia d’aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori— sobre la baronia de Verges, fins que el 1587 fou incorporada a la corona. Aleshores la població esdevingué centre de la batllia reial de Verges, que comprenia, a més, els llocs de la Tallada, Bellcaire, Canet de Verges, Jafre, Vilopriu, Camallera, Saus, Garrigoles, Maranyà, Tor, Colomers i Gaüses. Molt a la vora de Verges, el 1694, al pas del Ter, les tropes franceses del mariscal Noailles obtingueren una gran victòria sobre les del lloctinent de Catalunya marquès de Villena, en una acció que ha estat coneguda com a batalla de Verges o del Ter.
Verges te una tradició de fa segles, encara viva, vinculada a la Procesó de Dijous Sant dins la Setmana Santa, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.
Tot i que no se'n te coneixement exacte, es creu que la tradició de la Dansa de la Mort a Verges prové del s XIV. El seu origen es remunta a les epidèmies de pesta que van assolar Europa entre els segles XIV i XVII.
La connexió entre la mort i la dansa va fer-se manifesta posteriorment a les gran epidèmies que van afectar a tot Europa.
El perill de la mort, i més quan aquesta es preveu imminent, genera i estimula els sentiments religiosos: invocacions, promeses i expressions de devoció envers sants i patrons. De l'estudi d'aquestes manifestacions es podran deduir els sentiments individuals i col·lectius de la religiositat d'una comunitat.
Dansa de la mort (s XV) del Convent de Sant Francesc, Morella.
La pesta que comença; el 1348, sembla que mata; un quart de la població mundial. A Catalunya, com a altres països, porta; la decadència econòmica i la fam, doncs quasi no hi havia camps cultivats, per manca de personal. Els historiadors moderns diuen que és la pesta més mortífera coneguda; amb petites interrupcions, dura més d'un segle i mig. Es publicaren moltes obres sobre la pesta, podent trobar una llista de cent trenta incunables sobre la pesta però eren obres petites i que sols portaven algunes mesures preventives, medicacions simptomàtiques i consells higiènics i dietètics; ja que no es coneixia el microorganisme productor ni la transmissió pels rosegadors i les puces.
A Girona, l'impacte de la pesta del 1650 significa per a la ciutat una pèrdua -pel cap baix- d'una cinquena part de la seva població. El punt culminant de la tragèdia s'ha de situar als mesos de juliol a setembre del 1650, però tampoc no s'ha d'oblidar que la pesta torna a rebrotar-hi el 1653, bé que en aquest cas la incidència fou més petita. Existí a Girona una desigualtat davant la mort, la qual afecta sobretot els ciutadans de la ma menor, la gent dels oficis, que eren els que predominaven en la societat del moment. De la mateixa manera queda provat l'abandonament dels càrrecs públics que protagonitzaren algunes persones adinerades per escapar del contagi. Sembla que l'epidèmia afecta més les dones que els homes, però aquests darrers sucumbiren en un nombre superior. En l'aspecte religiós ens adonem que un sant local com Sant Narcís, invocat tantes vegades com a patró de la ciutat, no ocupava llavors el lloc preferent que tindrà a partir del 1653 i sobretot arran de la construcció de la nova capella a l'església de Sant Feliu...
A conseqüència d'aquests fets en moltes localitats d'Europa i més concretament a Catalunya, es feien representacions de la dansa macabra per prevenir la gent... Tal és el cas de Verges.
Actualment aquesta festivitat de caràcter simbòlic religiós està declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. Tot i que és una part de l'escenificació de la Passió pels carrers i places del poble, ha assolit fama internacional, com a quadre únic i ancestral, herència de les dances macabres medievals. A Verges, es va recuperar al segle XVII. Hi ha notícia d'una dansa semblant a Rupià, lloc on va desaparèixer el 1935.
La Passió de Verges, que s’escenifica únicament la nit de Dijous Sant, conserva les característiques més tradicionals d’aquesta mena de representacions de Setmana Santa. Hi ha qui afirma que la processó podria estar datada l’any 1347, però l’estructura actual ens ha arribat, almenys des del segle XVIII. El text que es representa, que és el més antic de les passions que es fan a Catalunya, va ser revisat i adaptat per Fra Antoni de Sant Jeroni cap a l’any 1773 a partir de diversos textos anteriors.
Els dansaires de la mort són un quadre únic, molt representatiu de la Processó de Verges. El seu itinerari comença a la plaça Major, on es fa la representació de la primera caiguda, amb el Pelegrí, les tres Maries i la Verònica. A la segona caiguda, intervenen les filles de Jerusalem i el Cirineu. Després, el gruix de participants recorre el carrer dels Cargols, on no hi ha cap representació però té la singularitat que tot el carrer està il·luminat per cloves de caragols clavades a la paret amb una pasta feta de cendra i aigua, tot empeltat amb oli i un ble, i s'encenen al pas de la Processó. Finalment, es representa la tercera caiguda i la crucifixió. La Dansa de la Mort és una escenificació que forma part de la processó de Verges. En ella, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre. La resta de participants ressegueixen els seus passos vestits amb túniques negres i il·luminant la rua amb torxes. La Dansa de la Mort de Verges s'escenifica durant la processó de Dijous Sant, mentre que Dissabte Sant té lloc la Dansa de la Mort dels Petits, una adaptació pensada i protagonitzada per la mainada.
Indumentaria:
Feia anys que en Jordi Roca i Rovira, bon amic d’en Jordi Rodríguez-Amat i gran coneixedor de tot el que passa a les nits màgiques dels Dijous Sants vergelitans, de tant en tant comentava al pintor la necessitat de canviar els vestits de La Dansa de la Mort. Eren vestits pintats feia més de vint-i-cinc anys i deia: se n’han de fer de nous. El pintor, coneixent de ben a prop el Dijous Sants vergelità per la simple raó d’haver realitzat la sèrie artística titulada Suite de Verges, composta per 109 obres entre dibuixos i pintures i 41 fotografies, per la proximitat a Verges de la Casa-Taller de l’artista i per, així mateix, coneixent de ben a prop les tramoies de la Passió i la processó per haver-hi participat com a actor, va comprendre aquella necessitat i, un cop estudiat el tipus de material -tela i pintures a utilitzar-, va començar a dissenyar la forma i el color dels esquelets.
Els estudis de dibuix del natural i sobretot d’anatomia artística que el pintor havia fet al llarg dels anys passats a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, van ajudar a conformar el disseny previ i la posterior realització dels vestits.
Rodríguez-Amat va fer dibuixos de tots el ossos dels esquelets abans de començar el treball. Fins i tot va pintar retalls de roba negre i, a mitja llum, va estudiar exactament el color dels ossos i les petites ombres que hi havia de donar a fi i efecte d’aconseguir el resultat final.
Jordi Rodríguez-Amat pintant els vestits dels esquelets.
La realització del treball va seguir l’ordre normal. Primerament l’artista va dibuixar els ossos sobre els mateixos vestits, col·locats sobre maniquins, amb un llapis blanc especial per a dibuixar sobre tela. Posteriorment imprimí una capa de pintura acrílica blanca molt diluïda amb aigua i làtex amb la finalitat de que la pintura penetrés perfectament dins la tela. Quatre noves capes de pintura cada cop més espessa, seguiren a la primera. Aquestes capes foren tenyides amb diferents tons de color - un toc de beige, un de blau i un de negre fum- per a donar el to dels ossos sobre la lluminositat de la imprimació blanca. Finalment, Rodríguez-Amat donà un perfil d’ombra a cadascun dels ossos i, a fi d’aconseguir més relleu, uns tocs de llum a l’altre costat de l’ombra.
Fou un treball de moltes hores de feina, doncs, per a la realització dels cincs vestits, dels cascs, guants i sabatilles, -incloent-hi els de reserves i, a més, de diferents números- el pintor invertí mes de tres-centes hores. Al llarg del temps que va durar la pintada dels vestits, Rodríguez-Amat seguia amb la seva tasca creativa com a pintor. Els vestits foren doncs pintats a diferents estones en què l’artista abandonava els pinzells de la seva obra pictòrica.
El Dijous Sant del 2008, després de més de tres anys de treballar-hi, els vestits de La Dansa de la Mort, pintats per Rodríguez-Amat, ballaren a Verges.
Vestits de La Dansa de la Mort de Verges, 2005-2008. Imatge gentilesa de Jordi Rodríguez-Amat.
La música:
La part musical va a càrrec d'un timbaler.
Any 1900 a 1909:
Any 1910 a 1919:
Any 1920 a 1929:
Assaig de la Dansa de la Mort de Verges. Any 1920. Fons documental de Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951). Vidre gelatina i plata positiu blanc i negre quadrat 6X13 estereoscòpic.
Any 1930 a 1939:
Any 1940 a 1949:
Personatges de la Dansa de la Mort de Verges. Any 1946.
Any 1950 a 1959:
Dansa de la Mort de Verges. Anys 50 s. XX. Fons família Cuyàs.
Dansa de la Mort de Verges. Anys 50 s. XX. Fons família Cuyàs.
Any 1960 a 1969:
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
Any 2010 a 2019:
En diari digital El Gerió del divendres, 6 d'abril de 2012, comentava el següent:
"La processó de Verges i la seva 'Dansa de la Mort' han estat, un any més, un dels escenaris més importants del Dijous Sant a la demarcació de Girona. Aquest ha estat el primer any que Lluís Llach no ha dirigit la funció després de ser el director artístic d'aquest espectacle durant els últims tres anys. Tot i el canvi en l'equip directiu i la davallada de 20.000 euros en el pressupost de la processó, el nou equip responsable de l'espectacle ha mantingut l'ambientació, la il·luminació i el vestuari que va introduir el reconegut artista. Un cop més, en aquest petit municipi del Baix Empordà, s'hi ha pogut veure ' La Dansa de la Mort', una joia medieval del segle XVII que ha sobreviscut al pas del temps".
Dansa de la Mort de Verges. Any 2012.
Verges, 25 de març de 2016. La processó de la dansa de la mort de Verges
L'any 2018 la Dansa de la Mort de Verges va trencar motlles. Dues nenes van ballar per primer cop a la història aquesta dansa.
Per primera vegada a la seva història incorpora dues nenes per fer d'esquelets, segons avança Catalunya Ràdio. Són la Mar i la Nora, de 13 anys, que van decidir presentar-se quan van saber que buscaven nous balladors.
"Faltaven dues persones i ens feia il·lusió fer-ho. Vam demanar si ho podíem fer per provar-ho, a veure com era l'experiència. De moment ens està agradant molt i en volem aprendre."
La Nora i la Mar, primeres nenes de la història que ballen la Dansa de la Mort de Verges.
També expliquen que els seus pares estan "encantats" i que als seus amics "els va sobtar" saber que eren "les primeres noies" que ballarien a la processó.
El relleu dels saltadors de la Dansa de la Mort ve marcat per la mida dels vestits d'esquelet dels tres infants que hi participen. Quan queden petits, s'obre convocatòria.
Tono Casabó, president de l'Associació de la Processó de Verges, explica que, fins ara, per tradició, sempre s'hi havien presentat nens.
Any 2020 a 2029:
Bibliografia i fonts consultades:
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Fons Família Cuyàs.
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
Enciclopèdia Catalana.
https://www.gerio.cat/galeria/processo-de-verges
https://www.ccma.cat/324/dues-nenes-ballaran-per-primer-cop-a-la-histria-a-la-dansa-de-la-mort-de-verges/noticia/2844101/
http://www.pedresdegirona.com/terresdegirona/baix_emporda_mort_verges.htm
