El moviment màquina o "bakalao" va estar vigent a Espanya durant dues dècades, des de les primeries dels anys 80 del s. XX . I com altres, va esdevenir popular entre la societat jove del moment.
Anomenat així únicament a Espanya i englobat dins la música electrònica, amb estils com el "techno", el EBM o el "techno pop" i poc a poc va evolucionar cap altres ritmes com el "house", el "new beat" i el "acid hause".
La música "bakalao" es va caracteritzar pels seus ritmes repetitius, veus i sons editats i en ocasions parodiava o feia homenatge als temes o personatges d'actualitat. Les caixes de ritmes, els "samplers" i el sintetitzador fan acte de presència com passa en els demés estils electrònics.
Tot i que el nom de "bakalao" es refereix al fort moviment lliure del cos que les persones que el ballaven imprimien en diferents actituts.
Any 1980 a 1989:
Tot va començar a València, en una botiga de dics d'importació anomenada Zic-Zac. Un jove que acudia allí a fer les seves compres repetia, cada vegada que escoltava aquesta música, que alló era "bacalao de Bilbao". Sense voler-ho havia batejat, la denominada "festa" de la nit valenciana.
A Barcelona, on es va conèixer aquest moviment amb el nom de "màquina", es fa una versió més dura i més ràpida i comercial, per arribar a la majoria de gent possible.
Jovent davant la Discoteca La Barraca, referent dins la ruta del "bakalao".
Any 1990 a 1999:
Més tard alguns Dj's de València solien referir-se a les novetats musicals amb frases com "tengo un bacalao de primera calidad" Aquests Dj's preguntaven a les botigues de música per les darreres novetats amb les expressions "¿qué hay de bacalao fresco?"
Any 2000 a 2009:
Bibliografia i fonts consultades:
Article de Salvador Enguix. La Vanguardia. 16 de febrer de 2004.
