El topònim més antic de la contrada es refereix a una vall “erma i deserta” de nom “Riodazzari” (etimologia encara discutida), i s’esmenta en l’acta de fundació del monestir, l’any 852 pel comte Vifred de Besalu.
El monestir de santa Maria (actual església) és sens dubte una de les més antigues fundacions monàstiques de la Garrotxa, malgrat avui en dia el que en resta és fruit de les diverses reformes i modificacions. Durant segles, Riudaura fou un priorat depenent del monestir de “La Grassa” (Occitània), i posteriorment del de Sant Joan de les Abadesses. Al segle XIX, fruit de les desamortitzacions, van marxar els darrers monjos i el monestir com a tal va desaparèixer, restant només l’església de santa Maria i alguns “emprius” (terres d’ús comunal) que passaren a mans particulars en diferents moments del segle XIX i XX.
La vila de Riudaura, cresqué probablement fruit de la influència del monestir, i es configurà el nucli urbà a l’entorn de la capella de sant Marçal (actualment l’edifici de l’ajuntament). El terme de Riudaura s’ha mantigut gairebé invariable des de la seva fundació al segle IX.
Durant el segle XIV, els terratrèmols que van provocar estralls a tota la comarca també van fer-ho a Riudaura, fet que juntament amb la prosperitat i el creixement econòmic de segles posteriors, explica la manca de vestigis remarcables anteriors a aquesta època.
Durant les guerres carlines, Riudaura tingué un paper important, esdevenint un feu de resistència carlina fins al darrer moment, no en va, la fi de la tercera guerra carlina es firmà Riudaura, a l’hostal de la corda el 1875.
Durant el segle XIX la població va créixer i va arribar a tenir poc més de 1000 habitants, aquesta dinàmica però es va acabar amb la mecanització del camp i la industrialització, que van comportar l’emigració cap a les ciutats i el despoblament rural, també a Riudaura.
Per la festivitat del Roser es balla el Ball del Gambeto, també anomenat del Roser.
El Ball del Gambeto és de caràcter religiós, propi del llogarret de Riudaura (La Garrotxa). Deixant-se de ballar a primers de s.XX, recuperant-se posteriorment. Es ballava pel Roser i tenia el privilegi de ballar-lo el primer pavorde. Constava de dues parts; la primera de caien molt delicat que recordava la finor del vell minuet, i la segona que era ballada per totes les parelles juntes fent sardana. La seva tonada i evolucions eren molt semblants al Ball de les caputxes o dels pavordes de Sant Joan de les Abadesses.
Grup de balladors i balladores del Ball del Gambeto. Al fons la cobla tocant els típics instruments.
Parella de dansaires del Ball del Gambeto (Riudaura)
Sembla que antigament havia estat ballat pel propi Abat de Riudaura, i més tard, en época relativament recent, l’havia ballat el capellà del poble com una resta del dret a la dansa que tenia l’antic Abat. A les primeries del S. XX , la primera dansaire era la majordona del senyor Rector, en record, sens dubte, del dret antic dels religiosos a la dansa.
A la seva tonada havia estat aplicada la següent lletra:
El Ball del Roser,
Marieta, Marieta,
el Ball del Roser
Marieta jo el sé.
El nom li pervenia de la indumentària d’alta etiqueta rural catalana de l’antigor que usaven els balladors, o sigui el gambeto ; també duien barret de copa per a ballar-lo.
Parella del Ball del Gambeto.
En unes concessions fetes pel Comte de Besalú a l’Abat de Riudaura l’any 1356, publicades per F. Monsalvatge i Fossas, hi ha la següent:
“Concedint permís per fer-lo Ball e llogar musichs e si pareixia privarlo.”
No sabem a quin ball podia referir-se la concessió i és molt probable que no fos el del Gambeto, però és curiós de remarcar la potestat concedida a l’abat d’intervenir en el Ball i àdhuc de privar-lo si calia, de la qual devia provenir l’antic costum de ballar-lo l’Abat, com ja hem esmentat.
La dona amb vestit llarg i caputxa i l'home amb el clàssic gambeto i barret de copa.
Són molts els balls antics que s’havien de ballar amb la indumentària d’etiqueta que per als homes consistia en barret de copa o barret rodó i gambeto i per a les dones en roba e fai negra i caputxa o mantellina. En una cançó recollida a Besalú és descrit aquest costum referent a la indumentària masculina.
i en portar un barret rodó
a l’usança empordanesa,
en porta un gambeto ros
a estil de la seva terra.
Si la n’ha treta a ballar
un dilluns de Cincogesma.
(GUÍA ILUSTRADA D’OLOT. Gelabert.- Serra i Boldú. LLIBRE D’OR DEL ROSARI)
Cal destacar que és un de tans balls que la mateixa gent del poble no vol o si més no no volia, en la data del recull (1977), que fos representat per esbarts dansaires. En el cas de fe-se, s’havia de canviar el nom i nomenar-lo Ball del Roser i no Ball del Gambeto, us exclussiu dels habitants de Riudaura,
Bibliografia:
GUÍA ILUSTRADA D’OLOT. Gelabert.- Serra i Boldú. LLIBRE D’OR DEL ROSARI
CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA. Volum I “La Dansa” 1936. Francesc Pujol i Joan Amades.
Treball de camp i recull realitzat per l'autor l'any 1977 mentre feia de mestre de dansa en l'Esbart Marboleny de Les Preses.
