Coques, Ball de (Montroig del Camp)

Mont-roig del Camp és un municipi que pertany, administrativament, a la comarca del Baix Camp i a la regió natural i històrica del Camp de Tarragona.

El primer document on es parla del  poble el trobem el 23 de gener de l’any 1118, quan Ramon Berenguer III fa l’encàrrec a Sant Oleguer arquebisbe de Tarragona, de restaurar la seu metropolitana i de repoblar el territori. Dins dels límits d’aquesta donació hi surt Mont-roig.

Si a l’any 1118, ja s’esmenta el  poble i sabent que aquell any encara no havia començat el repoblament efectiu del Camp de Tarragona, quedaria demostrat que Mont-roig ja existia en temps de l’ocupació àrab.

La Carta de Població de Mont-roig data del 13 d’agost de 1180, quan l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, amb el consentiment del rei Alfons I i de Bertran de Castellet, concedí als habitants de Mont-roig les cases, les terres i les pertinences de tot el terme, exceptuant el forn i la ferreria.

Més tard, Mont-roig incorporà els termes de Guardamar o Miramar (el 1356 tenia 5 focs i el 1365 en tenia 13) i l’any 1496 va comprar el terme de la Pobla d’en Taudell (entre el barranc de Rifà, el Riudecanyes, el camí vell de Pratdip i el mar).

Actualment Mont-roig del Camp té més de 12.000 habitants censats, repartits entre els nuclis de Mont-roig, Miami Platja, Les Pobles i més de vint urbanitzacions. Durant l’estiu, a Mont-roig, hi sojornen entre setanta i vuitanta mil persones. Les principals fonts de riquesa del nostre municipi són el turisme, la construcció, l’agricultura i els serveis. L’any 2003 la Generalitat va declarar Mont-roig del Camp municipi turístic.

 

Les principals festes que celebra Mont-roig del Camp durant l'any són: la festa Major dedicada a Sant Miquel Arcàngel el dia 29 de setembre, encara que molts anys enrera , s'havia traspassat als dies 7, 8 i 9 del mateix mes festivitat de la Co-Patrona la Verge de la Roca a finals de segle passat, però actualment es torna a celebrar el mateix dia de Sant Miquel.

Altres festes importants havien estat Sant Antoni en el mes de gener i per Sant Isidre patró dels pagesos en el mes de maig a més d'una fira molt concorreguda que encara es celebra el primer diumenge d'agost. També molt antigament es feien les festes dels barris per a la vuitada de Corpus, adornant profusament els carrers i que des de fa uns anys sembla que torni a ressorgir.

En l'actualitat el dia 8 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Roca, es celebra la festa de la patrona del municipi. La setmana abans, a la parròquia es fa la tradicional novena. La vigília, a la plaça de l’Ermita, la Coral Sant Miquel ofereix un concert.

 

 

 

Any 1810 a 1819:

Està documentat que per festes  l'any 1816, amb motiu de la trasl.lació de la Mare de Déu de la Roca, el dia 8 de setembre, es dansaren a dalt de l'ermita: Ball de Coques, La Moixiganga, Bastonets, Cercolets, Rondó de Moros i Cristians, Ball de Gitanes, Ball de Dames i Vells, Ball de Valencianes i el Ball de Diables que va tirar carretilles a desdir.

 

 

 

 

Any 1820 a 1829:

 

 

 

 

Any 1830 a 1839:

 

 

 

 

Any 1840 a 1849:

 

 

 

 

Any 1850 a 1859:

Al “Diario de Barcelona” del 23 de setembre de 1851, a la crònica sobre la Festa Major de Mont-roig (7 a 9 de setembre), s’hi deia: “…en honor a San Miguel y de las santas Reliquias, festejáronse dichos patronos con las danzas de Valencianos, Moros y Cristianos y Rosaura, los cuales recorriendo las calles de la citada villa…”.

 

 

 

 

Any 1860 a 1869:

Al “Diario de Tarragona”, del 17 de setembre de 1869: “Durante los días 7, 8 y 9 se ha celebrado… la fiesta mayor con bastante concurrencia y animación a pesar de no haber habido, como en otros años, ni la clásica dulzaina (la gralla), ni los correspondientes bailes… y el consumo de las tradicionales Cocas que al son del tamboril ofrecen los alegres y bulliciosos jóvenes…”.

 

 

 

 

Any 1870 a 1879:

Al “Diario de Reus” consta que a la Festa Major de 1871 “es feren profusió de danses populars i dulzainas”. El mateix diari, quan parla de la de l’any 1877, diu que hi va haver Ball de Coques, Moros i Cristians, la de Sebastiana del Castillo i Xiquets de Valls.

Al diari “Diario de Tarragona” del 14 de setembre de 1877, publicava una carta dels “administradores de la cofradía del Santísimo”, en la que deia que l’únic motiu que els movia era el de “que sean respetadas las costumbres antiguas que no pugnando con ningún principio político, llevan en cambio un objeto altamente religioso; y a fin de que los que nos sucedan en el cargo que hoy venimos desempeñando, no puedan invocar nuestra aquiescencia para doblegarse a las injustas exigencias de un Alcalde como el que actualmente manda en Montroig…”, i volien fer publiques “las arbitrariedades cometidas por nuestra primera autoridad local…”. A continuació comencen a explicar el motiu de la carta: “Según costumbre establecida en la mayor parte de los pueblos de esta comarca, y obtenido el debido permiso de la autoridad competente tuvo lugar tarde y noche, durante los dos días de la Fiesta Mayor, el baile denominado de las Cocas, cuyo producto como es sabido se destina al culto del Santísimo Sacramento. Pues bien: el segundo día de fiesta y mientras dicho baile tenía lugar en la plaza, punto señalado al efecto, se le antojó a alguien dar una serenata a un caballero particular, pero como quiera que los acordes de la música festejadora eran apagados por los de las dulzainas del baile de las Cocas, inmediatamente el señor Alcalde, sea a impulsos de su voluntad, sea a ruegos de los promotores de la serenata, dispuso mediante recado verbal, que cesaran incontinenti de tocar las dulzainas y por lo tanto se suspendiera el baile de las Cocas…”. I hi afegeixen que “se atacaba un derecho creado a la sombra de centenares de años… y que se posponía una diversión eminentemente popular a otra de carácter puramente individual. Más no paró todo aquí… Es costumbre inveterada en este pueblo, el día siguiente al de la Fiesta Mayor, ir por la mañana en romería al Santuario de la Virgen de la Roca, y allí como en el pueblo, una de las diversiones profano-religiosas que más animación y carácter dan a la fiesta es el referido baile. La costumbre ha fijado como punto para este baile la plazuela que da frente a la Ermita…”. Aleshores diuen que l’alcalde “dando una preferencia injusta e irrazonable a la comparsa denominada Ball de la Sebastiana nos pasó otra orden verbal de cese… quedando otra vez con esta arbitrariedad lastimados los intereses del Santísimo, de los que nosotros somos actualmente administradores…”.

Aquest alcalde era Salvador Jordi Alentorn, de “cal Jordi”. Una setmana després, el 21 de setembre el diari, també tarragoní, “La Opinión” (“Diario Político y de Avisos y Noticias”), òrgan del Partit Liberal, publicava una informació que contradeia la versió anterior del “Diario de Tarragona” (de caire conservador): “Persona bien informada nos ha asegurado que no es cierto… interpretando quizás, equivocadamente, las órdenes dictadas por el señor alcalde… completamente ajustadas a la tradición y la costumbre. Lo que los administradores suponen una serenata dada a un caballero particular, que dicho sea de paso, nadie sabe a quién pueda referirse, no fue más que lo que vulgarmente se llama pasa-calle que, como de costumbre… suele empezar tocando… frente a la casa de la primera autoridad local…”. I que l’alcalde els hi va dir a aquests que “no se detuvieran (a la plaça)… para no perjudicar a la administración del Santísimo, que en aquel sitio tenía establecido el tradicional baile de cocas…”. Després comenta els fets de l’ermita: “cuando el baile de cocas llegó a la plazoleta… la comparsa de Sebastiana del Castillo estaba ya en ella diciendo sus parlamentos; razón por la cual el alcalde… contestó, que así que terminara el baile que había empezado, daría orden para que cesara y pudiera empezar el de las cocas. Véase pues, como no ha habido caprichosas deferencias ni extravagante animosidad, como afirman, con más pasión que certeza, los administradores de la cofradía del Santísimo…”.

Aquest diari “La Opinión” (1875-1904) l’havia fundat Pere Antoni Torres Jordi, fill de Pere Anton Torres Palau i Engràcia Jordi Munté (de cal Jordi). També fou el primer director del diari “La Vanguardia”.

Per cert, què era aquell Ball de la Sebastiana del Castillo que va provocar tant d’enrenou? “La muger más desalmada que de madres ha nacido…” deia (cantaven) en la representació. Aquest era un dels Balls parlats que tan èxit teníem durant la segona meitat del segle XIX per aquestes contrades. Els Balls parlats són una conjunció de dansa, música i teatre, molt comuns en la tradició popular catalana; normalment tenen el seu origen en algun text antic que explica algun fet impactant o sanguinari. Eren molt populars i estaven relacionats amb la dita “literatura de fil i canya”, amb aquelles auques o romanços (conjunt de versos i dibuixos / vinyetes) que s’explicaven o cantaven per les places els dies de mercat o festius.

Com ja podem veure en aquell setembre de 1877 a Mont-roig s’enfrontaven el Ball de coques, d’expressió (aleshores) religiosa, i el de caire popular, profà i burlesc de la Sebastiana del Castillo. Era una manifestació de la radical oposició (lluita) entre dues maneres d’entendre ideològicament el món: els conservadors i els liberals. A Mont-roig organitzats al voltant del Casino de Dalt i Casino de Baix (el “Centre Legitimista” i “El Porvenir Democràtic”).

 

 

 

Any 1880 a 1889:

 

 

 

 

 

Any 1890 a 1899:

 

 

 

 

Any 1900 a 1909:

Sobre el Ball de Coques també havíem trobar una citació en una crònica del “Diario del Comercio” (“Órgano del Partido Liberal Dinástico”), de Tarragona, del 8 d’octubre de 1901: “…Varen ferse ‘ls tipichs balls de cocas a la plassa del Fort, aixís anomenada la moderna Iglesia que está encare per acabar…”.

 

 

 

Any 1910 a 1919:

 

 

 

 

Any 1920 a 1929:

 

 

 

 

Any 1930 a 1939:

Sembla ser que durant la guerra es va deixar de ballar el Ball de coques a Montroig del Camp.

 

 

 

Any 1940 a 1949:

 

 

 

 

Any 1950 a 1959:

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

L'any 1987 el folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia fa el recull d'aquesta jota (Ball de Coques).

D'aquesta dansa ja no es guardaria memòria si no fos per la senyora Josepa Compte i Aragonès que des de molt petita ho havia ballat (primers anys del sXX), passant després molts anys sense fer-ho, però durant els anys 40 ho va ballar per les festes del barri junt amb un altre gran ballador de jota anomenat Josep Mª Pellicer "Rodons", ballant-se aquell anys i des de llavors ja no s'ha ballat més.

Tothom recorda la cobla que diu:

"A la plaça ballen coques

mare deixeu-m'hi anar..."

 

La part musical de la jota, així com la investigació històrica va estar lliurada pel senyor Baptista Nogués i Grifoll, la coreografia i els punts de la dansa per la senyora Josepa Compte i Aragonès, i una pila de persones que reunides a casa de la vila em varen informar sobre la dansa en qüestió i sobre moltes tradicions i les festes.

També dintre de les tradicions d'aquesta població eren les Majorales de la Confraria de la Mare de Déu del Roser, que han perdurat fins els nostres dies, essent les dues últimes Majorales les senyores Maria Cabré i Oliva i Magdalena Serra i Vernet que fins fa bens pocs anys encara anaven per les cases a recaptar per la confraria. Cada any el dia 6 d'octubre  es rifaven uns rosaris. Tot i així com s'ha dit fa molts pocs anys que s'ha perdut.

Bargalló explica que tot aquest recull s'ha pogut fer gràcies a l'interès demostrat per la consellera de cultura de l'Ajuntament Mª Assumpció Pellicer i Solé que ha reunit un estol de persones d'edat a l'ajuntament.

Les persones eren: Baptista Nogués i Grifoll, Magdalena Serra i Vernet, Josep Compte i Aragonès, Glòria Compte i Rom, Francesc Parés i Boronat, Mª Assumpció Pellicer i Solé, Montserrat Carreras i Linares, i Rosa Parés i Boronat, tots ells fills de Mont-roig del Camp.

 

Grup de persones que van col·laborar en l'ensenyament del Ball de coques. Al darrera, tercer per l'esquerra Josep Bargalló. Fotografia feta a l'Ajuntament de Montroig del Camp. Any 1987.

La Sra Josepa Compte i Aragonès ensenyant els passos del Ball de coques a Josep Bargalló  en una sala de l'Ajuntament de Montroig del Camp. Febrer de 1987.

 

 

 

Any 1990 a 1999:

Repassem ara les informacions referides al Ball de Coques publicades al “Ressò mont-rogenc”. En el núm. 39 (4r trimestre 1991), pàg. 38, s’hi diu que s’està treballant per recuperar el Ball de coques, la Jota de Mont-roig, que era l´única que es conservava al Baix Camp. En el núm. 41 (2n trimestre 1992), pàg. 5, es concreta que això ha estat possible gràcies a que l’historiador mont-rogenc Baptista Nogués guardava la partitura del ball i al treball de recerca del folklorista Josep Bargalló Badia. També s’hi esmenta que hi ha constància històrica que ja es va ballar el 1816. En el núm. 42 de la publicació "Ressò mont-rogenc" (3r trimestre 1992), pàg. 4 a 7, s’esmenta que el Ball de Coques es va recuperar a la diada de la mare de Déu de la Roca, a la tarda, a la plaça de l’Ermita. Es va “…tornar a ballar el Ball de Coques després de 50 anys que no s’havia fet…”.

Josep Bargalló i Badia va formar un grup de joves del poble perquè ballessin el Ball de coques cada any a l'Ermita davant la Mare de Déu de la Roca. L'estrena es va fer el 8 de setembre de 1992 com es pot veure en les següents fotografies.

 

Assajos previs a l'estrena del Ball de coques al Poliesportiu.

Assajos previs a l'estrena del Ball de coques al Poliesportiu.

Grup de joves del poble preparats per Josep Bargalló el dia de la recuperació del Ball de coques. 8 de setembre de 1992.

Grup de joves del poble preparats per Josep Bargalló ballant el dia de la recuperació del Ball de coques. 8 de setembre de 1992.

Grup de joves del poble preparats per Josep Bargalló ballant el dia de la recuperació del Ball de coques. 8 de setembre de 1992.

Obsequis i regals pel mestre Bargalló el dia de la presentació després de 50 anys. 8 de setembre de 1992.

 

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

El 20 d'agost de 2017 en Jordi Sans va escriure al Diari de Tarragona "El Ball de Coques de Mont-roig está de celebración. Este año se cumplen 25 años desde que una asociación de vecinos reestrenó un baile popular histórico en la ermita de la localidad y como colofón recibieron el pasado 14 de junio de manos del ayuntamiento un reconocimiento que declara el baile Bien Cultural de Interés Local en calidad de elemento festivo. 

El comienzo de este periplo que se inició en 1987 a instancias del consistorio del municipio y del folklorista reusense Josep Bargalló i Badia cuando en medio de una labor de bailes y actos tradicionales por las comarcas del Baix Camp i del Priorat pidió una reunión con tres ancianos del municipio que pusieron en su conocimiento la existencia de un Ball de Coques de Mont-Roig que era bailado en el municipio antes de la Guerra Civil en los días señalados para el pueblo. A partir de ahí, con una de ellos recuperó una partitura de la música para piano y otra mujer recordó los pasos de la danza que fueron anotados con cuidado por el folklorista.

És la missió dels més grans ensenyar el ball cada any als més petits de la població i això comença per les mateixes escoles. Any 2017.

Este proceso duró cinco años hasta que finalmente, en 1992, coincidiendo con la festividad de la Mare de Déu de la Roca el baile volvió a la plaza después de varias décadas olvidado en los rincones más lejanos de la memoria. Durante este lustro, teniendo en cuenta que Bargalló se encontraba inmerso en la recuperación de tradiciones que abastaban toda la demarcación, el tiempo del historiador era limitado y los encargados de convertir aquellas primeras melodías en una realidad en movimiento fueron los vecinos de la Asociación de Vecinos Muntanya Roja. Ellos fueron los que encontraron el tiempo para ensayar, para ensamblar la ropa y para adaptar la música a la formación de cobla, con la labor del músico Andreu Garriga.

Actualmente, los encargados de revivir año a año una experiencia que cuenta con la implicación de gran parte de la población de Mont-roig son los mismos vecinos y Maria Neus Mendoza, al frente del grupo sardanista La Totllana Monrogeneca. Este baile es el único de su especie en la comarca del Baix Camp es la única jota que pervive a día de hoy en el territorio y que con los años sigue representándose. Explica Miquel Anguera, uno de los balladors, que uno de los motivos por los cuales esta tradición fue perdiéndose, fue por la llegada del Vals vienés, que arrasó en el continente europeo a causa de la introducción a todos los países del continente de la mano de la familia Strauss, autores de piezas musicales como El Danubio azul.

Cada año, unas semanas antes de la Festa Major, los miembros del baile van a las escuelas las para transmitir a los niños esta tradición aunque reconocen que no es una tarea facil. En lo que se refiere al cambio generacional reconocen que «no es tan fácil de convencer como para jugar al fútbol», pero que mientras puedan van a seguir bailando el Ball de les Coques".

 

 

 

 

 

 

Indumentaria:

Els avis vestien segons la moda del seu temps, les últimes vegades que es ballà anaven mudats de les festes i d'època actual.

 

 

 

La música:

MELODIA “A”                32 compassos

MELODIA “B”                32         “

MELODIA “C”                44         “

MELODIA “D”                16         “

MELODIA “E”                13         “

MELODIA “F”                32         “

 

 

 

PARTICIPANTS

Parelles mixtes nombre il·limitat

 

ESTRIS

Una coca rodona per cada ballador

 

C O R E O G R A F I A

 

INTRODUCCIÓ

8 compassos quiets a lloc. Els balladors hauran donat prèviament una coca rodona i no  gaire grossa a la seva balladora, requisit indispensable per a poder ballar. Durant   l'execució de la dansa la balladora la portarà a la mà dreta i a l'alçada de l'espatlla.  Les coques que es ballaven antigament eren rodones no gaire grosses i ben ensucrades.

 

PRIMERA PART “A”

32 compassos de punt de vals les parelles una darrera de l'altre per anar tancant una rodona.

Accionen els braços a l'alçada dels colzes i fan petar els dits. (GRÀFIC 1). en el darrer compàs queden encarats els homes dins i les dones fora.

 

 

SEGONA PART “B”

32 compassos com segueix:

1       -      8    compassos de punt de vals a lloc en els compassos 7 i 8 giravolta ambdós per la                     dreta   i un quart de desplaçament vers la seva dreta  (GRÀFIC 2).

9       -    16    igual i canvi de lloc també per l'esquerra i quedant a lloc contrari.  (GRÀFIC 3).

17       -    24     compassos igual i un quart més de desplaçament (GRÀFIC 4).

25       -    32    igual i un quart de desplaçament per arribar a lloc. (GRÀFICS 5 i 6).

 

TERCERA PART «C 1 »

12 compassos com segueix:

1      -     2     de punt de vals a lloc començant peu dret

3      -     4     passant el peu esquerre per davant del dret fregant el peu a terra i desplaçant-se                      vers la dreta.

5      -     6     punt de vals  a lloc començant peu esquerra.

7      -     8     passant el peu dret per davant l'esquerra fregant el  peu a terra i  desplaçant-se                        vers l'esquerra.

9       -    10    punt de vals a lloc  (GRÀFIC 10)

11       -    12    giravolt ambdós per la seva dreta.

 

QUARTA PART « C 2 »

32 compassos amb punt de vals voltant en rodona les parelles i fent el que segueix:

1      -     4     la balladora avança al seu ballador i es situa al costat contrari.

5      -     8     ara es el ballador el que creua per davant de la balladora i es va a  col·locar al seu                    costat quedant com estaven.

9      -    32    Així van fent ara l'una ara l'altra fins al  darrer compàs que quedaran encarats                          l'home dintre i la dona fora.

 

CINQUENA PART  « D »

16 compassos com segueix :

1      -    14    voltant-se encarats sobre l’eix de la parella direcció contra horària

15      -    16    giravolt .ambdós per llur dreta  (GRÀFIC 8)

 

SISENA PART « E »

13 compassos com segueix:

1      -     6     de "rampeu" amb el peu dret i peus junts.

6      -    12    de" rampeu" amb el peu esquerra (GRÀFIC 9)

1                   giravolt ràpid per llur dreta.

 

SETENA PART « F »

32 compassos com segueix:

1       -     2     marcant dos punts amb el peu dret

3       -     4     relliscada vers l'esquerra

5       -     6     marcant dos punts amb el peu esquerra

7       -     8     relliscada vers la dreta.

9       -    10    marcant dos punts amb el peu dret.

11       -    12    relliscada vers l'esquerra.

13       -    14    marcant dos punts amb el peu esquerra.

15       -    16    giravolt per llur dreta fent passar el peu esquerra per davant. (GRÀFIC 10)

17       -    18    marcar taló-punta-taló  amb peu dret.

19       -    20    relliscada vers l'esquerra.

21       -    22    marcar taló-punta-taló  amb peu esquerra.

23       -    24    relliscada vers la dreta.

25       -    26    marcar taló-punta-taló amb peu dret.

27       -    28    relliscada vers l'esquerra.

29       -    30    compassos marcar taló-punta-taló  peu esquerra.

31       -    32    giravolta per l esquerra.

 

Acaben fent una salutació a la parella i surten sense música porten  les dones la coca a la mà on l'han mantingut tota la dansa.

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades:

Web de l'Ajuntament de Montroig del Camp.

Ressò Mont-rogenc. Ball de Coques, d'altres balls i castells.  Martí Rom.  www.martirom.cat. 01-04-2015.

Josep Bargalló i Badia.