L´origen de Castellvell va unit a la vila de Reus i la d´Almoster, que durant molt de temps van romandre sota la jurisdicció de l´arquebisbe i, en especial, del seu representant el Cambrer.
Tot i el nom del poble, no hi ha cap resta arqueològica ni memòria popular que faci referència a un castell o a un element defensiu. Documentalment, se l´esmenta, el 1136, com el "Castrum Veteri, terminus Reddis" (Castell Vell, terme de Reus) i, el 1409, surt escrit Castellvell. La partida del Vilar (amb una villa romana i un forn d´àmfores) és documentat ja el 1520.
La trobada, el 1924, de gran quantitat de peces neolítiques rodones i de valor ornamental i, posteriorment, paleolítiques i romanes al puig de l´Àliga, així com d´un poblat ibèric (a Santa Anna) - excavat el 1934- hauria pogut donar origen al nom -abans esmentat- de Castri Veteri, com a primer nucli de població. Aquest primer nucli hauria estat emmurallat, però avui dia només resta l´anomenat "el Portal".
Després de la Reconquesta formà part del terme de Reus i fou donat a poblar pel Cambrer, però en sorgir desavinences amb el repoblador, el Cambrer tornà a comprar el feu, el 1206. La Cambreria va perdre poc després el domini sobre el terme, i va conservar només la jurisdicció sobre el nucli urbà, fet que provocà, l'any 1663, el nomenament d'un procurador per intentar recuperar les terres. El 1825 el seu terme es limitava encara al clos urbà. Fou arran del pacte amb Reus, l'any 1854, que aconseguí tenir territori propi, format amb unes partides del terme de Reus i una part des de l'Albiol.
Castellvell formà part de la Comuna del Camp. En el segle XVI, en derogar-se la Cambreria passà a ser propietat de l'arquebisbe i aquesta fou una època d'expansió demogràfica.
Durant la Guerra dels Segadors, malgrat l'oposició reusenca, es construïren les muralles i els portals amb l'autorització del virrei Philippe de la Mothe.
El segle XVIII es caracteritzà per un fort increment econòmic i demogràfic, com passà arreu del Principat.
Durant la Guerra del Francès, Joan Ciré, "el rajoler de Castellvell", fou cap d'una partida de "caragirats" i rebé el nomenament de capità de Napoleó.
El poble, situat sota el turó de Santa Anna, té un sol carrer que cap a la meitat es divideix en dos. Es conserven cases amb portals adovellats. Hi ha arcades antigues a Cal Tramuntà, documentada ja l'any 1706.
L'església parroquial està dedicada a Sant Vicenç. Hi ha documents datats el 1599 encara que la construcció actual és possible que sigui una renovació o potser una construcció de nova planta, ja que en el llindar duu la data de 1702. L'església és de línies senzilles, d'estil neoclàssic. El 1936 va ser cremat el retaule, obra de Bonifaç, i es salvà de la crema la figura més enlairada que representa el Pare Etern.
En un turó tocant al poble hi ha l'ermita de Santa Anna, voltada de xiprers. S'acordà la seva construcció l'any 1424. Sense gaire interès arquitectònic, fou restaurada l'any 1852. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital d'apestats. Va ser destruïda en part durant la primera Guerra Carlina. Els set retaules que contenia foren destruïts l'any 1936.
El penya-segatque hi ha sota l'ermita és artificial i es va fer per obtenir la pedra que s'utilitzà en la construcció del primer port de Salou i en les carreteres locals.
El dia 22 de gener festivitat de Sant Vicenç, celebra la festa major que antigament era molt concorreguda pels veïns de Reus, que hi anaven a fer com un dia de camp. A la plaça a la tarda feien un "Ball de coques" molt típic, en que poder ballar-lo calia comprar una coca que tenien d'oferir a la balladora per tal de poder entrar en la dansa.
Les coques eren petites i rodones i molt ensucrades, havent-hi xiques, les mes balladores que tornaven a casa amb un bon plec de coques, ja que per cada ball que les requerien els hi oferien una coca. Era un orgull i satisfacció que la noia tornés a casa amb coques en abundor.
També en la festa major d'hivern el dia dels sants Innocents també molt concorreguda, s'hi ballaven coques participant-hi moltes parelles. Les coques de Castellvell, així com el pa de la fleca son molt bons i tenen molt de renom encara avui dia, sent molta gent de fora, especialment de Reus que hi van a comprar.
En l'esmentada festa dels sants Innocents, alguns anys, en pastar les coques, hi havien posat fils, cordills i d'altres coses d'engany pròpies de la diada.
El Ball de coques, present en totes les festes de tots els pobles podia haver format part d'un vell ritual dels cultes solars i segons ens diu en Joan Amades, la dansa havia estat sagrada en el seu origen i tendia a precisar i a marcar la duració i les evolucions de les cerimònies per tal de que tinguessin valor que hom els atribuïa, la consecució de la qual radicava precisament en l'exactitud de la pràctica que havia estat de molt mal precisar sense una regla que la metoditzés, missió que complien la música i la dansa. Les coques, que en temps passats eren obligatòriament rodones, de forma circular, enclouen el símbol solar per excel·lència, per tant per llur color daurat com per llur forma característica.
La música del ball de coques era tocada per una colla de grallers que hi havia al poble a finals del segle passat i primer d'aquest, i que estava formada i en els darrers temps pels grallers Jaume Gelonch, Josep Nolla i Pep de cal timbaler. Aquesta informació ens ha estat donada per Jaume Gelonch, net del graller de "cal Jaiet" de Castellvell.
No s'ha trobat ningú que ens podés orientar sobre la manera que es ballava el Ball de Coques, encara que com es de suposar seria igual com en altres pobles propers, ni s'ha trobat cap melodia, doncs els grallers en temps reculats tocaven de memòria.
L'any 1854 el poble va aconseguir la independència de Reus i des de llavors va quedar instaurada la costum de fer pagar una "banya" o prenda a tots els forasters l'esmentat dia dels Innocents, a canvi de deixar-los participar en la gran "costellada" que organitza el poble commemorant aquest fet.
A la gent de Reus no els hi va caure gaire bé i els va treure aquesta cançó:
"Al poble de Castellvell
tots son petits i dolents,
que ens faran pagar la banya
el dia dels Innocents".
Actualment a mes de les festes majors del poble, es molt popular per part de la gent de Reus, anar a menjar-se la mona el dilluns de pasqua florida a dalt la pintoresca ermita de Santa Anna, anant-hi molta gent a peu, ja que el poble es troba escassament a dos quilòmetres de la ciutat.
Bibliografia:
Web de l'Ajuntament de Castellvell del Camp. http://www.castellvelldelcamp.cat/poble/festes/festabanya.php
