Ès el ball més representatiu de La Valh d’Aran. Ball de l’albada o aubada. Molt comú a la Valh d’Aran (AGUILÓ Diccionari)
Aquesta dansa era ballada el segon dia de la Festa Major, a la tarda, i era especialment dedicada als forasters. Al mig de la plaça posaven dos rengles de cadires, d’esquena l’una a l’altra, i tocant-se pel respatller. En aquestes cadires tenien dret a seure els forasters i les persones per ells convidades. El jovent masculí, dividit en dos grups, feia el ball, un grup a cada cantó de la plaça i deixant al mig els rengles de cadires. Cada colla de balladors era capitenejada per un Fadrí Major, que es distingia dels seus companys per anar en mànegues de camisa, mentre ells anaven tan ben abillats com podien. En un moment donat la música parava de sonar i els balladors fugien precipitadament de la plaça i anaven a donar una volta, corrent, pels carrers del poble, entablant-se entre ells una competència que consistía, per part dels balladors, en arribar a la plaça estant els músics desprevinguts i sense que haguessin pogut començar a sonar en el moment d’arribar-hi; i per part dels músics, en vigilar per on podien arribar els balladors, per tant de rompre a tocar en el precís moment de llur arribada.
Tornat a començar el ball, era interruput novament al cap de poca estona per a fer una capta. Un dels Fadrins Majors, amb una gran safata al mig de la qual hi havia una grossa poma tota clavetejada de monedes d’or i d’argent, anava desfilant pel davant dels forasters demanant-los almoina per a ajudar a les despeses de les festes. Un cop fet aquest captiri, ballaven encara una altra part del ball. (SOLER. La Valh d’Aran)
A Bossòst aquest ball s’introduí més tard i el ballaven parelles mixtes en nombre de quatre.
El punteig és saltat de contrapàs que a la Valh en diuen galop. Entren a plaça les parelles i van voltant fins quedar tots en rodona. En aquest moment és quan amb un ristol, els balladors fan seure a les cadires les seves corresponents parelles. Encara que darrerament ha quedat limitat a quatre parelles, aquest ball era obert a tothom i les parelles que hi participaven les marcaba les dimensions de l’espai, en el cas que hi haguessin més dones que volguessin ballar el ball es repetia. Pagaven una quantitat de diners per poder escollir parella pel ball agafat. També la recaptació servia per les despeses de la festa (ra)
Ballat a Bausén, Bossòst, Canejan, Les, Salardú, Vielha, (SOLER.. La valh d’Aran) (RAMÓN PUNTOS. Arxiu personal)
Albada generala (Ball de l’).- Amb el nom d’Albada general es coneix un ball a la Valh d’Aran (Aubada generala) Practicat a Bausén i Vielha (ra)
Albada prumèra (Ball de l’).- Amb el nom d’Albada prumèra es coneix un ball a la Valh d’Aran (Aubada prumèra) Practicat a Vielha.
Indumentaria:
Prenda d'abric dels pastors del Pirineu.
