Dossier pedagògic. Ball de Bastons
INTRODUCCIÓ:
L’ésser humà ha tingut sempre el neguit de recordar els grans esdeveniments amb celebracions, i les desgràcies amb actes emotius; encara que també, molt irònicament, ha perpetuat el record de vivències, èpoques i circumstàncies, que han deixat totes elles una forta empremta en les seves vides.
Molts d'aquests fets s'han recordat des de la dansa, la música, o la cançó, i llegat a altres generacions per la tradició oral. Tradició arrelada als pobles i la seva gent des de els principis dels temps.
Amb aquesta guia didàctica, "Ànima de Dansa", vol entrar a les escoles per difondre aquest aspecte de la cultura tradicional i popular; a més d’incentivar l’estudi, la investigació i la pràctica de les pròpies arrels.
S'han elaborat una sèrie d'activitats pensades per la educació primària i secundaria, que pretenen donar unes nocions bàsiques del que significa ser bastoner i ballar en una Colla Bastonera.
Un passeig per les nostres tradicions dansades, estudiant la seva història, música, indumentària i coreografia.
De ben segur que cada mestre o tutor podrà extreure d'aquest treball la part més interessant i apropiada per a cada curs i els seus alumnes.
Crec que és interessant que després del treball que s'hagi estat fent a l'aula, els alumnes visquin de primera mà les sensacions que es viuen sent un bastoner o bastonera. Per això també proposem realitzar un taller de ball de bastons, que aniríem a fer directament als centres docents interessats. Contacte: info@animadedansa.com
Esperem que en pugueu treure profit.
Ànima de Dansa
Història del Ball de Bastons:
Origen i simbologia:
El Ball de Bastons és una de les danses que més teories al voltant del seu origen ha generat entre els erudits i estudiosos. Sembla que tothom coincideix a assenyalar que es tracta d’una dansa antiquíssima i que potser és una romanalla d’antigues danses rituals en les quals es volien representar i simular les feines camperoles i ramaderes. El fet que es realitzi amb bastons, un instrument de simbologia eminentment fàl·lica, fa que la principal teoria sobre el seu origen parli de que es tractava d’un ritual agrari que perseguia la fertilitat de la terra.
En canvi, molts creuen que es tracta d’un ball guerrer, d’entrenament, habilitat i força per tal de preparar-se devant l’eventualitat de possibles conflictes armats. Així, el Ball de Bastons seria el ball d’entrenament que els soldats executaven en temps de pau. De la mateixa manera, s’esmenta que aquesta dansa prové de jocs que simulaven enfrontaments entre dos bàndols, tal i com demostra el fet que sovint les dues rengleres de balladors duen indumentàries amb un color diferent. A Catalunya, sembla que alguns dels balls els executaven els transportistes de carro, traginers i carreters, que feien servir els radis de les rodes dels seus vehicles per picar els uns contra els altres.
El Ball de Bastons és una de les danses més esteses arreu dels Països Catalans, i quan es fa menció del seus orígens cal tenir present diversos autors. En aquest cas Blai Fontanals ens ve a dir que molts dels balls que avui coneixem com a bastons, cintes, cèrcols, espases, faixes, entre d’altres provenen de les danses rituals dels camperols, ramaders i caçadors en les quals es representava la seva feina diària, incorporant elements naturals com són la terra, l’aigua, el foc i l’aire. Aureli Capmany i Farrés posa de manifest que el Ball de Bastons és un continuador del Ball d’Espases, que pel fet de ser menys ofensiu es varen substituir les armes de tall i punta per les de xoc. En Joan Amades segueix amb la mateixa línia que Capmany, i constata que encara hi ha indrets on el ball de bastons se’l coneix com a Ball d’Espases, essent aquest últim l’hereu dels antics balls guerrers d’espases i altres armes, als quals donava tanta importància el poble grec.
Però en Jordi Bertran en el seu llibre El Ball de Bastons a Tarragona (1990), ens ofereix tres hipòtesis de quin podria ser l’origen del ball de bastons: la neolítica a l’edat del bronze, on s’ubica l’origen al voltant dels anys 2000 a.C., exposant un significat marcadament agrícola, a causa de l’aparició de la mateixa agricultura i de la tendència sedentària de les tribus que s’anaven formant; essent el seu punt de partida el Ball d’Espases amb un caire predominant guerrer. En segon terme trobem la teoria íbero-celta, en la qual es considera als ibers els introductors de les danses religioses entre el nord de l’actual Catalunya i el sud del País València. I la darrera teoria li atorgaria un origen grec, d’arrels hel·lèniques, a través de Roma arribarien fins a les nostres contrades en el segle III a.C.., i seria aquesta la que es mantindria amb més força de les tres.
Hi ha qui diu que a casa nostra el Ball de Bastons podria haver estat un ball de recapte. Amb el nom de “Llevat de Taula”, qui desenvolupava aquestes danses eren generalment persones sense recursos econòmics que passaven casa per casa picant bastons amb l’objectiu d’esperar algun benefici (menjar, beure o diners en efectiu) derivat de l'exhibició, amb la que esperaven complementar la seva migrada economia.
Pel que fa a les notícies documentades sobre l’existència del Ball de Bastons, trobem com a notícia més reculada la de l’any 1150 a Barcelona durant l’enllaç del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IX amb la princesa Peronella, filla del rei d’Aragó, Ramir el Monjo. Però segons ens diu Rossend Serra encara podem cercar una data molt més llunyana que ens posa de manifest la presència del ball de bastons en la nostra terra, en el segle X amb motiu de les festes de Graus en honor als comtes de Ribagorça. Aureli Capmany fa esment del primer cop que es va fer menció del Ball d’Espases durant les festes a València l’any 1439 amb motiu de la visita del rei Joan II. Altres noticies sobre aquests ball les trobem documentades a Cervera l’any 1482. A Tarragona es troba documentada la presència del ball de bastons i d’espases l’any 1633 en una visita que hi fan el rei Felip IX i la seva muller, Maria Isabel de Borbó.
Segons estudis fets per Frederic Gaude Viñas, a Cardona encara els bastoners acompanyen la Santa Patrona en cercavila pel poble; entrant a buscar-la i tornant-la dins l’església; tradició documentada des de l’any 1600. A Solsona el ball de bastons data de l’any 1680, però aquest, va venir procedent de Sanahuja on sembla ser que es ballava de molts anys abans per ser possessió dels bisbes d’Urgell (finals del sXI). Enguany encara segueix lligat a la seva patrona i en tots dos cassos està executat per infants d’uns 8/10 anys, vestits d’una forma molt especial i amb els bastons pintats d’un color entre el violeta i el carmí (porpra) cosa que te un gran simbolisme religiós i directament filosòfic. Hi ha altres elements dansaires que no ballant mentre copegen bastons, complien la mateixa funció de ser custodis d’una imatge o les relíquies del Sant, tal és el cas dels Garrofins de Moià, els quals curiosament també son infants que a més vesteixen d’una forma similar. Per tant, independentment que els balls de bastons es poguessin haver ballat abans de l’aparició de l’església catòlica a Catalunya, hi ha molts indicis pels quals la utilització d’infants com a símbol de puresa i custodis d’imatges ballant i utilitzant bastons o no, ha estat prou arrelada dins les tradicions religioses a casa nostra.
Per altra banda al trobar balls en els quals els elements dansaires copegen bastons mentre evolucionen en l’espai en altres indrets del planeta, fa pensar que d’alguna forma en algun moment van estar connectats passant-se informació d’una ètnia a l’altra durant segles...
Però el ball de bastons no ha estat exempt de prohibicions al llarg de la seva història. En aquest sentit trobem que l’any 1482 les Autoritats Eclesiàstiques de Tarragona i València dictaminen la seva prohibició. Tanmateix, durant l’any 1486 es dicta una ordenança a Vitòria on es posa de manifest la seva prohibició. Durant la meitat del segle XIX i fins al començament del segle XX, han anat desapareixent moltes de les danses que es troben documentades.
Pel que fa a la prohibició de ballar bastons, com ha passat amb altres tradicions que es van prohibir i no tant fins i tot per l’església, si no per la mateixa societat com poden ser: el llençar fuetades a la gent, entrar dins les cases furtivament, llençar escopetades, treure els “draps bruts” públicament etc. Cosa que era molt normal en els llevats de taula, balls de gitanes al Vallès, balls de gitanes a la Catalunya Nova, els mateixos balls de bastons... Una vegada la gent havia begut i l’alcohol i altres substancies inhibidores feien efecte, aquests deixaven de controlar els seus actes i el que havia d’ésser una senzilla manifestació de cultura tradicional, moltes vegades es convertia en una batalla campal que, primer l’església i després els mateixos ajuntaments van haver de prohibir en alguns cassos.
Arrel de la documentació que han pogut recopilar els folkloristes de les nostres contrades, sabem que els bastoners oferien les seves actuacions durant les celebracions religioses del patró de la parròquia, en els actes de les Festes Majors, en les diades de Pasqua, i primordialment participaven de manera directa en la processó del Corpus, organitzada per l’església i amb la participació dels gremis.
Definició i estructura del ball
El Ball de Bastons és una dansa col·lectiva que es balla en grups de 8 a 16 persones. Els balladors es posen en dues rengles -que també poden ser quadres o rotlles- i amb uns bastons de fusta curts que duen a les mans, colpegen acompassada i rítmicament els uns contra els altres seguint una coreografia preestablerta i una melodia tocada per diferents instruments, normalment la gralla i el tabal.
Tot i que en els orígens aquest fou un ball eminentment masculí, en l’actualitat la presència de dones en el Ball de Bastons és molt habitual i fins i tot hi ha diverses colles formades exclusivament per noies o dones. A les formacions hi acostuma a haver balladors de totes les edats. Hi ha colles d'infants molt petits, més grans, adults, antics balladors i de pràcticament totes les condicions socials, professions i procedències.
Colla bastonera formada per dones.
El Ball de Bastons en altres cultures
El Ball de Bastons està molt estès en diversos indrets de la península ibèrica com en el País Basc, l’Aragó, el País Valencià... i en d’altres països d’Europa com els coneguts amb el nom de “Morris dancers” anglesos; trobem balls amb bastons a Anglaterra, Irlanda, Suècia, Finlàndia, Noruega... i també arreu del món, amb les seves variants i peculiaritats locals: Austràlia, Nova Zelanda, Micronèsia, Nepal, Índia, etc. En alguns llocs aquest ball també presenta característiques cerimonials, mentre que en d’altres es realitza amb pals de bambú i sense moviments entrenats amb antelació.
Referent als noms que ha rebut en les diferents comarques, Joan Amades en les seves recerques va trobar les següents denominacions: “bastoners”, “garrots”, “cobertores”, “palitroques”, “palillos”, “paloteo”, “makil-dantza” al País Basc, i fins i tot, a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, el nom de “ball de bataners”.
Situació actual del ball de bastons
Pel que fa a la situació actual, el ball de bastons té una forta embranzida impulsada per les mateixes colles i particulars que estimen aquesta dansa; dedicant el seu temps a l’ensenyament d’aquesta disciplina als centres escolars de tot Catalunya i organitzant activitats al voltant del ball de bastons.
En l’actualitat veiem que els motius per dur a terme una actuació del ball de bastons segueixen sent els mateixos de sempre. Solen participar en moltes de les festes religioses del nostre país, essent les més importants la Festa Major i Corpus, amb exhibicions a la plaça de la vila i en les diferents cercaviles que s’organitzen paral·lelament amb d’altres balls i “entremesos”. Segurament però, el sentiment no sigui el mateix d’abans, però com passa amb les tradicions, “la gent ho fa perquè sempre s’ha fet” Una de les més importants actuacions que es duen a terme en l’actualitat dins el principat és la Trobada Nacional de Bastons a Catalunya, la qual s’organitza des de fa més de tres dècades de manera itinerant per les viles amb més tradició bastonera.
El Ball de Bastons compta amb una gran popularitat a Catalunya i en els darrers 30 anys està experimentant una revifalla molt important, amb la creació de noves colles fins i tot en indrets on no hi havia tradició bastonera. En l’actualitat hi ha més de 100 colles repartides per tot el territori. D’entre les comarques amb més colles destaquen l’Alt Penedès, Bages, Barcelonès, Baix Llobregat, Baix Penedès, Garraf i Osona...
Els elements principals
Els elements principals son els bastons i el banderí. De bastons en podem trobar de diverses formes, llargades, amplades i fins i tot colors.
Amb els bastons, els balladors i o balladores copegen entre ells o al terra seguint el ritme de la música i fent polirítmies, donant peu a realitzar infinitat de ritmes i moviments.
Diferents models de bastons segons la colla.
El banderí identifica cada colla. Els porta el "capità" o "cap de colla" o "abanderat" que aixecant-lo pel damunt del cap indica als músics i a la resta de bastoners la fi del ball.
Dues colles bastoneres. El capità o abanderat de cada colla porta el banderí representatiu de la mateixa.
La indumentària
Els balladors i balladores solen anar vestits d’una forma que presenta trets comuns: una indumentària de fons blanca on s’hi sobreposen faldellins, mocadors, capells i cintes de tots colors. Els balladors acostumen a dur cascavells als camalls o polaines i calcen sovint espardenyes de pagès. El color de les betes de les espardenyes, també en molts cassos, identifiquen cada colla.
Bastoners de Solsona.
Bastoners de Cardona.
Bastoners de Súria.
Bastoners
Colla bastonera de Moià.
Els instruments i la música
Els instruments més utilitzats en el ball de bastons son: flabiol i tabal, gralla seca, gralla de claus, tarota i sac de gemecs. Podent trobar altres instruments com l’acordió, el violí, etc.
La raó fonamental per la qual s’utilitzen instruments de vent/fusta i caixa és per a aconseguir suficient sonoritat en les cercaviles pels carrers i places.
Tot i que en alguns cassos el tabal no s’ha considerat necessari per ser els mateixos bastons dels balladors i o balladores els qui porten la part rítmica de la melodia.
Gralles Tarota Tabal i flabiol
Parts de la gralla seca.
Diferents tipus d'inxes.
Mètode de l'escola de grallers de Sitges.
La música del ball de bastons sol ser senzilla a 2/4 o 6/8. Acostuma a tenir part A i part B entre 8 i setze compassos cadascuna. No son balls massa llargs. Solen durar entre 75 segons i 1 minut i mig. Son balls per fer en cercavila i repetir-los les vegades que faci falta. El graller sempre agraeix que els balls siguin curts per poder descansar els llavis entre execució i execució.
LÈXIC DEL BASTONER
banderer o abanderat: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la mà esquerra i un sol bastó a la dreta.
bastons: Anomenats també "pals". Pals de fusta que duen els bastoners (en nombre de dos) per a executar els seus balls. Aquests es fan repicar amb els del company, entre els d'un mateix i també al terra. Aquests poden ser més o menys polits, tornejats, o senzillament fets amb branques d'arbre. Solen fer-se d'alzina seca. Les mides dels bastons són diferents per a cada colla però acostumen a mesurar uns 45 cm de llarg X 4 cm de diàmetre.
cap de colla: El ballador que mana la colla.
clos: 1.Successió de tres cops on els dreters paren tres cops amb la dreta al davant, a l'esquerra i al davant, i els esquerrers piquen al davant i a la dreta amb el bastó dret, i al davant amb l'esquerra tot fent passar el bastó esquerre en un moviment circular per darrere del cap. 2.Cop de bastons de gran contundència.
dreter: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per aturar els cops amb el braç dret. Rep els cops dels Esquerrers.
esquerrer: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per picar els cops amb el braç esquerre. Dona el cops als Dreters.
faixa: Element de vestir de l'home. Utilitzada per a les feines que necessiten aixecar pesos o estar molta estona ajupit. Protector de la ronyonada per a les feines del camp, granja, etc. Solien ser vermelles o d'un color fosc. Hi havia qui les portava també per a mudar, aleshores solien ser de colors, blanc, blau, cru, etc.
faldellí: Element que utilitzen els bastoners damunt del pantaló. Acostuma a estar obert per un costat. El color del mateix i les garlandes que el decoren, identifica cada colla bastonera. La majoria de colles l’utilitzen.
gralla: Instrument amb el qual la majoria de colles bastoneres interpreten la melodia dels seus balls. Aquesta, de vegades, va acompanyada d'un tabal.
polaines: camals de roba gruixuda o de pell que portaven els homes per a muntar a cavall. En el ball de bastons es cosien cascavells a diferents alçades. Més endavant s’han anat fabricant únicament per a ballar balls de bastons.
Rebatre: Donar tres cops de bastó durant un compàs de la melodia.
Sota-cama: Picada per sota la cama.
ACTIVITATS LLIURES
ACTIVITATS: A més dels treballs i jocs que us proposem en aquest dossier, també us aconsellem que sol·liciteu un taller de balls de bastons, que vindrem a fer al vostre centre. En el qual s’ampliarà la informació d’aquest dossier a més d’ensenyar i practicar amb els alumnes i les alumnes els balls de bastons amb els diferents cops i passos i les seves coreografies.
SOPA DE LLETRES
Troba i encercla 10 mots relacionats amb els bastoners. Solucions al final.
Exercicis de creació i recerca
Dibuixa o confecciona amb material reciclat: un bastoner o bastonera, segons s’ha explicat.
Confecciona amb paper maixé: un faldellí de bastoner utilitzant dos colors diferents.
Transcriu una cançó: Busca en llibres, internet... una canço popular a 2/4 o 6/8 que per la seva característica melodia us suggereixi un ball de bastons.
Perquè serveix una faixa? Enumera tres utilitats.
1.-
2.-
3.-
El banderí que porta el cap de colla: quina utilitat te?
En quins altres indrets fora de Catalunya podem trobar balls executats amb bastons?
Anota una població de cadascuna d'aquestes comarques que tinguin alguna colla bastonera.
El Barcelonès.-
El Garraf.-
El Bages.-
L'Alt Penedès.-
Osona.-
El Baix Llobregar.-
Solucions a la sopa de lletres: inxa, faldellí, tudell, faixa, clos, tabal, gralla, bastoner, pals, flabiol.
Contacte:
Ànima de Dansa
Correu e: info@animadedansa.com