L’any 1922, naixien a Gavà els seus dos primers esbarts: Esbart La Ginesta (grup d’adults vinculat al Cafè del Centre) i Esbart Folklore de Catalunya – Delegació de Gavà (grup de nenes ‘Caputxetes blanques’ i de nens ‘Esbart Folklore Infantil de Gavà’ vinculats al Cafè de la Plaça i dirigits pel mestre Joan Rigall de l'Esbart Folklore de Catalunya...). A més a més, podríem comptar-hi també els grups de Dansa tradicional de l’escola Sagrat Cor i de l’escola Salvador Lluch, així com el grup de Coros y Danzas de la Secció Femenina de les FET i les JONS, l’acadèmia de Ballet Núria (que comptava amb un grup de dansa tradicional sota el nom Esbart Nostra Senyora de Brugués) i el grup de dansa Sellarès. La dansa tradicional sempre ha estat present a Gavà, sense comptar els anys més foscos del franquisme, on només les sardanes traspuaven en ocasions molt concretes.
A més dels nois i noies de la vila hi participaven, per ajudar, dansaires de l'Esbart Folklore de Catalunya de la seu central de Barcelona.
L’Antoni Basté, Antonet Pintor, va ser una figura cabdal en els inicis de la sardana a Gavà, i estigué vinculat als primers grups sardanistes del municipi.
El 1921 l’Artur Costa va programar una ballada de sardanes al seu complex lúdic, l’American Lake per a la revetlla de Sant Joan. El mateix any, per Sant Nicasi, es va fer una nova ballada, que quedà immortalitzada en la primera portada del periòdic local
L’Aramprunyà, corresponent al mes de gener de 1922. Aquesta seria la primera sardana ballada a Gavà de la que en tenen testimoni. Durant els actes de commemoració de l’11 de Setembre de 1 922, va actuar la coral La Igualtat, l’Esbart Folklore de Gavà i, en acabat, es va ballar la sardana L’Empordà, d'Enric Morera.
Entre 1924 i 1926 l'esbart cesa la seva activitat per manca de mestre.
