Centelles és un municipi ubicat a la Catalunya Central , a 52 quilòmetres de Barcelona i a 17 km de Vic. La seva altitud és de 498 m. Està limitada pel Montseny a l'Est, la serra de la Guàrdia amb el Puigsagordi i el Turó de les Onze Hores a l'Oest i Sant Martí, el Pla de la Garga i Tagamanent al Sud.
Es tracta d'un municipi amb més de 1100 anys d'història que es reflecteixen en nombrosos testimonis: Pels voltants del municipi es troben restes de l'antiguitat com la toma de l'Ollic - dolmen funerari - o bé trams de la via romana que anava de Barcelona a Vic i també s'han trobat elements íbers. També tenim empremtes a l'entorn de l'església - amb la sagrera i tots els carrers que l'envolent - al palau dels comtes i al Portal, on en aquest moment hi ha ubicat l'Ajuntament, i també a la casa de pagès de Vinyoles. Tots aquests testimoniatges mostren un sòlid passat que s'ha anat conformant al llarg de tots aquests segles.
Actualment, la població de centelles és dinàmica i la prova més fefaent del dinamisme de centellencs i centellenques s'expressa amb les múltiples entitats culturals, esportives i socials, amb l'activitat cultural i comercial, amb els centres educatius i amb totes les instal·lacions i els equipaments que tenim per oferir una millor qualitat de vida per a tots els ciutadans i ciutadanes.
Una de les tradicions més arrelades a la vila és la Festa del Pi.
L'any 1945 el folklorista Joan Rigall i Casajuana, acavall de l'Institut de Folklore de Catalunya i de l' Esbart de AEEF, efectua el recull del Ball del Pi a Centelles.
Sobre la data d’incorporació del «Ball del Pi» a la festa, Ramon Bayó la situa entre 1953 i 1960.
Els galejadors més antics van ser: Josep Giol, Joan Genescà i Ramon Bayó.
Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre,
quan un grup de galejadors surt als boscos de la rodalia de Centelles i tria un pi,
el qual és marcat amb un tret.
Tanmateix, el dia central de la festa és el 30 de desembre, vigília de la festivitat
de Santa Coloma, patrona de la vila i a qui s’obsequia amb el pi.
A les set del matí d’aquest dia se celebra la «missa primera», després de la
qual els galejadors es dirigeixen al bosc. Allà es prepara un esmorzar col·lectiu
consistent bàsicament en botifarra a la brasa, pa i vi. Acabat l’esmorzar, es talla el
pi. Un cop tallat, es col·loca a força de braços al damunt d’una carreta tirada per
un jou de bous. Tot seguit, el pi i els galejadors tornen al poble. Tot el procés va
acompanyat d’escopetades.
A les dotze del migdia el pi entra a la vila i des del campanar de l’església
parroquial es produeix una galejada general i un repic de campanes, fet a mà pels
mateixos galejadors. El pi entra al poble precedit pels galejadors i per una banda
de música que interpreta «La Nova», un pasdoble titulat «A la Festa» escrit el 1918 per Joan Vilà Ayats (1866-1981). Un cop arriba el pi a la plaça Major, els
galejadors se situen en cercle a l’entorn del pi i disparen les seves armes amb gran
estridència. Posteriorment, a càrrec de l’esbart local, té lloc el «Ball del Pi».
A continuació, es baixa el pi de la carreta davant de l’església i es puja per l’escala
a pes de braços. Abans d’entrar-lo al temple, es fa ballar a dreta i esquerra.
Cada any un galejador té el privilegi de pujar dalt del pi quan aquest balla i saluda
els assistents amb la barretina.
Acabat el ball, el pi deixa d’estar dret i s’entra a l’església tombat. S’arrossega
fins a l’altar major i es penja del sostre cap per avall amb una corda que s’acciona
amb un torn. A la brancada s’hi lliguen cinc penjolls de pomes (quatre als extrems
i un al mig) amb una garlanda ornamental de neules a cada penjoll.
Seguidament el pi és hissat, de cap per avall, fins a deixar-lo a l’alçada de
la imatge de Santa Coloma sobre l’altar major. Mentre el pi puja, els galejadors
canten l’Himne de Santa Coloma, amb gran emotivitat. La lletra de l’himne és
de mossèn Fortià Solà (1876-1948) i la música de Rafael Subirachs (1902-1977).
A les set del vespre, un grup reduït de galejadors pugen al campanar i tiren
salves, acompanyats pel repic de les campanes i actualment, també per la música
de l’orquestra centellenca Baliga Baliga, que toca «La Nova».
L’endemà, 31 de desembre, diada de Santa Coloma, alguns galejadors van a
missa major i en sortir de la missa fan novament algunes salves.
Finalment, la festa té un epíleg el dia de Reis, 6 de gener. A la una del migdia
es tornen a reunir els galejadors a l’església, baixen el pi i es treuen els penjolls de
pomes i les garlandes, els quals seran repartits entre els galejadors, el propietari
del pi, la parròquia i l’Ajuntament. A continuació es despenja el pi i tothom qui vol
se n’emporta branques a casa seva.
Any 2015.
Any 2015.
Ball del Pi de Centelles. Any 2015.
Ball del Pi de Centelles. Any 2015.
Ball del Pi de Centelles. Any 2015.
Ball del Pi de Centelles. Any 2015.
Ball del Pi de Centelles. Any 2015.
Entrada del PI a la plaça. Any 2015.
Bibliografia i fonts consultades:
LA FESTA DEL PI DE CENTELLES I LA SEVA RELACIÓ
AMB EL PASSAT BOTIFLER DELS CENTELLENCS
EN LA GUERRA DE SUCCESSIÓ. Miquel Mirambell Abancó. Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Universitat Oberta de Catalunya.
Fons documental de Frederic Gaude i Pardillos.
Fons documental de Frederic Gaude Viñas.
