El banderí de l'esbart:
El Grup de Dansa Ramón d'Olzina creat l'any 1975, està associat a diferents entitats de cultura tradicional i popular, destacant l'Obra del Ballet Popular, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires i es un dels grups fundadors de l'Agrupació d'Esbarts de les Comarques Meridionals de Catalunya.
Des de la seva creació el nom de l'entitat va ser: Esbart Ramon d'Olzina, fins l'any 2001 que passa a anomenar-se Grup de Dansa Tradicional Catalana Ramon d'Olzina.
La finalitat del grup de dansa, en un principi, va ser participar i fomentar en les festes tradicionals de la vila fent actuacions de dansa tradicional.
Prendre part activa en la festa de Sant Antoni recuperant el "Ball de Coques" i el dilluns de Pasqua a una actuació infantil en l'Aplec de la Mare de Déu de La Pineda i creació del "Ball de la Mare de Déu de la Pineda" perquè pugui ser dansat per dansaires, familiars i tothom que ho desitja.
Participar en la desfilada de "carretel·les" en la diada de Sant Antoni construint la seva pròpia carrossa, sempre amb motius típics catalans.
Es van buscar mestre i balladors. El formaven 40 joves de entre 15 i 20 anys, i es va escollir com a mestre el reusenc Josep Bargalló i Badia, el "mestre" com se l’anomena des d’aleshores.
Des de la seva fundació, les finalitats principals de l'Esbart Ramon d'Olzina s’han centrat en la dedicació exclusiva a la dansa tradicional catalana i històrica, interpretant balls i danses de Catalunya amb reculls dels mes grans folkloristes catalans com: Joan Comas i Vicens, Joan Rigall i Casajuana, Aureli Capmany, Mn. Vicenç Bosch, Felip Blasco, Josep M. Castells i Andilla, Joan Pardinilla i molt d'altres. Cal destacar la formació artística i cultural del jovent i dels infants ja que l’any 1977 es creà l'esbart infantil per aconseguir l’estímul ja des de la més tendra edat l'interès i l'estima dels valors de les tradicions i Costums de Vila-seca i de Catalunya.
Durant aquests anys es poden comptar nombroses actuacions entre les que destaquen: els recitals de dansa Catalana en els festivals de la Torre Vella de Salou fins que es suspengueren per raons de la segregació. Participació en la sortida cada darrer d'any de "L'Home dels Nassos" costum que encara perdura a Vila-seca. Nits catalanes amb sopar inclòs celebrades els caps de setmana al jardí del Sindicat de Vila-seca. Actuacions fetes durant els estius a la Platja de la Pineda de Vila-seca. A més al llarg d'aquests anys, l'Esbart ha organitzat diferents trobades: I i II trobada de Danses Vives a Vila-seca, I trobada de Jotes de les comarques tarragonines, trobades d'esbarts infantils, col·laborant també en els actes de festa major de la ciutat de Reus, varies edicions del Parc de Nadal de Tarragona. Ha participat pràcticament cada any als Aplecs d'Esbarts a Montserrat, essent-ne el seu director coordinador de danses. A més de les actuacions per moltes poblacions de les comarques de Tarragona i d'altres de Catalunya ha actuat al Festival de la Ruergue (Rodez), França. Actuacions a Tuhïr a la Catalunya Nord, dues actuacions al Festival Internacional de Música de Cantonigrós, Trobada Nacional d'Esbart Dansaires a Barcelona, Festival a Santo Domingo de la Calzada a la Rioja, Festival de Danza de Robla a León i Festival de Dansa Blimeu a Astúries. Actuacions a Rússia, a Moscú i Sant Petesburg, Xeca,(Praga), Lituania, (Vilnius i Visaginas) Ferrerias (Menorca Oliva (València). (Polònia) Cracòvia, Chorzelow, i Mielec.
L'Esbart Dansaire Ramon d'Olzina també ha actuat com a colla bastonera desde els seus orígens però no com una entitat apart.
Grup de bastoners de l'Esbart Ramon d'Olzina.
Any 1970 a 1979:
A principis dels anys setanta del segle vint, hi va haver una gran efervescència del sentiment patriòtic de Catalunya i de totes les expressions culturals, folklòriques i artístiques que servien per manifestar-lo i expandir-lo. Aquest període va coincidir amb les acaballes de la dictadura del General Franco. Molts van sortir al carrer a expressar la cultura reprimida. Hi hagué el I Congrés de Cultura Catalana i, a Vila-seca, Josep Badia Morell, Andreu Graset Ferré i Josep Pujals Carreté, van ser els impulsors de l'Agrupació Sardanista, creada el 1974. Es realitzaren curset i audicions i s'anaven a ensenyar a Salou, Mont-roig, Vilaplana ... L'Agrupació Sardanista, la Junta de l'Agrupació Cultural, presidida aleshores per Ramon Ferriol i Clavé.
Com un pas més l'Agrupació Sardanista, la Junta de l'Agrupació Cultural, reunida el 3 de març de 1975, va voler recuperar i fomentar la dansa tradicional catalana. L'any 1960 es va crear l'Esbart Sant Esteve, que s'havia dissolt feia uns anys. Finalment es va optar per crear-ne un de nou dins l'Agrupació Cultural. Com feia poc del descobriment de documentació que feia referència a la repoblació de Vila-seca per part del cavaller Ramon d'Olzina, que havia rebut per part de l'Arquebisbe Bernat de Tort la comanda de repoblar la vila els impulsors de l'Esbart escolliren aquest nom.
Esbart Ramón d'Olzina ballant la Dansa de Garidells.
En el moment de la creació de l'esbart (1975), n'eren mestres la Gemma Soler i Castellnou, M. Mercè Buquera i Colomé i en Josep Pujals i Carreté.
Cal destacar la formació artística i cultural del jovent i dels infants ja que l’any 1977 es creà l'esbart infantil per aconseguir l’estímul ja des de la més tendra edat l'interès i l'estima dels valors de les tradicions i Costums de Vila-seca i de Catalunya.
Secció Infantil del Grup de Dansa Ramon d'Olzina. Any de la seva creació 1977.
Des de llavors l'Esbart s’ha nodrit del dansaires que en fer-se grans passen a l'esbart, es la cantera que ha permès la pervivencia de l'Esbart durant molts anys. Aquest esperit es reflexa amb múltiples activitats al llarg de la seva historia, en les que podríem destacar.
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
Grup de Danses Ramon d'Olzina en el seu XX aniversari. Any 1996.
Any 2000 a 2009:
El Grup de Dansa Tradicional Ramon d'Olzina ha estat de sempre fidel a tots els aplecs d'esbarts dansaires a Montserrat. En la següent fotografia podem veure algunes de les seves balladores acompanyant el baiard cap la basílica.
Aplec d'Esbart Dansaires a Monserrat.
El mestre Josep Bargalló i Badia, defensor acèrrim de la dansa tradicional feia una reflexió sobre els esbarts i d'aquesta tradició: "Hi ha una altra vessant que son alguns esbarts escènics que han fet i fan unes veritables creacions i alguns espectacles de bon gust refinat i artístics (es poden però comptar amb els dits de la ma) Compten amb bons mitjans tècnics, humans i materials per crear un espectacle basat en la dansa catalana. Però no tothom ho fa així.
Existeixen però unes coreografies Tradicionals, recollides per folkloristes de gran prestigi i solvència molt ben documentats i que son un veritable tresor tradicional i que molts d'ells resten oblidats en arxius particulars i públics.
Veient el caire que han adoptat molts esbarts vers la dansa tradicional, pensant més en l'espectacle que la tradició, nosaltres hem cregut continua amb la tasca de ballar danses dels nostres avantpassats, basant-nos amb reculls de folkloristes de gran solvència. En fi volem ser un grup que conservi part del nostre patrimoni acumulat durant molts anys per així conserva les nostres arrels.
Existeixen però unes coreografies Tradicionals, recollides per folkloristes de gran prestigi i solvència molt ben documentats i que son un veritable tresor tradicional i que molts d'ells resten oblidats en arxius particulars i públics.
Alguns esbarts han conservat aquests documents els presenten en escenaris o cadafals amb grans canvis de vestuari d'un ballet a l'altre restant l'espectacle tallat i interromput perdent tot el seu encant i dinamisme, i avorrint al públic que ho contempla. La majoria ballen amb música "enllaunada". La majoria d'aquests "esbarts" canvien la coreografia que deixa de ser tradicional fruit de les seves invencions a vegades poc afortunades i amb un vestuari que a vegades semblen pallassos, barretines i camises de roba brillant "crepsatí" de color rosa o verd poma etc.
Amb les participacions del nostre Esbart a festivals internacionals de Dansa, podríem citar entre altres el de Can Tonigrós, hem observat a molts grups tan espanyols com estrangers que llueixen uns vestits antics molt ben restaurats, i acompanyats dels músics, Tradicionals, no més de quatre o cinc. Qualsevol grup de dansa tradicional i folklòrica es limiten ballar les danses amb vestits típics de cada regió de la que pertanyen. Igual s'ha fet a València, a Mallorca, a Aragó Canàries etc. que mantenen les coreografies Tradicionals sense afegitons i no necessiten ni cobles d'onze músics professionals, que cobren una fortuna que no està a l'abast de la majoria dels esbarts.
Vista tota aquesta problemàtica i sobretot la davallada que han fet els esbarts, alguns pel mal gust i la falta de tècnica i creient-se tothom capaç de presentar una dansa creada per ells o be enmanllevada i apresa d'amagat d'un vídeo en un ball xaró i carrincló i que fa pena de veure. Degut a tot aquest estat de coses ens hem determinat a que l'Esbart Ramon d'Olzina afronti un nou repte a la manera de presentar els balla Tradicionals més d'acord amb els nostres dies i tenint en compte els següents punts:
Primer: que les danses que presentem el nostre Esbart siguin reculls efectuats la majoria pel nostre esbart i siguin exclusivament de les comarques meridionals de Tarragona i comptin amb una coreografia tradicional recollides pels pobles de les nostres comarques.
Segon: fer un estudi exhaustiu del vestit tradicional català tant d'home com de dona basant-nos en un període del segle XVIII al segle XIXè. Per be que les danses vives s'han anat ballant amb la indumentària de mudar segons la moda, nosaltres no volem perdre la indumentària del pagès i pagesa catalans que tant ens diferencien de les altres comunitats peninsulars. A partir de darreries del XIXè. segle tothom ja vesteix mes o menys igual. Els vestits de pagesos eren:
Dones faldetes llargues, gipons, gandalles i mitenes, mocadors pel cap i espatlles, davantals, joies antigues sabates i espardenyes de l'època. Una cosa importantíssima i que la trobem en tots els grups de dansa d'arreu es els enagos que portaven sota les faldilles que els hi donava un vol a la faldilla inimitable. Es important joies bones i antigues, collaret o camafeu, fermall pel pit arracades llargues de pagesa.
En quant als homes, vestit de vellut calça curta, armilla ramejada, faixa, gorra musca, corbatí, cadena i rellotge a l'armilla, mitges o "calcilles" o polaines, espardenyes "llonques" o de 7 vetes.
Crec que el grup no hauria d'anar uniformat sinó que hi tindria d'haver força variació. Una balladora amb gandalla i mitenes, altra vestit mànega llarga i caputxa blanca. Una parella vestida a la tortosina, els homes amb faixa negra, i mocador al cap negre. Una parella vestida com a la Ribera, elles mantons de Manila llargs i ells amb mocador d'herbes lligat al cap o la típica gorra musca.
Es a dir que cada parella representés mes o menys la manera de vestir típica de les deu comarques de Tarragona. Parelles representant les comarques del Baix Penedès, Tarragonès, Alt Camp Baix Camp, Priorat i Conca de Barberà. Altres parelles la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i Montsià. En ballar ho farien barrejats, tenint en compte que presidiria la dansa la parella del ball en qüestió.
Tercer: Música: S'hauria de ballar amb música viva, i crec que tindria de ser amb una cobla dels Tres quartans, flabiol i tamborí, tarota i sac de gemecs o cornamussa.
Podria afegir-s'hi algun violí. Cal parlar sobre aquest punt per veure de trobar algú disposat a engegar un grup i sobretot crec que no hauria de ser gaire problemàtic tenint en compte el conservatori de música que existeix a Vila-seca. Momentàniament es podria arranjar amb músics especialistes d'instruments Tradicionals que hi ha en poblacions com Reus i Tarragona. Els seus pressuposts son modestissims al costat del que cobra una cobla professional.
Potser es podria començar amb ells i poc a poc anar incorporant músics nous fins aconseguir que l'esbart tingués músics propis De la mateixa manera que hi ha gent voluntària a ballar també em podríem trobar per tocar.
Quart: Presentació: Crec que la presentació es podria fer de la següent manera:
Les parelles una darrera l'altra, entrarien a l'espai a ballar (no es aconsellable escenari) precedida pel grup de músics que sonant una tonada de cercavila popular de les terres de tarragonines. Donar una volta a l'espai a ballar i els balladors situar-se al fons i els músics a un costat. El presentador faria la presentació del grup i seguidament sortirien a ballar els dansaires del ball en qüestió mentre que els altres es quedarien al fons dret o asseguts, segons es cregués convenient.
Acabada la primera dansa el presentador faria un resum de l'historial de la pròxima i els dansaires es prepararien per actuar.
Això funcionaria seguit i sense interrupció. Segons el lloc i el temps a ballar es podrien fer dues parts. En aquest descans serviria a mes per poder fer algun canvi petit de vestuari, canvi d'espardenyes per sabates, de mantonets, o davantals, agafar bastons o castanyoles, caputxes etc.
Acabada l'actuació els músics es posarien a tocar i sortirien seguits de totes les parelles de la mateixa manera que han entrat".
L'any 2001 es decideix posar en pràctica aquesta filosofia i es canvia el nom a l'esbart, passant a anomenar-se: Grup de Dansa Tradicional Catalana Ramon d'Olzina.
Grup de Dansa dedicat exclusivament als ball i danses de les comarques de Tarragona. Amb un nova estructuració es presenten les danses amb tot el respecte i rigor tradicional, amb d'indumentària del XVII è segle. Cada parella va vestida segons la comarca que representa. Es ballen una gran variació de danses, des de les cançons de Pandero de la confraries del Roser, les danses cerimonioses tan d'acord amb el nostre tarannà, el repic dels bastoners, sense oblidar els alegres ritmes de les jotes tarragonines, aconseguint tradició i divertiment, gràcies a les seves danses de participació general. Espectacle molt apte per animar les festes de carrer.
Acompanyament de música viva per la Cobla "COBLA 21".
Tal com s'havia anunciat el dissabte dia 15 de juny a les nous del vespre i a la plaça de l'església feu la seva presentació l'esbart des d'avui amb el nom de Grup de Dansa Tradicional Catalana de Vila-seca.
El programa tot ell format per danses de les comarques de Tarragona. Les parelles de dansaires vestits amb d'indumentària de la pagesia catalana del segle XVIIIè. feu la seva entrada a la plaça precedits pel grups de músics Tradicionals La Cobla "COBLA 21"!". Seguidament i sense interrupció s'anaren presentant les danses del programa: De la comarca e Baix Camp s'interpretaren : Cançó de Pandero i Ball de les Majorales del Roser de Reus, i el Ball de les Gitanes també de Reus, de l'Alta Camp fou la Dansa dels Garidells, del Tarragonès el Ball de bastons Simo simo sara de Tarragona, i la Bolangera, Ball de bastons La Marxa del Soldat de la Conca de Barberà, de la Terra Alta el Ball del Mocador de Bot, de la Ribera d'Ebre La Jota Foguejada e Benissanet, del Priorat, el Ball dels Valencians de Bellmunt del Priorat, del Baix Ebre, el Ball del Punxonet de Tortosa, del Montsià el Ball de Tres d'Ulldecona i del Baix Penedès El Ball de Cercolets de el Vendrell. Per acabar l'audició que fou molt aplaudida per part del numerossissim públic congregat a la plaça s'interpretà el Patatuf del Camp de Tarragona amb la participació de tots els dansaires i de la major part del públic, acabant amb una gran ovació per part de tots. Els balladors precedits pels músics feren al seva sortida de la plaça.
Josep Bargalló i Badia va ser homenatjat en varies ocasions per la seva labor en pro de la dansa tradicional.
Any 2010 a 2019:
El mes de juny de 2015 mor Josep Bargalló i Badia a l’edat de 84 anys. Nascut a Reus, el 1931, Bargalló ha estat un destacat folklorista, director i fundador de diversos esbarts a Reus i a poblacions com Montblanc, Vila-seca, Mont-roig del Camp i Falset, entre d’altres. També ha estat un important restaurador i estudiós de danses tradicionals. A principis dels anys 70 va fer un treball de camp de les danses de Reus, i el 1980 va ampliar l’estudi al folklore d’altres poblacions de la demarcació. Josep Bargalló ha contribuït de forma destacada en la recreació del seguici festiu de la Festa Major de Reus, així com en la restauració de balls i jotes, com el ball de Coques de Gratallops, la Moixiganga de Reus, la jota de Riba-roja d'Ebre o d’Amposta, entre molts altres exemples.
Bargalló ha publicat diversos llibres sobre el folklore de les comarques tarragonines, com per exemple, 'Restauració de les danses tradicionals a Reus' (1992) i ha participat en importants seminaris i cursos dedicats al món de la dansa
Actualment està a càrrec del grup de dansa Ramon d'Olzina la Gemma Soler que es el mateix temps sots directora de l'esbart dels grans. També en l'actualitat (any 2019...) Josep Giménez i Piñol encara assessora en les danses del repertori de l'esbart.
Bibliografia i fonts consultades:
Arxiu Josep Bargalló i Badia.
Arxiu Josep Giménez i Piñol.
