L’Esbart Montserrat del Centre de Lectura de Reus Reus era filial de l’Esbart Montserrat de Barcelona i el seu director n’era l’eminent folklorista Joan Comas i Vicenç que degut a l’amistat amb la Sra. Maria Forcada anava a ensenyar danses i també va aprendre el Ball de Nans.
L’Esbart Montserrat del Centre de Lectura de Reus va estrenar una versió del Ball de Nans de Reus amb una coreografia ideada pel llavors dansaire Robert Miralles i Gutiérrez, molt reeixida que s’estrenà pel mencionat esbart en un festival al Teatre Bartrina, l’any 1953.
Amb la creació a Barcelona de l'esbart Ballets de Catalunya pel Sr. Comas, es van confeccionar uns caps grossos a semblança dels Nans de Reus i vers l’any 1957 incorpora aquest ball al seu programa i el ballà amb tota propietat a la Ciutat Comtal.
Degut a la desaparició de l’Esbart Montserrat de Reus part del seus components passaren a l’Esbart Amics del Folklore continuant amb l’ajuda del Sr. Comas, el qual va cedir els motlles de guix per poder confeccionar els Nans. El seu trasllat va ser una odissea. Els anàven a buscar i tornar a Barcelona de dos en dos, en un “Biscuter” propietat d'un membre de la junta de l’Esbart, en Francesc Corbella.
Amb penes i treballs es van confeccionar els caps dels nans omplin els motlles de cartó pedra, i amb l’ajuda desinteressada de l’escultor Sr. Francesc Ollé i Juanpere, que els va pintar i decorar. Els vestits els van confeccionar una colla de mares i familiars de l’esbart comandats per la Sra. Maria Forcada “Maria dels ballets”.
Van ser estrenats el 12 març de 1960 amb un acte amb motiu del Xè. aniversari del esbart, al Teatre del Bravium i a l'endemà en un festival a la plaça Mercadal. En foren els padrins de la parella de catalans el matrimonis Martí – Llauradó, i de la parella de mallorquins Colet – Vanrell. Al desaparèixer l’esbart i al cap d’un temps al recollir el material es va troba els armaris rebentats les caixes del nans trencades, el caps per terra mig destrossats, una pena, i sort que en un raco van trobar alguns duplicats d'unes copies sense acaba. Es va recollir tot i es va portar a casa del dansaire i col·laborador Josep Giménez. Al cap d'un temps es va decidir de refer-los tots. Es posa en marxa la iniciativa, es consulten llibres especialitats en el tema, s’accepten consells de professionals i un curset accelerat sobre confecció de figures de cartó pedra... Una vegada reparats es guarden al local d'en Josep Giménez i Piñol “Pep”.
Sent director de l’Esbart Ramon d’Olzina de Vila-seca el mestre Josep Bargalló i Badia, es torna a ballar Nans de Reus l’any 1979 varies temporades, amb els seus corresponents retocs. Desprès d’això tornen a quedar inactius.
L’any 1988 es torna a posar en programa en els festivals a la Torre Vella de Salou, any que coincideix amb el XIIè. Aniversari. Posteriorment van anar d’un magatzem a l’altre, casa dels obrers, i final ment completament oblidats, i mig destrossats en una ruïnosa estança en el primer pis del Centre Catòlic.
Finalment l’any 2011 i amb gran encert per part de la junta actual de l'esbart es decideix restaurar-los a càrrec de l’Ajuntament de Vila-seca amb la condició de que participin en les festes del poble i s’encarrega a un professional de prestigi, la seva execució.
La part artística es perfecta, però han deixat molts punts per solucionar d’acord amb la seva estructura. Tractant-se d’uns caps que serveixen per ballar, s’han tapat molts forats de ventilació, barretina del català molts forat d’orelles i ulls que dificulten la respiració dels que els porten. També s’han eliminat per complet les betes que subjectaven els caps amb els balladors, i no han deixat els forats per posar-ne de noves ja que la coreografia del ball exigeix tenir les mans lliures per aguantar-los. Caldrà doncs un nou repàs per adequar-los a les exigències del ball.
Si be la col·lecció dels vuit caps grossos amb els corresponents vestits estan custodiats a l’Esbart, la seva propietat és de l'arxiu del mestre Josep Bargalló i Badia. Les paraules de Bargalló son ben explicites: "Crec que l’Esbart ha de ser curós al presentar el ball tant pel que fa referència al vestuari com en la coreografia. Aquest caps grossos seran cedits a l'Ajuntament de Vila-seca com a part del seu arxiu. Cal que tothom conegui aquest fet perquè pugin comprendre el seu valor tant històric com moral i material".
Bibliografia i fonts consultades:
Arxiu Josep Bargalló i Badia.
