El municipi de Cardedeu està situat a la depressió prelitoral, el connector natural del país amb el continent, per això trobem restes humanes des d'antic com el cromlec de Pins Rosers. Els romans van aprofitar aquesta via natural per construir-hi el principal eix de comunicacions: la Via Augusta. La zona del Vallès és una de les més poblades des d'antic i és coneguda la seva importància com a exportadora de vi a l'imperi. Diversos assentaments que han arribat fins a l'actualitat tenen el seu origen en vil·les romanes d'època antiga.
Per trobar la primera notícia històrica del nom de Cardedeu ens hem de remuntar fins el segle X, al 941, en què apareix la forma llatina de "Carotitulo". Ens haurem d'esperar un segle per trobar la primera referència de Santa Maria de Cardedeu. La parròquia està documentada el 1012 i pertanyia al terme del castell de Vilamajor dels comtes de Barcelona. Aquests consoliden els seus dominis i propietats a la zona durant el segle XII, passant llargues estades al castell de Sant Pere de Vilamajor, on naixerà el rei Alfons I. Durant aquesta època trobem les primeres referències de la sagrera, amb diverses cases i alguns artesans. També coneixem la notícia de més de quatre molins a la riera.
El petit nucli urbà de la vila de Cardedeu es consolidarà a partir de 1272 quan Jaume I li atorga la carta de poblament amb els privilegis de construir muralles, de celebrar mercat setmanal i una fira anual durant la festivitat de la Santa Creu, al setembre. També va obligar el pas del camí reial per dins el municipi en lloc del tradicional pas per la Strata Francisca, antiga Via Augusta.
El 1328 la batllia de Vilamajor va ser cedida a Berenguer de Sentmenat però degut a les protestes dels vilatans va tornar al patrimoni reial. Malgrat aquest antecedent al 1381 l’Infant Joan va vendre les propietats i privilegis de la batllia a Berenguer IV de Cabrera a canvi de 6.000 florins d’or d’Aragó per tal de sanejar els comptes de la corona. Les protestes van tornar, i el 1384 el terme de Vilamajor i les seves parròquies (Cardedeu, el Fou, Sant Antoni, Sant Pere i Santa Susanna) van esdevenir carrer de Barcelona en virtut d'un pacte amb la ciutat comtal. D’aquesta manera es garantia la permanència de la batllia sota jurisdicció reial. La batllia, amb autonomia pròpia, passava a ser considerat territori de la mateixa ciutat. Així Cardedeu, com a carrer i braç de Barcelona tindria els mateixos privilegis que el cap i casal però també havia de complir els seus deures amb la dita ciutat. Al Consell de Cent es van presentar uns 60 caps de família de la parròquia de Cardedeu per segellar el pacte, cosa que fa una població al voltant de 250 habitants.
No va ser fins el 1599, però, quan Cardedeu es va constituir en municipi autònom deslligat de Vilamajor. Aleshores el terme comptava amb uns 80 focs, que equivaldria a una població aproximada de 320 habitants.
Cardedeu continuava sent un poble eminentment agrícola, travessat per diverses rieres i torrents, i amb un subsòl ric en capes freàtiques. Al 1777 la riera es va desbordar i va afectar a la vila, però gràcies a aquest malaurat fet tenim la primera referència dibuixada del municipi.
Durant la Guerra del Francès les tropes espanyoles comandades per Vives i Reading van anar a buscar l’exèrcit imperial sota la direcció del general Saint-Cy, que tenia la missió de trencar el setge a les tropes franceses de la ciutat de Barcelona, després del Bruc i de Bailèn. El terreny escollit per presentar batalla va ser entre els termes de Cardedeu i Llinars. Amb el nom de batalla de Cardedeu, Jean Charles Langlois reproduïa en gravat el combat dins el seu “Voyage pittoresque et militaire en Espagne”. La batalla la van guanyar els napoleònics, els quals tingueren pas franc per socórrer les tropes imperials bloquejades a Barcelona, i així es va posar fi al setge de la ciutat, que havia durat quatre mesos...
Prenent les paraules de Joan Amades, quan parla del Ball de l'espolsada, diu que a les derreries del sXVIII, aquest va prendre el qualificatiu de Ball de Gitanes. En el cas de Cardedeu sabem que l'espolsada era ben viva. Podriem pensar doncs que el Ball de Gitanes a Cardedeu ha estat una perllongació del Ball de l'espolsada?.
El Ball de l'espolsada te una fesonomia molt semblant al que coneixem com Ball de Gitanes. És un ball que conté diverses danses amb músiques diferents; però també reb el nom d'un dels passos que es repeteix més, que és el de moure repetitivament i amb molta rapidesa els peus però sense moure's de lloc. Hi ha qui diu que això ho feien els homes per aixecar terra i embrutar les faldilles de les dones que elles les movien lleugeres perquè la pols no les afectés.
Any 1850 a 1859:
Sembla ser que durant aquest periode es ballava a Cardedeu aquest ball.
Any 1880 a 1889:
Any 1900 a 1909:
El Sr Tomàs Balvey. Any 1902.
Tomàs Balvey (cardedeu, 1865-1954) Era, fill, nét i besnét d'apotecaris (farmacèutics) i per aquest motiu continuà la feina de la seva família. També era un amant de la ciència, la història, la cultura i el folklore local i col·labora amb Museus, institucions científiques i la premsa de l'època. però sobretot és important perquè va iniciar unes col·leccions d'objectes i documents històrics que a la llarga, i per la seva importància, van esdevenir l'origen del Museu Arxiu Tomàs Balvey.
Un grup de persones benestants de Cardedeu es van proposar l’any 1902 recuperar el Ball de l’Espolsada, que feia uns 50 anys que no es ballava al poble. El ball es va estrenar a Granollers pel Carnestoltes. Uns dies després, el 18 de febrer d’aquell any, es va tornar a ballar al centre de Cardedeu només per a ser enregistrat pels estudis Napoleón. Eren deu parelles de balladors i un batlle.
La filmació es va fer amb tres bobines, segons va explicar a l’ACN Albert Manyosa, autor d’un estudi sobre aquest ball. La pel·lícula, però, es va perdre.
Any 2000 a 2009.-
L’any 2.000 es va trobar una bobina al Museu Etnològic de Barcelona amb 16 segons de metratge que corresponien a l’inici del ball. El Museu Etnològic va trobar una segona bobina l’abril del 2014. Aquesta segona part estava en molt mal estat i no es va poder visionar fins mesos més tard. “L’aparició d’aquella notícia ens va acabar d’animar”, admet Manyosa, qui es va assebentar de la informació a través de l’ACN.
Paral·lelament a aquests fets, una comissió treballava per portar el ball de l’Espolsada a la Festa Major de Cardedeu del 2014, 112 anys després d’aquella actuació del febrer del 1902.
Any 2010 a 2019.-
La comissió – formada per Albert Manyosa, Núria Pujol i Eliseu Guillamon- va dissenyar una coreografia “adequada i senzilla” perquè tothom la pogués ballar, basant-se en els balls de l’època i mantenint l’entrada de les deu parelles, tal com es veia en la primera bobina. El ball, finalment, es va portar a plaça el diumenge de Feta Major del 2014, amb un gran “èxit”, segons explica Manyosa.
Una ressenya apareguda a 
Cardedeu (ACN) notificava el següent: .- El Ball de l’Espolsada es ballarà per segon any consecutiu a la Festa Major de Cardedeu. Serà amb els mateixos passos creats per a l’actuació de l’any passat 2014, malgrat que ja s’ha recuperat el segon fragment de la pel·lícula del 1902 on es veu bona part de la coreografia original. Abans del 2014, l’Espolsada s’havia ballat al poble el febrer del 1902, actuació que va ser filmada pels estudis Napoleón de Barcelona. Malauradament, les tres bobines de la gravació es van perdre. Però ñ’any 2000 es va recuperar la primera bobina, on només es veia com les deu parelles sortien a la plaça. L’any passat es va recuperar la segona bobina, com va fer públic l’ACN. La tercera encara està desapareguda.
La comissió va poder visionar, després de la Festa Major i un cop restaurada, la segona bobina on es veu com segueix la coreografia original. Malgrat això, la coreografia d’aquest 2015 serà la mateixa que la de l’any passat. Segons Manyosa, el ball original és més complicat, i l’objectiu de l’Espolsada és que tothom s’hi pugui afegir. La comissió, però, no descarta fer canvis i acostar-se més al ball original en cas de trobar-se la tercera i ultima bobina, que a dia d’avui continua perduda.
El Ball de l’Espolsada es ballarà aquest diumenge 16 d’agost a dos quarts d’una del migdia a la Plaça de l’Església de Cardedeu, el darrer dia de Festa Major.
Any 2020 a 2029:
Un artícle de la Festa Major de Cardedeu del 18 d'agost de 2024, ens confirmava que l'espolsada a Cardedeu segueix tant viva com mai:
"A les 12 del migdia. Plaça de l’Església
Un any més arriba el moment d’animar-se a ballar el ball tradicional col·lectiu i gaudir de la germanor de dansar junts un mateix ball. A l’inici de l’acte s’ensenyarà com es balla, un pas senzill i engrescador, per tal que tots el públic assistent pugui ballar-lo.
Durada: 45 minuts
A càrrec de la Comissió de Cultura Popular"
El ball:
Filmacions recuperades (any 1902)
Bibliografia:
VALENTÍ ALMIRALL. Miscelania Folk-lòrica. Consideracions sobre el Ball de Gitanes en lo Vallès. Any 1887.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. El Ball de les Gitanes en el Vallès. Novembre de 1906.
Web de l'Ajuntament de Cardedeu. http://www.cardedeu.cat/public/cardedeu/historia/
festamajorcardedeu.cat
