jota de Benissanet assaig banda
Benissanet pertany a la comarca de la Ribera d'Ebre. Dista 61'02 Quilometres de la capital de província (Tarragona). De Barcelona a Benissanet hi ha 102'03 Quilometres.
La filiació del topònim Benissanet és aràbiga. Sembla ser que l'origen del poble va ser una alqueria musulmana, assentada damunt d'unes ruïnes romanes. La repoblació del territori fou encomanada a l'Orde del Temple, instal.lada al castell de Miravet. Amb l'extinció dels templers passà als hospitalers, fundadors de la castellania d'Amposta.
Durant la guerra contra Joan II, la població no va tenir cap paper important. però sí que l'afectà greument l'expulsió dels moriscs, l'any 1610, decretada per Felip III. Els expulsats de Benissanet foren 432, els quals ocupaven 90 cases. Si això és cert, el fogatge del 1568 assignà a Benissanet 81 focs i un capellà. Caldria esmentar que només aquest era cristià vell i que, al poble, després de l'expulsió, només hi va quedar ell.
La població quedà maltractada i empobrida després de les guerres dels Segadors i de Successió. L'any 1719, el poble quedà reduït a 199 habitants. Després d'aquesta davallada, Benissanet, com tots els pobles essencialment agrícoles, enregistrà una considerable recuperació econòmica i, per tant, demogràfica. En cent anys passà de 199 habitants a 1118. Aquest fort impuls continuà malgrat les guerres carlines, en què hi hagueren combatents i víctimes de l'una i de l'altra banda.
Durant la Guerra Civil de 1936-1939, la població fou durament castigada. S'hi produïren nombroses víctimes, enderrocaments d'edificis, per les bombes. El més destacat és l'església, de la qual se'n va poder recuperar un retaule del s. XVII. Sota la Plaça de la Font Gran es va construïr un refugi durant la guerra civil espanyola. Aquest refugi va ser construit per les dones del municipi amb l'ajuda dels soldats republicans i avui en dia es pot visitar.
També es pot disfrutar de la visita al Museu de la Música. La mostra d'instruments musicals de Josep Serra i Castellví, de Benissanet, reuneix més de 200 peces de vent i corda d'arreu del món. És una de les col·leccions més importants de Catalunya, després de la que recull el Museu de la Música de Barcelona.
En les terres de l'Ebre i bona part de la Catalunya Nova la jota ha fet una rebifalla important els darrers anys, tot i la incursió de la sardana que en algúns cassos ha volgut desplaçar la jota, tal és el cas de Benissanet segons explica el mestre Carles Capseta, director de la Banda Municipal de Benissanet. No havent-se perdut del tot però. Encara que alguns anys la banda la ha tocada però ningú la ha ballada.
En aquesta vila es tradicional ballarla per Sant Antoni (17 de gener) i per Sant Jaume (25 de juliol).
Si be la sardana i la jota com a tals son manifestacions populars que separen dos grans territòris: la Catalunya Nova i la Vella, totes dues han lluitat per la hegemonía. La sardana per a ser dansa popular en tota la terra catalana i la jota per a ser popular i tradicional en tota la Catalunya Nova. I dic aixó perquè la jota a més és tradicional en cada poble del Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Camp, el Montsià, etc. perquè cada poble balla la seva per una festivitat assenyalada, diferentciant-se unes de les altres tant amb la música com en el ball.
Xavier Bru de Sala en dona una visió prou crítica d'aquest fet.
La jota s'utilitzava per a rondar les fadrines, com a ball de festeig, com esdeveniment social, com a cançoneta per realitzar les feines del camp, per amenitzar les trobades familiars, també com a cançó improvitzada que a l’Ebre les anomenen “jotes” com a Girona en diuen "corrandes", etc.
La Ribera d'Ebre la formen 16 pobles dels quals fa pocs anys únicament quatre conservaben viva la jota. En el cas que ens ocupa, segons explica la Sra Mireia Grangé del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, es creu que es va deixar de ballar cap l'any 1900 o primers anys del sXX. L'únic document que disposem, de moment, perquè mai se sap... és el recull de Josep Bargalló i Badia l'any 1984 i que figura en el llibre "Balls i Danses de les Comarques de Tarragona" volum II editat per la Diputació de Tarragona. La part històrica d'aquesta jota la aporta l'historiador local Sr Joan Ramon Binaixa.
La jota a la Ribera d'Ebre és o ha estat una amalgama de moviments i puntejos que hom ha anat ballant lliurement. Està clar que la gent de cada poble imprimia en la jota una característica especial que la diferenciava dels pobles veïns cosa que en molts cassos i com passa en la de Benissanet, quasi oblidada.
En aquells temps que encara el "ball agarrao" no existia i altres temps posteriors que no era gaire ben vist, les parelletes s'inventaven qualsevol ardit per aconseguir una mirada, o un furtiu contacte físic, etc. De vegades els balladors abaixaven els braços en una passada, per a poder tocar els malucs de la seva parella, moviment molt comú entre les parelles de ball que podem trobar fins i tot a Castelló i concretament en el Ball de la Corroquina a Morella, a altres indrets els balladors posaven el seu mocador de cap al terra per a ballar la jota pel damunt sense trepitjar-lo, també els balladors intentaven de trepitjar la seva balladora per aconseguir un petó d'ella, o com en el cas de Benissanet que hi llençaven petards a les faldilles. La propietaria de les més cremades era l'escollida per lluïr-es l'endemà durant tot el dia. La majoria de pobles que integren la Ribera d’Ebre tenien variant pròpia.
A Benissanet els amics del noi (ballador) tiraven petards (correcames) a les faldilles de les noies amb l’objectiu d’encendre-les. La noia que acabava amb les faldilles més cremades representava que era la més maca del ball: l’endemà les lluïa, plena d’orgull, a missa major. Segons la llegenda, això es va acabar el dia en què una noia va morir cremada, i ara els petards són substituïts per caramels. A Capçanes també tenien la tradició de fer la jota foguejada però en l'actualitat han obtat per llençar caramels als peus dels balladors creant una autènica i llèpola catifa de dolços.
En l'actualitat aquesta jota es balla pel concurs "d'alfàbigues" el 25 de juliol Sant Jaume i per Sant Antoni on s'encen un "cremaller" i se suhasten coques.
També el dissabte següent a l'11 de setembre es fa la Festa de la Jota que és itinerant (cada any es fa en un dels 16 pobles de la Ribera d'Ebre. a dos quarts de sis de la tarda. En la festa es poden veure les 16 jotes que representen els 16 pobles de la Ribera. L'any 2017 per exemple es fa a La Torre de l'Espanyol amb la presència del conseller Felip Puig, restaurador de la jota a aquesta vila.
Gràcies a les persones que han cuidat que aquesta tradició de ballar jotes no es perdés ha arribat als nostres dies d'una forma prou sana. És digne de destacar el treball fet pel Museu Etnològic de Barcelona, per exemple, amb una exposició itinerant sobre aquest estil de ball. El folklorista Josep Bargalló i Badia que va fer el recull d'aquesta jota l'any 1984 ens parla amb les següents paraules: "El primer dia de la festa major, a la tarda, moments abans d'anar a la ballada, les noies prenien la precaució de remullar la part superior de les faldilles per tal de que el foc no pogués atacar mes que la part inferior. Les parelles ballaven una a una. Primer feien una passada de ball saltat i repicant amb els dits tant com podien. El ballador anava reculant i la balladora, sempre en front d'ell, l'anava encalçant tot marcant els punts de la dansa. Quan havien donat un volt per la plaça, repetien la mateixa evolució amb la intervenció d'un amic del ballador que els anava seguint, darrera la balladora, tirant els peus d'aquesta gran quantitat de petards i carretilles encesos amb el propòsit deliberat de calar-li foc a les faldilles. Si no ho aconseguien, la noia en restava decebuda i el ballador també, sobretot si sentia estimació per ella. Les balladores tenien a veritable honor acabar la dansa amb les faldilles cremades, com més millor; l'endemà anaven a ofici lluint les faldilles en qüestió i qui mes cremades les duia mes satisfeta estava. Entre els fadrins era també considerat com un honor poder calar foc a la indumentària de la promesa d'un amic, i el goig més gran el tenien quant la importància de les cremades obligava ben aviat a la balladora a retirar-se de la ballada per apagar el foc. No fa molts anys que aquest especial costum fou prohibit, amb gran sentiment dels pobles on era establert, per ordres rigoroses del governador de Tarragona". (dades facilitades pel Sr Josep Serra i Castellví l'any 1985).
Joan Amades en el seu Costumari Català la descriu així: " Feia així mateix el dia 25 de juliol festivitat de Sant Jaume la seva festa major el poble de Benissanet, a la Ribera de l'Ebre. Era típic d'aquesta festa el ball de lajota foguejada. Els fadrins feien pública ostentació de la simpatia que sentien per llur balladora, tant si era promesa com si no, per la quantitat de piules, correcames "carretilles" i d'altres focs petadors i de guspira, que els tirava als peus un amic del ballador, al qual tot endiumenjat i ben carregat de focs grecs, seguia a la parella mentre ballava, ben a la vora de la balladora, i part darrera d'ella s'esforçava, tant com podia, a calar-li foc a les faldilles per tal de fer quedar be el bon amic que li havia fet aquest encàrrec de confiança. Elles giravoltaven amb tant d'aire com sabien i podien, per tal que el foc els prengués fàcilment a les faldetes millors, que s'havien posat per lluir-les al ball. Per evitar que el foc arribés al cos, abans de sortir de casa es mullaven ben bé la part alta posterior del vestit. Les parelles no sortien del ball fins que la balladora se li havia encès la roba, enmig de l'entusiasme de la concurrència que contemplava la dansa. Ballador i balladora estaven més contents, com més estrall havia fet el foc en la roba d'ella. El segon dia de la festa, totes les fadrines anaven a missa amb les robes cremades i era objecte de goig i de satisfacció, per qui les hi duia mes, fet d'ésser admirada i felicitada per tothom. Les robes cremades solien guardar-se anys, com un trofeu o testimoni de gentilesa i galania. Un any les robes interiors d'una balladora es van encendre tant, que tota la van cremar; va morir de les cremades, i les autoritats provincials van privar la jota foguejada."
A Benissanet durant molts anys no es va ballar, des de els primers anys del sXX fins després de la guerra (anys 1947... aprox). Algun any mes cap aquí havia sortit alguna parella a ballar-la. La jota foguejada la solia tocar l'orquestra de festa major (actualment la Banda Municipal). Aquesta, sol tocar una jota que és la de Benissanet, però hi ha anys no surt ningú a ballar-la. Josep Bargalló encara va tenir la sort de trobar algunes persones grans entre elles al matrimoni Bladé Grau i el senyor Josep Serra i Castellví del Museu d'Instruments de Benissanet, que recordaven la manera de ballar-la. Aquestes persones van explicar en el moment del recull que s'encantaven (suhastaven) les coques i les parelles sortien a ballar una a una, primer ballaven molt suaument i després ballaven molt saltat a l'estil de la jota. Al final sortien totes les parelles a ballar-la.
Les ballades començaven a les quatre de la tarda i acabaven a les nou del vespre.
Cada parella quan sortia a ballar sola procurava lluir-se puntejant com mes variat millor i e ser possible no repetir els passos que havien fet els altres. La gent que va participar en el recull de J Bargalló, recordaven a les hores tres tipus de punts o passos diferents que son els que es descriuen també en aquest treball.
Sembla ser que a part de la festa major de Sant Jaume i per Sant Antoni, també es ballava la jota en la festa anomenada de "Les Sínies", que es celebra a l'ermita de sant Roc. Diu la tradició que en el poble hi hagué una gran epidèmia de còlera, i que es van contagiar tots els que anaven a buscar aigua al riu, mentre que els que la treien dels pous amb les sínies no varen emmalaltir.
Cal fer constar que aquesta dansa ha estat adaptada per ballar-la sis parelles, però només surten a ballar tres per tal de no allargar massa la dansa, essent al final quan ballen totes juntes, quan en realitat es que la ballaven tantes parelles com hi volien prendre part una a una. També en la col·locació hem situat les parelles formant semi cercle, després del passegin d'entrada, quan en realitat les parelles sortien del lloc que es trobaven, ja que l'home desprès de la subhasta de la coca anava a buscar a la balladora que normalment es trobava asseguda enmig de familiars o amics. Benissanet, febrer de 1985.
A Benissanet es venera Sant Jaume Apóstol pel que la seva festa major escau la setmana abans d'aquesta festivitat i algún dia més per davant. És un dels moments en els quals es balla la Jota Foguejada.
Però la festa en la qual es viu més aquest ball és per Sant Antoni on es monta un "cremaller" (foguera de teies feta damunt d'una estructura metal·lica) i mentre aquesta roman encesa, dura la festa. Aleshores "s'encanten" (subhasten) coques, es menja botifarró d'arrós amb pa torrat, tot regat amb bon vi de la zona i es balla la jota foguejada. Antigament la recaudació anava per pagar les despeses de l'orquestra. Enguany va destinada a la Comissió de Festes.
Anys 1900 al 1909:
Sembla ser que a primers de sXX encara es ballava la jota foguejada a Benissanet.
Anys 1910 al 1919:
Durant aquest període es va continuant ballant no sabent fins quan.
Anys 1920 al 1929:
No es te noticies que es balli la jota.
Anys 1930 al 1939:
Anys 1940 al 1949:
Anys 1950 al 1959:
Anys 1960 al 1969:
Anys 1970 al 1979:
Anys 1980 al 1989:
Anys 1990 al 1999:
Anys 2000 al 2009:
Anys 2010 al 2019:
El dia de Sant Jaume de 2017, erem a Benissanet la Ma Jose Pla, Núria Domènech, l'Steven Valencia tots membres de l'Esbart Dansaire Renaixença i jo mateix per a verificar si encara es ballava la jota foguejada a Benissanet i si havia hagut modificacions entre l'any del recull de 1985 fins l'actualitat.
Podem asseverar doncs que l'any 2017, per la festa major (Sant Jaume) se segueix ballant la jota foguejada a Benissanet. La ballen tres parelles de dones vestides de carrer que la puntejen prou be tot i que ningú hi llença petards ni correcames.
Vam aprofitar els que erem a la Plaça de la Font Gran també per ballar-la, en la repetició, traient també a ballar una senyora que restava sola i que no s'atrevia a posar-s'hi. Passant'ho molt be tots plegats.
Programa de festa major 2017.
Les pubilles i els hereus seuen en els primer banc d'un dels costats .
L'alcalde i consellers seuen el el primers banc de l'altra filada.
Aspecte de l'interior de l'esglèsia a l'inici de l'ofici.
Una vegada el Sant patró Sant Jaume Apóstol, surt de l'esglèsia, la banda ja els espera fora i comença una processó.
La processó passant pel davant l'ajuntament amb aquest ordre: els representants de l'esglèsia amb el sant, les autoritats, la banda i la gent del poble.
Una vegada ha arribat a la Plaça de la Font Gran l'alcalde Sr Francesc Xavier Arbó i Cot i tot el sèquit , comença el concurs d'"aufàbigues" alfàbregues amb uns bons premis per les mes grans i ben cuidades. 25 de juliol de 2017.
Seguidament es ballen dues o tres sardanes interpretades per la Banda Municipal de Benissanet.
La jota foguejada és sonada per la banda municipal de Benissanet dirigida pel mestre Carles Capseta.
Per acabar es balla la Jota foguejada de Benissanet any 2017. Les parelles entren a plaça.
Jota foguejada de Benissanet any 2017. Moment de la jota.
Durant la repetició vam entrar tots a ballar la jota. Foto de Quima Poyo. Any 2017.
Després de dinar, en el Restaurant del Casal, vam poder parlar amb el Sr Francesc Xavier Arbó i Cot, alcalde de Benissanet sobre la poca participació de la gent del poble en el seu ball tradicional; ell ens va dir que la seva intenció i propòsit era tornar a conseguir, amb l'ajuda del jovent del poble, que la jota tornés a ser un dels actes principals de la festa d'estiu i d'hivern i fer-ho des de les mateixes escoles perquè aquesta tradició no es perdi.
Per Sant Antoni (any 2018) hem tornat a Benissanet. Aquesta vegada la Mercè, l'Steven i jo mateix per a comprobar l'estat de la festa per aquestes dates.
Sobre les sis de la tarda comencen a encendre el "cremaller" que és una foguera a dos nivells que romandrà encesa fins que acabi la festa.
Festes de Sant Antoni (Benissanet). Encesa del "cremaller" 13 de gener de 2018.
Comença la festa amb l'entrada a plaça de tot el públic assitent. Això passa entre les 18.00h i les 18.45h. Acte seguit arriba la Banda de l'Escola de Música de Benissanet dirigida pel seu director Sr Carles Capseta. Aquesta comença tocant tres pasodobles i la Jota de Ribaroja. Continuen tocant dos pasodobles més i la Jota d'Ascó.
La Mulassa hi és present. A la manta de la grupa hi du brodat, a un costat la lira de l'escola i banda de música de Benissanet i a l'altre costat l'escut de Benissanet.
La mulassa de Benissanet. Present al costat de la banda.
La mulassa de Benissanet. Present al costat de la banda.
Acte seguit comença la subhasta de les coques. Aquest any 2018 van ser subhastades per 100€.
Després d'un parell més de pasodobles, ara si, la banda interpreta la jota foguejada de Benissanet. Aquesta també la balla tothom que ho desitja, grans i petits, fent un gran cercle de parelles.
Suhasta de les coques. Any 2018.
Aquesta vegada també hem pogut parlar amb el Sr Francesc Xavier Arbó i Cot, alcalde de Benissanet i uns representants del grup "Lo Fardell Patxetí" que és una colla de gent que s'apleguen al redós de la jota i concretament la de la Ribera d'Ebre en qualsevol de les seves vessants, musical o dansada. El seu nom ve donat per la paraula "fardell" o farcell i "patxetí" que és com es coneixen els habitants de la Ribera d'Ebre "Patxetins".
Parlant amb l'alcalde. Parlant amb la gent del grup "Lo Fardell Patxetí"
El "cremaller"
La festa acaba amb la interpretació per segona vegada de la jota de Benissanet que ja ha perdut l'encant de la tradició de les carretilles que es llençaven antigament a l'hora que les parelles ballaven.
Enguany l'hem vist ballar en cercle.
Els passos encara es conserven i la forma de ballar-los, llevat d'un que no l'hem pogut identificar, que seria el darrer que ens esplicava l'amic Bargalló ja fa anys.
Hem observat també que si s'escau ballen dos homes amb una dona o dos dones amb un home, cosa que anotem per a incloure-ho a la coreografía del ball.
La música:
Existeix una instrumentació per a banda feta pel mestre Carles Capseta.
També existeix instrumentació per a cobla del mestre Tomas Gil i Membrado.
CD "Danses Tradicionals de les Comarques Tarragonines".
CD "Banda Municipal de Benissanet".
Melodia de la Jota Foguejada de Benissanet. Transcripció Josep Serra i Castellví.
La indumentaria:
Antigament es portava el vestit de festa que era pels homes calça curta, mocador de camp al cap. Les dones portaven una llarga faldilla que allà en diuen "faldeta". Aquesta era ben remullada, en la part superior, per la mateixa dona en la font de la plaça moments abans de ballar per evitar que prengués amb els correcames que lis llençaven. La idea és que es cremés únicament la part baixa de la "faldeta". Un altre element essencial i sobretot decoratiu de la dona eren els grans mantons de Manila que lluïen, cadascuna amb brodats diferents.
A primers de sXX les parelles ballaven amb la roba de mudar del moment però a més les dones es posaven els mantons que en molts cassos eren herència de les mares, de les àvies i besàvies.
En l'actualitat (anys 2017-2018) les dones que ballen la jota foguejada ho fan amb el vestit de festa actual i sense el mantó. Els homes que hem vist ballar per la festa del "cremaller" de Sant Antoni, també van vestits de carrer.
El ball:
Cal entendre que els passos de jota eren lliures i que cada parella feia els seus. Això no vol dir que fossin totalment aleatoris perquè tot es basava en tradició oral basada el l'ànima immortal, és a dir: la repetició dels passos any darrere any i per membres de la mateixa família, feia que s'instaurés al passar dels anys el costum de ballar amb els mateixos passos i puntejos basats en la comoditat de l'executant. Aquests passos es veien influenciats per aportacions d'altres poblacions properes que barrejant-se o no configuraven la tradició de cada poble identificant el ball com a pròpi.
En el cas de Benissanet, avui en dia, podem treballar amb els tres passos que es van rescatar de l'oblit en el decurs del recull que va fer Josep Bargalló i Badia des de la informació que li van donar el Sr Josep Serra i Castellví i demés persones consultades l'any 1985.
El que segueix és el recull que vam fer l'any 2018 per les festes de Sant Antoni a Benissanet.
Bibliografia:
Diccionari de la Dansa.
Bargalló Badia, Josep. Balls i Danses de les Comarques de Tarragona. Volum 2. Ribera d'Ebre i Terra Alta. Any 1992.
Sinca, Genís. Bloc. Recuperem la Jota. http://www.ara.cat/premium/Recuperem-jota_0_1421857854.html
web de l'Ajuntament de Benissanet.
Bru de Sala, Xavier. Ideas "Jotas o Sardanas" El Periodico. Dimarts 11 de juliol de 2017.
Programa de festa major de Benissanet de l'any 2017.
Fotografia de Quima Poyo.
Arxiu de l'autor.
