La Garriga ha estat, des de sempre, un lloc de pas entre Barcelona i Vic. Diversos jaciments del municipi demostren la localització d'assentaments ja al paleolítc, al neolítc i a l'edat de Bronze.
També els romans s'hi van establir entre els segles I aC i IV dC, tal com es pot comprovar en les runes de la vil.la romana de Can Terrers i de Can Noguera.
Després de la caiguda de l’imperi romà i fins el segle X quan es va crear la parròquia de Sant Esteve, és un període en el qual no es tenen gaires dades del municipi.
Se sap que durant l'Edat Mitjana van anar sorgint diversos nuclis de població, si bé el predomini va ser sempre el poblament dispers. No va ser fins a mitjans del segle XIV que es va començar a formar un nucli urbà, on actualment hi ha la plaça de Santa Isabel, que va acabar convertint-se en l’actual poble.
Posteriorment, el poble va anar creixent seguint l'eix de comunicació que determinava el camí ral, antic camí romà que des del Vallès s'endinsava seguint el riu Congost a Osona. Durant aquesta època va adquirir certa rellevància i fins i tot hi va fer una estada termal el rei Martí l'Humà.
Posteriorment, durant la Guerra de Successió Espanyola fou un dels escenaris del Combat del Congost.
La carretera general i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà marcaren, durant la segona meitat del segle XIX, un gir important en el desenvolupament del municipi. Així, la seva situació propera a Barcelona, la millora de les comunicacions, el seu clima, i la presència d'aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de començaments del segle XX, fet que propicià la construcció d’un gran eixample d’estiueig a la població.
La Garriga patí un revés durant la guerra civil ja que triplicà la seva població en el decurs de la guerra per la massiva arribada de persones refugiades, que aprofitaven el gran nombre de cases d’estiueig que havien quedat buides; La presència del camp d’aviació de Rosanes, a cavall dels termes de la Garriga, l’Ametlla i Llerona, convertí els tallers i fàbriques de la Garriga en indústria de guerra i provocà un gran moviment de personal militar a la població; i la Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista durant la Guerra Civil, que el 29 de gener de 1939 provocà un mínim de 15 morts.
Els anys 60 del segle XX, la Garriga rebé un fort flux migratori de persones provinents d'altres regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, que féu incrementar notablement la seva població de dret, així com justificà la creació d'alguns barris de nova planta que patiren durant anys importants deficiències d'infraestructures (barri del Secretari, barri de can Noguera, etc).
Per carnaval i ha la tradició de ballar el Ball de Gitanes i el Ball de Cintes que durant algúns anys es va deixar de ballar. Sembla ser que de molt antic els dos balls formaven un tuti (anterior a 1900).
Anys 1900 al 1909:
Ball de Gitanes de La Garriga fent el Pas d'Entrada, amb el Capità de Cavall al davant. Any 1906.
Ball de Gitanes de La Garriga ballant a plaça. Any 1906.
Ball de Gitanes de La Garriga ballant a plaça (contradansa). Any 1906.
Ball de Gitanes de La Garriga a la Plaça (Contradansa). Any 1906.
Ball de Cintes de La Garriga dins les gitanes.
La colla del Ball de Gitanes de La Garriga, participa l'any 1908 en la "Festa del Cinquentenari del Jocs Florals" al Parc Güell de Barcelona on també hi van participar els primers esbarts.
Aspecte general de la Plaça major del Parc Güell durant l'acte, mentre ballava un dels grups participants.
La presidència.
Mentre els grups participants esperaven pacients el seu torn.
Ball de Gitanes de La Garriga. Entrada a Plaça.
Ball de Gitanes de La Garriga. Ballant la Contradansa.
Ball de Gitanes de La Garriga. Ballant la Contradansa. aNY 1908.
Anys 1910 al 1919:
Anys 1920 al 1929:
Ball de Gitanes de La Garriga. Colla de petits.
Colla de petits del Ball de Gitanes de La Garriga.
Anys 1930 al 1939:
Anys 1940 al 1949:
Anys 1950 al 1959:
Anys 1960 al 1969:
Anys 1970 al 1979:
Anys 1980 al 1989:
Anys 1990 al 1999:
Anys 2000 al 2009:
Anys 2010 al 2019:
Arran de la ballada que els alumnes de l'Escola Municipal de Música Josep Aymerich de la Garriga varen fer el mes de maig de l'any 2011 a la plaça de l'Església, i en la qual hi va tenir rellevància una proposta coreogràfica del Ball de Cintes, va tornar a revifar entre molts garriguencs i garriguenques el desig i les ganes de recuperar o reprendre les balades populars que, des de temps enrere, com en la majoria de viles del Vallès, s'havien ballat per places i carrers (proposta d'una versió del Ball de Cintes feta pels alumnes de l'Escola Municipal de Música de La Garriga, com a cloenda del curs 2010/11, després de treballar amb en Joan Serra i Vilamitjana en l'assignatura de llenguatge del cos i de la dansa. Arranjament musical de Joan Figueres, interpretat per una orquestra d'alumnes de la mateixa escola de música. Ballat a la Plaça de l'Església de La Garriga el 5 de juny de 2011).
El Ball de Cintes n'era un, però el Ball de Gitanes també, i molt important. Pocs dies després d'aquella ballada, el ball de Cintes es va tornar a ballar a la Placeta de Santa Isabel amb motiu de la presentació a la vila de la flamant revista Vallesos que, a més a més, publicava un dossier central sobre els balls i les danses als pobles del Vallès. La molt encertada tria de convidats, per part d'Òmnium Cultural, organitzadora de l'acte, va fer que allà mateix nasqués el propòsit de tornar a fer una colla de Gitanes, amb gent nova, antics balladors, jovent, gent gran, músics…
Ara per ara s'ha optat per començar amb el Ball de Cintes, per a engrescar tothom. L'Ajuntament ha convidat dues colles veïnes (l'Ametlla i Granollers) que donaran força a la colla i els faran de padrins. Per això es convoca a tothom qui en tingui ganes a aprendre el ball de Cintes per sortir a ballar-lo enguany. La Julieta Sunyol és al capdavant del projecte, l'Ajuntament hi és al darrera, i en Marçal Ramon i una colla d'amics músics hi posem la música.
L'any 2012 l'Escola Municipal de Música de La Garriga fa una crida a tots els vilatans amb l'intenció de tornar a fer popular el Ball de Gitanes. " Tal com es va fer públic el passat dia 26 de febrer a la ballada del Ball de Cintes de la Garriga, estem intentant poder tornar a ballar, també, les Gitanes de la Garriga. Fem una crida a totes les persones que, hagin ballat o no, estiguin interessades a recuperar i consolidar aquests balls tradicionals de la Garriga i el Vallès, sobretot els més veterans, perquè ens n’expliquin detalls i records per poder iniciar una recerca. I també la gent que n’havia ballat als anys vuitanta amb la colla del Barri de Montserrat, perquè s’animin a reprendre el fil".
El projecte, impulsat conjuntament entre l’Escola de Música i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de la Garriga, compta amb la supervisió del coreògraf Joan Serra, la coordinació de Julieta Sunyol i la direcció musical de Joan Figueres, professor de l’Escola de Municipal de Música Josep Aymerich.
La indumentaria:
La Música:
El Ball:
Bibliografia:
