Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a la província Lleida (Catalunya).
Pertany a la Vall del Corb. Dista de la seva capital de provincia (Lleida) 49'1 quilometres i de Barcelona 132 quilometres.
El terme de Maldà, a la Vall del Corb, limita al nord amb Belianes i Sant Martí de Riucorb; a l'est, amb Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia; al sud, amb l'Espluga Calba i els Omellons, i a l'oest, amb Arbeca.
Els Cardona, vescomtes d'Osona, foren els primers que senyorejaren el terme i el castell de Maldà; és probable que ells fossin els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual feren donacions de béns de Maldà a l'església canonical de Sant Vicenç de Cardona amb motiu de la seva consagració. Aquesta possessió fou confirmada de fet legalment l'any 1082 quan els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II amb la comtessa Mafalda, el dia 29 de gener, donaren al vescomte de Cardona, Ramon Folc, el castell de Maldà, i el lloc i castell de Maldanell. Segons Sanç Capdevila, els Cardona, tingueren la propietat directa i senyorial fins a l'any 1273, en què la vengueren al rei Jaume I, amb data de 4 d'abril. Més tard, Maldà continuà en poder dels Cardona però com a feudataris del rei.
Festes:
El ball es feia per la festa major i demés festes assenyalades.
Gener. Festa Patronal de Sant Macari.
Maig. Peregrinació al santuari del Tallat.
Juny. Jornades culturals de Sant Joan.
Agost. 3er cap de setmana: Festa Major de Sant Agustí.
El recull:
Tenim coneixement d'un primer recull de Valeri Serra i Boldú (Calendari folklòric d'Urgell)) l'any 1914. El ball li va ser explicat pel Prebere D. Sancho Capdevila de Maldà.
Un segon recull per part de Leandre Peracaula l'any 1924 (ell presentava el ball amb 11 homes) que el Grup Folklòric d'Horta (esbart) sent director Josep Ma Castells i Andilla, va afillar-se aquest ball portant-lo habitualment en el seu repertori. Un altre dels esbarts que van tenir aquest ball en el seu repertori va ser l'Esbart Folk-lore de Catalunya.
Un tercer recull per part de Joan Comas i Vicenç que des de l'Esbart Montserrat i posteriorment Ballets de Catalunya també va estar present en els repertoris de dansa.
Ballets de Catalunya ballant el Ball de faixes de Maldà a l'Ateneu de Sant Gervasi. Festa en honor a Pep Ventura. Tarda del 21 de maig de 1950.
Ballets de Catalunya ballant el Ball de faixes de Maldà a l'Ateneu de Sant Gervasi. Festa en honor a Pep Ventura. Tarda del 21 de maig de 1950.
A finals del sXX jo mateix vaig tenir el goig de fer els primers passos per reintroduir aquesta tradició, ja oblidada, a la vila de Maldà.
Corria el mes de juny de l’any 1998. El Sr. Josep Batlle, aleshores alcalde de Maldà, em telefona per veure si estaria disposat a anar a Maldà amb l’esbart pels voltants del mes de maig de l’any vinent, doncs hi ha prevista una trobada de maldanencs.
El mateix alcalde m’explica que la finalitat de la nostra visita seria la d’oferir un recital de danses entre les que hi figurés naturalment l’oblidat Ball de Faixes. Aleshores, parlant-ho amb el pare, ens va suggerir l’idea d’obsequiar a la Vila de Maldà amb el recull de tant antic ball perquè serveixi d’ajuda pedagògica pels infants que pugen ja des de l’escola i a la vegada recuperar una petita part de l’història d’aquesta vila; i així es va acordar.
Carta de l’Ajuntament de Maldà i programa d’actes, a tall de contracte per a realitzar l’actuació dels dos Esbarts Dansaires que dirigia F Gaude Viñas en aquell moment “Erato de Figueres i Renaixença de Barcelona”
Programa de mà de la “II Trobada de Maldanencs”. 11 d’abril de 1999.
Una vegada vista i estudiada tota l’ informació que he pogut cercar al respecte d’aquest antic ball maldanenc, he pogut arribar a algunes conclusions que basades en la història, el fons i la forma de la interpretació, la distribució dels elements dansaires i la seva coreografia, em fan arribar el fil conductor des de les següents idees:
El Ball de Faixes és l’antic ball maldanenc, que es ballava amb tota seguretat a Maldà en el s XIX i que entre el 1910 i 1915 es deixa de ballar a la vila.
És un ball de gènere religiós i de processó, amb la catalogació de ball de faixes com altres que reben aquesta catalogació pels elements que els balladors porten a les mans en el moment d’executar-los. Amb aquest ball es veneraba a Sant Macari d'Alexandria (Macarius, Μακάδριος Ἀλεξανδρεύς) també Macari Polític (Μακάδριος Πολιτικός) i Macari el Jove fou un eclesiàstic egipci.
La seva vida la narra Pal·ladi que va viure amb ell durant tres anys, si be es centra en els seus miracles més que en la vida ordinària. Era nadiu d'Alexandria d'una família de comerciants. No s'ha de confondre amb un altra Macari d'Alexandria el prevere esmentat per Sòcrates i Sozomen acusat de violència sacrílega contra Isquires.
Va deixar el comerç per dedicar-se a la vida monàstica. En quin moment va abraçar la vida en solitari, i per quan de temps, és desconegut; va viure al desert de Nítria on els solitaris eren anomenats Cel·les (de cellae o cellulae, les seves residències).
Fou amic i possiblement deixeble de Sant Antoni i company de Macari Major; dels miracles que explica Pal·ladi cap és extraordinari. Fou desterrat com ortodox durant el govern del patriarca Luci.
Va morir vers el 400, molt vell, segurament prop dels cent anys. Declarat sant, és commemorat pels grecs el 19 de gener i els llatins el 2 de gener.
El ball de faixes, en la seva època d’esplendor, era ballat per 24 homes casats que duien presa de la mà dreta la respectiva faixa.
El ball es dividia en dues parts o representacions: l’adoració al temple amb la posterior processó i el ball a plaça. En la primera part, únicament es ballaven les primeres figures del ball. Entraven els 24 homes amb pas marcial a l’esglèsia, i davant de Sant Macari, els músics deixaven de tocar, els balladors s’agenollaven per retre’l homenatge. Acte seguit sonava novament la música i sortien de l’esglèsia tot ballant i restaven esparant fora de l’esglèsia fins que es formava la processó. Durant l’esmentada processó, els dansaires del ball de faixes ballaven en vàries ocasions, figures alternades, davant i darrera de la comitiva. A l’arribar novament a la plaça es dansava el ball però en aquesta ocasió tot sencer; donant-se per acabada la processó.
L’antic Ball de Faixes de Maldà, bé hagués pogut ser, en els seus orígens, una exteriorització popular dels primitius misteris o auto sacramentals que el mateix poble es cuidava de representar davant els propis ministres de l’esglèsia; no descartant la possibilitat que es cantés alguna lletra durant la seva ejecució. Aixó ens portaria a catalogar-lo com a variant del Contrapàs.
Cerquem simil.lituts doncs dins de l’àmplia riquesa folklòrica de la nostra terra :
- El Contrapàs era ballat per homes sols.
- El Contrapàs fou en els seus orígens ball religiós.
- A les viles de Tremp i Talarn s’havia ballat un Contrapàs en que els homes anaven agafats entre ells per la faixa i per la camisa, però mai per les mans.
- A la vila de Moià trobem encara viu el Contrapàs Garrofí en el qual els balladors es distribueixen en dues fileres paral·lel·les.
- El Ball de Valencians a les muntanyes de Prades n’és un clar exponent en les seves semblances; des de l’adoració a l’altar fins les figures del ball “els mocadorets i la boja”
- Un símil el trobem en el Ball de Pitota i Correguda de Romeus de Prats de Lluçanès, amb figures semblants, encara que els balladors van units per grossos mocadors, etc…
De balls de faixes se n’han ballat a altres indrets però sempre dins una reduïda franja de terreny formada per les següents poblacions: Belianes, Les Pesses, Llanes, Nalec, Sant Martí de Maldà, Tous, Vallbona de les Monges; Vallfogona de Riucorb, Verdú. Fins i tot a la zona més occidental del Penedès i naturalment a Maldà.
S’ha dit molt sobre els balls de faixes. Alguns estudiosos apunten al caràcter evocador d’una cerimònia destinada a honorar un heroi. Altres parlen del culte a la fertilitat, etc…
Em quedo però amb l’idea de ball religiós dansat en honor al Sant Patró; si més no pel que fa a la vila de Maldà.
Finalment cal dir que en tots els reculls consultats he observat una similitud quasi total pel que fa a l’explicació coreogràfica des de finals del segle XIX, fins que es deixa de ballar.
Amb l’ànim de recollir una de les empremtes més reculades dins aquest treball, he de dir que les dades que a continuació descriuré van ser donades a Valeri Serra i Boldú per Mossén Sancho Capdevila de Maldà, gran coneixedor dels costums del poble, el 18 de març de 1934. Podria dir sense cap dubte que aquest és el recull més fidel dels que s’han considerat.
Per la festa major, el primer dia es dedicava a Sant Macari, patró de la vila.
Antigament els majorals de la festa del Sant Abad feien una ofrena de dos conills i dues perdius al seu rector.
A la processó es ballava el Ball de Faixes en honor del Sant. L’interpretaven homes sols, casats. Amb un cap de la faixa a la mà dreta, es mouen al compàs que marca la música d’un parell de gralles i un timbal. Aquests músics també toquen a trenc d’alba la diana, acompanyats d’una comissió dels dansaires; i a l’ofici a l’hora de l’adoració. Així que canten el Credo, es reuneix tota la colla, en el nombre mínim de vint-i-quatre, proveït cadascú de la seva faixa –qualsevol color és bo- i un mocador creuat al cos, damunt l’espatlla esquerra, tenint cura que, punta i serrell caiguin fins el colze del braç esquerre i els dos caps –un pel davant i l’altre pel darrere- units es fixen a la trinxa dels pantalons, al costat dret.
Durant aquest espai de temps, les gralles no deixen de sonar fins que l’alcalde para l’orquestra. S’obren de bat a bat les portes de l’església, començant la gralla alta preludiant unes poques notes d’entonació, per passar a fer vibrar una nota aguda que sosté el músic fins que el pulmó acaba l’alè. Llavors apunta una mena de baixada cromàtica, que serveix perquè la gralla segona continuï, a fi de donar lloc a respirar la primera, preparant-l’hi l’entonació per tornar altra volta al punt que segueix, i així successivament. El tambor marca un ritme pausat i solemne pels qui van a adorar.
Els dansaires del Ball de les Faixes, tant punt la gralla ha llençat la primera nota, se situen al bell mig de la portalada de l’església i van entrant, presidit pel cap de colla, amb tota calma i majestuositat, amb les mans posades als malucs, com si els braços fossin unes nanses amb el cos. De la mà dreta del primer, es descapdella una faixa que la pren el segon amb l’esquerra; de la mà dreta del segon mena una altra faixa que la pren el tercer amb la mà esquerra, i així successivament fins quedar tots units amb llurs faixes en alt. Van apropant-se amb tota cerimònia al presbiteri, on el celebrant els espera amb la relíquia del Sant. Un cop arribats, fan adoració agenollant-se, començant pel cap de colla que acte seguit gira cap la dreta; quan sobrepassat el segon ballador, creua pel seu darrere a l’altre costat de la filera passant per sota la faixa que els uneix i d’aquesta manera fent una ziga-zaga passant pel darrera de cada ballador tot estirant els demés darrere seu, tornen a sortir de l’església. Quan tots els dansaires han sortit, s’atura la música i es tanquen les portes de l’església.
Al migdia, a l’hora dels llevats de taula, fan una cercavila i passen la safata per fer algun calerò.
A l’hora de la Processó, així que surt la primera bandera, els balladors del Ball de Faixes, se divideixen en dues fileres encarades una al front de l’altra. El cap de colla dona la punta de la seva faixa al primer de l’altra banda, aquest dona la punta de la seva faixa al del costat del cap de colla i de la mateixa manera ho fan tots els demés, quedant tots amb un cap de faixa a cada mà excepte el cap de colla i el darrer ballador, que només aguanten un cap. Quan tots tenen el seu corresponent cap de faixa entregat pel seu company, restaran totes les faixes encreuades. Les gralles preludien la música, i els balladors alcen els braços i belluguen les cames i el cos, tot puntejant amb els peus, les notes que els hi dona la música. Quan aquesta entra a la segona part, els balladors fan mitja volta, donant-se l’esquena, mútuament les dues fileres, fins que les gralles tornen a la primera part. Tot això sense que caiguin els braços ni parin de bellugar els peus.
Acabada la figura, el cap de colla comença a desfilar, passant entre el primer i el segon de la banda contraria, travessant a l’altra banda per entre el segon i el tercer i així tot anant “entrepolant” –com diuen allí- Tota la colla sense deixar de seguir el ritme de la música, van a situar-se davant el tabernacle que ostenta el Patró de la vila; allí repeteixen la mateixa figura descrita i una vegada acabada, passen per sota del tendal que formen les faixes entrecreuades, sense que un ballador passi al davant de l’altre, en línia recta. Van altra vegada a repetir la figura davant la Processó. Una vegada finita aquesta darrera intervenció, tornen al davant del Sant, i així amb aquest joc d’anades i tornades, que resulta molt distret i variat, pels diferents colors de les faixes i el constant moviment dels peus, cames i cos, arriben altra vegada a l’església, on s’acaba el ball amb el “cabdell” o sigui: un moviment envolcallador que va estrenyent-se incloent al cap de colla al mig; quan dit cabdell està format, el cap de colla s’ajup i surt per sota, tot caragolant-se la faixa al cos; darrera d’ell surt el segon i així van sortint tots.
Pel que fa a l’evolució d’aquest ball, és indubtable, com ha passat en tants altres, però per desgràcia únicament podem intuir-la per manca de documentació escrita.
El que si puc eseverar és que des de la primera informació escrita que disposo (any 1914) i passant pels mestres Joan Rigall i Casajuana, Josep Ma Castells i Andilla i Frederic Gaude i Pardillos, mai s’ha vist desvirtuat ni modificat en les diferents exhibicions que s’han fet d’aquest. Cal dir però que els esbarts dansaires que han tingut aquest ball en el seu repertori han estat ben pocs i sempre ballat per vuit o deu homes i posteriorment amb grups mixtes d’homes i dones.
Actes de la “II Trobada de Maldanencs” Concert d’arpes realitzat a ¼ de 12.00 a l’Esglèsia Parroquial de Maldà.
La Música:
Antigament era sonat per gralles amb l’acompanyament d’un tabal o caixa.
Posteriorment quan els esbarts dansaires van adoptar, com a formació orquestal per acompanyar les danses i balls tradicionals de Catalunya, la cobla, es van fer partitures per a cobla. Dos dels músics que van instrumentar per a cobla el Ball de faixes de Maldà van ser Agustí Cohí i Grau i Manuel Oltra...
La música és a 2/4 amb un aire sempre majestuós de principi a fi. La seva immersió en la coreografia deixa entreveure una combinació de gallardia i sobrietat llevat en el cas de la darrera figura que el ball es transforma en una cursa folla.
Melodia a piano del Ball de Faixes de Maldà. Armonitzada i instrumentada pel mestre Manuel Oltra l’any 1954; directament del recull folklòric de Valeri Serra i Boldú i editat per D Sanahuja.
Melodia del Ball de faixes de Maldà. Manuscrit del mestre Agustí Cohí i Grau.
Indumentaria:
La indumentaria dels balladors és com segueix: espardenyes de carreter amb vetes vermelles. Mitja o mitjó blanc de llana. Pantaló blanc llarg amb una franja vermella al costat de dalt a baix sobre les costures exteriors. Camisa de cotó blanca Una faixa a la mà dreta i plegada en ziga-zaga. Un mocador gran doblegat pel mig formant un triangle posat a tall de banda damunt l’espatlla esquerra tenint cura que la punta del triangle caigui pel damunt del colze esquerre, fixant a la trinxa del costat dret del pantaló els caps que formen el nus. Un banderí que duu el cap de colla a la mà esquerra.
Sembla ser que la bandera que duien pel ball i que es custodiava a l’esglèsia, va desaparèixer durant la guerra. Al no tornar a revifar el ball desprès d’aquesta, va romandre perduda o cremada i per tant, en l’oblid.
Moment de la representació del ball de faixes davant l’Ajuntament l’11 d’abril de 1999. Podem veure la indumentària dels balladors. En aquesta ocasió no es van posar les polaines ni tampoc van lluir la bandera.
Parlament fet des de el balcó de l’Ajuntament de Maldà el dia de la restauració del Ball de Faixes 11 d’abril de 1999. Escrit i llegit pel seu restaurador, Frederic Gaude Viñas :
“Des de el més remot dels temps, la paraula ha esdevingut l’eina per a la nostra comunicació. Hi ha qui ha volgut deixar constància d’aquesta paraula, ranscrivint-la en un senzill full de paper. Avui podem donar gràcies d’aquest, pot ser en el seu moment irrellevant fet. Però una part de l’història de Maldà, dintre d’uns instants, reviurà davant de tots vosaltres; i si no hagués estat així, possiblement l’oblid se l’hagués empassat per sempre.
El 18 de març de l’any 1934 el que fou aleshores Mossén de Maldà Sancho Capdevila, estudiós i coneixedor dels costums maldanencs, va transmetre llurs coneixements al cronista i folklorista Valeri Serra i Boldú i aquest a la vegada ho féu a altres, fins arribar a qui us parla. I vet-a-quí que per aquell atzar i després de 65 anys i gràcies a la iniciativa de l’Excelentíssim alcalde d’aquesta vila Sr. Josep Batlle, us puc dir…
Maldanencs aquí teniu aquesta petita part retrobada de la vostra història! El Ball de Faixes de Maldà!”
Balcó de l’Ajuntament de Maldà amb representants de la Diputació de Lleida i el consistori maldanenc amb el Batlle Excelentíssim Sr. Josep Batlle i Martorell
Balcó de l’Ajuntament de Maldà amb representants de la Diputació de Lleida i el consistori maldanenc amb l’Alcalde Excelentíssim Sr. Josep Batlle i Martorell i l’autor del recull Frederic Gaude Viñas, fent la presentació del treball i la presentació en públic del ball de faixes. Dia 11 d’abril de 1999 a ¼ de 2 de la tarda.
Acte seguit s’inicia l’actuació i en primer lloc el Ball de Faixes de Maldà que interpretarà l’Esbart Erato de Figueres, del qual, a les hores, en Frederic Gaude Viñas també era el seu mestre.
A l'inici del ball, en processó o a plaça. Moment que els balladors es passen les faixes.
A l'inici del ball, en processó o a plaça. Moment que el darrer ballador reb la faixa.
Ball de Faixes de Maldà. Una vegada s’han passat les faixes els balladors.
Ball de Faixes de Maldà. Darrera figura de la processó quan tothom ja s’ha posat la faixa.
Comiat de l’Alcalde de Maldà una vegada acabada la ballada i abans d’anar a dinar.
Sardana abans de dinar en la carpa muntada a tal efecte.
I amb el dinar de germanor va acabar aquesta festa, amb el bon regust d’haver deixat una petjada més amb la finalitat que algú agafi el relleu i segueixi el camí iniciat, mantenint viva aquesta tradició ancestral de la vila de Maldà.
Passats uns mesos vaig rebre un sobre de l’Ajuntament de Maldà, amb la carta que segueix i les fotografies que han servit per adobar aquest treball.
Carta d'agraïment de l'Ajuntament de Maldà.
Una vegada vaig tenir el treball enllestit i inventariat, vaig sol.licitar una reunió amb el Sr. Josep Batlle, alcalde de Maldà; portant-li personalment el treball acabat, deixant en l’Ajuntament aquest document per l’ús que en creguin convenient.
Descripció dels passos que s’utilitzen en la coreografia del ball:
Punt saltat de contrapàs.- Se'l coneix també per: punt saltat, punt de galop d'entrada, punt de contrapàs saltat.
Normalment es fa amb música de compàs binari.
Pot fer-se de quatre maneres diferents:
-Endavant sense avançar.
-Endarrera sense retrocedir.
-Avançant.
-Retrocedint.
Les formes de punt bàsic que en aquest ball ens ocupen son:
Endavant sense avançar.- Compàs únic repetit sempre.
1er temps del compàs.- Es fa rebotar el peu esquerra mentre s'alça el peu dret i es situa al davant del peu esquerra (gràfic 1) creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos, tal com marca el (gràfic 2).
2n temps del compàs.- Es fa rebotar el peu dret i amb el rebot, es erecula l'espai que s'hagi pogut avançar en el primer temps del compàs, mentre s'alça el peu esquerra i es situa al davant del peu dret, creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos, tal com marca el (gràfic 3).
Gràfic 1.
Gràfic 2.
Gràfic 3.
... I es va seguint fent el mateix (gràfics 2 i3) successivament.
Endarrera sense retrocedir.- Compàs únic repetit sempre.
1r temps del compàs.- Es fa rebotar el peu esquerra, mentre s'alça el peu dret i es situa al darrera del peu esquerra (gràfic 1), creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos, tal com senyala el (gràfic 2).
2n temps del compàs.- Es fa rebotar el peu dret i amb el rebot s'avança l'espai que s'hagi pogut recular en el 1r temps del compàs, mentre s'alça el peu esquerra i es situa al darrera del peu dret (gràfic 3) creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos.
Gràfic 1.
Gràfic 2.
Gràfic 3.
... I es va seguint fent el mateix (gràfics 2 i3) successivament.
Avançant.- Compàs únic repetit sempre.
1r temps del compàs.- Es fa rebotar el peu esquerra, avançant, mentre s'aixeca el peu dret situant-lo davant del peu esquerra (gràfic 1) creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos i quedant com (gràfic 2).
2n temps del compàs.- Es fa rebotar el peu dret, avançant mentre s'alça el peu esquerra i es situa al davant del peu dret (gràfic 3), creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos.
Gràfic 1.
Gràfic 2.
Gràfic 3.
... I es va seguint fent el mateix (gràfics 2 i3) successivament.
Retrocedint.- Compàs únic repetit sempre.
1r temps del compàs.- Es fa rebotar el peu esquerra retrocedint, mentre s'aixeca el peu dret situant-lo al darrera del peu esquerra (gràfic 1), creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos i quedant com (gràfic 2).
2n temps del compàs.- Es fa rebotar el peu dret, retrocedint, mentre s'aixeca el peu esquerra situant-lo al darrera del peu dret (gràfic 3), creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos.
Gràfic 1.
Gràfic 2.
Gràfic 3.
... I es va seguint fent el mateix (gràfics 2 i3) successivament.
Cal tenir en compte però que totes les explicacions, s'han fet començant des de la posició de dansa (peus junts) amb les puntes lleugerament obertes. Al transportar-ho al ball, això no és necessari, poden passar d'una modalitat a l'altra sense passar per la posició de dansa.
Aquesta explicació també ha estat feta, suposant com a base, començar amb el peu dret. Si cal fer-ho amb el peu esquerra, s'ha de fer primer l'assenyalat pel 2n temps del compàs i després l'assenyalat pel 1r temps del compàs.
Al fer aquest punt creuat per davant o per darrera de cada peu, és interessantíssim de tenir en compte que el peu s'aixeca a l'alçada del genoll de l'altre i completament vertical, amb la punta mirant al terra.
Si s'ha de voltar, es segueix el mateix descrit per "Endavant sense avançar" o "Endarrera sense retrocedir" però en lloc de rebotar avançant o retrocedint, es volta a dreta o esquerra, segons convingui.
Punt de tres temps començant al davant.- Se'l coneix també per: punt de tres, punt trencat, punt de tisora, punt de ballet de Solsona.
Normalment es fa amb música de compàs binari.
Exemple de compàs binari:
Cal repartir les notes del compàs en tres temps.
Les formes bàsiques son les següents:
Lliscat sense mouse's de lloc.
Lliscat per avançar.
Lliscat per retrocedir.
Saltat per avançar.
Saltat per anar a la dreta.
Saltat per anar a l'esquerra.
Les formes de punt bàsic que ara ens ocupen son:
Lliscat per avançar.-
1r compàs i compassos senars:
1r temps del compàs.- Partint de la posició de dansa (gràfic 1), se situa el peu dret endavant i puntejant, seguint la tragectòria de les fletxes del (gràfic 1) avançant el peu tot el que es pugui i carregant sobre aquest peu tot el pes del cos, per quedar com (gràfic 2).
Gràfic 1.
Gràfic 2..
2n temps del compàs.- Se situa el peu esquerra al darrera del peu dret, com senyala la fletxa del (gràfic 2), creuant-lo, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos, per quedar com (gràfic 3).
Gràfic 3.
3r temps del compàs.- Se situa el peu dret endavant i puntejant, tal com marca la fletxa del (gràfic 3, carregant sobre aquest peu tot el pes del cos, quadant com (gràfic 4).
Gràfic 4.
2n compàs i compassos parells:
1r temps del compàs.- Se situa el peu esquerra endavant i puntejant tot el que doni de si la cama, seguint la trajectòria de la fletxa del (gràfic 4), carregant sobre aquest peu tot el pes del cos, per quedar com (gràfic 5).
Gràfic 5.
2n temps del compàs.- Se situa el peu dret al darrera del peu esquerra, com senyala la fletxa del (gràfic 5), creuant-lo, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos, per quedar com (gràfic 6).
Gràfic 6.
3r temps del compàs.- Se situa el peu esquerra endavant i puntejant, tal com marca la fletxa del (gràfic 6), carregant sobre aquest peu tot el pes del cos, quedant com (gràfic 7).
Gràfic 7.
Lliscat per retrocedir.-
1r compàs i compassos senars:
1r temps del compàs.- Partint de la posició de dansa (gràfic 1) se situa el peu dret endavant i puntejant, avançant molt poc, seguint la trajectòria de la fletxa de dit gràfic, carregant sobre aquest peu tot el pes del cos, per quedar com (gràfic 2).
Gràfic 1.
Gràfic 2.
2n temps del compàs.- El peu esquerra va enrere, tal com senyala la fletxa del (gràfic 2), carregant sobre aquet peu tot el pes del cos, per quedar com (gràfic 3).
Gràfic 3.
3r temps del compàs.- El peu dret se situa al costat del peu esquerra, tal com senyala la fletxa del (gràfic 3), carregant sobre el peu dret tot el pes del cos, quedant com (gràfic 4).
Gràfic 4.
2n compàs i compassos parells:
1r temps del compàs.- Se situa el peu esquerra endavant, fent-lo avançar molt poc i puntejant, seguint la trajectòria de la fletxa del (gràfic 4), carregant sobre aquest peu tot el pes del cos, per quedar com (gràfic 5).
Gràfic 5.
2n temps del compàs.- El peu dret va enrrere tal com senyala la fletxa del (gràfic 5), carregant sobre aquest peu tot el pes del cos, per quedar com (gràfic 6).
Gràfic 6.
3r temps del compàs.- El peu esquerre se situa al costat del peu dret, tal com senyala la fletxa del (gràfic 6), carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos, quedant com (gràfic 7).
Gràfic 7.
Saltat per avançar.-
Aquest cas és el mateix aproximadament que el "lliscat per avançar", únicament hem de tenir en compte que en cada primer temps de compàs, el peu es desplaça amb més energía cap el davant, propiciant un petit salt sobre el peu contrari.
Lliscat sense moure's de lloc.-
Aquesta variant també és prou similar al "lliscat per avançar" i la podriem prendre com a patró. Únicament hem d'intentar de no avançar en cap moment el peu en el temps dos de cada compàs i en el temps tres hem de tornar el peu a la posició inicial sempre.
Espolsada.- Se'l coneix també per: pas o punt de repic, pas de l'Espolsada (popular al Maresme i al Vallès).
S'ejecuta sempre amb un estil marcial de moviments ràpits seguits i secs.
1r temps del compàs.- El peu dret pica al terra enèrgicament per fer dringar els cascavells que porten els balladors a les polaines i, o a les espardenyes, mentre s'aixeca el peu esquerra i es fa un moviment d'espolsar tal com indica el (gràfic 1).
Gràfic 1.
2n temps del compàs.- El peu esquerra pica al terra enèrgicament per fer dringar els cascavells, mentre s'aixeca el peu dret fent un moviment d'espolsar, tal com indica el (gràfic 2).
Gràfic 2.
1r i 2n temps del segon compàs.- El peu dret pica al terra enèrgicament per fer dringar els picarols, mentre s'aixeca el peu esquerra i espolsa, pica el peu esquerra al terra enèrgicament per fer dringar els picarols mentre s'aixeca el peu dret i espolsa, tal com indica el (gràfic 3).
Gràgic 3.
Es torna a repetir amb el peu esquerra, canviant els mots "dret" per "esquerra" i "esquerra" per "dret" i així successivament, primer un peu i després l'altre.
Guió coreogràfic.- Descripció de les parts del ball compàs a compàs:
Ball d'entrada al temple i adoració.
Compassos
1 al 32 Punteig de tres temps per avançar:- Situats com senyala el (gràfic 1) els balladors van entrant poc a poc dins el temple.
Gràfic 1. Entrada al temple.
1 al 32 Punteig de tres temps per avançar.- Tal com senyala el (gràfic 2) i cada 4 compassos, cada un dels balladors i per rigurós ordre es van llençant les faixes per quedar com senyala el (gràfic 3).
Gràfic 2. Dins el temple.
Gràfic 3. Dins el temple.
1 al 16 Punteig de tres temps per avançar.- Continuen avançant poc a poc tal com senyala el (gràfic 3).
17 al 32 Punteig d'espolsada sense moure's de lloc.- A l'arribar davant l'altar s'aturen i fan el punteig d'espolsada en la cosició que senyala el (gràfic 3).
Adoració.- La música calla una estona mentre el cap de colla o abanderat deixa al terra la seva faixa, s'agenolla i fa la pregaria. La resta de balladors, amb les faixes agafades, també s'agenollen fins que el cap de colla fineix la seva pregaria, agafa l'extrem de la seva faixa i espera que tots s'aixequin, tal com senyala el (gràfic 4).
Gràfic 4. Dins el temple.
1 al 32 Punteig de tres temps per avançar.- Tal com senyalen els següents (gràfics 5, 6, 7, i 8) i començant pel cap de colla inicíen una cadena o enreixat passant per sota les faixes dels demés fins quedar la filera en sentit contrari (gràfic 7) tot sortint del temple cap la plaça.
Gràfic 5. Dins el temple.
Gràfic 6. Dins el temple.
Gràfic 7. Sortint del temple.
Gràfic 8. Sortint del temple.
Temps d'espera.- Els balladors esperen que acabi l'ofici per a fer el ball a la plaça davant el pas del Sant Patró i de tota la gent assistent.
Ball en Processó i, o ball a plaça.
Compassos
ENTRADA:.-
Punteig saltat de contrapàs. Duen una faixa a la mà dreta, plegada en ziga-zaga, posant la mà esquerra al damunt l’espatlla dreta del ballador que els precedeix. Llevat el cap de colla, que porta el banderí com s’explica a l’apartat de vestuari.
1 al 8 Amb aquest punteig entren a la plaça o encapçalen la Processó, segons el moment. Un darrere l’altre, units i sense aturar-se, com senyala el (gràfic 9).
Gràfic 9.
9 al 16 Mateix punteig.- Es deixen anar i es van distanciant perquè entre un i l’altre hi hagi la distancia que te de llargada una faixa. (Gràfic 10).
Gràfic 10.
17 i 18 Mateix punteig.- El cap de colla o capità gira una volta cap l’esquerra, per llençar la faixa (un extrem) al balllador del seu darrera, que senyalaré amb el núm 2; aquest la recull amb la mà esquerra tal com senyala els gràfics 10 i 11; quedant units.
Gràfic 11.
19 i 20 Mateix punteig.- El ballador núm 2 es gira vers la seva esquerra , com ha fet abans el cap de colla, passa per sota la faixa que sosté del cap de colla i llença la seva faixa (un extrem) al següent ballador del seu darrera, que la recull amb la mà esquerra, tal com ha fet abans ell mateix. Aquest ballador que acaba de rebre la faixa l’anomenaré núm 3.
21 i 22 Mateix punteig.- El ballador núm 3 fa el mateix llençant la faixa al balllador núm 4, que també la rep amb la mà esquerra quedant units els balladors 1, 2, 3 i 4.
23 al 28 Mateix punteig.- Els balladors núm 4, 5 i 6 fan el mateix que han fet els balladors 1, 2 i 3, quedant tots units per les faixes.
29 al 32 Mateix punteig.- El ballador núm 7 fa el mateix i llença la faixa al balllador núum 8 que també la pren amb la mà esquerra. El ballador núm 8 conservarà en el seu poder la seva faixa. Els demès dansaires, units per les faixes (gràfic 12), aprofiten per quedar posicionats en una filera tal com es mostra en el gràfic 13.
Gràfic 12. Gràfic 13.
1 al 32 Mateix punteig.- El ballador núm 1 , capità o també anomenat cap de colla, comença a descriure un serpentí per sota les faixes dels seus companys, seguint tots al seu darrere tal com senyala el gràfic 13. Perquè aquesta figura resulti, caldrà que tots els balladors restin marcant el punteig a lloc, i únicament s’aniran movent a mesura que el ballador del davant de cadascú els hi estiri la faixa que porten presa de la mà esquerra. Finalitza aquesta figura quant han quedat tots situats en sentit invers tal com senyala el gràfic núm 14.
Gràfic 14.
1 al 32 Mateix punteig.- Els balladors segueixen avançant en filera, encapçalant la processó o bé descrivint un cercle en el cas de ser a plaça tal com senyalen els gràfics 14 i 15, per acabar com el gràfic 16 davant del pas del Sant Patrò, tot separant-se en dues fileres com en els gràfics 16 i 17 on s’aturaran tots fent peus junts i baixant les faixes amb un moviment ràpid i sec (compàs 32 de la melodía).
Gràfic 15. Gràfic 16.
Gràfic 17.
1a FIGURA:
1 al 8 Punteig de tres temps començant al davant.- Un punt per a cada compàs sense moure’s de lloc i amb les faixes baixes. Al final peus junts i amb un movimennt sec i enèrgic, alcen els brraços quedant les faixes a l’alçada del cap.
9 al 16 Mateix punteig.- Al final tots giren enèrgicament mitja volta tal com senyala el gràgic 18. I queden les dues fileres d'esquenes com gràfic 19, amb les faixes altes. Al final peus junts.
Gràfic 18.
Gràfic 19.
17 al 32 Punteig d'espolssada.- Al final giren per quedar les fileres novament encarades i fan peus junts con senyala el gràfic 20.
Gràfic 20.
2a FIGURA (EL REIXAT).-
1 al 30 Punteig de tres temps saltat, per avançar.- Seguint l'evolució de les fletxes del gràfic 21, el cap de colla inicia el moviment del "Reixat": això és, passar entre els seus companys d'abdues fileres per sortir per l'extrem oposat. Obbiament el recorregut és el mateix per a tots, tenin en compte que no es mouen fins que la faixa del ballador precedent no tiba el braç del següent ballador.
Una vegada el cap de colla ha sortit de sota aquests ponts, dona un tomb a l'espai de dansa i es torna a situar en filera tal com senyala el gràfic 21.
Gràfic 21.
31 al 32 Amb els dos darrers compassos de la melodía es tornen a situar en dues fileres tal com senyalen els gràfics 16 i 17.
Gràfic 16 Gràfic 17.
3a FIGURA.-
1 al 32 Es repeteix el descrit per la primera figura.
4a FIGURA (ENTREPOL·LAR-SE).-
1 al 32 Punteig de tres temps saltat, per avançar.- Seguint l'evolució de les fletxes del gràfic 22, passen pel mig de les fileres, tenint en compte que no es mouen fins que la faixa del ballador precedent no tiba el braç del ballador que ha de passar, tenint cura de desntortolligar be les faixes perquè quedin ben estirades, quedant en el darrer compàs com marca el gràfic 23. Cal dir però, que des de que s'aturen els dos primers balladors l'un davant de l'altre, per cada mitja volta que es doni al voltant d'aquest núcli, entrarà un ballador i així fins arribar al darrer.
Gràfic 22.
Gràfic 23.
5a FIGURA (FER BOTÓ).-
1 al 8 Punteig de tres temps començat al davant.- Un punt per cada compàs, sense moure's de lloc i amb les faixes baixes.. Al final peus junts i amb un moviment sec i enèrgic, alcen els braços quedant les faixes alçades més amunt del cap, tal com senyala el gràfic 23.
Gràfic 23.
9 al 16 Mateix punteig.- Al final tots giren enèrgicament mitja volta vers l'esquerra i queden tots de cara a l'exterior del botó amb les faixes altes tal com marca el gràfic 24. Al final peus junts.
Gràfic 24.
17 al 32 Punteig d'espolsada.- Al final peus junts. Queden com gràfic 23.
Gràfic 23.
6A FIGURA (DESFER BOTÓ).-
1 al 32 Punteig de tres temps saltat, per avançar.- Situats tal com senyala el gràfic 25 i seguint els moviments que senyalen les fletxes, el ballador número 1 o cap de colla s'ajup i passa per dessota les faixes que formen el botó, sortint per entre el ballador número 2 i el número 4 a l'exterior del botó. Gira en sentit contrahorari, anant donant voltes per l'exterior. A mesura que la faixa tiba, arrossega un altre ballador i així successivament fins trobar-se tots els dansaires en cercle, tornant tot seguit a la posició dels gràfics 15 i 16. Al final i coincidint amb el darrer compàs, peus junts i faixes avall.
Gràfic 25.
Gràfic 15. Gràfic 16.
7A FIGURA.-
1 al 32 Es repeteix el descrit per la 1a figura.
8A FIGURA.-
1 al 32 Es repeteix el descrit per la 2a figura.
9A FIGURA.-
1 aL 32 Es repeteix el descrit per la 3a figura.
10A FIGURA.-
1 al 32 Es repeteix el descrit per la 4a figura.
11A FIGURA.-
1 AL 32 Es repeteix el descrit per la 5a figura.
12A FIGURA (DESFER BOTÓ).-
1 AL 32 Es repeteix el descrit per la 6a figura.
Cal tenir en compte que les dues vegades que es fa aquesta figura, els balladors que estan formant el botó, van marcant el pas amb punteig de tres temps començant al davant sense moure's de lloc fins que el company anterior no tibi la faixa. Aquesta figura queda representada amb el gràfic 25.
Gràfic 25.
13A FIGURA (CAPDELL).-
1 al 32 Punteig saltat de contrapàs.- Des de el cercle que s'ha format en l'anterior figura, el cap de colla inicía un moviment d'espiral o cargol vers l'interior del cercle i el tanca tan com pot, tal com senyala el gràfic 26.
Gràfic 26.
14A FIGURA.-
1 AL 32 Punteig saltat de contrapàs.- Tal com senyala el gràfic 27, el cap de colla situa l'extrem de la seva faixa al costat dret de la seva cintura i mentre avança va girant sobre ell mateix fins que li queda la faixa enrotllada. El gir és cap l'esquerra i utilitzarà 4 compassos. Seguidament es dirigirà cap l'exterior de l'espiral i es situarà al darrera del ballador número 8 o últim.
Gràfic 27.
Igualment faran tots els altres balladors que s'aniran situant per ordre tal com senyala el gràfic 28. A l'arribar el torn al darrer ballador que duu la seva faixa encara a la mà, la llençarà al primer ballador o cap de colla i farà la mateixa operació dels altres. Mentre un cargola la faixa l'altre li subgecta ben tibada.
Gràfic 28.
15A FIGURA.-
1 al 32 Punteig saltat de contrapàs.- Tal com senyala el gràfic 29, el cap de colla comença una evolució que segueixen els demés, consistent en canviar el sentit de la marxa i passar entremig dels balladors número 4 i 5. El ballador número 2 passa entre el 5 i el 6. El ballador número 3 passa entre el 6 i el 7. El ballador número 4 passa entre el 7 i el 8 i queden formant una rotllana amb el mateix ordre que tenien. En cap moment afluixen la marxa ni s'aturen.
Gràfic 29.
16A FIGURA (MARXA FINAL).-
1 al 32 Punteig saltat de contrapàs.- Tal com senyalen els gràfics 30 i 31, els balladors van apropant-se entre ells, posen la mà esquerra sobre l'espatlla dreta del company del davant, com a l'inici del ball, fan un parell de tombs i surten de plaça amb una filera que encapçala la processó.
Gràfic 30. Gràfic 31.
NOTA IMPORTANT: En el decurs de la processó els balladors dansen algunes figures tant al darrere com al davant de la mateixa. Sempre començant però des de la posició que senyala el gràfic 17 i amb totes les faixes plegades a la mà, igual que a l'inici del ball.
Això és: cada dos compassos un ballador i per rigurós ordre, llença la seva faixa al vehí del davant que la recull amb la mà lliure i fa el mateix amb l'altre i així successivament. Per a vuit balladors s'utilitzen 16 compassos a raó de dos per ballador. Els 16 compassos restants tots van puntejant al davant sense moure's de lloc fins que al començar novament la melodia, inicien la primera figura.
Bibliografia:
Calaix de sastre I 1769-1791. Rafael d'Amat i de Cortada. Baró de Maldà. Curial Edicions Catalanes.
El Penedès. Balls, danses i comparses. Antoni Insenser i Bertran. Edició del manuscrit original de 1904 i 1905.
CALENDARI FOLKLÒRIC D’URGELL. Valeri Serra i Boldú. 1915.
Cançoner Popular de Catalunya. Francesc Pujol i Joan Amades.. Any 1936.
Folklore y Costumbres de España. Ed Alberto Martín (El Baile y la Danza) per Aureli Capmany. Any 1944.
El ball i la dansa popular a Catalunya. Aureli Capmany. Any 1948.
Diari de Barcelona (retall). Notes referents al Ball de faixes de Maldà per Antoni Pons i Casas.
Edicions Arrahona (melodia per a piano) Any 1954.
La Sardana (I el fet històric. II El fet musical. III El fet literari, artístic i social). Josep Mainar i J. Vilalta. Any 1970.
Programa i cartes de la II trobada de maldanencs. Any 1999.
Pascual i Rodríguez, Vicenç. El Baró de Maldà. Material per a una biografia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003.
Arxiu Frederic Gaude Pardillos (balls d'en Joan Rigall i Casajuana).
Arxiu musical Manuel Oltra.
Arxiu musical Agustí Cohí i Grau.
Arxiu Joan Comas i Vicenç (manuscrit)
Arxiu Violant i Simorra.
Arxiu Josep Ma Castells i Andilla.
Arxiu Valeri Serra i Boldú.
