Per a sufragar les despeses de la festa, els priors arrendaven les camades. Les camades eren uns calçons, unes polaines de cuir vermell adornat amb fileres de cascavells per a balls el Ball de cascavells.
També els priors exposaven les camades al seguir les cases de la vila per demanar la capta pel Sant Patró (Sant Gil).
El jovent organitzava les caramelles per Pasqua Florida i els guanys, una vegada pagades les despeses dels arreus de les cavalleries i els músics, eren repartits entre la Mare de Déu del Roser i Sant Gil.
Aquest ball era típic de tot el Solsonès però també es ballava per algunes diades senyalades a la vila de Torà: per Carnestoltes, festa major i en algunes altres festes. Acompanyaven les processons i autoritats en els seu pas, alegrant així més la festa.
El ball dels cascavells tenia música pròpia, per això els dansaires tenien d'èsser coneixedors d'ella perquè el ball pugués desenvolupar-se correctament.
Quan es feia una "esquellada" en casar-se un vidu o vidua, solia haver-hi - si hi havia festa - el Ball de cascavells i si ho acceptaven els nous casats.
Era un ball alegre i vistós. El ballaven els fadrins o casats en nombre indeterminat i sempre acompanyats pels cantaires de les caramelles. Visitant també totes les cases pageses del camp i més llunyanes del núcli urbà.
Torà ha estat una vila que des de sempre li ha agradat guardar les velles tradicions i costums. Les caramelles, des de molts anys enrera, era la gran festa de la tradicional Pasqua de Resurrecció. Aquestes caramelles es feien a l'estil de pagès, aixó vol dir que els caramellaires anaven casa per casa de tot el terme oferint els seus cants.
També erent típiques als pobles de Llanera i Ardèvol.
Les caramelles s'organitzaven en acabar les festes de Carnestoltes i assajaven durant tota la Quaresma, al mateix temps que s'anaven organitzant també tots els detalls de la música que acompanyaria el seguici, ball, guarniments pels animals i tot el que podia fer falta.
Els càrrecs d'abanderat, paner i traginer a Torà eren elegits per sorteig quasi sempre; en altres llocs, aquests càrrecs eren pels hereus de les casses de més rellevancia o que més es distingien en cada poble.
Arribat el seu dia, quan les campanes llençaven el seu so anunciant la Pasqua Florida o de Resurrecció, els caramellaires, tots vestits a l'antiga o amb les seves millors gales s'agrupaven en la Plaça de l'Esglèsia al sortir de missa fent la seva primera cantada. Així es van celebrar en tot el seu esplendor i estil pagès en l'any 1972. L'abanderat, portapaner i traginer anaven muntats: l'abanderat i portapaner en cavalls i el traginer en el millor matxo de la vila. Els animals anaven molt ben guarnits amb precioses mantes bordades, plomalls i demés guarniments; el matxo del traginer lluia bast amb portadores i collar amb picarols. Les portadores eren per anar-hi dipositant tot alló que la gent anava donant, fossin aviram, conills o ous...
Els caramellaires, quan estan en marxa, van en dues fileres al darrera de la música que els acompanya sempre.
Es canta en totes les places i carrers de la vila, començat per l'Ajuntament, on les autoritats presencien els caramellaires i escoltes i aplaudeixen els seus cants i demés.
En quant a la cerimònia i costum de quan s'anava a pagès, era aquesta: s'arribava al peu de la casa de pagès, en formació, al pas del so de la música, que solia acompanyar els caramellaires. Arribats a la casa, eren rebuts per l'amo i convidats al peu de la porta i la mastressa i noies que hi havia o pogués haver-hi convidades en la casa, situades en els balcons o finestres.
Es canta la salutació o arribada i seguidament avança passant al davant de tots l'abanderat demanant a la mastressa -Cantem? Aquesta pregunta pot ésser contestada de tres maneres: si, canteu; pugeu i canteu; no canteu.
Si la mastressa respon: si, canteu, es canta al peu de la casa o a l'era. Es canten les cara,elles, el Ball de Cascavells i també se solia fer un ball d'obsequi. Acabada l'actuació, el portapaner i el seu acompanyant (si es fan amb fadrines, una fadrina; hem d'aclarar que de molt antic, les caramelles sols les feien fadrins amb casats), sinó el seu patge, es dirigeixen a la mestressa; ell per rebre la gràcia d'un obsequi que sempre era abundós i ella rebia un ram de flors.
L'abanderat s'acosta a l'amo per saludar-lo i oferir-li un recordatori on estan escrites aquelles caramelles cantades.
Finalment es canta el comiat i es marxa al compàs de l'orquestra.
Si la mestressa respon: pugeu i canteu. Aquesta resposta vol dir que la casa accepta la cantada i que convida als caramellaires a que pugin a la casa, reposin i prenguin beguda.
L'abanderat entrega la bandera pel balcó a la mestressa, que la ferma a la barana o l'entra a la sala on es troben els caramellaires.
La taula està curulla d'exquisits presents de menjar i beure; licors de totes classes com també coques ensucrades i llepolies.
En agraïment a aquesta invitació, els caramellaires brinden a la casa dues ballades; la primera la ballen tota o inicien el ball el portapaner amb la mestressa, l'abanderat amb la pubilla o la jove o fadrina gran de la casa; el traginer tria la fadrina que millor li escau. La segona ballada es per tothom.
En acabar el ball, la mestressa entrega o fa obsequi, que sol ésser d'un parell de pollastres, conills o unes dotzenes d'ous i l'amo ho sol fer en diners per pagar les despeses de les caramelles. A canvi, a la mestressa se li entrega un ram de flors i a l'amo, el recordatori de les caramelles, on està escrita la lletra dels cants. Es canta el comiat i es marxa en formació, al so de l'orquestra o dels tabal gran.
Si la mestressa respon: no canteu. La casa porta dol. La comitiva de caralellaires respecta el dol en el dolor de la família: s'inclina la bandera i els caramellaires amb el cap descobert resen un parenostre. Moltes vegades ja no es va a les masies que porten dol, però si son de pas, s'hi passa per condoldre el dol.
Bibliografia i fonts consultades:
COBERÒ i COBERÒ, Jaume. Història Civil i Religiosa de la Vila de Torà. 1978.
