Any 1750 a 1759:
Segons la diversa documentació trobada sobre la història de Torà, el 1750 ja se celebrava la festa de “La Llordera”, Festa i dansa del mateix nom. Dansa que s’atribueix ser d’origen pagà i que, posteriorment, va adquirir connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder). Aquesta dansa es desenvolupava de la següent manera: El Bonic i la Bonica, dos donzells de la vila de Torà, passaven pels carrers i places de la vila a dansar al so d’un violí, diferents tonades: la dansa del Roser o la dansa dels Emprius. Caminaven plegats i molt seriosos, i quan arribaven al mig del carrer o plaça, el violí començava a tocar les primeres notes del ball pla. Ells, iniciaven el contrapunt o dansa, que seguien amb gran esment, de la manera més exacta possible. Es ballava el Ball pla, la Dansa del Roser o la Dansa dels Emprius.
Els balladors s'adornaven amb plantes i flors naturals que es penjaven del coll en forma de garlanda, les balladores es tocaven el cabell amb flors del camp. Es creu que aquesta dansa es va deixar de ballar cap l'any 1830.
Any 1880 a 1900:
Segons explica el Sr Ramon Argelich, ell mateix havia ballat a l'edat de 8 o 10 anys la dansa dels Emprius a les darreries del sXIX quan vivia a Torà amb el seu avi i la seva tia.
En aquell temps, no més portaven barretina els homes que tenien més de cinquanta anys i era de color morat (gorra musca). Molt pocs homes duien calça curta fins el genoll i mitges, tot i que el seu besavi, de sempre havia vestit amb calça curta i així ho feia quasi be tothom.
Segons cuntinua comentat el Sr Argelich, aquesta dansa va anar decaient per manca d'una persona que es cuidés de dirigir-la i ensenyar-la als nous priors i balladors, corregir desviacions i conservar-la. Per tant no és estrany que alguns moviments i punts s'oblidessin i que cap els volts de l'any 1900, ja no més la ballessin noiets i noietes de vuit a dotze anys com a final de festa: generalment fills dels priors. Aquests noiets i noietes ja no anaven vestits com abans. Duien el cap descobert, camisa blanca, pantaló curt i espardenyes blanques. "La música recordo haver-la aprês d'oïda i que després tocava amb un acordió, excepte la part del cant que vaig aprendre més tard de sentir-la a la meva tia, com també, el aprendre de música, la composició de piaono".
A continuació exposo el recull realitzat al voltant de l'any 1970 a casa del Sr Ramon Argelich de 87 anys. Les dades han estat aportades pel Sr Jaume Mas i Vila de Cal Pampe, nat l'any 1884. També hi eren presents la Sra Maria Argelich Vidal:
"La dansa dels Emprius, es ballava en tres ocasions: pel Roser, que a Torà era el 1r de maig. Per la festa major (Sant Gil) el 1r de setembre i per la Vuitada de Corpus (tres barris).
Antigament no més existien priors de l'altar del Roser i posteriorment s'hi afegiren priores, escollint dos parelles de casats i dos de solters; tal i com va acabar sent en anys successius.
Priors i priores per Sant Gil (quatre parelles) d'homes casats amb noies.. Feien les plegues amb les "bacines" per les festes i per les quatre fires que deixaven les taules i també tenien l'arrendament dels feus. Dos fires d'animals i dos de marxants.
Aquest ball es ballava a la Plaça del Pati: barri dels Paperines. I a la plaça del barri per Corpus (Plaça de la Torre i Plaça de la Vall).
Ballaven els homes mudats, amb el cap descobert i les noies i casades amb mantellina negra i amb el vestit de l'època.
No es feia cap subhasta de coques, tortells, etc.
La música estava sonada amb: flauta, flautinet, clarinet, trombó, trompeta, fiscorn i bastuba (Es documenta per primera vegada el 1852, amb l'accepció 'instrument de vent metall de tessitura greu, consistent en un tub llarg de secció cònica plegat diverses vegades sobre si mateix, amb filtre, un pavelló ample de sortida i un sistema de vàlvules per modificar el so. Pròpi de les bandes militars).
No hi ha record, però, de com s'originà però és antiquíssim. Sempre ha estat pel relleu de càrrecs. Però el Sr Ramon Argelich recordava la melodia del ball pla o treure dansa".
Com en moltes altres localitats lleidatanes (Ponts, Biosca, Calaf...) la Festa Major dels Barris era molt concurrida. A Torà està formada per tres barris: Voliacs, Calderers i Paperins.
El barri dels Voliacs el componia la Vila vella, Plaça de la Torre, Plaça de la Creu, Casetes. Era el barri dels pagesoso i artesans.
El barri dels Calderers. Era el barri dels hisendats, comerciants i industrials, amb la Plaça Vella al seu centre.
Els Paperins, eren els tenders, botiguers i marxants, amb la Plaça del Pati com a lloc principal.
Dintre la vuitada de Corpus, es celebrava a la vila de Torà, com en altres poblacions catalanes, la "Festa dels barris".
Aquesta festa era d'ostentació i cada barri feia gala de presumir tot el millor que posseïa i podia. Donzelles i casades sortien al carrer amb les seves millors gales. Els seus acompanyants tenien de correspondre com elles a ostentar tot el més bo i elegant que poseïen.
A l'esglèsia, en l'ofici que es celebrava, que estava dedicat a aquell barri, també es mirava de competir en veure qui cremava més ciris i feia millors enramades. En la qüestió de la festa popular, es ballava la dansa del Roser amb una total entrada de totes les parelles balladores del barri. Es llogava una renombrada orquestra de músics i cap al tard es feia un gran ball en la plaça corresponent a cada barri, convidant als altres barris i veïns de la vila.
Cada barri llogava diferent orquestra i si podia ésser més acreditada, mirant de superar en tot la festa de l'altre barri, tant en l'esglèsia com en el carrer.
La rivalitat en aquests dies, arribava a l'extrem de fer-se mala cara entre parents i bons amics que vivien en diferents barris.
La dansa del Roser es ballava per la Festa del Roser el primer diumenge de maig. A més de la celebració litúrgica amb missa solemne, al matí amb assistència dels priors i priores acompanyats amb música, aquesta festa té un folklore popular pròpi. És la dansa en si mateixa.
Acabada la processó de la tarda, les priores porten l'atxó a les noves nombrades. Una vegada acabada la missa en la parròquia. L'atxó és el símbol del càrrec que han pes les noves priores. En tots els passacarrers, per places i processons pel poble, les priores sempre van acompanyades dels priors al so de l'orquestra.
El darrer acte de la festa és la Dansa del Roser que es fa en la Plaça del Pati, que sempre és molt admirada per tothom, vilatans i forasters.
Per la Llordera, tothom surt pels carrers i places de la vila a dansar el Ball pla al so d'un violí, el Bonic i la Bonica; dos "donzells", ell vestit com un senyor, amb la millor roba i barret de copa alta; i l'altre, vestit de donzella amb gipó i faldellí de seda, mantellina blanca de punt, enjoiada amb les més riques peces: agulla de pit, arrecades, collarets, anells... Caminaven plegats i molt seriosos; quan arribaven al mig del carrer o plaça, el violí començava a sonar les primeres notes, a les hores ells dos començaven a dansar la dansa de la forma més fina i polida. Els dos "donzells" formaven la part principal dela Llordera guanyant-se l'admiració de tot el públic assistent, sobre tot de les dones intrigades per conèixer el "donzell" (Bonica) exeminant meticulosament el seu vestit, les seves joies, etc per assabentar-se qui l'havia engiponat i guarnit tant be.
El violí tocava les tonades del Ball pla, de la Dansa del Roser o la Dansa dels Emprius.
Veiem doncs que la Dansa dels Emprius, dins un altre context, també es ballava per Carnestoltes.
Derrere de la primera comparsa del Bonic i la Bonica, els seguien altres dos "donzells" coneguts pel Brut i la Bruta. El primer, vestit de calderer, brut de cara, mans i roba; carregat de paelles, perols vells i bonyegats. L'altre, la Bruta, vestit de dona, anava igualment brut, amb roba totalment esparracada, una caputxa arnada lligada al cap, amb una filosa de cànem a les mans. Aquests corrien i saltaven pels carrers i places de la vila com esperitats i si ballaven la dansa, ho feien tot burlant-se tant com podien. Perseguien i acometien contra la quitxalla que els encalçaven, escridassaven, empaitaven i molestaven sense parar.
Mentre el Bonic i la Bonica i el Brut i la Bruta seguien la ruta per tota la vila, quatre joves vestits de festa, passaven de dos en dos a cada banda del carrer a demanar almoina per la Llordera a la porta de cada casa. La que no donava res sense motiu, la pintaven amb una creu de mangra. La col·lecta era duta a un altre jova anomenat "la lloca" que anava assegut damunt un matxo carregat amb dues portadores, on hi anava dipositant tota la col·lecta recollida.
A la nit, en mig de gatzara, es menjaven tot el recollit. Era el berenar popular del dijous llarder.
Any 2010 a 2019:
El protocol de la dansa en l'actualitat és sempre el mateix: recepció a l'Ajuntament, missa a la Parròquia de Sant Gil i en sortir d'ofici, la dansa a la Plaça del Pati.
1 de setembre de 2017. Fotografia Ramon Sunyer.
1 de setembre de 2017. Fotografia Ramon Sunyer.
1 de setembre de 2017. Fotografia Ramon Sunyer.
1 de setembre de 2017. La banda que acompanya musicalment la dansa. Fotografia Ramon Sunyer.
1 de setembre de 2017. Fotografia Ramon Sunyer.
1 de setembre de 2017. Fotografia Ramon Sunyer.
1 de setembre de 2017. Fotografia Ramon Sunyer.
1 de setembre de 2017. Amb aquest gest es dona per finalitzada la dansa. Fotografia Ramon Sunyer.
Any 2020 a 2029:
En unes notes de premsa de l'Ajuntament de Torà (Torà on-line) de l'1 de maig de 2022, hi figura el següent escrit:
"Després de dos anys d'aturada, el diumenge 1 de maig Torà torna a celebrar la Festa del Roser.
La festa dels Priors i Priores del Roser de Torà es celebra tradicionalment el primer diumenge de maig i té com a protagonistes a dues priores casades, dues de solteres, dos priors casats i dos de solters que assumeixen el manteniment de l’altar del Roser al llarg de tot un any.
Programa d'actes
11.45h Recepció de les Priores i Priors a l'ajuntament.
12.00h Missa a la parròquia de Sant Gil
13.00h Dansa de les Priores i Priors a la Plaça del Pati
La música:
La melodia de la dansa va ser cantada pel Sr Seldoni Gilaberts de 70 anys en un recull realitzar l'any 1924 pels senyors Josep Barberà i Joan Bohigas.
El ball:
Bibliografia i fonts consultades:
BARBERÀ, Josep. Recull realitzat a la vila de Torà l'any 1924.
BOHIGAS, Joan. Recull realitzat a la vila de Torà l'any 1924.
COBERÓ COBERÓ, Jaume. Història Civil i Religiosa de la Vila de Torà. Any 1982.
GAUDE PARDILLOS, Frederic. Recull de l'any 1979 a Torà. Entrevista amb el Sr J Coberò i el Sr Ramon Argelich.
