A Sant Salvador de Toló (vila del municipi de Gavet al Pallars Jussà), hi havia un antic costum que era l'admiració dels vilatans i forasters. El dia de la festa major, per setembre, quan ja tenien la collita recollida, sortia el batlle amb la seva dona vestits amb les millors gales, a ballar el ball pla, al mig de la plaça i després la concurrència puntejava la "dansa per amor de Déu" donant gràcies per la collita. Durant el ball, ens explica el cronista i folklorista Joan Lluís, el batlle i la seva dona es feien continuades reverències i acataments.
Podria ser que el nom popular de "dansa per amor de Déu" fos el que també es coneix com "Ballet de Déu"? De ser així hauriem resolt l'enigma que fins ara portava de cap a molts folkloristes: "ballet de Déu" o "Ballet de deu"? és a dir, atribuït a la divinitat o atribuït a la missa de 10.00h?
Vicenç Bosch (1906), el recollí a l´aplec de Montrepós a Sant Salvador de Toló (El meu Pallars).
El ball pla, tal com ho descriu Rosa Mas Corretgé al llibre DANSÀNEU-Els balls populars del Pallars, es divideix en dos temes melòdics, un de moviment lent i un altre molt viu i animat.
Acostumava a anar acompanyat de lletra. J. Amades i F. Pujol situen a Pont de Suert la lletra: "El Ball Pla, Roseta,Roseta, Roseta..." Però aquesta lletra és també la que cantaven a moltes poblacions del Pallars. En Vicenç Bosch ens diu d´aquest ball que a l´aplec de Montrepós , que es feia el segon dia de Cincogesma, el batlle de Sant Salvador feia el primer ball, vestint el gambeto, i la seva senyora portava un ret molt llarg amb un llaç sobre el front. Quasi a tots els pobles es donava un ball (generalment era un Ball Pla) al senyor batlle, al senyor rector, als priors i priores, a les mestresses, i l´últim ball es donava al proveidor. El proveidor és el traginer que ha portat el vi per a la cambra o comuna, on pot anar tothom a beure sense pagar.
En tota la terra fronterera amb l´Aragó s´acostumava a acabar el Ball Pla amb un punt de jota. "Allavors l´alegria augmenta y ratlla en deliri, sobre tot al tard, quan se fa l´últim ball. Al començar la jota´s deixen anar de les mans y salten y puntegen com el primer aragonés. S´acostuma acabar ab grans aplaudiments de mans"
