Alpensina, Dansa

 

Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central el diumenge de la Festa Major (finals de setembre).Es tracta d’una dansa cerimonial, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional, que s’interpreta des de finals del segle XVIII a la plaça Major d’Alpens.

La dansa i ball cerdà d’Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. Els dansaires porten la indumentària d’ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada

A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l’altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l’altre de color vermell. Quan aquesta part s’acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles traient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d’incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s’alcen enlaire les balladores.

A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic.

L’inici d’aquesta dansa està datat fa més de dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi.

Los comentarios están cerrados.