Actualment un dels actes centrals de la festa major d’Albinyana és la representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu.
Segle XVIII:
Aquest ball apareix documentat per primera vegada en les festes reusenques durant el sXVIII.
Any 1880 a 1889:
L'any 1887 està documentat un text en castellà, del ball parlat de Sant Bartomeu d'Albinyana.
Any 1890 a 1899:
Any 1900 a 1909:
Any 1910 a 1919:
Ball parlat de Sant bartomeu. Any 1911.
Any 1940 a 1949:
En la dècada dels anys 40 del sXX hi va haver un intent de revifalla del ball parlat.
Any 2000 a 2009:
L'any 2003 Manuel Bofarull tradueix el text del ball al català.
Any 2010 a 2019:
L'any 2010, després de cent anys, i amb motiu del Mil·lenari del la vila d'Albinyana es va recuperar el ball parlat de Sant Bartomeu.
L'any següent un article aparegut al diari Baix Penedès es feia ressò de la festa:
"L'any 2011 per segon any consecutiu i amb una plaça Major amb unes 250 espectadors es va escenificar l’esmentat ball amb petits canvis pel que fa l’any 2010 quan amb motiu del Mil·lenari del municipi es va recuperar després de més de 100 anys sense haver-se escenificat tot i que hi va haver un intent en la dècada dels 40. El text representat és el text històric en castellà del 1887 i vertit, l’any 2003, al català per l’albinyanenc adoptiu, Manuel Bofarull. Aquest estudiós afincat a Albinyana va ser un dels precursors de la recuperació d’aquest tipus de tradicions arreu de les nostres contrades. Sense anar més lluny, segons l’historiador vendrellenc, Salvador Arroyo Julivert, tal com va posar de manifest en la seva breu intervenció abans de donar inici al ball, fruit de la seva feina a l’Arboç del Penedès, l’any 2004, l’Elenc Artístic Arbocenc va recuperar el ball de Sant Bartomeu. En el mateix any que la ciutat de Valls recuperava el Ball de la Candela que no s’havia escenificat des del 1881. Més proper en el temps, el municipi de la Nou de Gaià va recuperar el passat mes de juliol el Ball Parlat de Santa Maria Magdalena. després de més de 71 anys sense haver-se representat."
Hi havia dos canvis pel que fa a l’anterior edició en el repartiment i l’elenc queda així: David Nin ( Sant Bartomeu), Lídia Pons ( Volant), Joan Canals ( Jesús), Montserrat Ribas (pobre), Maria Casellas ( ministre), Roser Crespo ( Sacerdot), Quim Nin, ( Rei), Roser Mitjans ( filla Rei), Montserrat Güell ( dimoni), Astriages ( Sandra Nin), Josep Anton Carreras ( capità) Juan Mellado ( Soldat), Marc Guzmán ( botxí1) i Joan Guzmán ( botxi 2). Anna Gavaldà, Joel Gómez, Alba Jané, Laura Melero, Laia Casellas, Maria Casellas, Marina Mellado, Judith Vidal i Regina Aguilar representen els àngels d’aquest ball. Els apuntadors van ser Xell Bové i Maria Elena Nin, La coreografia va anar a càrrec d’Amadeu Becant, i la Josep Maria Mata i Marifé Merchan s’encarregaven de la tramoia. Pel que fa al vestuari, Lola Amigó i Joana Martínez. La Pilar Anton i Sheila Cecilia eren les responsables del maquillatge i la perruqueria. La direcció del cor va anar a càrrec de Josep Maria Guitard i de la direcció de tot el muntatge se’n va fer càrrec Sílvia Basseda.
Per fer realitat aquest important esdeveniment cultural també hi van prendre part El Cor de la Passió d’Albinyana i els Grallers “ de la Cresta de la Canya” que també formen part de la riquesa cultural d’Albinyana. A l’acabar la representació Miquel Casellas va llegir unes emotives paraules recordant l’obra i la figura de Manel Bofarull destacant la seva voluntat de recuperar les tradicions com aquesta que ahir es va tornar a fer realitat. La representació va durar uns tres quarts d’hora i a l’acabar el nombrós públic que l’estava escoltant en silenci li va dedicar un sonat i emotiu aplaudiment. L’organització d’aquest ball va a càrrec de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Diputació i els Pastorets del Vendrell.
Any 2020 a 2029:
Bibliografia i fonts consultades:
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de setembre del 2011.
Arxiu de l'autor.
