Any 1950 a 1959:
L'Esbart Albada va néixer a Tàrrega l'any 1952 amb l'objectiu de conrear les danses populars catalanes. És l'agrupació de danses tradicionals més antiga de les terres de Ponent i per l'entitat han passat uns 300 targarins i també uns quants dansaires de poblacions properes. Al llarg de tots aquests anys d'activitat ininterrompuda ha realitzat més de 400 actuacions, algunes de les quals en diversos països europeus.
La tasca de l'entitat també passa per la conservació del folklore i en aquest sentit convé destacar la tasca de recuperació del ball de l'Eixida i dels balls de Bastons de Tàrrega. La suma de danses del seu repertori arriba a una norantena de títols entre l'extens catàleg de balls tradicionals dels Països Catalans.
Any 1960 a 1969:
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
L'any 2001 un dels actes tradicionals més significatius de la Festa Major de Maig de Tàrrega és la recuperació del Ball de Bastons per part de l’Esbart Albada. Aquesta entitat targarina està recuperant diferents balls tradicionals amb molt d’èxit. Així, durant la darrera Setmana Santa van escenificar el Ball de la Moixiganga, una dansa d’arrel sacra que s’escenificà a l’Església Parroquial Mare de Déu de l’Alba. Ara, l’Esbart Albada es proposa recuperar el Ball de Bastons.
Dels primers Bastoners de Tàrrega hi ha notícia l’any 1879, tradició que es perdé en començar el segle XX. A mitjans dels anys 40 reapareix el Ball de Bastonets, i la seva primera actuació té lloc el 16 de juliol de 1945, amb 15 dansaires. Durant els anys posteriors del franquisme, el Ball de Bastons caigué en l’oblit i no fou fins al 1985 que es reactivà de la mà del pare carmelita Jordi Maria Gil i Costa. Un temps després, els bastoners van deixar aquesta activitat. El 1996 s’endegà de nou aquest ball, però la iniciativa no va continuar. Finalment, durant els darrers mesos l’Esbart Albada ha recuperat el Ball de Bastons ensenyant-lo a ballar als alumnes d’alguns centres escolars de Tàrrega, i ara escenificant-lo a la Festa Major de Maig davant el públic.
Any 2010 a 2019:
La commemoració del 60è aniversari de l’Esbart Albada de Tàrrega, celebrada el 2 de desembre de 2012, posà altre cop de relleu la riquesa folklòrica de la capital de l’Urgell. L’entitat oferí un aplaudit acte de cultura tradicional que omplí de gom a gom – uns 550 espectadors – el Teatre Ateneu, convocatòria que serví per fer memòria d’algunes de les coreografies que l’esbart ha popularitzat durant més de mig segle. Simbòlic fou el moment que es lliuraren plaques d’homenatge a tres dels membres fundadors del col•lectiu: Ramon Anglí, Tomàs Sauret i Antoni Pàmies. La nostàlgia dominà durant tota la vetllada, ja que antics i actuals dansaires de l’agrupació es van retrobar a l’escenari per oferir encisadores peces com el Ball Pla de Llavaneres, la Gala de Campdevànol o l’Eixida, la dansa típica de Tàrrega.
No hi faltà la solemne Moixiganga de Sitges, escenificada habitualment a l’Església Parroquial i que requereix molt d’esforç i equilibri. La part final de la gala se centrà en coreografies tradicionals targarines impulsades per l'Associació Guixanet i La Fal•lera Gegantera, en les quals també ha deixat empremta l’Esbart Albada i en especial el seu director, Anton Farran. És el cas dels balls de l’Àliga, Gegants, Capgrossos, Nans, Lo Tossino o Arquets. Els participants més jovenets també s’hi lluïren oferint els balls de Bastons. La Cobla Tàrrega i els grallers Els Carreter s’encarregaren d’interpretar les partitures d’acompanyament. Més d’un centenar de dansaires i músics contribuïren a l’excel·lència de la trobada.
L’Esbart Albada de Tàrrega treballa en la recuperació del Ball de Valencians, una antiga manifestació folklòrica que a la capital de l’Urgell es remunta a l’any 1773. La intenció de l’entitat és estrenar-ne una nova versió en el decurs de la propera Festa Major, el maig de l’any 2017. La iniciativa s’ha presentat aquest passat cap de setmana al local de la Societat Ateneu de la mà de Ton Farran i Jaume Solé, portaveus de l’Esbart Albada. Ambdós han estat acompanyats pel folklorista targarí Albert Fitó, qui ha desgranat la història del Ball de Valencians. Segons Fitó, la dansa tradicional de Tàrrega, l’Eixida, deriva d’un dels passos dels antics balls de Valencians, que també són considerats l’origen dels actuals castellers en diverses poblacions. L’escenificació del Ball de Valencians a Tàrrega, però, s’anà perdent amb el pas dels anys.
Ton Farran ha assenyalat que la recuperació d’aquest exponent de la cultura popular de Tàrrega suposa un repte que ajuda a ampliar el ventall d’activitats de l’Esbart Albada. També ha afirmat que ja s’ha rescatat la música original del Ball de Valencians i que es tenen prou referències sobre el vestuari si bé s’ha perdut la coreografia. Per això, es du a terme un nou procés creatiu per dissenyar els passos de la dansa, en la qual participaran homes i dones. Així mateix, un dels elements distintius del ball seran les castanyoles. L’Esbart Albada, que ja ha efectuat els primers assaigs, també recuperà fa uns anys amb èxit la Moixiganga, la qual s’interpretà dins l’Església Parroquial.
El regidor de Cultura, Raül Palacios, també ha assistit a la presentació fent palès el suport del consistori a la recuperació del Ball de Valencians. L’edil ha apuntat que la cultura popular ha esdevingut un dels pilars que garanteixen el caràcter multitudinari de la Festa Major de Tàrrega. En aquest sentit, ha agraït els esforços dedicats a ampliar el patrimoni folklòric local. Val a dir que la capital de l’Urgell ha recuperat també d’uns anys ençà – de la mà de Guixanet – el Ball de Cavallets, incorporat a un catàleg que inclou danses de gegants, nans, capgrossos, bastoners, arquets i bestiari entre altres.
En l'actualitat, la secció més activa de l'Esbart Albada és la infantil, amb freqüents participacions en les diverses manifestacions de la cultura popular targarina. El 8 de juny de 2019, tant els menuts com una representació de diverses generacions de dansaires veterans tenen previst sumar esforços per actuar en l'acte de celebració del Centenari de l'Ateneu de Tàrrega.
Any 2020 a 2029:
