Any 1920 a 1929:
L’any 1922, naixien a Gavà els seus dos primers esbarts: Esbart La Ginesta (grup d’adults vinculat al Cafè del Centre) i Esbart Folklore de Catalunya – Delegació de Gavà (grup de nenes ‘Caputxetes blanques’ i de nens ‘Esbart Folklore Infantil de Gavà’ vinculats al Cafè de la Plaça i dirigits pel mestre Joan Rigall de l'Esbart Folklore de Catalunya...). A més a més, podríem comptar-hi també els grups de Dansa tradicional de l’escola Sagrat Cor i de l’escola Salvador Lluch, així com el grup de Coros y Danzas de la Secció Femenina de les FET i les JONS, l’acadèmia de Ballet Núria (que comptava amb un grup de dansa tradicional sota el nom Esbart Nostra Senyora de Brugués) i el grup de dansa Sellarès. La dansa tradicional sempre ha estat present a Gavà, sense comptar els anys més foscos del franquisme, on només les sardanes traspuaven en ocasions molt concretes.
El dia 10 de setembre de 1922 al matí l'esbart Ginesta de Gavà juntament amb un altre esbart van ballar en la festa catalana que es va organitzar al carrer de Francolí al barri de Sant Gervasi de Barcelona en motiu de la seva festa major.
Assumpció Gabernet ens deixa un relat interessant en el qual l'Esbart Ginesta hi va participar:
"El 1714 les tropes borbòniques van assolar la riba dreta del Llobregat i van protagonitzar diverses trobades violentes amb els sometents i les unitats de l’exèrcit català acantonades a la zona. En el transcurs d’una d’aquestes accions armades, les tropes enemigues van envoltar, assetjar i cremar una masia de Gavà. Uns mesos més tard, després que Barcelona fos vençuda l’11 de setembre, en un altre atac, van perseguir pagesos desarmats fins a l’ermita de Bruguers. Allà, l’exèrcit va capturar i executar els que s’hi havien refugiat a l’interior.
D’aquí que, per recordar els fets ocorreguts a Gavà, l’any 1922 es va decidir donar el nom de Màrtirs del Setge de 1714 a un carrer de Gavà. Els actes oficials del canvi de nom van tenir lloc l’11 de setembre amb diferents activitats, entre les quals l’actuació de l’Esbart Ginesta i dels Pomells de Joventut. El nom es va mantenir fins al final de la Guerra Civil. Sota la dictadura del general Franco el carrer va passar a anomenar-se Calvo Sotelo. L’any 1979 es va recuperar un altre cop el topònim Màrtirs del Setge de 1714.
Actualment, a la plaça de Josep Tarradellas, entre la Rambla i el carrer Màrtirs del Setge de 1714, hi ha un monument en memòria de les víctimes del setge de Barcelona de 1714, obra de l’escultor Xavier Cuenca".
Bibliografia i fonts consultades:
La Vanguardia. Dimecres 6 de setembre de 1922. Pàgina 3.
Arxiu Municipal de Gavà.
