Corria l’estiu de 1931 i, al Centre Social, es creà l’esbart pioner a Terrassa: l’Esbart Dansaire del Social, que estigué en funcionament fins l’any 1936 en que va haver d’interrompre les seves activitats amb motiu de l’esclat de la guerra civil espanyola i l’obligatòria incorporació a files d’alguns dels seus membres.
Els difícils anys de l’anomenada postguerra van propiciar tota mena de dificultats a la cultura catalana que van fer impossible engegar novament aquell Esbart. Els seus antics membres es van repartir per les diferents societats (totes elles amb el nom castellanitzat) de la Terrassa del moment. Uns van quedar-se al rebatejat Centro Social Católico i d’altres a la Parròquia de la Sagrada Família, al Coro Viejo o al Centro Parroquial de San Pedro.
Arreu però van dedicar els seus esforços a la conservació i divulgació de la nostra llengua i dels nostres costums i tradicions.
Després d'uns anys es crea en un nou esbart que portarà el nom d'Esbart Vallparadís (alguns dels components del primitiu esbart hi formen part) Quan aquest torna a la primitiva seu del Social vuit anys més tard, pren el nou nom que ha de dur fins l'actualitat: Esbart Egarenc de Terrassa.
