Contacte:
Orfeó Català de Mèxic: Marsella 45. Colonia Juárez. CP 06600. México DF, México.
Telèfons: (+52) 55 55250925 i (+52) 55 52075114
Correu electrònic: info@ocm.cat
Any 1900 a 1909:
L’Orfeó Català de Mèxic va néixer l’any 1906, amb Enric Botey com a primer president i un nucli de socis fundadors on hi trobem des de mestres d’obres a una important presència d’intel·lectuals; entre ells hi destaquen personalitats com les dels músics Guillem Ferrer Clavé (nét del mestre Anselm Clavé), Josep Rocabruna i Francesc Jordà.
El nom d’ “Orfeó” li va ser donat, precisament, perquè l’objectiu de l’entitat era esdevenir un punt de trobada on els seus membres s’hi poguessin reunir per cantar les cançons de la terra enyorada i llunyana.
Totes les dades apunten que el Català va se el primer orfeó que va existir a Mèxic, i per tant el 1906 ha esdevingut una data important per a la història de la música d’aquest país, posseïdor d’un gran tresor de música folklòrica però amb poca tradició en el gènere coral. A partir de la data de fundació, ben aviat es van iniciar presentacions de l’entitat als escenaris dels centres culturals més importants de l’època; moltes d’elles van comptar amb la participació de figures insignes de l’art dramàtic i líric com Virgínia Fàbregas o Esperanza Iris, així com d’orquestres de la ciutat.
Seguint amb la seva línia de creixement, poc després l’Orfeó es va enriquir amb una coral infantil que es denominaria Cor de Nois, així com amb diverses activitats pròpies d’un centre social com jocs, balls o festes on s’hi marcaven els corresponents reglaments encarats a mantenir el criteri de moralitat de l’època. A banda, també es va passar a celebrar regularment les festes oficials de l’entitat que incloïen les catalanes, les mexicanes i alguna d’espanyola.
Any 19010 a 1919:
Després del trasbals que va representar la Revolució Mexicana, les activitats (especialment les culturals) es van normalitzar poc a poc. Així va ser com l’Orfeó va viure una època molt plena del 1917 al 1923 incorporant noves seccions com l’art dramàtic, la secció esportiva i el Grup Excursionista, el que va suposar una gran projecció de la cultura catalana a Mèxic.
Any 1920 a 1929:
De 1923 a 1930 es van viure dies de tota mena, marcats pels esdeveniments polítics tant espanyols com mexicans. Va ser a partir de 1929 que l’Orfeó va entrar en un període de crisi econòmica i de les seves activitats en general, del qual no en sortiria fins deu anys després, amb l’arribada dels refugiats.
Any 1930 a 1939:
El període de 1931 a 1939 va estar lògicament marcat pels fets polítics a Espanya: la República, l’estatut i la guerra, amb totes les conseqüències prou conegudes. Però l’arribada dels exiliats catalans (1939-1945) seria la que marqués l’inici de l’època més brillant de la vida de l’Orfeó pel que fa a la quantitat de socis i les activitats de tota mena (artístiques, esportives i literàries, entre d’altres), després d’haver acomplert amb l’acollida dels refugiats. Tots els seus testimoniatges coincideixen unànimement a definir com a magnífica i emotiva l’acollida fraternal que van trobar a l’Orfeó Català de Mèxic; així que com a resposta, els nouvinguts es van integrar ràpidament a la vida de l’entitat i li van donar els seus dies de màxima plenitud i glòria.
Any 1940 a 1949:
Van ser els refugiats els qui van revitalitzar totes les seccions i van reorganitzar la massa coral, la secció d’art dramàtic i l’esbart; a banda, l’Orfeó va créixer amb la creació de les comissions de Cultura i de Relacions i Propaganda, així com la d’Honor i Justícia.
El Consell Nacional de Catalunya va ampliar considerablement el nombre de membres residents a Mèxic amb personalitats com les de Baltasar Samper, Josep Carner, Josep Tomàs i Piera, Ferran de Zulueta, Salvador Armendares, Ramon Peypoch, Josep Panisello, Jaume Miravitlles o Carles Pi i Sunyer, entre molts d’altres.
Va ser aquella l’època de moltes publicacions en català com Full Català, Quaderns de l’exili, Pont Blau, Xaloc, Lletres, La Nostra Revista, Butlletí de l’Orfeó, Revista de l’Orfeó o El Poble Català, que van comptar amb les col·laboracions de Joan Sales, Josep M. Ametlla, Pere Calders, Lluís Ferran de Pol, Vicenç Riera Llorca , Agustí Cabruja, Raimon Galí, Josep M. Miquel i Vergés, Avel·lí Artís Gener, Ernest Guasp i Garcia i Enric Fernández-Gual.
Amb l’arribada dels exiliats, l’Orfeó Català de Mèxic es converteix en un centre cultural de primera línia en el conjunt de les institucions ciutadanes, i s’hi organitzen conferències i cursets en castellà per al públic en general. Amb l’allau de personalitats catalanes que van arribar a Mèxic en aquells temps, l’entitat va esdevenir un dels espais més privilegiats d’arreu del món per donar a conèixer la cultura del país: August Pi i Sunyer, Pere Bosch Gimpera, Lluís Nicolau d’Olwer, Jaume Aguadé, Víctor Alba, Salvador Armendares, Lluís Aymamí Baudina, Agustí Bartra, Artur Bladé i Desumvila, Josep Carner, Dalmau Costa, l’antropòleg i catalanòfil Gutierre Tibon, Deogràcies Civit, Odó Duran D’Ocon, Pere Foix, Josep M. Francès, Eduard Nicol, Vicenç Riera Llorca, Avel·lí Artés – Gener, Josep Maria Poblet o Joaquim Xirau, entre d’altres, hi van pronunciar conferències durant aquells anys, o es van encarregar de dirigir els parlaments en les commemoracions patriòtiques. A més, també es van fer homenatges a personalitats com Avel·lí Artés Balaguer, els esmentats conferenciants Josep M. Poblet, Lluís Nicolau d’Olwer i Josep Carner, i Bartomeu Costa-Amic.
Com que l’exili es fa llarg, l’Orfeó pren com a doble objectiu el salvar la cultura catalana i la integració a Mèxic, però sense perdre mai de vista la política a Catalunya del moment. En aquella època hi ha canvis de local, la bona vida de les diferents seccions segueix augmentant i es manté una molt bona relació amb les personalitats i institucions culturals mexicanes del moment.
Any 1950 a 1959:
Va ser el període comprès entre 1954 i 1964 que l’Orfeó Català de Mèxic va viure els seus anys de màxima esplendor, amb un intens treball desenvolupat a totes les seves seccions que va donar com a resultat una gran projecció de Catalunya al país.
El 5 d’agost de 1954, Josep Tarradellas va ser escollit president de la Generalitat a l’ambaixada de la República Espanyola la Ciutat de Mèxic; i dos anys més tard, l’entitat va ser l’amfitriona de la visita de Pau Casals a Veracruz. Una altra data important es va esdevenir el 1957, quan es van celebrar novament a Mèxic els Jocs Florals de la Llengua Catalana, al Palacio de Bellas Artes. A més, en el decurs d’aquests anys d’intensa activitat editorial i literària es va rebre la visita de personalitats com Manuel Ausensi, Raimon, Glòria Lasso, Aurora Bautista, Montserrat Caballé i tot l’equip del Barça.
Any 1960 a 1969:
Però el llarg exili es va anar cobrant víctimes, i així va ser com la segona generació d’exiliats, formada al si de les seccions infantil i juvenil, ja va estar en condicions d’assumir les responsabilitats de direcció de l’Orfeó; el relleu es va anar donar paulatinament en el període entre 1965 a 1975.
En aquests anys es van celebrar els Jocs Florals a Guadalajara i a Ciutat de Mèxic, mentre es vivien les acaballes del franquisme amb activitats i manifestacions de tota mena. Les seccions continuaven treballant tot i que paulatinament es va anar notant una disminució de la seva activitat, amb l’entrada en decadència de l’associació d’art dramàtic i la disminució en l’assistència als actes. No obstant, la secció esportiva va seguir endavant molt centrada en el Barça, i culturalment es van obrir les portes de Mèxic a pintors catalans, i es van rebre conferenciants com Oriol Anguera, Pau de Ballester, l’historiador francès Couchaud, el doctor Lluís Pericot, el doctor Joan Vila, Antoni Peyrí, Deogràcies Civit, Marcel Santaló, Albert Folch i Pi, Marc Aureli Botey o Ramon Xirau. Entre els visitants i els homenatjats de l’època hi destaquen personalitats com Tísner, Maruxa Vilalta, Montserrat Caballé, Ricard Zamora, Josep Andreu i Abelló, Teresa Gimpera, Miguel Alvarez Acosta, Carles Pi i Sunyer i Antoni Ros Marbà, entre d’altres.
Any 1970 a 1979:
L’any 1974 seria important per a la història de l’entitat, i és que es va estrenar la “Nova Llar Catalana” gràcies a la compra de l’immoble de Marsella 45, que ha estat la seu de l’Orfeó fins el dia d’avui.
A partir de la mort del dictador el 1975 es va produir una participació molt activa de l’Orfeó en els nous esdeveniments, donant-se canvis importants en les relacions amb altres col·lectivitats i amb la Generalitat. Convidats com com Heribert Barrera, Narcís Serra, Jordi Solé Tura, Jordi Pujol, Miquel Roca i Junyent i Aina Moll, entre altres, serien convidats a impartir conferències a l’entitat; precisament, es va rebre la visita de Pujol en qualitat de candidat la presidència de la Generalitat, en un viatge on també va visitar Francesc Farreres i Duran a Cuernavaca.
Any 1980 a 1989:
Als inicis de 1984 tenen lloc les Jornades de Catalunya a Mèxic, amb l’exposició Artistas Catalanes Contemporáneos, inaugurada pel conseller Max Cahner en representació del president de la Generalitat; l’exposició Cuixart al Museo Nacional de Arte; una exposició d’obra plàstica i impresa de l’exili català presentada al mateix local de l’Orfeó; conferències de Joan Oró, Jaume Sobrequés, Xavier Rubert de Ventós i César Pi i Sunyer al Palacio de Minería i a la Universidad Nacional; taules rodones al voltant de les temàtiques de la llengua i de l’economia catalanes; concerts a càrrec de Betsy Pecanins, Marta Garcia Renart i Victoria de los Angeles, així com projeccions de pel·lícules catalanes i ballades de sardanes. Un altre fet positiu d’aquesta darrera època és la reaparició de la Revista de l’Orfeó Català.
En aquest darrer període, al mateix temps que s’incrementen notablement les relacions institucionals de l’Orfeó i la seva funció d’ambaixada oficiosa de la Generalitat a Mèxic va decaure la vida de les seccions, però es va mantenir el nivell d’activitats culturals amb projeccions de pel·lícules, conferències, concerts, exposicions, taules rodones, concursos literaris i fotogràfics i diversos homenatges, entre d’altres activitats.
Darrerament s’han rebut diverses visites de rectors d’universitats catalanes, grups corals, esbarts i consellers del govern; i alhora, en els darrers anys s’han incrementat les relaciones amb la col·lectivitat cultural mexicana amb els serveis d’accés a la Biblioteca Pompeu Fabra, a la filmoteca, a les classes de català, el restaurant de la casa, l’Associació d’Escriptors i el premi anual de narrativa curta Tirant lo Blanc que atorga premis en català i castellà i la signatura de convenis amb diverses universitats mexicanes i amb El Colegio de Jalisco. Per tots aquests i molts d’altres motius, l’Orfeó segueix sent una ambaixada de la cultura catalana a Mèxic, com ho ha estat des de la seva fundació.
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
Any 2010 a 2019:
Any 2020 a 2029:
