Montserrat de la Sociedad de Naturales de Cataluña, Esbart (Havana – Cuba)

Contacte Casal Català: Maria Dolores Rosich Leal (presidenta)

Persones de contacte de l'Esbart Montserrat: Grisell Carrión (vocal). Carlos Velázquez (mestre de dansa). Yeni Irene Acosta (assistent de direcció).

C/ Consulado, 68.

La Habana Vieja.

 

L’Esbart Montserrat nèix l’any 1990.

Caldria però remuntar-nos als orígens dels catalans a l’illa i posteriorment als origens de la societat que abrerssola l’esbart des de l’any de la seva creació.

La “Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña”, és el casal català més antic del món i la dagana de les associacions regionals cubanes. Fundada l’1 d’agost de l’any 1840 amb una seu al C/ Lamparilla, 2 de l'Havana.

Senyera de la Societat. Enguany es conserva en una vitrina situada a l'escala.

 

Aquesta, tenia 102 socis. A més d’una entitat de beneficencia, servia per a mantinir viu l’esperit català a ultramar: es mantenien les tradicions, l’idioma i el contacte amb altes entitats tant culturals com polítiques, participant en infinitat d’activitats patriòtiques. Els primers catalans que “van fer les ameriques”, en un 38% anaven a servir a les cases dels cubans i en poc temps canviaven a altres feines més productives. Molts d’ells van embrancar-se en projectes empresarials. Alguns van triomfar i altres van fracassar. Al tornar a la pàtria, uns van fer-se nous i luxosos habitatges continuant amb els seus negocis entre casa nostra i ultramar. Altres van començar noves vides en les seves localitats d’origen i altres van tenir que començar de nou, arruïnats del tot. De tots aquests en vam anomenar “indians”.

Des de finals del s XVIII els catalans van començar a viatjar a Cuba. Primerament van ser mariners i comerciants que es van establir a La Habana, Santiago de Cuba, Guantánamo, Matanzas i Cárdenas. Entre els anys 1780 i 1850 la major quantitat de peninsulars emigarts van ser catalans.

Segons explica César Yañez “Situados en torno a 1830, los catalanes tenían ya acumulada una valiosa experiencia ultramarina: habian conseguido permear el anticuado sistema colonial español en América desde la época de las reformas de Carlos III, consiguiendo que sus barcos, sus hombres y sus productos cruzaran el Atlántico, y se preparaban para ocupar un lugar en el sistema colonial del diecinueve. Las décadas centrales del siglo XIX, las mismas que asistieron a la industrialización, son las de mayor intensidad en la historia colonial de Cataluña: creció el comercio, la emigración adquirió cotas impensables para la etapa anterior, la marina de vela vivió su época dorada y, a decir de algunos contemporáneos, Cuba y Puerto Rico parecían más colonias catalanas que españolas. En pocas palabras, entre las décadas del treinta i del sesenta del siglo pasado, Cataluña se hizo con las colonias españolas de Ultramar.”

L’anyorança dels catalans per la seva terra es feia palesa expressant l’amor a les tradicions, mantenint l’idioma, formant part d’associacions que fomentaven les activitats socials i patriòtiques, la lectura, etc... La societat de l’Havana no era la única perquè al pas dels anys en van crear d’altres per tota l’illa (Cienfuegos Camagüey, Santiago...) No hi van mancar exemples d’anyorança patriòtica com el de Josep Cananga Fontanilles que, en compliment dels seus desitjos, va ser enterrat amb un grapat de terra catalana entre les seves mans. Aquest patriota va ser l’autor del projecte de Constitució Provisional de la República Catalana aprobat a La Havana l’any 1928. Havent-se convocat una Assemblea Constituent presidida per Francesc Macià i Llusà (1859-1933) a l’exili.

 

Membres de l'Assemblea Constituent amb Francesc Macià al centre.

 

Els impulsors per a la fundació (1840) de la "Sociedad de Naturales de Cataluña" (posteriorment al 1989 Casal Català de l’Havana) van ser els senyors Antonio Font i Guasch i José Gener i Guasch.

Presidents de l'entitat al pas dels anys:

• Francesc Ventosa Soler (1841-1842)
• Pau Samà  Parés (1844-1845)
• Francesc Ventosa Soler (1847-1848)
• Francesc Martí  Torrents (1851-1852)
• Joan Conill Pí (1860-1861)
• Jaume Partagàs  Ravell(1866-1867)
• Joan Veguer  Flaquer (1868-1869)
• Prudencio Rabell  Pubill (1876-77)
• Narcís Gelats  Durall (1882-1883)
• Prudenci Rabell  Pubill (1885-1886)
• Sebastián Figueras  Blat (1891-1893)
• Prudenci Rabell  Pubill (1893-1894)
• Narcís Gelats  Durall (1917)
• Ramón J. Planiol Arcelos (1942-1949)
• Josep Tous Amill (1950-1955)
• Ramón J. Planiol Arcelos (1956-1971)
• Jorge Oller Oller (1999-2009)
• María Dolores Rosich Leal (2010-actualitat)

Façana del Casal Català de l'Havana. Carrrer Consulado, 68.

Vista del primer pis des de'l distribuidor.

Imatge del distribuidor o pati interior del Casal.

Porta d'entrada a l'aula de dansa on assaja l'esbart.

 

Any 1840 al 1849:

 

Any 1850 al 1859:

 

Any 1860 al 1869:

 

Any 1870 al 1879:

 

Any 1880 al 1889:

 

Any 1890 al 1899:

 

Any 1900 al 1909:

 

Any 1910 al 1919:

 

Any 1920 al 1929:

A l'antiga Ermita de Montserrat se solien celebrar diverses festivitats durant l'any com la Festa de la Rosa d'Abril entre altres. Com que aleshores la Societat de Naturals de Catalunya no tenia esbart, era l'Esbart Dansaire del Centre Català de l'Havana qui feia les actuacions de representativitat. Esta documentat que l'any 1926 i 1927 aquests hi van ballar.

 

Any 1930 al 1939:

 

Any 1940 al 1949:

L'any 1940 se segueixen fent els actes a l'Ermita de Montserrat i l'Esbart del Centre Català continua actuant. En aquesta ocasió se sap que la cobla que el va acompanyar i va tocar sardanes va ser la cobla "La Cornamussa".

Any 1950 al 1959:

L'any 1950 s'expropien els terrenys de l'Ermita de Montserrat de la Socieadad de Naturales de Catalunya  per part de l'estat Cubà portant, amb molt de dolor,  la imatge de la Moreneta a Guanabacoa...

Any 1960 al 1969:

 

Any 1970 al 1979:

 

Any 1980 al 1989:

A finals dels anys 80 del sXX Carlos Velázquez (La Habana, 1962), museóleg y baillarí, va aterrar pel Casal Català de l'Havana. A ell li agradava molt la dansa andalusa de caràcter. Al Casal va aprendre a puntejar la sardana de les mans del pare Armengol. I amb el temps va saber apreciar la dansa catalana fins que va fer-se càrrec de l'Esbart Montserrat creat l'any 1990.

Havent desaparegut el Centre Català de l'Havana, l'any 1989 la "Sociedad de Naturales de Cataluña" de l'Havana passa a ser "Casal Català". Aquesta societat agafa el relleu i representativitat de l'antic "Centre Català".

 

Any 1990 al 1999:

L'Any 1990, per una iniciativa de M Dolores Rosich Leal "Lola", es crea l'Esbart Dansaire Montserrat dins la "Sociedad de Naturales de Cataluña" (Casal Català de l'Havana) com una activitat més d'aquesta entitat. El seu director Carlos Velázquez.

Els anys 90 del sXX son uns bons anys pels Casals Catalans de Cuba i molt especialment pel de l'Havana. El nucli de tot plegat, pel que fa a l'ajuda exterior del casal,  es remunta a l’any 1996, quan M. Àngels Teruel i el seu marit, Andreu Navarro, veïns de Ripollet, viatjaven a Cuba. A través del Casal català de l’Havana connectaven amb el religiós Josep Liñán, que hi impartia classes de català. Liñán, un sacerdot escolapi jubilat, feia tasques de suport a Guanabacoa, indret on hi va viure 11 anys.

A la tornada, el matrimoni va fundar  l’ONG Fòrum solidari. Inicialment es van centrar en reactivar l’organització d’activitats de cultura catalana (tallers de puntaires, castellers o gastronomia, entre altres). Actualment, la Generalitat subvenciona part d’aquestes tasques i això els permet centrar-se més en la tasca humanitària que dóna suport  a 55 nens i nenes amb discapacitat mitjançant utillatge, alimentació i medicaments a través d’ajuts de padrins de l’entitat, aportacions i activitats com les Havaneres solidàries creades per Castor Pérez Diz.

  

El matrimoni Navarro.                                                   Castor Pérez al Casal ensenyant a un nen.

Any 2000 al 2009:

El mes de novembre de 2007 tenen lloc les VII Jornades de Cultura Catalana a l'Havana.

La ONG Fòrum solidari, per recomanació de Castor Pérez Diz crida a Frederic Gaude Viñas per a participar en les "Jornades d’aprenentatge i mestratge de dansa tradicional catalana i indumentaria tradicional", que es realitzaran entre el 18 i 24 de novembre de 2007 al Casal Català de l’Havana.

Algunes de les dansaires de l'Esbart Montserrat l'any 2007.

 

Aquestes jornades son intensives i serveixen per ampliar el repertori de l'esbart entre altres coses. En el Casal Català ja es fan activitats culturals de tradició catalana, com és pròpi: se celebren les festivitats, es fa teatre, el grup d'havaneres, la coral, les puntaires,  i l'esbart, aquest darrer amb molt poca informació al respecte. A tal efecte i perquè l'esbart pugui tenir una adequada representativitat es preparen els següents assajos :  dilluns 5 hores, dimarts 8 hores, dimecres visita tot el dia a Cienfuegos (entrevista, orientació i aclariments sobre dansa tradicional catalana i sardanes a la directora del grup de dansa del Casal Català de Cienfuegos), dijous 8 hores, divendres 6 hores (conferencia sobre indumentaria tradicional a la Cia de ballet profesional de Litz Alfonso -1:50 hores-), dissabte 8 hores, diumenge 3 hores (la resta del dia visita a l’Havana).

Interior de la recepció de l'escola de dansa de Litz Alfonso a l'Havana. Any 2007. Acompanyat de Carlos Velázquez.

 

Frederic Gaude realitzant una conferència sobre indumentaria tradicional catalana a les alumnes de Litz Alfonso.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'Esbart Montserrat en una de les seves actuacions al mateix casal. 

 

A les jornades d'aprenentatge hi participen: Ileana Carbonell Yuanis: Promotora cultural i instructora de l’Esbart "Joia de Catalunya" de Santiago de Cuba. Carlos Velásquez: Mestre de dansa de l’Esbart Montserrat de l’Havana. Les dansaires del Cos de Dansa de l’Esbart Montserrat de l’Havana.

Frederic Gaude també s'entrevista amb el Sr. Mario Norat Dguex, president del Casal Català “Gener i Guiteres” de Matanzas.

També vaig dipositar al Casal perquè en puguin fer us: CD amb la gravació de diferents balls i danses tradicionals catalanes i mallorquines. CD amb la gravació de música per a cobla i sardanes. CD amb format EXCEL amb una conferència sobra la indumentaria tradicional catalana. En la diapositiva final de dita conferència hi ha una bibliografía que pot servir per orientar a l’hora de fer la indumentaria per l’Esbart. Cinta miniDV enregistrada durant els assajos de les jornades, amb els balls i danses apresos. Dintre la mateixa cinta mini DV es van gravar tots els pasos basics del folklore tradicional català amb les seves variants. Filmació feta per Carlos Velázquez i ballat per Frederic Gaude Viñas.

   

Certificat emès pels Casal Català de l’Havana amb la relació de les danses apreses i el material que es diposita al futur arxiu de l’Esbart Montserrat i que es fa extensiu a l’Esbart Joia de Catalunya.

 

El Malecón (La Havana). Persones que formaran la nova direcció de l’Esbart Montserrat. Any 2007. 

 

La tasca començada requereix una continuitat ja sigui a Cuba o a Catalunya.  La recomanació consensuada per tots els membres assistents a les jornades, és que aquesta continuitat sigui realitzada per la mateixa persona o altres que estiguin dins la mateixa línia, amb la finalitat d’evitar posibles malsentesos, canvis d’estil, o fins i tot informació incorrecta.

Hem arribat a aquesta conclusió pel motiu que si es perd el contacte durant un llarg periode de temps hi ha la tendencia a declinar l’esbart cap altres solucions d’improvització, invenció i fins i tot de canvis d’orientació pel que fa al tipus de dansa a practicar. No hem d’oblidar que la dansa que priva avui en dia a Cuba  i sobretot a l’Havana és el flamenc, ball de carácter molt més proper a la idiosincrasia i clima de Cuba. Deixant molt clar que si es volen fer classes d'altres estils de dansa no hi ha cap mena de problema però han de pensar en la representativitat de la pròpia entitat que és Catalunya.

Proposo la creació d’un arxiu de música de dansa, historials i coreografíes de balls i danses “Arxiu folklòric de l’Esbart Montserrat”

Carlos Velázquez, l’actual director i mestre de l’Esbart Montserrat, viu uns moments delicats per tenir al seu pare invàlid en el llit. Davant aquest problema ha pensat d’estructurar l’Esbart de la següent manera: Carlos Velázquez  quedaria com a Director General de l’Esbart, supervisant els ensajos de les dues seccions. La secció infantil estaria conduïda i dirigida per Jeny , preparada i instruida per ell mateix amb un nivell obtim que jo mateix corroboro. La secció cos de dansa estaria dirigida per Teresita que és ara per ara la persona més aventatjada i intuitiva del grup.

Aprofitant la propera trobada de casals catalans al Vendrell del mes dàbril de 2008, proposo que: les dos persones encarregades de seguir amb la direcció de les dues seccions de l’Esbart Montserrat (Teresita i Jeny) vinguin a Barcelona per un temps concret, amb la finalitat de seguir amb el mestratge i aprenentatge del folklore tradicional català. Cosa que aniria ara molt bé perquè està en calent.

Es proposa a través de Mercè Puig de regalar un vestit complet de pubilla catalana per a la pubilla representant del Casal Català de l’Havana (Srta, Jeny) el mes d’abril de 2008. La confecció del vestit estaria feta per Mercè Puig i Serafina Viñas. Aquest vestit, una vegada en el Casal podria servir de mostra per fer-ne més i obbiament per a ballar en les actuacions.

Tothom esta tant ilusionat en el projecte que el dia 7 de desembre coincidint amb una trobada de cases regionals a Matanzas l’Esbart Montserrat ja presentarà dues danses apreses en aquestes jornades i que puc donar fe que les ballen amb moltes ganes a més d’haver sabut plasmar en l’estil l’ànima d’aquestes.

En un altre ordere de coses he sabut a través del president del Casal Català “Gener i Guiteres” de Matanzas que desposa d’un bon pressupost per a les seves activitats. Tal vegada seria bo de proposar-li la creació d’un Aplec d’Esbarts anual per a crear més al·licients entre els Esbarts Dansaires de Cuba. Que proposo tingués alguna cosa a veure amb “Montserrat” i la tradicional celebració de la Festa de la Rosa d'Abril que anualment celebra la societat. Tot i que veig que és tasca dificil pels costos del viatge dels grups participants.

L’Esbart del Casal Català de Cienfuegos és el que necessita  ara per ara una injecció més potent i una atenció personalitzada pel que fa a Catalunya, catalanisme, cultura (sardanes, dansa tradicional…)   L’únic que mantenen amb fermesa són algunes de les tradicions con St Joan, Sant Jordi… La mestra de dansa està molt desorientada i conta amb molt poca informació del nostre folklore. Obbiament es decanten cap el flamenc i coreografíen sardanes per a escenaris. No es que estigui en desacord amb aquest fet però crec que abans d’aixó han d’assimilar altres coses com a representants de Catalunya a l’exterior que son. Crec que el públic que vegi les seves actuacions públiques tant de dansa com socials, ha de saber com és l’arrel catalana.

Ileana Carbonell directora de l’Esbart “Joia de Catalunya” de Santiago de Cuba  porta un temps en contacte amb l’Esbart del Vendrell i tenen un repertori de dansa  catalana de creació més un repertori de balls de bastons.

La direcció del Casal Català de l’Havana ha elogiat la feina feta durant aquestes pasades jornades d’aprenentatge de dansa catalana, posant enfasi a la quantitat d’hores dedicades a aquesta tasca tan per part de Frederic Gaude com pel que fa a l’interès de les dansaires i gent vinguda de fora. 

Diploma otorgat a Frederic Gaude Viñas en motiu de les jornades de mestratge. Any 2007.

 

L'any 2009 Frederic Gaude Viñas torna a viatjar a Cuba (de l’1 de juny al 9 de juny) per continuar el mestratge i l'aportació de material per a ballar (roba, faixes, espardenyes, vídeos, CD's amb música de balls i danses per aprendre.  Amb la finalitat de supervisar els avenços fets en l’Esbart Dansaire Montserrat de la Societat Catalana de Naturals de Catalunya “Casal Català” de La Havana des de la darrera intervenció el novembre de 2007.

Tot i que sembla ser que l’Esbart és el grup més actiu ara per ara de tot el Casal de La Havana, portant la seva representativitat a llocs i events tant importants com “La huella de España” prèvia selecció dels grups que hi participaran a càrrec del principal coreògraf del Ballet Nacional Cubà.

      

Alicia Alonso amb Frederic Gaude.  Dues dansaires de l'Esbart Montserrat amb un ballarí i coreograf del "Ballet Nacional de Cuba".

 

El treball que es va realitzar l'any 2009 amb els dansaires va ser el següent: ensenyament de dansa exclussivament catalana i balls de bastons.

1.- Ball pla d’Alinyà.

2.- Ball de cascavells de Fals.

3.- Ballet i Corranda de St Quirze.

4.- Bolangera de Castellbò.

5.- El Capellà i la Gallina del Rosselló.

6.- Ball de bastons “Simusimusara”.

7.- Ball de bastons “Pimpilotero”.

8.- Ball de bastons “La Cosidoreta”.

9.- Ball de bastons “El Rotlletó”.

Van assistir representants de diversos casals catalans:

CAMAGÜEY: Rafael Guerra.

SANTIAGO DE CUBA: Pablo Orestes.

LA HAVANA: Carlos Velásquez i Yeni.

MATANZAS: Mario Noxat “Maito”.

CIENFUEGOS: Ileana-Margarita Martínez (la mestra de dansa no va poder assitir i la presidenta Ilenia va emportar-se els CD’s de les danses i la música. Així com el DVD dels passos de dansa tradicional catalana. Va dir-me que es posaria d’acord amb en Carlos Velázquez del Casal de l’Havan perque li ensenyés els balls apresos.

Na Ylenia (escissió de Santiago) no va assistir però va comunicar-se telefonicament amb en Carlos Velázquez mostrant molt d'interès pels balls de bastons. Ella ja havia muntat una colla a Santiago...

Pel que fa als balls de bastons; vaig parlar amb en Lalo del Casal Català de l'Havana (del grup d'havaneres) per dir-li si entre ell i en Juan Carlos (també del grup d'havaneres del Casal) podrien tocar els balls de bastons (1 acordió i 1 guitarra). Ell em va dir que si. Vam grabar els balls, sonats amb gralla seca i desseguida va posar fil a l’agulla per començar a treure el ritme.

En Carlos Velázquez va comentar que li faria gràcia estrenar els balls de bastons el dia de l’acte d’inauguració de la Plaça de Barcelona; juntament amb el Ball pla d’Alinyà o el Ballet i Corranda.

L’Esbart Montserrat tenia contractades algunes actuacions i això va fer que hom es prengués molt seriosament aquesta oportunitat d'ampliar el seu repertori.

El mes de juliol ballaven per l'inauguració de la Plaça de Barcelona al Carrer de Barcelona de La Havana.

També s'havia de ballar pel festival de fi de curs, amb actuació de totes les seccions del Casal Català, etc.

Vam parlar també de les necessitats del mateix Casal i dels seus grups. 

A l'Havana l'índex de salinitat ambiental és molt alt i això fa que les cordes de guitarra es rovellin i que els CD's (fungibles) no durin massa temps. Al carrer del Casal Català hi ha dies de tormenta que es poden pescar peixos. Per aquest motiu es van demanar varis jocs de cordes de guitarra per en Lalo. També 2 Mp4 estaria be que en tinguessin un en Lalo per les "performans" i el "Festival de la Canción", del Casal i l’altre en Carlos de l’Esbart perquè podria anar a les actuacions amb l’MP4 amb les conexsions de taula i així s’estalviaria el lector de CD. Aquesta situació de salinitat ja ha començat a fer estralls als elements dipositats al "Racó de l'Havanera".

Aspecte del Malecón un dia de tormenta. Els murs de les cases queden impregnats de sal i això ho acusa el mobiliari i tot el material sensible. El Casal Català està situat al C/ Consulado i en aquestes circumstàncies queda anegat d'aigua de mar.

També faria falta un banderí nou pel Casal Català de La Havana. Em van explicar que el Casal Català de La Havana no pot lluïr el banderí quan van a Matanzas a la Festa de l’Ermita de Montserrat, fent el passa-carrers. Aquest és tant vell que no permet treure'l de la vitrina. També els feia falta una senyera.

Tot i que vaig portar alguns parells d'espardenyes usades, en bon estat, que vaig poder recollir a Barcelona, abans de sortir cap l'Havana, vam pressupostar 16 parells d’espardenyes que farien molta falta per les dansaires i els dansaires de l'esbart.

Al teatre nacional de l'Havana. D'esquerra a dreta: Yeny, Frederic Gaude i Carlos Velázquez.

 

Festival "La Huella de España" on hi ha un dia especial per a tots els casals de l'illa. També hi actuarà el Casal Català de l'Havana. Any 2009. Al peu de la foto Yeny.

 

Assaig de ball de bastons amb els membres de l'Esbart Montserrat. Juny de 2009.

 

Menjador de la "Sociedad de Naturales de Cataluña" de l'Havana. Visita feta per Frederic Gaude Viñas el juny de 2009 per a l'ensenyament de danses i balls de bastons als diferents casals catalans de l'illa. En la foto, d'esquerra a dreta: Frederic Gaude al costat dels representants del casal de l'Havana, Santiago i Camagüey darrera de tres dansaires de l'Esbart Montserrat.

 

Càstor Pérez Diz (Coll de Nargó, Lérida, 11 de novembre de 1955- Palafrugell, 10 de novembre de 2010) tocant la guitarra al costat de Neus Martínez, al mig del saló/restaurant del Casal Català de l'Havana Gran amant, defensor i  estudiós de la Havanera. Creador del "Racó de l'Havanera" al mateix casal on va aportar moltíssima documentació i música sobre aquest tema. En Càstor, amb la Neus Martínez (Cubacant). En Càstor, sempre tenia per norma que, abans d’entrar a la sala de concerts del Casal Català de l’Havana, primer de tot havia de cantar mitja dotzena de cançons per a les persones que, pel seu treball, no podien assistir a la trobada músico cultural. (Arxiu Neus Martínez)

 

Cubacant va ser el darrer projecte que començà en Càstor Pérez. L'inicià l'any 2008 junt amb la cantant Neus Mar i el percussionista Enric Canada per acostar-se a les havaneres primerenques del segle XIX, i part de les del segle XX, fetes a Cuba per ser cantades en veu de dona. L'espectacle s'anomenava igual que el treball discogràfic que varen enregistrar: L'essència de l'havanera. A principis de 2010 s'incorporà al grup en Francesc "Xiqui" Ramon consolidant així Cubacant com un nou grup d'havaneres.

 

Any 2010 al 2019:

La continua precarietat de l'Esbart Montserrat no fa gens encoratjadors els projectes que es volen desnvolupar. Únicament es compta amb la voluntat dels que estan al davant d'aquest grup i alguna ajuda que ve de fora. Segons explica Carlos Velázquez "...en el Esbart Dansaire hemos hecho trajes de baile con sacos de arroz y cortinas de las socias...", relata qui a més coordina el "Centro Cultural Barcelona-La Habana", que realitza activitats conjuntes amb l'Escola Massana de Barcelona, al marge del casal. " ...con el baile a veces me siento embajador de la danza catalana". També s'emociona a l'explicar la seva relació cada vegada més estreta amb  Catalunya i recordar que el seu pare está enterrat en el panteó català de L' Havana.

l'11 de setembre de l'any 2010 en el Saló Catalunya de la Societat de Beneficencia es reuneixen els sòcis i la directiva per a passar una vetllada solemne i cultural. Obre l'acte la historiadora fent una associació d'idees entre l'independentisme cubà i el setge de Barcelona de 1714. L'Esbart Dansaire Montserrat i les demés seccions de la societat van realitzar una magnífica actuació. A la fi de l'acte es van escoltar el "Bayamés" i "Els Segadors" himnes nacionals de Cuba i Catalunya respectivament.

Dansaires de l'Esbart Montserrat. 2010.

 

Bastoners de l'Esbart Montserrat de la Sociedad de Naturales de Cataluña. Al centre el seu directot Sr Carlos Velázquez. Any 2015.

 

 

Bibliografia:

Rodríguez Ortega, Idania Esther. De Cataluña a Cuba ¡Hacer las Américas!.

Entrevistes amb: M Àngels Teruel (ONG Forum Solidari), Andreu Navarro (ONG Forum Solidari), Càstor Pérez (músic i investigador de l'havanera), Jorge Oller (president de la Sociedad de Naturales de Cataluña "Casal Català de l'Havana", Maria Dolores Rosich (Casal Català de l'Havana), Leila Benson (Casal Català de l'Havana) , Carlos Velázquez (director de l'Esbart Montserrat).