El Sr Xavier Serrat de Caldes ens deixa un article que ilustra prou be el que era el ball de gitanes a Caldes de Montbui a les primeries de sXX.
"Malgrat l’escassetat d’informació que del Ball de Gitanes calderí ens ha arribat, tot sembla indicar que a la Plaça de la Font del Lleó els picarols i les castanyoles de les parelles de ball ja picaven i repicaven al segle XIX. De començaments del segle XX les informacions ja sovintegen més i fins i tot hi ha interessants fotografies com la que inclou aquest article, on es pot veure una ballada a Caldes que tingué lloc el dos de febrer de 1914.
Ball de Gitanes de Caldes de Montbui. Primers anys del sXX.
És evident que les ballades de Gitanes havien arrelat fort a la nostra vila i eren esperades per un públic nombrós i expectant.
Algunes noticies de principis del segle XX ens parlen de l’existència a Caldes de dues colles. Cròniques de l’any 1928 afirmen que a Caldes hi havia quatre colles. Totes elles s’esforçaven per lluir els millors vestits i per introduir a la dansa enginyosos passos de ball.
La tradició de ballar Gitanes va animar els Carnestoltes calderins fins la guerra civil. Aquella barbaritat, a part del milió de morts i de les incomptables víctimes, es va endur moltes il·lusions i molts anhels i va deixar els ànims dels supervivents amb poques ganes de picarols i castanyoles.
Però la vida s’obstinava en continuar i l’any 1946 la Colla de Ball de Gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana va fer una actuació molt meritòria al Casino Caldense. Aquella exitosa actuació, va fer reviure molt bons records als calderins que la presenciaren i començaren a donar voltes a la possibilitat de recuperar aquella tradició tan nostrada.
La Pasqua de Pentecostes d’aquell mateix 1946 es va celebrar als jardins del Balneari Termes Victoria un festival a benefici de l’Hospital Asil de Santa Susanna. Allà hi participaren diversos artistes, però l’èxit més sonat se l’endugué la Colla de Gitanes de Caldes que d’aquesta manera feia la seva estrena pública. La Colla va ser englobada dins la “Agrupación Local de Educación y Descanso” i de la direcció de la Colla se’n feu càrrec el Sr. Joan Pi, popularment conegut pel sobrenom d’“el Magret”.
La nova Colla calderina va arrencar amb força i durant els anys següents participaren en moltes ballades, que molt sovint tingueren lloc al camp d’esports municipal.
L’any 1949 el Gremi de Confiters de Barcelona va celebrar la seva festa patronal a Caldes i demanaren que la Colla de Gitanes local actués per ells. L’actuació tingué lloc a l’explanada de l’ermita del Remei, davant de més de tres-centes persones del Gremi.
Tradicionalment el Ball de Gitanes es ballava per Carnestoltes, però des de la represa de l’any 1946 fins la seva desaparició a finals de la dècada de 1950, les ballades es feien sota qualsevol pretext: festivals benèfics, per la Festa Major o per qualsevol festa o acte on s’hi poguessin encabir; com l’any 1954, quan amb motiu de l’estada a Caldes d’uns “Marines” nord-americans, l’equip de bàsquet local va disputar un partit contra el “Ianqui” amb el resultat de Caldes, 52- Navi Purdy, 67. Com a mostra d’agraïment, l’ajuntament va obsequiar als visitants amb una ballada de Gitanes que va sorprendre molt positivament als soldats del país de l’oncle Tom.
Malauradament aquella actuació davant dels nord-americans seria una de les últimes ballades de la Colla de Gitanes local.
Una vegada més, els calderins fent gala del nostre tarannà “autodestructiu”, ens havíem carregat un altre símbol d’identitat del nostre patrimoni cultural.
Afortunadament altres poblacions vallesanes han tingut més sort i avui, encara es ballen a Sant Celoni, Mollet, Parets, Palau, Polinyà, Cerdanyola, l’Ametlla, etc..
Algú va dir que la història s’escriu en fulles desordenades i a fe que tenia raó. Aviat farà cent anys que un grup de picapedrers calderins van anar a treballar a les pedreres de Sant Vicenç de Castellet. Aquells picapedrers, enyorant les ballades de Gitanes calderines varen ensenyar a ballar a un grup de noies d’aquell poble. La cosa va reeixir i el dia 10 de febrer de 1907 es varen ballar Gitanes per primer cop a Sant Vicenç de Castellet. Els del Bages afirmen amb orgull que les balladores ja eren del poble, sense amagar que els balladors foren aquells picapedrers calderins.
El més curiós de tot plegat és que aquells Balls de Gitanes de l’extrem sud del Bages, encara avui es ballen cada any per Pasqua Granada a la plaça de l’ajuntament.
Gitanes al Bages, hereves d’unes Gitanes tan netament calderines. Orgull i joia per uns, oblit i deixadesa per uns altres.
Per acabar, permeteu-me fer una demanda d’ajut.
Ens ha arribat informació de l’existència d’una pel·lícula que conté la filmació d’una ballada de Gitanes que tingué lloc a la Plaça de la Font del Lleó, la segona Pasqua de l’any 1935. Seria molt interessant poder recuperar aquest testimoni de la nostra història i poder oferir-lo a les noves generacions de calderins".
La Indumentària:
La música:
El ball:
https://www.youtube.com/watch?v=unHFZ_QcWGU
Bibliografia i fonts consultades:
Xavier Serrat i Blancafort . Article publicat a l'extra de St.Jordi al setmanari Montbui, l'any 2005.
