El 29 d'octubre de 1933, després d'un míting al Teatre de la Comèdia de Madrid, sorgia l'embrió del que seria Falange Espanyola, sota la direcció tripartida de José Antonio Primo de Rivera, Julio Ruiz de Alda i Alfonso García Valdecasas. Es va formalitzar la fundació el 2 de novembre d'aquest any. El 13 de febrer de 1934 es va signar l'acord de fusió entre Falange Espanyola i les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), amb el que va quedar constituït el Moviment Nacional, primer partit de tipus feixista pur a Espanya. Al juny de 1934, un grup de set dones creen una secció, dins de l'agrupació, a la qual van cridar Secció Femenina sent cap nacional la germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera. El govern franquista va emparar i potenciar la tasca desenvolupada per la Secció Femenina, que va operar en múltiples àmbits de la societat. Es van crear escoles per atendre diferents aspectes de la formació de les dones: Puericultura, Adorno de la llar, Cuina, Tall i confecció, Economia domèstica, Cultura general, Música, Nacional-Sindicalisme, Religió, Alfabetisme i Educació Física. Al gener de 1938 es va crear el Departament de Música, que formarà part de la Divisió de Cultura. El primer comesa de el departament va ser organitzar cursos de instructores de música; van tenir lloc en diferents províncies espanyoles, en 1938 i 1939, dirigits per Rafael Benedito. Les assignatures que integraven els cursos d'aquests anys estaven dividides en teòriques i pràctiques. Entre les primeres figuraven, principalment, pedagogia musical i folklore; entre les segones, com l'objectiu central era crear cors, impostació de la veu, vocalització, fraseig expressiu i pràctica coral unisonal i polifònica. A part de la formació de cors, el Departament de Música tenia interès a organitzar la investigació folklòrica. Per això, a les instructores de música que es graduaven en els cursos, se'ls encomanava la tasca de recórrer la seva província recopilant tota mena d'informació, amb l'objecte d'establir un repertori típic de cada lloc, que incloïa també les danses; per a la recollida de dades es va dissenyar una fitxa en 1940 i el treball de camp va començar el 1941. El 1939 es funden els Cors i Danses de la Secció Femenina. Es van organitzar vint concursos nacionals de Cors i Danses de la Secció Femenina, des de 1942 a 1976. Entre 1948 i 1962 els Cors i Danses van recórrer tot el món; hi va haver dos viatges a Hispanoamèrica, a partir dels quals comencen les participacions en festivals europeus. Des dels anys 50, els Cors i Danses s'integren en diferents organitzacions: Internacional de Grups Folklòrics i la Confederació Internacional d'Organitzadors de Festivals de Folklore, de la qual és membre fundador juntament amb França, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Polònia i Hongria. A més de la recollida de l'folklore, amb no massa rigor, perquè el que no se sabia s'inventava amb l'afany d'aglutinar entrades a l'arxiu i en altres casos per pur espectacle, es van realitzar al voltant de cent documentals, que van retratar la dansa, per a la seva emissió per Televisió Espanyola i pel noticiari oficial de règim, NO-DO. La Secció Femenina desapareix per decret de dissolució de el Moviment Nacional l'1 d'abril de 1977.
A Barcelona, cada districte comptava amb alguna secció, moltes estaven formades exclusivament per dones. A l'hora de ballar, les que havien de fer el paper d'home es vestien com a tal.
A Barcelona hi van haver mestres i balladors d'esbarts dansaires que compaginaven el seu esbart amb algun grup de la "Sección Femenina" fins i tot fora de la ciutat. Però a l'obligar als seus membres a fer-se de la "Falange Española", van deixar la seva activitat per centrar-la exclusivament al propi esbart.
Bibliografia i fonts consultades:
Dades preses de: Casero, Estrella.
Biblioteca Nacional de España.
