Any 1920 a 1929:
L'Esbart Barcino nèix el 27 de juliol de l'any 1929. Els fundadors van ser Josep Taxés, Joan Matas Higuanet, Aureli Capmany...
Els seus mestres van ser Josep Taxés i Joan Matas Higuanet, col·laborant també Aureli Capmany.
Joan Matas Higuanet era empordanès. Va néixer a Figueres el 26 de gener de l’any 1901. Era molt jove quan va passar a residir a Barcelona, on va treballar durant molts anys en una farmàcia de les Rambles, molt coneguda, i encara existent, avui dia. Les seves coneixences personals es limitaven als companys de feina però, com que era un gran
entusiasta de la sardana, va anar freqüentant diverses audicions i així va anar fent amistat amb molts sardanistes, amistat que va continuar durant tota la seva vida. Fou dels primers en ingressar en el Foment de la Sardana, després va passar a formar part de l’Agrupació Sardanista de Barcelona, on va desenvolupar, durant anys, diversos càrrecs directius.
L’any 1921 va entrar a formar part, com a dansaire, a l’Esbart Folklore de Catalunya, fundat i dirigit pel mestre Joan Rigall i Casajuana. Set anys després, va passar a dirigir l’Esbart Sant Jordi del barri de Sants així com també el del Casal de la Barceloneta, que quasi sempre actuaven conjuntament. Un parell d’anys més tard, juntament amb Aureli Capmany, va passar a fundar i dirigir l’Esbart de Dansaires Barcino de l’Agrupació Folklòrica Aureli Capmany, conegut com a l’Esbart Barcino, amb qui al llarg dels anys va recórrer tot el territori català i part de l’estranger, sobretot molts indrets de França, mostrant la infinita riquesa de les nostres danses i la importància que tenen dins la cultura tradicional...
Any 1930 a 1939:
El diumenge 27 d'abril de 1930 l'esbart Barcino fa una actuació a Caldes de Montbui per la inauguració de l'Associació de Cultura. El diari La Vanguardia deia el següent:
"Ha quedado ya oficialmente constituida en nuestra villa la «Associació de Cultura».
Esta obra la han llevado a cabo significados y valiosos elementos de nuestra sociedad, dignos propagadores y entusiastas de obras culturales, reuniendo los componentes de la junta, profundos conocimientos y acertadamente elegidos para desempeñar las ponencias que se han establecido dentro de la «Associació», que
son las siguientes: Conferencias culturales, biblioteca, música y canto, excursiones colectivas, teatro, fotografía, cursos culturales y museo.
La Junta la integran los señores siguientes: S. Codina Duran, presidente; J. M. Sanahuja, vicepresidente; R. Sola Vilartimó, secretario; J. Fontcuberta Rogés, vicesecretario; J. Cortés Grau, tesorero; I. Anglí, contador; J. M. Duran, bibliotecario, y vocales, A. Xalabarder, del Casino Caldense, B. Fábregas, del Círculo Instructivo; J. Riera, del Centro Democrático; F. de P. Torras, del Sindicato Agrícola; A. Pueyo,
del Fomento de la Sardana, y A. Joíresa, del Centro Excursionista.
El próximo domingo, día 27, la «Associació de Cultura» celebrará su primer acto. A las doce, en el salón de sesiones de la Casa Consistorial tendrá lugar una conferencia que dará el culto literato Carlos Soldevila. Por la tarde, a las cinco, se celebrará un extraordinario festival de la «Dansa Catalana», teniendo lugar éste en el salón de fiestas del Casino Caldense, a cargo del popular «Esbart de Dansaires Barcino», con la colaboración de la reputada cobla«La Principal del Valles».—Corresponsal".
El diumenge 6 de març de 1932 organitzat per la Lliga Sardanista de Catalunya amb assistència de representacions de totes les entitats sardanistes, es va celebrar un festival benèfic en homenatge a la sardana i a benefici de les victimes dels fets de la Plaça d'Espanya de Barcelona del mes de febrer. El primer acte del programa va tenir lloc al matí a la Plaça de Catalunya amb audició de sardanes i ballets a càrrec dels següents esbarts dansaires:
Esbart de Dansaires Guimerá del Foment de la Suriana d'Hostafrancs, Esbart Barcino, Esbart Montserrat, Instituto de Folklore de Catalunya i l'Esbart Folklore
de Catalunya. En l'audició hi van pendre part les cobles: la Principal Barcelonina, la cobla Popular, la cobla Barcino i la cobla Ausetana. El punt i final de l'acte matinal va ser la interpretació de la sardana "La Santa Espina" d'Enric Morera.
Per la tarda es va celebrar la segona part en el Palau de Projeccions de Montjuïc. Va iniciar l'acte la Banda Municipal. També van participar les següents cobles: la cobla Barcelona, la Principal de Llobregat, la cobla Barcelona, la cobla Albert Martí i la cobla Emporium. Seguidament van intervenir les masses corals de: Catalunya Nova, La Floresta, La Victòria, La Lira Tunisenca, La Dalia Barcelonina, L'Artesà Coral de Barcelona, La Artística gracienca, La Unió Santcugatenca. La direcció de les corals va còrrer a càrrec dels mestres Josep Marimón, Sunyer, Sintes i Joan Llongueras.
Abans d'iniciar-se aquesta segona part, però, va arribar al Palau de Projeccions el Molt Honorable President de la Generalitat Francesc Macià acompanyat del Conseller Gassol i del Diputat a Corts Sr Garriga, a més d'altres destacades personalitats.
El diumenge 11 de desembre de 1932 l'esbart Barcino va ballar el Ball de Gitanes del Vallès en la festa celebrada a la Plaça Major del Poble Espanyol de Montjuïc. Va ballar també l'Esbart Infantil de l'Agrupació Sardanista Barcelona, ballant l'Espunyolet d'Espunyola, l'Eixida de Tàrrega i la Morisca de Gerri de la Sal.
El diumenge 29 de maig de 1937 l'esbart participa en el "Dia de Homenaje a Aragón". Corrien anys dolents per les entitats de cultura tradicional i popular catalanes i altres de l'estat espanyol que no convergien amb el nou règim. La població sufria continuats bombardejos i un dels pocs esbarjos era pertanyer a alguna agrupació o entitat vinculada al manteniment de la dansa, poesia, teatre, cançó, excursionisme, etc.
El programa d'actes d'aquell dia va ser com segueix:
"A pesar de los momentos de dolor porque atraviesa la ciudad motivado por las bárbaras agresiones de la aviación facciosa, el «Día Homenaje a Aragón», tuvo lugar e! domingo con un éxito extraordinario. Una vez más el pueblo catalán ha rendido su fraternal ofrenda al noble pueblo aragonés.
Los dos grandes festivales por la mañana, en la Plaza de las Arenas, y por la noche, en
el teatro Olympia habían sido cuidadosamente organizados por el Comité Económico del Teatro (C.N.T.) y patrocinado por los Amigos de Aragón en Cataluña.
A las once de la mañana dio comienzo el festival, con una audición de sardanas, ejecutadas por la Cobla Emporium. Ineludibles obligaciones privaron de asistir al acto, como era propósito suyo, a! presidente de Aragón, Joaquín Ascaso, siendo representado por el delegado del Consejo en Barcelona, compañero Moreno. Asistieron, entre otros destacados militantes de la C.N.T., Jaime R. Magrifla, Valiejo y Eusebio Carbó.
Después la Rondalla Cebollero, con su cuadro de bailadores y cantadores, interpretó una
selección de jotas y bailes.
Seguidamente el Esbart de Dansaires Barcino, dirigido por José Taxes, interpretó «El ball de Naus» (Berga), ballet de fantasía del maestro Penella; «Dansa de Castelltersol», de Font Sabaté, y el «Ball de les gitanes del Valles», del que es autor el maestro Taxes.
A continuación la Banda Sinfónica de la Cruz Roja, dirigida por el maestro Antonio G Cabrera, ejecutó «Suspiros de España», «La boda de Luis Alonso», «Marcha catalana nú
mero 1», y la jota de «La Dolores».
Todos cuantos tomaron parte en la fiesta fueron ovacionadisimos, especialmente el Esbart de Dansaires Barcino, que estuvo sencillamente admirable. Del «Ball de les gitanes del Valles» hizo una creación. Por la noche, en el Teatro Olympia, tuvo lugar un concierto, representándose «Gigantes y cabezudos», «La Dolores» y «El sitio de Zaragoza», tomando parte Pablo Gorgé, Mercedes Plantada, Hipólito Lázaro, María Teresa Píañas y otros destacados artistas militantes de la C.N.T. El acto de la noche, fue el broche de oro con gue terminó la fiesta. Hubo momentos de gran emoción, que culminó con la actuación de la Rondalla Cebollero, y que adquirieron una grandeza extraordinaria. En suma, una fiesta eminentemente popular en la que se confirmó plenamente la confraternidad catalano aragonesa.
¡Ahora esperemos la «Semana Pro-Aragón»
Posteriorment l'any ? l'esbart va entrar a formar part de l'Agrupació Folklòrica "Aureli Capmany" al carrer de Villarroel, 102, primer pis. Sent el seu director Joan Matas Higuanet.
Targeta de presentació de l'Agrupació Folklòrica Aureli Capmany (Antic Esbart Barcino). El dibuix de portada és de Joan Mata (arxiver de l'esbart).
Any 1940 a 1949:
El dia 8 de maig de 1948 Joan Matas Higuanet organitza un homenatge al folklorista Aureli Capmany viatjant a Figueres per participar en els actes de les Fires de la Santa Creu, on es va homenatjar al folklorista Aureli Capmany.
Homenatge a Aureli Capmany a Figueres. Moment de la recepció. Es poden reconèixer en la foto n'Aureli Capmany i Farrés, Joan Rigall i Casajuana, Joam Matas Higuanet, Josep Zaldívar i Ruíz, Joan Bulló, Joan Comes, Marius Blanch, Frederic Gaude i Pardillos, Montserrat Riera, Joan Clot...
L'Esbart de la Penya Tramontana de Figueres dirigida a les hores per Joan Matas, va ballar al costat del altres esbarts dansaire. Com a cloenda es va ballar el Ball de Gitanes del Vallès amb 48 parelles, cosa que van fer els següents esbarts:
Esbart del Centre Moral de S.M (Barcelona) dirigit per Ezequiel Simó.
Secció Folklore C. Cultural de la Creu Roja (Barcelona) dirigit per Francesc de B Comes.
Esbart de Folklore de la Unió Cultural Barcelonesa (Barcelona) dirigit per Josep Zandívar.
Esbart de la Penya Tramontana (Figueres) dirigit per Joan Matas.
Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF (Barcelona) dirigit per Josep Ma Castells i Pere Vidal.
Institució Folklòrica Montserrat (Barcelona) dirigit per Joan Comas.
Dansaires de l'Orfeó Canigó (Perpinyà) dirigit per Joseph Fàbrega.
Portada del programa de mà de l'Homenatge a Aureli Capmany. Any 1948.
Any 1950 a 1959:
Any 1960 a 1969:
L'any 1968 l'esbart deixa aturada l'activitat.
Any 1970 a 1979:
El 7 d'agost de 1979 mor Joan Matas Higuanet
El 7 de juliol de 1979 mor Joan Matas Higuanet. La seva filla, Gemma Matas juntament amb el seu marit Miquel de la Rosa decideixen fer-li un homenatge pòstum en el qual també inclouran al seu amic Aureli Capmany.
La seva filla, Gemma Matas explica el següent:
"Joan Matas va morir el 6 de juliol del 1979. En el mes de setembre d’aquell mateix any, va ser quan vam convertir l’Esbart Barcino en sabadellenc. La nostra família, en Miquel de la Rosa, el meu marit i els nostres fills Carles, Anna i Gemma i jo mateixa, vam venir a viure a Sabadell. Seguint la promesa feta al pare que l’Esbart no havia de morir amb ell, en vaig prendre la direcció.
Vam arribar a tenir 165 dansaires en actiu al llarg dels anys, des de nens de cinc anys (Escola de dansa), passant per l’Esbart infantil, l’Esbart juvenil i el Cos de dansa gran de l’Esbart de dansaires Barcino.
És una satisfacció per a mi poder dir que també vàrem arribar a aconseguir molts èxits tant a Sabadell com a diversos punts de Catalunya, a part de festivals folklòrics on vam intervenir en diferents indrets de França i Alemanya. Tot i que en aquests moments el Barcino està actiu només en teatre, mai se sap com poden anar les coses i potser qualsevol dia el podem tornar a veure puntejant les estimades danses de la nostra terra catalana.
Crec que el mestre Joan Matas Higuanet se sentiria orgullós de saber que la seva tasca no ha quedat en l’oblit, després de l’extens repàs de la seva vida. Com ell, hi ha molts més grans folkloristes, dels quals seria veritablement interessant poder exposar amb amplitud tot el que van fer per conservar les tradicions populars catalanes".
Prenent les darreres paraules de Joan Matas "Quan jo me’n vagi, l’Esbart no ha de morir amb mi". Passen l'esbart a Sabadell que és on vivia la família Matas-de la Rosa. Donen continuïtat a aquest creant noves seccions de petits i mitjans a més de mantenir el grup representatiu.
Parlant amb Maria Aurelia Capmany decideixen fer l'homenatge en l'espai més emblemàtic, el Palau de la Música Catalana amb la companyia de 18 esbarts dansaires.
Cartell de l'acte.
Els esbarts que hi van participar van ser:
Antics Dansaires Barcino
Català de Dansaires (Barcelona)
Folklore de Catalunya (Barcelona)
Antics Dansaires de l’Esbart de Figueres (que havia dirigit Joan
Matas)
Esbart Sabadell Dansaire
Sant Antoni de Vilamajor (infantils)
Esbart dansaire de l’Agrupació Sardanista Cornellà
Sant Marçal de Cerdanyola
Dansot de Capellades
Esbart Sant Martí (Barcelona)
Orfeó Gracienc (Barcelona)
Esbart Gaudí (Barcelona) Esbart de Terrassa
Centre Aragonès de Rubí
Esbart Sant Isidre (L’Hospitalet de Llobregat)
Manresà de Dansaires
Esbart Lluís Millet (Barcelona)
Ballet de la Ciutat Comtal
Dues cobles: Ciutat de Barcelona i La Principal de Badalona
Pregó: Maria Aurèlia Capmany
Presentador: Salvador Escamilla
Coordinació general: Gemma Matas
Pregó de l'acte a càrrec de Ma Aurelia Capmany.
Programa de mà de l'homenatge.
Bibliografia:
Dialnet 50 aniversari esbart barcino Gemma Matas.
Fotografies. Arxiu Matas.
La Vanguardia. Pàgina 28. Divendres 25 d'abril de 1930.
La Vanguardia. Pàgina 10. Dimarts 13 de desembre de 1932.
Arxiu Frederic Gaude i Pardillos.
Arxiu de l'autor.
