El Ball del Rotlletí es un ball propi del cicle de carnestoltes i de caire eliminatori molt arrelat a la comarca del Pallars Jussà, on podem trobar-lo ballat de diverses maneres, depenent de la localitat, però amb poques diferencies, fins i tot pel que fa a la lletra de la cançó que l’acompanya. Pel que fa a la música, tampoc hi ha gaires diferències entre poblacions. Depenent de la localitat el ballaven 12, 9, 4 parelles.
A Talarn el ballaven nou parelles abillades amb normalitat, a l’antiga; llevat del capdanser que portava una gruixuda i basta capa de llana i lligats a la cintura, damunt d’ella, uns quants esquellots que feia dringar mentre ballava. També portava al cap una mitra de bisbe feta de palla trenada. Pel que fa a la seva parella, la dona, portava al damunt del seu vestuari de diari, tot els elements que podia a tall de disfressa: faldilles i davantals estrafolaris, amb pedaços i altres elements que fessin cridar l’atenció de la gent. Quan havien ballat totes les parelles, els capdansers feien un ball tot sols.
És un ball que en l'actualitat ha caigut en desús en tot el Pallars Jussà.
La versió que exposo en aquest treball és la que es pot interpretar de les explicacions que figuren en el Costumari Català de Joan Amades. Ampliant-la amb gràfics i descripció dels passos de ball pel que fa a la coreografía.
Aquest ball va ser de repertori en l'Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat que organitza anualment l'Institució Obra del Ballet Popular.
Punteigs:
Corranda a dreta, començant amb el peu dret.
Punteig especial del ball, marquen al davant amb el taló, reculen el peu i marquen amb la punta del peu dret just davant de la punta del peu esquerra. Ara és l’esquerra que punteja (aprofitant el salt per realitzar el canvi de peu) davant la punta del peu dret, per seguidament marcar amb el taló davant i tornar a marcar amb la punta del mateix peu esquerra, davant de la punta del peu dret, per seguidament fer el canvi de peu, marcant amb la punta del peu dret al davant de la punta del peu esquerra... Això es fa durant 7 compassos. Al compàs 8 peus junts i agafats novament en corranda
La música: tema A de 8 compassos i tema B de 8 compassos, repetits 11 vegades.
Melodia del ball del Rotlletí de Talarn que figura en el Costumari Català Vol. 2.
Melodia per a piano del Ball del Rotlletí de Talarn. Edicions musicals Arrahona 1957.
Lletra completa de la caçó:
“Nou pometes hi ha al pomer,
la primera, la primera;
nou pometes hi ha al pomer,
la primera se’n caigué.
Qui no en vulgui ballar bé,
vagi fora, vagi fora;
qui no vulgui ballar bé,
vagi fora o al carrer.
vuit pometes hi ha al pomer,
la segona, la segona;
vuit pometes hi ha al pomer,
la segona se’n caigué.
Qui no en vulgui ballar bé,
vagi fora, vagi fora;
qui no vulgui ballar bé,
vagi fora o al carrer.
set pometes hi ha al pomer,
la tercera, la tercera;
set pometes hi ha al pomer,
la tercera se’n caigué.
Qui no en vulgui ballar bé,
vagi fora, vagi fora;
qui no vulgui ballar bé,
vagi fora o al carrer.
sis pometes hi ha al pomer,
la quartera, la quartera;
sis pometes hi ha al pomer,
la quartera se’n caigué.
Qui no en vulgui ballar bé,
vagi fora, vagi fora;
qui no vulgui ballar bé,
vagi fora o al carrer.
cinc pometes hi ha al pomer,
la cinquena, la cinquena;
cinc pometes hi ha al pomer,
la cinquena se’n caigué.
Qui no en vulgui ballar bé,
vagi fora, vagi fora;
qui no vulgui ballar bé,
vagi fora o al carrer.
quatre pometes hi ha al pomer,
la sisena, la sisena;
quatre pometes hi ha al pomer,
la sisena se’n caigué.
Qui no en vulgui ballar bé,
vagi fora, vagi fora;
qui no vulgui ballar bé,
vagi fora o al carrer.
tres pometes hi ha al pomer,
la setena, la setena;
tres pometes hi ha al pomer,
la setena se’n caigué.
Qui no en vulgui ballar bé,
vagi fora, vagi fora;
qui no vulgui ballar bé,
vagi fora o al carrer.
dos pometes hi ha al pomer,
la vuitena, la vuitena;
dos pometes hi ha al pomer,
la vuitena se’n caigué.
Qui no en vulgui ballar bé,
vagi fora, vagi fora;
qui no vulgui ballar bé,
vagi fora o al carrer.
una pometa hi ha al pomer,
la darrera, la darrera;
una pometa hi ha al pomer,
la darrera se’n caigué.
Si vols veure el vent d’on ve,
veuràs el pomer com dansa;
si vols veure el vent d’on ve,
veuràs com dansa el pomer”
Cal recordar que en aquesta lletra, mentre els números cardinals, disminueixen, els números ordinals, augmenten; llevat de la darrera estrofa que mostra uns canvis específics.
Caldrà tenir en compte també que en la primera i desena vegada que es balla amb la música (entrada a plaça del grup i sortida de plaça dels capdansers, no es canta.
La indumentaria: el ballaven nou parelles abillades amb normalitat, a l’antiga (S XVII); llevat del capdanser que, a més, portava una gruixuda i basta capa de llana i lligats a la cintura, damunt d’ella, uns quants esquellots que feia dringar mentre ballava. També portava al cap una mitra de bisbe feta de palla trenada. Pel que fa a la seva parella, la dona, portava al damunt del seu vestuari de diari, tot els elements que podia a tall de disfressa: faldilles i davantals estrafolaris, amb pedaços i altres elements que fessin cridar l’atenció de la gent.
Parella de capdansers del ball del Rotlletí de Talarn.
El ball: Cal notificar al lector que els gràfics s’han fet de sis parelles perquè la visió no quedi massa enterbolida amb les nou parelles que haurien de ballar el ball. Com que és un ball en el qual les figures es repeteixen, aquest fet no donarà peu a possibles equivocacions; fent-lo tal vegada més entenedor.
Compassos 1 al 16: Entrada a plaça de les nou parelles, una darrera l’altra i encapçalades pels capdansers (punt de contrapàs saltat) fins a tancar una rotllana.
Compassos 1 al 8: Corranda a la dreta. Tots agafats de mans altes (Gràfic 1).
Posició inicial abans de començar el ball
Gràfic 1
Compassos 9 al 15: Punteig especial. Els balladors i balladores agafats de mans dretes, per parelles, comencen a ballar, tot voltant a la dreta i fent una volta completa, de la següent manera:
A la caiguda del compàs 9 i començant amb el peu dret, marquen al davant amb el taló, reculen el peu i marquen amb la punta del peu dret just davant de la punta del peu esquerra. Ara és l’esquerra que punteja (aprofitant el salt per realitzar el canvi de peu) davant la punta del peu dret, per seguidament marcar amb el taló davant i tornar a marcar amb la punta del mateix peu esquerra, davant de la punta del peu dret, per seguidament fer el canvi de peu, marcant amb la punta del peu dret al davant de la punta del peu esquerra... això es fa durant 7 compassos.
Els balladors mostren la seva lleugeresa i habilitat fent amb els peus totes les notes, i de punta i de taló, i mig girant-se a dreta i esquerra, com si volguessin que tothom els veges, tal i com mostra el gràfic 2.
Gràfic 2.
Compàs 16: peus junts i agafades de nou totes les parelles, en corranda. A la vegada, el capdanser indica la parella que ha de marxar, tot senyalant-la mentre li diu “al carrer!”
Compassos 1 al 8: des d’ara, cada vegada que s’inicia la corranda, amb els dos primers compassos, marxa una parella que el capdanser designa, utilitzant els 2 primers compassos, de la següent manera: ristol a la balladora mentre recula tot canviant de costat, passant l’home al lloc que ocupava la parella però quedant d’esquenes a la corranda i marxant tot saltant agafats de parella, fora de l’espai de dansa. Mentre la corranda segueix oscil.lant cap la dreta, tot continuant el ball.
Es fa el mateix descrit fins ara (llevat de l’entrada a plaça) del compàs 1 al 16 per cadascuna de les parelles.
Gràfic 3
Cada vegada que marxa una parella, la rotllana és mes petita. És important que els balladors la facin el més ampla possible.
Compassos 1 al 16: la 10a vegada que es repeteix la música, únicament queda el capdanser amb la seva parella, i fa el mateix que han fet les altres parelles, sols, al mig de la plaça, tal i com senyalen els gràfics 4 i 5.
Gràfic 4.
Gràfic 5.
Compassos 1 al 8: la 11a vegada que es repeteix la música, el capdanser i la seva parella, s’agafen de mans de parella (dreta l’home i esquerra la dona) i volten la plaça tot saltant amb punt de contrapàs, durant la part A de la música, tal i com mostra el Gràfic 6.
Compassos 9 al 16: amb la part B de la música, surten de plaça tot fent el pas de taló, punta, punta... mentre la dona ho fa tot fent ristols.
Gràfic 6.
Gràfic 7.
