Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973. L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén. El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 .
El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí. Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà. A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes i Gósol, al sector meridional amb la Coma i la Pedra, del Solsonès, i a ponent amb les terres de l’Alt Urgell del municipi de la Vansa i Fórnols.
Tuixent celebra les següents festes anuals:
El darrer cap de setmana de maig es celebra la Festa i Fira de les Trementinaires, en la qual hi tenen lloc diversos actes de divulgació en els diferents pobles de la vall i una fira de productes artesans a Tuixent.
El 25 de Juliol, per Sant Jaume, se celebra un aplec a l'ermita de Sant Jaume, situada a 3 km del poble.
La Festa Major se celebra el segon cap de setmana de setembre (data en que es ballen els Llancers). Antigament la Festa Major se celebrava per la mare de Déu del Roser (7 d'octubre) i, per tradició, encara ara se celebra la festa petita o segona Festa Major.
A principis de desembre, generalment pel pont de la Puríssima (8 de desembre), se celebra la Fira d'artesania de la Vall, en la qual artesans locals i també d'arreu de la comarca i d'altres llocs del país venen els seus productes.
El ball de Llancers és una dansa de quadrilla que tradicionalment es ballava per la Festa Major. Consta de cinc figures: els braços, la cadena, la balança, l'adéu i el xotis, (l'any de la seva recuperació 1995, però, les parts del ball les anomenaven: les visites, les salutacions, les balances, l'adéu i la quinta) de les quals amb una coreografia i música pròpia.
Tot i que als anys 50 es va deixar de ballar, en els últims anys s'han fet intents per tal de recuperar-la i actualment es balla durant la Festa de les Trementinaires i, més recentment, per la Festa Major.
Any 1900 a 1909:
Any 1910 a 1919:
Any 1920 a 1929:
Any 1930 a 1939:
Any 1940 a 1949:
Any 1950 a 1959:
Ball dels Llancers de Tuixent aproximadament l'any 1950. Arxiu familiar de Cal Peritxola
Durant la dècada dels anys cinquanta es deixa de ballar el ball dels Llancers a Tuixent.
Any 1960 a 1969:
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
El 12 d'agost de 1995 es fa un homenatge al que havia estat el músic incondicional de Tuixent, en Pepito Farré i es torna a ballar després de més de trenta-cinc anys el ball dels Llancers a la plaça de Tuixent.
Ballant els Llancers de Tuixent. 12 d'agost de 1995.
Any 2000 a 2009:
Eva Tomàs i Gonfaus, en un artícle de l'any 2008 sobre el Ball dels Llancers o Llanceros de Tuixent, explica el següent: "... La Maria Pallarola, de ca la Llum, nascuda el 1933, ens explica que el ballaven els dies de "festa grossa", per la festa major del poble. Aleshores la feien el segon diumenge d'octubre i el diumenge de pasqua. Després de le processó i la missa de diumenge, ballaven el ball dels Llancers a la plaça. També, després de dinar, passaven la poma i feien el ball de la cuinera. La Maria, sempre va ballar els Llancers amb qui després seria el seu marit, el Joan Vilà. Els balladors dels Llancers eren el jovent del poble, que en aquell temps n'hi havia molt. Després del ball, ballaven el vals-jota del Pepito Farré. En aquell temps el ballaven a la plaça, que era de terra i feien una polseguera!... El vals-jota només el ballaven els balladors dels Llancers. Aixó si que era una cosa típica...
Lluís Picart, de cal Canari de Tuixent i nascut el 8 de maig de 1930, va ballar el ball des dels disset anys fins que es va casar, el 1958. Curiosament un cop els balladors es casaven, deixaven de ballar. La seva balladora sempre va ser la Maria Roca de cal Figuetó. Es ballava en grups de quatre, les anomenades quadrilles, que eren dues parelles, dos nois i dos noies. Els anys en que hi havia més jovent ballaven fins a colles de cinc quadrilles, és a dir, fins a vint joves, aix`sí, tots solters. El ball s'estructurava en cinc figures: les visites, les salutacions, les balances, l'adéu i la quinta. Cada figura la ballava cada quadrilla.
Sense balladors no hi ha ball i sense música pampoc. La persona encarregada d'amenitzar-lo era el Pepito Farré, el Ferrer de Tuixent, "amb aquell violí que refilava tant bé", comenta Picart. A Tuixent hi havia un secretari que es deia Lucas i va trobar unes partitures a l'ajuntament, l'any 1916. Va lluirar-les al mestre del poble; es deia Enric i tocava el violí. Va ser ell qui va ensenyar a tocar els Llancers a Pepito Farré.
La Maria Pallerola de ca la Llum, i el Lluís Picart, de cal Canari, parlen amb il·lusió i amb alegria del ball dels Llancers de Tuixent, els agradava ballar-lo. Els dos recorden amb nostàlgia, el 12 d'agost de 1995, dia en que es va fer l'homenatge a Josep Farré i Costa, conegut popularment a les nostres contrades com el Pepito Ferrer de Tuixent. Aquest músic va amenitzar molts balls i festes majors. Gràcies a Artur Blasco, músic, investigador i divulgador de la música tradicional del Pirineu, actualment tenim una gravació professional de la melodia del ball, interpretada pel mateix Pepito. Aquell dia d'agost de 1995 va ser de comunió i simbòlic, ja que des de mitjans de la dècada del 1950 que no s'havia tornat a ballar més els Llancers a Tuixent. Ara ja no es ballen a Tuixent, però els encuriosits el podeu veure i aprendre en l'espectacle "Ball a l'Hostal" del Pont d'Arcalís. Lluís Picart mira emocionat l'enregistrament, en vídeo, del dia de l'homenatge i diu: "Jo encara el ballaria". A ballar doncs".
Any 2010 a 2019:
Festa major de l'any 2014. Els més vells que l'havien ballat. Fotografia d'Elena Montmany.
Any 2020 a 2029:
La indumentaria:
Si bé en l'actualitat els balladors i balladores del ball dels Llancers de Tuixent van habillats amb la roba de carrer del moment, és de suposar que ha estat així des de sempre. Es conserva el record de com vestien les dones a Tuixent els segles VIII i XIX recordant les trementinaires, ofici molt recorregut a l'alta muntanya.
Museu de les Trementinaires. Dona trementinaira habillada d'època (sXIX). En època misèria per a les famílies, elles van treure pit per guanyar alguns diners: recollien, preparaven i venien plantes medicinals. Eren estimades: les esperaven a les masies com aigua de maig. Amb la penicil.lina l'ofici es va anar perdent.
Museu de les Trementinaires
La música:
La persona encarregada de tocar els Llancers amb el seu violí era el Pepito Farré, el Ferrer de Tuixent. A Tuixent hi havia un secretari que es deia Lucas i va trobar unes partitures a l'ajuntament, l'any 1916. Va lluirar-les al mestre del poble; es deia Enric i tocava el violí. Va ser ell qui va ensenyar a tocar els Llancers a Pepito Farré.
El ball:
El ball s'estructurava en cinc figures: les visites, les salutacions, les balances, l'adéu i la quinta. Més modernament les anomenen: els braços, la cadena, la balança, l'adéu i el xotis.
Bibliografia i fonts consultades:
Pujol, Francesc i Amades, Joan. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments sonadors. Any 1936.
Arxiu familiar de Cal Peritxola.
Fotografies d'Elena Montmany.
Cadípedraforca núm 14. Músics, Balls i Festes. Artícle de Eva Tomàs i Gonfaus. Any 1908.
Enciclopèdia Catalana. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0034867.xml
Web de l'Ajuntament de Tuixent.
http://www.trementinaires.org/index.php?cont_id=3
https://es-es.facebook.com/LlancersTuixent/
