Gombrèn forma part de la comarca del Ripollès, província de Girona. El Terme municipal te 1 extensió de 44 km2 i el poble està a 919 m. d'altitud.
Els Límits de l'Terme municipal són a l'nord amb Campelles, Planoles i Toses, a l'est amb Campdevànol i Les Llosses, a al sud amb Ripoll i Les Llosses ia l'oest amb Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet i Castellar de N 'Hug. Te agregats a els Nuclis d'Aranyonet i El Cortal.
La festa major de Gombrèn Memoria del primer cap de setmana de setembre ia és Quan és balla la dansa (diumenge i dilluns) a la Plaça de l'Roser. Hay una tradició de danses a Catalunya vinculades i fomentades des de les confraries de l'Roser: els balls de cascabells a Puigreig, Merola, Casserres i Gironella on és llogaven els polaines de cascabells a les mateixes confraries. La Dansa Gombrenesa a Gombrèn. El Ball de Garlandes a Vallbona de Penedès, Sant Esteve Sesrovires ... El Ballet de Déu a Pons. El Ball de l'Aigua-rros a Castellciutat. La Dansa dels Administradors a Torà. Ball de Pabordes a Sant Joan de les Abadesses, Ballet de Déu a Ribes de Freser. La Gala a Campdevànol. El Ball Cerdà a les Lloses. El Ball Cerdà a Vic. El Ball Cerdà a la Pobla de Lillet. El Ballet de Cerdanya a Alp. El Ball pla a Santa Maria de Taüll, El Ball cerdà a Santa Pau. El Ball Cerdà a Matamala. El Ball Cerdà a Berga. El Ball Cerdà a Tremp. El Ball Cerdà a la Seu d'Urgell. El Ball de l'Roser a Llanars, etc.
Sembla ser que antigament la Dansa Gombrenesa, és a dir, la dansa que és ballava a l'poble de Gombrèn es l'anomenava Ball Cerdà, Possiblement per 1 corrupció popular de la anomenada "Dansa". AQUESTA era ballada a la plaça Major i también Davant d'algunes cases Principals de l'poble. És ballava el dia de l'Roser (a l'octubre). El sol · licitant desapareguda la Confraria de l'Roser i per Tant els Obligacions dels pabordes i pabordesses vers la confraria, va passar a ballar-se per la festa major de Gombrèn, el primer diumenge i dilluns de setembre.
El folklorista Valeri Serra i Boldú en el su "Llibre Popular de l'Rosari" ENS parla de l'Rosari a els següens Térmens: ja la Sagrada Escriptura anomena Roda de Jericó a la Mare de Déu. Ademés, segons el P. Taix, la mateixa Verge s'a manifestat coronada d'roses a uns quants devots de l'Rosari i s'a aparegut a Altres coronant-els amb garlandes de roses. El FET és que sempre a Catalunya van Lligats el Rosari i les Roses i regularment es representa la Mare de Déu de l'Roser, si és en esculptura, sostenint uns rosaris i una rosa, i en pintura, Dintre 1 oval format per uns rosaris doblats i una rosa a cada Glòria. Finalment, se'n DIU Psalteri perqué, aixi com ho Psalteri de David es compon de 150 Salms, el Rosari és compon de 150 Avemaries, que és Diuen per contemplar Tots els misteris de nostra fe; i DIU un autor que el Rosari és major en dignitat i merits que el Psalteri de David perqué encara que el Rei Profeta l'escrigué il·luminat per l '
Cap l'any 1890 a els pabordes de Gombrèn van Deixar de tenir cura-se de la festa i AQUESTA va Caure en desus. Just Fins l'any 1900 l'Ajuntament en ple assitia a la dansa amb barret de copa alta, capa o gambeto i la gramalla (túnica llarga Fins ALS peus, que portaven antigament a els homes i también les dones, i Especialment a els consellers i regidors ) per sobre el gec ... el dia de l'Roser, a la tarda, el paborde primer Treia la dansa amb la batllesa. Ell portava barret de copa alta i gambeto i la enflocada almorratxa. Les pabordesses cubrien su cap amb 1 caputxa blanca i portaven a la mà dreta 1 gros ventall de fulla de palma unit a una canya o tenir prou de fusta d'uns 60 cms de Llarg, tot guarnit segons el gust de cadascuna de les pabordesses.
Posteriorment ia causa d'aquests fets la dansa es solia comprar o subhastar i generalment a l'Gombrèn, era ballada per la gent de Castellar de N'Hug. Per AQUEST Motiu Trobem tanta simil·litut entre AQUEST ball pla, ball cerdà, ballet ... entre els vils Veïnes. Era la forma de Trobar noves amistats i coneixences i Fer-se ver entre a els Habitants i famílies de les Poblacions més Properes.
La Dansa Gombrenesa aquesta dividida en tres parts ben diferenciades que a l'actualitat és ballen el MATEIX dia un seguit de L'altra .. D'antic mas, el diumenge de festa major és ballava la part anomenada "Dansa". AQUESTA "Dansa" que llaura la veiem com 1 part de la Dansa Gombrenesa d'antic, era la dansa típica de l'poble, el que diriem el ball pla. i
El dilluns és ballava la part anomenada "Ball Cerdà". Hi havia una tercera part anomenada "Contrapàs" que és ballava després de dir el Ball Cerdà, el dilluns de festa major. El ball cerdà és una Altra de les varients de l'ball pla. Te 1 cert caràcter Cerimoniós, era interpretat en diades assenyalades, com la festa major i requeria dels balladors certa destresa. És distingia d'Altres balls de la mateixa família pel Fet que cada Parella hi FEIA su dansa particular. Obtingué Força Difusió a les comarques de l'alta muntanya de Catalunya, des del Pallars a la Garrotxa. A l'Rosselló i a l'Vallespir tot i que quasi a l'oblid després de dir la guerra. A judicar paper mot "cerdà", Possiblement AQUEST ball vaig provar de la Cerdanya, a d'algunes localitats de la qual, com Martinet, Montellà i Travesseres (caseriu de l'Terme de Llers), consta que hi fou Dansat, per Bé que amb el nom de "ballet". El qualificatiu de "cerdà" li fou APLICAT en Les altres comarques on también havia Estat emprat.
Els Parelles que hi prenen part són zinc PERÒ antigament n'eren vuit. Els balladors prenen el nom de "Pabordes" i els balladores "pabordesses". Aquests eren a els que antigament recollien a els Donatius de la gent de dins el poble per a l'esglèsia i pèls actes i Àpats de la festa major.
A l'actualitat l'ordre de ballar la dansa ha canviat i és com Segueix:
Diumenge de festa major.- Primer és balla el Ball Cerdà, Després és balla el Contrapàs i finalment la Dansa. AQUESTA DISPOSICIÓ actualment faculta, el qual El sol · licitant acabada la Dansa la gent de dins el poble, a els convidats pèls Pabordes i pabordesses i público foraster que omple la plaça Pugui entrar a l'ball.
Dilluns de festa major.- El dilluns és torna a repetir l'dansa PERÒ AQUESTA vegada amb un aire més local i intim. Únicament hi preñen part els Parelles asignades. Primer ballen la Dansa, seguidament el Ball Cerdà i finalitza amb el Contrapàs.
A l'actualitat también hi participin un reguitzell de Parelles de nens i nenes que también fan a els balls assegurant su continuitat.
Any 1900-1909:
Any 1910-1919:
Any 1920 a 1929:
Per un programa de festa tenim Coneixement que la Dansa Gombrenesa és va ballar el 6 de setembre de 1925.
Any 1930 a 1939:
A la fotografia els cinc pabordesses. Anys 30 d'el sXX. (Foto de la Sra Mercè Foradada i Cortacans)
Ballant el "Ball Cerdà". Anys 30 sXX. (Foto de la Sra Mercè Foradada i Cortacans)
Any 1940-1949:
Any 1950 1 1959:
Balladors i balladores de la Dansa de Gombren a la Plaça de l'Roser per la festa major. Ballant el Contrapàs. Any?.
Any 1960 a 1969:
En el decurs dels anys 70 de l'sXX Josep Maria Figueras i Anadon va Fer Diverses visites a l'Gombrèn per tal de comprovar el Manteniment o degeneració de la Gombrenesa. En els Seves visites va poder parlar amb Diverses persones d'el poble entre els que destaquen el Sr Isidre Cortacans i Cortacans antic dansaire i ensajador de la Gombrenesa durante més de Quaranta anys. També és va entrevistar amb el Sr Pere Pous i Guiteres i su esposa Mercè Foradada i Cortacans, Tots 2 dansaires de la Dansa de Gombrèn. ELLS són a els que van explicar a els passos i la coreografia d'AQUESTA dansa i que Figueres va anotar.
Any 1970 a 1979:
Any 1980 1 1989:
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
Any 2010-2019:
Cartell de festa major de l'any 2014.
Dansa Gombrenesa. Moment Abans de Començar el Contrapàs.
Cartell de festa major de l'any 2017.
Moment final de l'Contrapàs.
Una delegació d'Ànima de Dansa és desplaça el dia 2 de setembre de 2018 a Gombrèn per a realitzar el recull de Continuïtat d'AQUESTA dansa. Podem parlar amb l'Alcalde, persona Molt entusiasta de les tradicions gombreneses. També ENS entrevistem amb el Sr Ramon Viñas i Cortacans que és la persona que ensenya i dirigeix la dansa i antic ballador. Igualment ho fem amb el su fill, también antic ballador de la Dansa de Gombrèn.
És un dia que amenaça pluja i Quan arribem a Gombrèn tot just s'està decidint on és fara l'acte, a la plaça o al local. Per sort el temps aguanta i és Decideix Fer-ho tot a la plaça que és Troba just a l'COSTAT de la carretera. Tot Comença ben puntual.
La cobla La Principal de Berga entona els primeres notes de l'Pasdoble "A la festa" i amb AQUESTA entrin a plaça els Parelles que ballaran la Dansa de Gombrèn. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Les Parelles de la Dansa Gombrenesa licitin la costa Fins la plaça on és ballaran els Diferents parts de la dansa. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Són zinc Parelles vestides amb Vestits de pubilla i hereu respectivament. A l'Davant a els capdansers.
Totes els Parelles se situïn Davant la cobla mentre AQUESTA toca els Darreres notes de l'pasdoble. Diumenge 2 de setembre de 2018.
El Sr Ramon Viñas i Cortacans sempre atent de què fan a els Seus deixebles.
L'alcalde de Gombrèn Eudald Picas, en primer terme i al costat de la cobla, tampoc hi perd detall. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Els balladors es situen a un COSTAT de la plaça mentre el capdanser es troba Davant la cobla agafat de la mà de su Parella i Totes els demés balladores i Comença la Dansa amb 1 pont que fa el MATEIX capdanses paper qual passaràn per sota Totes els balladores. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Fent la figura de l'pont. Diumenge 2 de setembre de 2018.
El capdanser s'emporta Totes els balladores a la part oposada de la plaça on és troben a els demés balladors. Diumenge 2 de setembre de 2018.
El sol · licitant arribin a l'COSTAT oposat ...
Comencen a ballar els Parelles soltes. Començant pèls capdansers.
La dansa de Parelles soltes Agafa tota la plaça. A la meitat de la figura, la resta d'homes que esperaven, és dirigeixen caminant cap on esperin els Seves Parelles. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Els homes anant a cercar els S'ACOMPANYA balladores. Diumenge 2 de setembre de 2018.
A l'acabar la figura hom fara 1 Ristol a la balladora. Mentre la següent Parella ja està preparada. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Mentre els Parelles ballen, a els que ja ho han FET van Voltant la plaça tot caminant.
El sol · licitant la Segona Parella a Acabat de ballar i ha FET el Ristol. Comença a ballar la tercera parella. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Fan la mateixa Evolució que han FET Les altres Parelles. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Mentre a els que ja han ballat van Voltant la plaça. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Quan acaba cada parella de ballar, els homes fan fer un rístol a la parella. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Entra a ballar la quarta parella al mig de la plaça. Diumenge 2 de setembre de 2018.
En tot moment el mestre de dansa (Ramón Viñas i Cortacans) està present per controlar els moviments dels balladors i la coreografia del ball que es desenvolupi segons la tradició. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Van voltant la plaça. Ella en sentit horari i ell en sentit contrahorari. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Les parelles que ja han ballat van voltant la plaça. Diumenge 2 de setembre de 2018.
La darrera parella ja està ballant. Diumenge 2 de setembre de 2018.
Una vegada han acabat de ballar tots. Els caps de dansa comencen una volt a la plaça tot caminant. Les demés parelles els segueixen.
Una vegada situats al mig de la plaça, els balladors s'encaren amb les corresponents balladores donant inici a una nova part de la dansa.
Des de les dues fileres entren a formar una rotllana en la qual els homes agafen les dones per sota l'axella i les dones es recolzen a l'espatlla dels homes.
El moment culminant de la dansa és en la darrera nota musical en la que els homes aixequen les dones enlaire. Diumenge 2 de setembre de 2018.
La Indumentaria:
La Música:
Aquesta música de la Dansa Gombrenesa va ser cantada per Isidre Cortacans i la transcripció musical és de Pilar Comte.
Dansa Gombrenesa (Ball Cerdà).
Dansa Gombrenesa (El Contrapàs).
Dansa Gombrenesa (La Dansa).
El Ball:
L’ordre de parts de la Dansa de Gombrèn que passo a descriure és la que es fa el diumenge de festa major.
Tot comença amb una entrada a Plaça al so d’un pasdoble. Les cinc parelles de pabordes i pabordesses, agafades del braç, entren a plaça tot marcant el pas. Després de voltar la plaça, s’aturen tots en un dels costats
El primer paborde, amb la seva mà dreta pren la mà Esquerra de la seva parella. Les demés balladores s’agafen, per ordre, una al costat de l’altra, a la parella del capdanser segons indica el gràfic 1. Se situen al mig de la plaça per iniciar el Ball Cerdà.
Gràfic 1.
El Ball Cerdà:
Compassos:
De l’1 al 31: El capdanser fa d’eix al mig de la plaça girant poc a poc per no fer córrer les balladores més extremes. Tots utilitzen el punteig de ball pla de costat per anar endavant. Segons indica el gràfic 2. Acabant al mateix lloc on han començat tal com indica el gràfic 3.
Gràfic 2.
Gràfic3.
32: El compàs 32 és un llarg calderó que serveix perquè les balladores passin per sota el pont format per la primera parella segons indica el gràfic 4.
Gràfic 4.
Mentre les balladores reculen fins al costat de la propia parella, El cap danser i la seva parella fan el següent.
De l’1 i 2 Torna a repetir-se la música del Ball Cerdà. El capdanser agafa amb la mà dreta, la mà esquerra de la seva parella fent-li fer un rístol en els dos primers compassos segons senyala el gràfic 5.
Gràfic 5.
3 al 16 Se separen i un per cada costat de la plaça, l’home en sentit horari i la dona en sentit contra horari, van avançant descrivint una circumferència mentre fan ball pla. Segons senyala el gràfic 6. Al compàs número 16 se saluden just al costat contrari d’on han començat tal com senyala el gràfic 6.
Gràfic 6.
17 al 24 Continuen en la mateixa direcció que anaven durant 8 compassos més, trobant-se de cara arribant al lloc d’inici, tal com senyala el gràfic 7.
Gràfic 7.
25 al 30 Sense deixar de fer ball pla, la pabordessa recula pel camí fet, mentre el paborde segueix avançant seguint la parella.
31 i 32 El paborde fa fer un rístol a la seva parella tal com senyala el gràfic 8. La parella que acaba de ballar, s’agafa de bracet i en un pas lliure comença a voltar la plaça per la part exterior del ball. És en aquest moment que comença a ballar la segona parella.
Gràfic 8.
1 al 32 La segona parella fa el mateix descrit per la primera parella (capdansers) i així ho van fent tots per ordre i d’un en un. Després que totes les parelles han ballat al mig i coincidint amb la darrera parella, fan un passeig al voltant de la plaça totes les parelles a l’hora i per ordre quedant posicionats per a fer el Contrapàs tal com senyala el gràfic 9.
Gràfic 9.
El Contrapàs:
Compassos
Els balladors i balladores resten disposats com senyala el gràfic 9.
De l'1 al 4 Els homes avancen 4 compassos i les dones reculen 4 compassos amb un pas puntejat al davant, semplant a la sardana però creuant els peus que puntegen al davant, tal com marca el gràfic 10.
Gràfic 10.
5 al 8 Les dones avancen 4 compassos i els homes reculen 4 compassos amb el mateix pas. Tots queden en el lloc on han començat tal com marca el gràfic 11.
Gràfic 11.
9 a l'11 Sense parar, les dones avancin 4 compassos i a els homes reculin 4 compassos amb el MATEIX pas tal com marca el gràfic 12.
Gràfic 12.
12 a l'16 Els homes avancin 4 compassos i les dones reculin 4 compassos amb el MATEIX pas tal com marca el gràfic 13 i quedant com gràfic 14.
Gràfic 13.
Gràfic 14.
17 a l'20 Tots amb punt de corranda (Bolangera) s'agafen de fent 1 rodona tal com marca el gràfic 15. La rotllana gira SENTIT contrahorari 4 compassos. Els balladors agafen els S'ACOMPANYA Parelles per sota la Xella i els balladores recolzen els Seves mans a l'Espatlla dels balladors.
Gràfic 15.
21 al 24 Amb punt de corranda (bolangera) canvien la direcció de la rotllana, ara roda en sentit horari segons indica el gràfic 16. El darrer compàs serveix per fer "la torreta" es a dir els homes pujen enlaire les dones i les aguanten una estona mentre la darrera nota musical s'allarga segons indica el gràfic 16.
Gràfic 16.
1 al 24 Immediatament i sense perdre temps les parelles es disposen com a l'inici d'aquesta part i tornen a repetit-ho tot de igual manera. Sols al darrer compàs els balladors mantindran les balladores el màxim de temps possible enlairades mentre sona més estona que abans el darrer adord.
La Dansa:
Compassos
Les parelles de pabordes es posicionen al mig de la plaça fent mitja circunferència i agafats de mans de parella, tal com senyala el gràfic 17 i se saluden tal com marca el gràfic 18. Moviments que es fan sense música.
Gràfic 17. Gràfic 18.
1 i 2 Comencen fent rístol i continuen amb punt de ball pla de cara i esquena segons marca el gràfic 19.
3 al 22 Segueixen rodant la plaça fent el punt pla de cara i esquena tal com marca el gràfic 19.
23 i 24 Els compassos 23 i 24 serveixen per fer-li fer un rístol a la balladora tal com marca el gràfic 20. Immediatament comença a ballar la segona parella, mentre que les parelles quan acaben de ballar s'agafen de bracet i van voltant la plaça per l'exterior del ball fins que acaben de ballar totes segons senyala el gràfic 21.
Des d'aquest moment la música es repeteix tantes vegades com parelles hi ha (5) però ara les parelles de pabordes faran la Dansa tal i com s'ha descrit una a una i per rigorós ordre, començant pel capdanser tal com senyala el gràfic 22.
Tal i com he comentat abans la Dansa de Gombrèn que estic descrivint és la que es fa el diumenge pel que com la darrera part és la "Dansa" això permet quan totes les parelles han ballat, aquestes es barregin entre el públic assistent i els pabordes treguin a ballar dones del públic i les pabordesses treguin a ballar homes del públic; pel que la música durarà fins que "quedi bufera als músics". Antigament aquest fet s'aprofitava per a recollir diners per a la festa major.
Bibliografia i fons consultats:
La Veu Comarcal. "Lo Cronista de Gombreny". Any 1887.
Revista Musical Catalana. Artícle de Lluís B.Nadal. Any 1904.
Llibre Popular del Rosari. Valeri Serra i Boldú. Any 1917.
La Veu de Catalunya. 6 de setembre de 1926.
La Dansa a Catalunya. Volum I. Aureli Capmany. Any 1930.
La Dansa a Catalunya. Volum II. Aureli Capmany. Any 1952.
La Dansa Popular a les Comarques Gironines. Delegació Provincial de l'Ministeri de Cultura. Volum II. Josep Maria Figueras i Anadon. Any 1980.
Arxiu fotogràfic del Sr. Joan Amer i Casadesus.
Arxiu Folklòric de Josep Maria Figueres i Anadon.
Web de l'Ajuntament de Gombrèn.
www.elRipollès. info.
Comissió de festes de l'Ajuntament de Gombrèn.
Arxiu Folklòric de Frederic Gaude i Pardillos.
