El municipi de Torelló està situat al cor de la Vall del Ges, un territori del qual formen part també Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. El terme municipal, al sector septentrional de la Plana de Vic, limita al nord amb Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, a l'est amb Santa Maria de Corcó, al sud amb Manlleu i a l'oest amb les Masies de Voltregà i Orís. Orogràficament, del relleu de Torelló només cal destacar el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus, al costat de Rocaprevera. Pel que fa a les comunicacions viàries, Torelló es connecta per carretera amb els municipis veïns de Manlleu, Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló; alhora també és a tocar de dues grans infraestructures viàries: la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll i la C-37, o Eix Vic-Olot, que uneix Osona amb la Garrotxa a través del túnel de Bracons. Finalment, Torelló disposa d'una estació de tren de la línia de Barcelona a Puigcerdà.
Distancia entre Barcelona i Torelló : 88 quilometres. Coordenades geogràfiques GPS: 42.049,2.2625
El recull:
El divuit de setembre de l’any 1983 el folklorista Frederic Gaude i Pardillos finalitza el recull del Ball de Gegants i Nans de Torelló.
El vint-i-u de setembre de 1984, en Frederic Gaude ( ) presenta al poble de Torelló l’esmentat recull. A tal efecte i perquè consti en acta, és presentat a l’Ajuntament dit treball de recerca.
Hi van ser presents: el Batlle de Torelló Sr Josep Solà, el Regidor de l’àrea de Cultura Sr Joan Cunill, l’autor de la música de la darrera part del ball i director del grup de dansa dels gegants i nans Sr Ramón Reig i Verdaguer, l’ajudant del mestre Reig en la tasca d’ensenyament Sr Santiago Juarez i Asensio, el representant del Patronat de Rocaprevera Sr Eudald Vila i Soldevila i l’autor del treball de recerca Frederic Gaude i Pardillos.
Aquest ball es representa cada tercer diumenge de setembre: aplec al Santuari de Rocaprevera (Torelló).
La motivació per la qual va ser feta aquesta dansa no es recorda històricament. Però pel sol fet de la bona voluntat d’un torellonenc, en Ramón Reig i Parés, enamorat de “La Patum” de Berga, es pot dir que a Torelló hi ha “Ball de Gegants i Nans” des de l’any 1902.
La música del ball d’en Patufet petit va ser composta pel mestre Ramón Reig i Verdaguer, fill de l’iniciador del ball i director del grup de dansaires del qual el folklorista Frederic Gaude i Pardillos va extreure la major part de les dades recollides en el present treball.
També, una de les altres persones que va col.laborar en la ensenyança del ball per aquest recull, va ésser el Sr Santiago Juarez i Asensio, ajudant del Sr Reig en la tasca de direcció de l’ensenyança del ball, fent fins i tot algun que altre assaig expressament, per aquest fi i la bona predisposició dels membres dansaires del grup Dels que quedem eternament agraïts.
Full primer corresponet a l’acta del recull.
Full segon corresponent a l’acta del recull fet per Frederic Gaude i Pardillos.
El santuari de Rocaprevera:
El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera és un conjunt religiós situat al Puig de les Tres Creus sobre la vila de Torelló a la comarca d'Osona. Originalment un oratori del segle XIII, ha estat reconstruïda tres vegades, com a capella romànica al segle XV i com a capella popular al segle XVIII. El santuari actual, format per l'església i l'habitatge de l'ermità, és una obra noucentista de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros.
Imatge de la Mare de Déu de Rocaprevera d'abans del 1936.
Etimològicament s’anomena Rocapervera per deformació popular. Existeixen dues versions versemblants per explicar l'origen del nom Rocaprevera. El campanar del segle XV tenia la inscripció "Oratori fet en MCCLXXXIV a cost de mossèn March de Roca prevera". D'aquesta forma el nom es referiria al prevere Roca. Segons una altra interpretació, el nom prové de la roca on creixia l'arbre pebrer (Schinus molle), significant «roca pebrera».
Pel que fa a l’arquitectura és un temple de planta de creu amb capçalera semicircular i campanar adossat, de planta quadrada al primer nivell i circular al segon, amb obertures de mig punt. A la base de l'absis hi ha un recobriment de carreus de pedra ben tallats i polits, i està coronat per unes filades d'arcades amb vitralls i una sanefa imitant les dents de serra. Té un creuer amb cimbori, a l'exterior quadrat, cobert amb una teulada de ceràmica verda.
Anvers de peus de Rocaprevera del s. XIX (Original i còpia)
En un devocionari religiós aparegué, com a punt de llibre, una estampa del peu de Rocaprevera de Torelló (Osona). Ja n’havia vist una altra, fa temps, a l’exposició de Tresors gràfics -celebrada el 1998-1999 al Saló del Tinell barceloní- ja que fou seleccionada per Enric Satué com una peça amb força visual gràfica. Fins i tot se’n va fer un facsímil que es venia a ran de l’exposició i que és el que reprodueixo al costat del que ha estat localitzat dins el devocionari.
Ambdues peces, com es pot observar, són diferents tant pel que fa a la xilografia com als textos, malgrat que les variacions formals i de contingut siguin mínimes. Ambdues estampes tenen les mateixes mesures (15,5 x 7,5 cm).
El folklorista Joan Amades reprodueix al costumari el mateix exemplar de l’exposició i comenta que el dia de l’aplec del santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, que se celebra el tercer diumenge de setembre, es posava a la venda aquesta estampa beneïda, que estava destinada a ser utilitzada com a plantilla per a guarir mals dels peus o bé per tenir els peus en forma i no cansar-se.
Revers de peus de Rocaprevera del s. XIX (Original i còpia)
“Verge de Rocaprevera
en tot treball empareu,
al qui adora vostre peu,
amb una fe vertadera”.
L’anvers reprodueix l’empenya d’un peu amb una invocació a la Mare de Déu de Rocaprevera i el revers, la planta esclafant la serp (el diable) amb diverses pregàries, a la manera de les imatges de les immaculades concepcions. El bisbe de Barcelona Pedro Martínez de San Martín (1833-1849), atorgà 40 dies d’indulgències als devots que resessin la deprecació a la Mare de Déu de Rocaprevera. Sobta que sigui el bisbe de Barcelona i no el de Vic qui atorgui aquestes indulgències, però no hem trobat cap indici que n’expliqui la raó.
Però, d’on ve aquesta tradició? Francesc Roma, en el seu bloc, ens parla dels intents de l’inici del cristianisme d’acabar amb certs cultes que es consideraven supersticions. En el Sínode diocesà d'Auxerre (561-605), per exemple, es prohibia entre altres coses el culte a peus -“(...) nec sculptilia aut pedem aut hominem ligneum fieri penitus praesumat”-. Com amb tot, l’Església s’anà adaptant als costums locals i arribà a integrar aquests cultes pagans com a devocions pròpies i tradicionals, que és com ha arribat fins als nostres dies.Una de les claus de la cristianització definitiva del culte relacionat amb els peus cal localitzar-lo al Santuari de Loreto (Itàlia). La tradició explica que el 10 de desembre de 1294 els àngels transportaren des de Natzaret i després d’un bon periple, per tal que no caigués a mans dels infidels, la Santa Casa en la qual l’Arcàngel Sant Gabriel anuncià a Maria la Bona Nova. Dintre d’aquesta casa es trobaren alguns objectes que es decidí que, sense cap mena de dubte, havien estat pertinences de la Verge Maria i llavors es convertiren en preuades relíquies.
Goigs de la Mare de Déu de Rocaprevera del 1879 i 1881.
La colla gegantera:
Per a fer moure els gegants sempre hi ha un grup de persones, ja sigui una família o vàries famílies i individuals que s’apleguen en associació per a fomentar i perpetuar l’activitat concreta. Aquest grup de gent l’anomenem “colla” i sol comptar amb varis portadors dels gegants que es van tornant. A més també hi ha els músics, que solen ser alguns membres de la mateixa colla, tot i que hi ha colles que lloguen els músics. Els instruments emprats majoritàriament son gralles, sacs, tarotes i tabals.
Podríem dir que la Colla Gegantera de Torelló és un col·lectiu sòlid i complet. Des de fa bastants anys, sempre s'han mantingut fidels la majoria dels integrants, passant pel mig algunes altes i baixes. No obstant això, les portes estan obertes a tothom.
Membres de la Colla Gegantera anys 2008-2009.
Ells ens diuen que “la clau de tots aquests anys ha estat el bon ambient que es cou a dins d'ella i les ganes de disfrutar. Plens d'energia la Colla ha aguantat tot un Centenari i, ara per ara, l'eufòria perdura”. Podeu contactar amb ells a la web www.gegantstorello.cat.
Característiques tècniques dels gegants:
Els gegants de Torelló tenen una alçària de 3’65 metres i un pes de 56 a 57 quilos.
Varen ser construïts per .......................
La roba va ser confeccionada per ......................................
L’estructura interna dels gegants esta feta de .............................................
Ell té l’aspecte d’un moro i ella té l’aspecte d’una pubilla pagesa del sXVIII.
Sembla ser, segons els historiadors i la tradició popular, que volen representar la filla raptada de Guillem de Puigbacó i el rei moro de Mallorca que en féu la seva esposa.
Gegants nous i gegants vells amb els caps dels nans.
Els Nans:
Anys 1891 a 1900:
L’any 1897, els Administradors de la festa de Sant Feliu, van presentar una instància a l’Ajuntament , demanant uns gegants i nans per a l’esbargiment de les festes populars. Aquests administradors eren: Manuel Font, Pere Dalmau, Miquel Puig i Josep Torrents. Sembla ser que la petició fou atesa però no diu res més. És estrany que passés per alt, aquesta circumstància, al Dr Fortià Solà, la documentació, municipal sobre els gegants, la qual és comentada en els programes de la festa major de 1950 (Amadeu Noguera) i del 1962 (Joan Castells)
Anys 1901 a 1910.
L’any 1902, l’Ajuntament de Torelló va demanar a la vila de Sant Joan de les Abadesses, els gegants, amb motiu de l’inauguració de la Casa de la Vila, la qual cosa van fer gratuïtament.
Per a completar la comparsa, varen llogar per 140 pessetes a en Benet Escalé de Barcelona, quatre nans que, van fer les delícies de la mainada i aguditzaren el desig de la corporació municipal de tenir-ne de propis.
Aprofitant que ja hi havia gegants i nans, en Ramon Reig i Parés, que havia passat tota la seva infantesa a Berga, recordant les festes de La Patum, va voler fer quelcom per Torelló: va escriure una partitura musical que va nomenar “Ball de Gegants i Nans” que comprenia tres parts o ballets. Des d’aquell moment, encara que llogats els elements, es va començar a ballar aquest ball.
Passo a transcriure les actes de les sessions del consistori:
6 d’agost de 1902. Alcalde Josep Roma “En atención a haber tenido la distinción el magnífico Ayuntamiento de S. Juan de las Abadesas en dejar gratuitament los gigantes de su pertenencia a esta Corporación municipal con motivo de dar más realce a la fiesta mayor e inauguración de la casa Consistorial de esta villa, este ayuntamiento acuerda darle las más expresivas gacias y que seguidamente se comunique dicho acuerdo al mentado Cabildo municipal”
20 d’agost de 1902. “igualmente se acuerda que a D. Luis Molas, D. Pedro Padrós y D. Domingo Casanovas se les pague 50’60 pesetas, por el trabajo que tuvieron juntos co otros de pasear los gigantes por las calles de esta villa en los dias 1º, 2º y 3º del actual con motivo de la fiesta mayor de la misma e inauguración de la casa Consistorial de esta propia villa”... “Se pague a D. Jaime Benito, encargado de la orquesta “Los Bofills” 63 pesetas, por pasacalles de los gigantes y serenats”... “A D. Ramon Palomares 50 pesetas, por la restauración de la imagen de S. Feliu mártir colocada en la fachada principal” (Destruïda el 1936)
17 de setembre de 1902 “... el Ayuntamiento acuerda al Depositario se dote 140 pesetas satisfechas a D. Benito Escaler de Barcelona por el alquiler de enanos que con motivo de dar más realce a la inauguración de la casa consistorial y por ser también la fiesta mayor de la villa se hicieron venir de la misma y por una bandera de la villa para los dias de gala que se colocará en la mentada casa Consistorial”.
L’any 1908, el consell municipal, per acord del 15 de juliol, segons consta a la corresponent acta, es lloguen a l’empresa d’en Benet Escalé de Barcelona, una parella de gegants i un grup de nans per la quantitat de 300 pessetes.
Tant i tant s’hi va engrescar la gent del poble que després de la festa major, el dia 7 d’agost, s’acordà de comprar-los per la quantitat de 800 pessetes.
En Benet Escalé, autor d’aquests gegants i nans, era fill de Torelló i sastre de professió de igual manera que el seu pare Baldiri Escalé i Ullastre. Aquesta fou una família molt inquieta. Baldiri Escalé viatja a París d’on s’emporta la fórmula per a fer maniquins de cartró, gegants i llúpies, instal.lant-se al carrer de Rauric de la ciutat de Barcelona, on van seguir els seus successors durant molts anys amb el nom comercial de “El Ingenio”
En Benet Escalé que, a més a més, confeccionava disfresses per a l’alta societat barcelonina, morí l’any 1924.
Els nans comprats l’any 1908 eren: El Cucut, El Patufet, El Vell, La Vella, L’Hereu i La Jove.
Tot seguit es va acordar que, els Gegants i Nans, propietat de l’Ajuntament, sortirien el dia 20 de setembre a Rocaprevera.
Passo a transcriure les actes de les sessions del consistori:
15 de juliol de 1908. “Pasando a la discusión sobre el proyecto de los festejos públicos que la comisión correspondiente ha propuesto realizar durante los dias próximos de la fiesta myor, se entabló un largo y detenido debate, y por último se acordó alquilar para dichas fiestas unos gigantes y cabezudos en una casa de Barcelona y una orquesta que toque sardanas en lugares públicos y de costumbre.. El concejal D. Enrique Cuadras (pare de la popular difunta “Vella Perolera”) hace gran oposición al alquiler de los gigantes y cabezudos, la cual no fue secundada por los demás concejales” (Alcalde: Salvador Curcoll. Consellers: Joan Espona, Josep Treserra, Ramon Reig, Per Doménech, Martí Vinyeta, Pere Tornamira i altres que no hi eren presents. Secretari interí: Jaume Castanyer).
7 d’agost de 1908. “Acto seguido y en vista de la acogida satisfactoria que el público ha demostrado a la presencia de los gigantes y enanos que han amenizado los festejos de la fiesta mayor, el ayuntamiento intentarà su compra si es que su precio no excede de mil pesetas”.
19 d’agost de 1908. “Pagos... a D.Benito Escalé 300 pesetas para la compra de los mismos”.
16 de setembre de 1908. “Enseguida se acordó que los gigantes y enanos de propiedad del ayuntamiento asistan a la función religiosa que se celebrará el dia veinte del actual en la Capilla de Ntra Señora de Rocaprevera y a demás que para la noche del sábado dia diez y nueve se aumente el alumbrado del camino de dicha Capilla”
Aquell any de 1908 també sortiren els gegants en la processó de Corpus.
Anys 1911 a 1920.
Se segueixen ballant Gegants i Nans.
Anys 1921 a 1930.
Se’n te coneixement que fins ben avançat el sXX la festa major es perllongava més dies que no pas ara.
L’any 1927, per exemple, va ésser els dies 30 i 31 de juliol i 1, 2 i 3 d’agost. El Sr Ramon Reig i Verdaguer fa el següent raonament: “no sé si aguantava tants dies, per falta de feina o és que teníem més diners per poder gastar; el cas és que es notava que era festa major i no hi faltava res.”
Els gegants i nans, surten tant a les festes religioses com a les festes cíviques. Així tenim que per les festes religioses de dilluns dia 1 d’agost de 1927 a dos quarts de 10 del matí hi va haver el “Passant” amb els gegants i nans acompanyats l’Orquestra “La Torellonenca” Una vagada acabat l’Ofici hi van haver ballets amb gegants i nas.
Pel que fa a les festes cíviques, la vila de Torelló no quedava curta per a poder celebrar la festa major sense costar-li molts diners. Ball de Rams i Toies, sardanes, llevats de taula, serenates, tornaboda general, ball de gala, cercavila i ball dels gegants i nans, etc... En aquesta mateixa festa major es presenta la Jazz-Band-Reig que més tard passaria a anomenar-se Orquestrina Reig-Jazz. Després Orquestrina Canigó-Reig-Jazz i finalment Orquestrina Cobla Reig.
Jazz-Band Reig. Any 1927.
El dia 3 d’agost de 1927 es fan sardanes i cercavila de gegants i nans acompanyats de l’Orquestra Bofills i seguidament Ofici solemne.
De de l’any 1908 que s’estrenarem els gegants, que no s’havien renovat mai els vestits dels dos colosos. L’any 1928 es va fer un nou vestuari pels gegants que va costar 1.000 pessetes (uns 6 €) dels quals hi ha la següent fotografia.
Gegants de Torelló. Any 1928. Fotografia apareguda en el llibre “Gegants nans i altres entremesos”.
Anys 1931 a 1940.
Els pabordes de Sant Feliu parlen de la festa de l’any 1933 en els següents termens: “flors i lluminària al temple, els gegants, els vestits elegants, la distinció dels balls, els esports, les sardanes, la vinguda de forasters, la bona taula i... tot aquest conjunt de sensacions et poden donar a entendre – sols siga un dia només_- que la crisi mundial entra en vies de solució... "
Portada del programa de festa major de l’any 1933. Dibuix de Lluís Riubugent.
També se sap que es van fer ballets a càrrec de l’Esbart de Dansaires i Ballets Barcino de la ciutat comtal.
En el decurs de la guerra (1936-1939) es va perdre “L’Hereu” i acabada aquesta, s’afegiren els dos “Patges” (1941-1942) i per a fer de parella amb “La Jove”, aparegué “El Moro Petit” que, per la seva petita dimensió i per no fer bona parella, fou substituït pel “Cuiner”. Més tard tornà “El Moro Petit” amb una altra parella més adient, nomenada “La Noia”. D’aquesta manera s’arrodoní l’actual família gegantina composta per els dos gegants i deu nans.
Anys 1941 a 1950.
L’any 1950, va ser premiat aquest conjunt, en el concurs de gegants que va tenir lloc a Terrassa.
Anys 1951 a 1960.
Anys 1961 a 1970.
En el programa de la festa major de l’any 1962 sortia publicat un article referent als gegants i nans del qual s’extreu el següent text: “No hi ha dubte que els gegants i cap-grossos són la nota folklòrica que dóna més calor i simpatia a les festes populars. És curiós de veure les reaccions que la seva presència produeix en la mainada, per la grandària dels primers i les figures grotesques i estrafetes dels segons, de terror a uns, d’alegria a altres i la majoria d’una barreja de totes dues coses. Per això, en els passants o cercaviles, quan dansen al so estrident d’un pas-doble amb timbal i platerets, es barregen grinyols, rialles, plors i corredisses dels menuts, alguns dels quals corren a refugiar-se als braços protectors de llurs pares”.
Anys 1971 a 1980.
L’any 1979 el Sr Joan Castells i Casas, comenta en el seu llibre “Folklore Torellonenc” la dificultat de trobar portadors pels gegants. Sembla ser que no va ésser una bona època per a la continuïtat dels Gegants de Torelló.
Els gegants de Torelló ballant conjuntament amb una altra parella de gegants. Any 1982?. Fotografia de A Marginedas.
Els nans de Torelló. Al capdavant indicant les evolucions de la dansa, el Sr Ramon Reig i Verdaguer. Any 1982?
L’ any 1984 l’Ajuntament de Torelló edita el llibre “La Immigració a Torelló” que coordinen i dirigeixen Trini Noguer i Antoni Arisa. En aquest llibre es fa esment als diferents aspectes que ens mostren el grau d’arrelament o integració de la població immigrada; comentant el següent: “Les festes populars compten amb una alta participació entre la població immigrada. La participació en les festes del poble és significativa en tant que implica trobar-s’hi bé, i fins i tot fer-se –les pròpies, ni que sigui per l’aportació que hom hi fa amb la seva presència o aportació. Per això és positiu tot allò que vagi encaminat a mantenir i vitalitzar aquestes festes” Sembla ser, però, que la immigració s’implica més en activitats les quals afecten d’una manera més directa als interessats (esports societat i cultura popular).
Anys 1981 a 1990.
El divuit de setembre de l’any 1983 el folklorista Frederic Gaude i Pardillos finalitza el recull del Ball de Gegants i Nans de Torelló.
Any 1983. Els Gegants a Plaça (arxiu fotogràfic Frederic Gaude i Pardillos)
El 18 de setembre de 1983, a l’Aplec de Rocaprevera (Torelló) es va commemorar els 75 anys de la sortida dels primers gegants i nans de propietat.
Aprofitant la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol Soley, es va presentar un altre nan: El Patufet petit. Arribant a onze membres aquesta gran família.
Programació de festes de l’any 1983 aparegut en la revista “Torelló 1983”
El 18 de setembre de 1988, durant la festa de Rocaprevera, es va estrenar la nova parella de gegants obra de Gabí Boixader. Aquesta parella té un pes considerablement reduït respecte l'actual centenària.
Anys 1991 a 2000.
Durant aquests anys se segueixen ballant gegants i capgrossos.
Anys 2001 a 2010.
2008 l’any del centenari. La parella de gegants de Torelló –el Rei Moro de Mallorca i la Pubilla de Puigbacó- i sis dels capgrossos –en Patufet, el Cucut, l’Hereu, la Jove, el Vell i la Vella- celebren l’any 2008 el centenari. Els gegants i els sis nans van ser adquirits per l’Ajuntament el 1908.
Per commemorar l’aniversari, una comissió encapçalada per la Colla Gegantera, ha preparat una sèrie d’actes que s’allargaran durant deu mesos.
El tret de sortida de la commemoració es va celebrar el passat dissabte al Foyer del Teatre Cirvianum amb la presentació de tot el programa d’activitats. Tal i com explica un dels responsables de la comissió del centenari, Xavier Lozano, la intenció és a partir d’ara, fer una activitat mensual fins el proper mes d’octubre quan es farà la gran cloenda. Entre les activitats més destacades hi ha una exposició al Foyer del Teatre Cirvianum sobre els capgrossos centenaris de Catalunya que es farà el mes de febrer; el mes de març, l’activitat estarà protagonitzada per tots els alumnes de les escoles de Torelló. Un miler de nens i joves sortiran al carrer per participar en una cercavila dels gegants i capgrossos. Prèviament, hauran treballat aspectes de la cultura gegantera de Torelló en diferents tallers i xerrades organitzades per la mateixa colla gegantera als diferents centres escolars; També el mes de març, el 15, es celebrarà a Torelló el primer Congrés sobre gegants i capgrossos centenaris, organitzat per l’Agrupació gegantera de Catalunya.
Logotip del centenari.
El mes d’abril, dins la Festa Major del barri de la Mare de Déu de Montserrat es celebrarà una cercavila i una exposició de fotografia popular, a la biblioteca en la que tots els veïns que ho vulguin hi podrà participar, amb l’aportació de documents gràfics.
La comissió del centenari també ha convocat un sopar d’exgeganters, el mes de maig. Per la festivitat de Rocaprevera, dia central de la celebració, es presentarà una figura nova, un capgros que se sumarà als quatre que actualment s’interpreten en les actuacions de la colla a Torelló, i s’estrenarà un nou ball de gegants amb música de Xavier Capdevila. Els actes acabaran el cap de setmana de l’11 i el 12 d’octubre, una «data habitual de la trobada de gegants de Torelló» amb una trobada de gegants, en la que està previst que hi participin més d’un centenar, alguns d’ells també centenaris.
La comissió del centenari, ja ha impulsat altres iniciatives, com l’edició d’un calendari del 2008 amb fotografies de totes les figures de la família gegantera torellonenca, la posada en funcionament d’una pàgina web (http://www.gegantstorelló.cat), i la creació del lema i del logotip de l’aniversari. També esta previst editar un llibre sobre la història dels gegants i els capgrossos torellonencs.
La Colla Gegantera de Torelló estrena el diumenge 21 de setembre de 2008 un nou capgròs, la Pescallunes, i el cinquè ball, que ha compost el músic torellonenc Xavier Capdevila i amb coreografia de Jan Grau. L’entitat ha decidit presentar el nou personatge i la nova dansa per l’Aplec de Rocaprevera, ja que va ser precisament en aquesta data quan van sortir per primera vegada les figures centenàries un cop ja eren propietat municipal –el consistori les val llogar per la festa major del 1908 i llavors les va comprar-.
La Pescallunes -nom escollit per votació popular- l’ha elaborat Jordi Grau, seguint la línia de les dotze figures actuals, i serà la parella del Moro, que els darrers anys –des que es va recuperar la figura de l’Hereu- només sortia per les cercaviles i ha participat als balls en poques ocasions. L'apel·latiu Pescalluna s'aplica satíricament als habitants de Torelló, com també als de Ventalló (Alt Empordà) i de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) que volen pescar la lluna en un cove. L'explicació popular del renom és que "en una nit de lluna clara, els torellonencs veieren la lluna reflectida dins el riu o dins un rec profund, i no sabent què era, decidiren pescar-la; enganxaren l'ham en algun relleu del sòl del riu o torrent, i estiraren amb tanta força, que la corda es trencà i tots caigueren d'esquena, i quan veieren la lluna al cel, cregueren que hi havia anat a parar de tan fort que havien estirat".
El ball del Centenari, que serà més teatralitzat i més llarg que els altres quatre, s’interpretarà amb els gegants vells i els capgrossos originals –de l’Hereu en sortirà la rèplica, ja que no se’n conserva el de 1908-. Per aquest motiu, la modista torellonenca Maria Àngels Pladevall, ha confeccionat uns vestits nous per aquestes figures semblants a una de les fotografies més antigues que es conserva, de l’any 1934, alguns força diferents dels actuals. Pladevall també ha fet el vestuari que estrenarà La Pescallunes i el que van estrenar la Geganta i alguns capgrossos per la festa major.
D’altra banda, també en el marc de l’Aplec de Rocaprevera, dissabte a 2/4 de 6 la tarda es farà la cercavila habitual, que sortirà de la plaça Nova, i diumenge se’n farà una altra prèvia a la ballada.
Podeu gaudir-ho en la filmació del ball de gegants i nans de Torelló en el dia del centenari davant el Santuari de Rocaprevera.
Anys 2011 a 2020.
Programa de festes.
La música:
Primera part: Ballet dels Nans. Transcripció musical de Frederic Gaude i Pardillos.
Segona part: Ball dels Gegants. Transcripció musical de Frederic Gaude i Pardillos.
Tercera part: Ball dels Gegants i Nans. Transcripció musical de Frederic Gaude i Pardillos.
Quarta part: Ball d’en Patufet petit. Transcripció musical de Frederic Gaude i Pardillos.
Discografia: S'enregistra un disc dels balls dels gegants i els capgrossos de Torelló. Inclourà quatre danses, el ball del centenari i la cançó Els gegants han fet cent anys!
El teatre Cirvianum va acollir el dilluns dia 14 de juliol, l'enregistrament d'un CD amb les músiques dels balls dels gegants i dels capgrossos de Torelló, una de les iniciatives que formen part de la celebració del centenari de vuit de les figures del municipi.
El disc inclou la gravació de deu peces. Les tres primeres, Ball de Gegants, Ball de Nans i Ball de Gegants i Nans, són les danses compostes per Ramon Reig i Parés que es van estrenar el 1902.
Aquesta va ser la primera vegada que hi va haver gegants i capgrossos a la festa major de Torelló, quan encara faltaven sis anys perquè l'Ajuntament comprés les figures ara centenàries. Aquestes tres melodies apareixeran al CD en dues versions: la primera interpretada per una orquestrina vuitcentista –un grup d'instruments molt semblant al que les va tocar per primera vegada a principis de segle- i la segona a càrrec de la cobla Lluïsos de Taradell.
Al CD també s'hi podrà trobar la quarta dansa dels gegants i capgrossos de Torelló, el Ball d'en Patufet, obra de Ramon Reig i Verdaguer, que es va ballar per primera vegada a l'Aplec de Rocaprevera de 1983 i que, a diferència de les altres tres peces, no s'havia enregistrat anteriorment. A més, el disc inclou el ball que s'estrenarà durant l'aplec d'aquest 2008, obra del torellonenc Xavier Capdevila, una dansa en què només prendran part les figures que celebren els cent anys, és a dir, els dos gegants –el Rei Moro de Mallorca i la Pubilla de Puigbacó, i els capgrossos d'en Patufet, el Cucut, el Vell, la Vella, l'Hereu i la Jove.
Una altra peça que forma part del disc és la cançó Els gegants han fet cent anys!, amb lletra de Dolors Feixes i música d'Eva Mayo, que es va cantar per primera vegada en públic durant la cercavila escolar que va commemorar el centenari, el 14 de març passat, i en què van participar més de 1.600 alumnes de les escoles de Torelló i Sant Vicenç. La gravació –que es va fer dijous, dia 24, també al teatre Cirvianum ha anat a càrrec dels nens i nenes que acudeixen als casals d'estiu de Torelló i també infants que hi ha participat a títol individual. Finalment, al disc contindrà una melodia nova, una peça que interpretaran els grallers de la Colla Gegantera de Torelló abans que els gegants i els capgrsossos comprats l'any 1908 facin el ball del centenari.
La direcció musical de la gravació és de Xavier Capdevila. Es preveu que el CD estigui enllestit el mes de setembre, per l'Aplec de Rocaprevera.
Descripció dels passos i punts que es fan durant el ball:
Punt saltat de contrapàs.- Compàs únic, repetit sempre.
1er temps del compàs.- Es fa rebotar el peu esquerra, avançant, mentre s’alça el peu dret i se situa al davant del peu esquerra, creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos.
2on temps del compàs.- Es fa rebotar el peu dret, avançant, mentre s’alça el peu esquerra i se situa al davant del peu dret, creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos.
Punt de corranda.- Compàs únic repetit sempre.
Per anar cap la dreta:
1er temps del compàs.- Es fa rebotar el peu esquerra, mentre s’alça el peu dret i es desplaça cap la dreta, puntejant, carregant sobre aquest peu tot el pes del cos.
2on temps del compàs.- Es fa rebotar e peu dret, mentre s’alça el peu esquerra i se situa per davant el peu dret, creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos. I es va fent el mateix, tenint en compte que, ara el peu dret surt per darrera del peu esquerra al desplaçar-se cap la dreta..
Per anar cap l’esquerra:
Es fa el mateix descrit per anar cap la dreta, però canviant els mots dret per esquerra i esquerra per dret.
Punt especial.- Es fa amb música de compàs ternari.
1er compàs i compassos senars. Saltant sempre.
1er temps del compàs.- El peu dret se situa per davant del peu esquerra, creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos, mentre s’alça el peu esquerra deixant-lo lliure per el proper moviment. A l’iniciar aquest temps, el cos es desplaça un xic cap la dreta.
2on temps del compàs.- El peu dret torna a deixar-se al mateix lloc, carregant sobre aquest peu tot el pes del cos, mentre s’alça el peu esquerra, deixant-lo lliure per el proper moviment.
3er temps del compàs.- El peu esquerra torna a deixar-se al mateix lloc, carregant sobre aquest peu tot el pes del cos, mentre s’alça el peu dret, deixant-lo lliure per al proper moviment. Tornant a fer el descrit per al primer compàs, tenint en compte, però, que el peu dret surt del darrera del peu esquerra per iniciar el descrit pel 1er temps del 1er compàs.
Interpretació dels personatges en els gràfics del ball:
Gegant Geganta
Patge o Herald del gegant Patge o Herald de la geganta
Nans de la fila del gegant Nans de la fila de la geganta
Guió coreogràfic i descripció:
Vull recordar al lector que aquest guió coreogràfic és el que va recollir Frederic Gaude i Pardillos en el seu treball de recerca el 18 de setembre de 1983. Aquest ball i les seves danses, sembla ser, que anteriorment a aquesta data, no havien estat modificades. Totes les possibles modificacions sofertes des d’aquesta data, s’aniran exposant quant se’n tingui el degut coneixement.
Surten la parella de gegants i se situen al front de la presidència, en darrer terme. El gegant a l’esquerra i la geganta a la dreta, bo i mirant des de la presidència.
Tot seguit surten els nans acompanyats d’una música de marxa o pas-doble ben airós, situant-se en primer terme els dos patges o heralds, un a cada costat. Tot seguit se situen al costat del gegant : el Cuiner, el Vell, el Cucut i el Patufet gran. Al costat de la geganta, se situen: la Jove, la Vella, el Moro petit i la Noia.
Comença el ball que costa de quatre parts:
1a.- Ballet de Nans.
2a.- Ballet dels Gegants.
3a.- Ballet de Gegants i Nans.
4a.- Ballet d’En Patufet petit.
Aquesta darrera part va ésser feta per primera vegada el dia 18 de setembre de 1983 per a ser ballada a l’Aplec del Santuari de Nostra Senyora de Rocaprevera.
Posició que ocupen una vegada feta l’entrada.
Gràfic núm 1
1a Part o 1a dansa: Ballet de Nans:
Compàs
Punteig.- Saltata de contrapàs, sempre; excepte quan piquen de mans, que resten quiets a lloc.
Durant aquesta figura, els gegants no fan res.
Introducció de dos compassos.
01 al 04 Picar de mans al ritme de la música
05 al 08 Canvien de lloc, passant cadascun per la seva dreta, tal com senyalen les fletxes del Gràfic núm 1 i girar cap l’esquerra al final, per quedar com Gràfic núm 2.
Gràfic núm 2.
09 al 12 Torna a fer-se el mateix descrit pels compassos 1 al 4.
13 al 15 Canvien de lloc com han fet pels compassos 5 al 8, seguint el moviment de les fletxes del Gràfic núm 2, tenint en compte que en aquest moment resten invertits de com diu el gràfic, girant-se cap l’esquerra per quedar com senyala el Gràfic núm 3.
Gràfic núm 3
17 i 18 Avancen tal com senyalen les fletxes del Gràfic núm 3, per
quedar com Gràfic núm 4.
19 i 20 Retrocedeixen com senyalen les fletxes del Gràfic núm 4, per
quedar com Gràfic núm 1.
Gràfic núm 4
21 al 24 Fan el mateix descrit pels compassos 5 al 8.
25 al 28 Fan el mateix descrit pels compassos 13 al 16.
29 i 30 Fan el mateix descrit pels compassos 17 i 18.
31 i 32 Fan el mateix descrit pels compassos 19 i 20, quedant com
senyala el Gràfic núm 5.
Gràfic núm 5
33 i 34 Avancen com senyalen les fletxes del Gràfic núm 5 per quedar
com Gràfic núm 6.
Gràfic núm 6
35 al 40 Agafats de mans dretes van voltant en el sentit de les fletxes del
Gràfic núm 6, per quedar com Gràfic núm 7.
Gràfic núm 7
41 al 46 Agafats de mans esquerres van voltant en el sentit de les fletxes
del Gràfic núm 7, per quedar com Gràfic núm 8.
Gràfic núm 7
41 al 46 Agafats de mans esquerres van voltant en el sentit de les fletxes
del Gràfic núm 7, per quedar com Gràfic núm 8.
Gràfic núm 9
Punteig.- Especial, saltat de contrapàs i de corranda, tal com es
dirà en els diferents compassos.
01 al 08 Punt especial.- Les dues fileres puntejen sense moure’s de lloc i al
final queden amb peus junts. La parella del mig, la noia fa el mateix punt, però no es mou de lloc, quedant al final amb peus junts. El noi, mentrestant, fa l’evolució que senyala la fletxa del Gràfic núm 9, per quedar com Gràfic núm 10, fent al final també peus junts. Els gegants es mouen lliurement entre mig dels nans a compàs de la música, sense entorpir-los.
Gràfic núm 10.
09 al 16 Punt especial.- Les dues fileres continuen fent el mateix i al final
es giren vers la seva dreta i fan peus junts. La parella del mig continua fent el mateix, tal com senyala la fletxa del Gràfic núm 10 i acaba fent peus junts. Els gegants avancen com senyalen les fletxes del Gràfic núm 10 i tots plegats queden com Gràfic número 11.
Gràfic núm 11.
17 al 24 Punt especial.- Les dues fileres fan el mateix descrit per als
compassos 1 al 8, acabant amb peus junts.
La parella del mig, continua fent el mateix, tal com senyala la fletxa del Gràfic núm 11 acabant amb peus junts. Els gegants avancen com senyalen les fletxes del Gràfic núm 11 i tots plegats, queden com Gràfic núm 12.
Gràfic núm 12.
25 al 32 Punt especial.- Les dues fileres continuen fent el mateix descrit
per els compassos 9 al 16 per al final girar cap la seva dreta, com senyalen les fletxes del Gràfic núm 12 i quedant amb peus junts. La parella del mig, continua fent el mateix per quedar al lloc del començament de la figura, amb els peus junts. Els gegants fan l’evolució de les fletxes dels Gràfic núm 12 i tots plegats queden com senyala el Gràfic núm 13.
Gràfic núm 13
33 al 40 Punt especial.- Les dues fileres fan el mateix descrit per els
compassos 1 al 8. La parella del mig, el noi fa el mateix punt, però no es mou de lloc; qui ho fa és la noia, seguint l’evolució que senyala la fletxa del Gràfic núm 13, quedant tots al final amb peus junts.
Els gegants, segueixen el moviment que senyalen les fletxes del Gràfic núm 13. Al final queden tots com el Gràfic núm 14.
41 al 48 Punt especial.- Les dues fileres fan el mateix descrit per els
compassos 9 al 16, girant-se al final cap la dreta i fent peus junts. La parella del mig continua fent el mateix; la noia segueix l’evolució de les fletxes del Gràfic núm 14, per quedar al final amb peus junts.
Gràfic núm 14
Els gegants segueixen l’evolució que senyalen les fletxes del Gràfic núm 14, quedant tots plegats com el Gràfic núm 15.
Gràfic núm 15
49 al 56 Punt especial.- Les dues fileres fan el mateix descrit per els compassos 17 al 24, acabat amb peus junts. La parella del mig fa l’evolució que senyala la fletxa del Gràfic núm 15 acabant amb peus junts. Els gegants canvien de lloc com senyalen les fletxes del Gràfic núm 15 i tots plegats queden com Gràfic núm 16.
57 al 64 Punt especial.- Les dues fileres fan el mateix descrit per els compassos 25 al 32, però al acabar, fan peus junts i es giren. La parella del mig, la noia continua fent la seva evolució fins quedar al lloc del començament de la figura. Els gegants fan l’evolució de les fletxes.
Gràfic núm 16
del Gràfic núm 16, quedant tots plegats com Gràfic núm 17, amb la parella del mig agafada de mans i en corranda amb els braços baixos.
Gràfic núm 17.
65 al 72 Canvi de temps musical, a compàs binari.
Punt saltat de contrapàs sense moure’s de lloc, els de les fileres.
Punt de corranda a dreta la parella del mig, amb els braços baixos.
Apropant-se els gegants tal com senyalen les fletxes del Gràfic núm 17, per quedar tots com Gràfic núm 18.
Gràfic núm 18
73 al 80 Punt saltat de contrapàs.- Sense moure’s de lloc, els de les fileres.
Punt de corranda a esquerra la parella del mig, amb els braços baixos.
Separant-se els gegants com senyalen les fletxes del Gràfic núm 18, per quedar tots plegats com Gràfic núm 19.
Gràfic núm 19.
81 al 88 Punt saltat de contrapàs sense moure’s de lloc els de les fileres.
Punt de corranda a dreta la parella del mig, amb els braços alts.
Apropant-se els gegants com senyalen les fletxes del Gràfic núm 19, per quedar tots plegats com Gràfic núm 20.
Gràfic núm 20.
89 al 96 Punt saltat de contrapàs.- Sense moure’s de lloc, els de les fileres.
Punt de corranda a esquerra la parella del mig, amb els braços alts.
Els gegants reculen per quedar en el lloc d’orígen i tots plegats queden com Gràfic 21, saludant a la presidència.
Gràfic núm 21.
Gràfic núm 22.
Punteig.- Especial, saltat de contrapàs de de corranda, tal com es dirà en els diferents compassos.
01 al 08 Punt especial.- Avancen els dos patges o heralds en el sentit de les fletxes del Gràfic núm 22, acabant amb els peus junts i quedant com Gràfic núm 23.
Gràfic núm 23.
09 al 16 Punt especial.- Continuen avançant els dos patges o heralds en el sentit de les fletxes del Gràfic núm 23, acabant amb els peus junts i quedant com Gràfic núm 24.
17 al 24 Punt especial.- Els dos patges o heralds canvien de lloc, sense donar-se les mans, creuant-se com senyalen
Gràfic núm 24.
les fletxes del Gràfic núm 24. Mentrestant, els nans de les dues fileres avancen fent el mateix punteig tal com senyalen les fletxes de dit Gràfic, acabant tots amb els peus junts i quedant com Gràfic núm 25.
Gràfic núm 25.
25 al 32 Punt especial.- Els dos patges o heralds canvien de lloc, sense donar-se les mans, creuant-se com senyalen les fletxes del Gràfic núm 25. Mentrestant, els nans de les dues fileres, avancen fent el mateix punteig tal com senyalen les fletxes del Gràfic esmentat, acabant tots amb peus junts i com senyala el Gràfic núm 26.
Gràfic núm 26.
33 al 40 Punt especial.- Les dues fileres inicien el moviment que senyalen les fletxes del Gràfic núm 26, per quedar amb els peus junts i com senyala el Gràfic núm 27.
Gràfic núm 27.
41 al 48 Punt especial.- Les dues fileres continuen fent el mateix punteig i l’evolució senyalada per les fletxes del Grpafic núm 27, per quedar amb els peus junts tal com senyala el Gràfic núm 28.
Gràfic núm 28.
49 al 56 Punt especial.- Les dues fileres continuen fent el mateix punteig i
l’evolució que senyalen les fletxes del Gràfic núm 28, per quedar amb els peus junts i com senyala el Gràfic núm 29.
Gràfic núm 29.
57 al 64 Punt especial.- Les dues fileres continuen fent el mateix punteig i l’evolució que senyalen les fletxes del Gràfic núm 30, per quedar amb els peus junts.
Gràfic núm 30.
65 al 72 Punt especial.- Els dos patges o heralds inicien una ziga-zaga o cadena, sense agafar-se de mans, solament ells dos, fent el que senyalen les fletxes del Gràfic núm 31, mentre els altres nans de les dues fileres segueixen fent el mateix punteig però no es mouen del lloc, quedant al final amb els peus junts i com senyala el Gràfic 32.
Gràfic núm 31.
Gràfic núm 32.
73 al 80 Punt especial.- Els dos patges o heralds continuen fent la ziga-zaga o cadena, sense agafar-se de mans, com senyalen les fletxes del Gràfic núm 32, per acabar al davant dels gegants, fent-los acatament, quadant tots amb els peus junts i com senyala el Gràfic núm 33.
Gràfic núm 33.
81 al 88 Punt especial.- El patge o herald de la filera del gegant, gira vers la seva esquerra, mentre el de la filera de la geganta gira vers la seva dreta, per iniciar altra vegada la ziga-zaga o cadena, sense agafar-se de mans, tal com senyalen les fletxes del Gràfic núm 33, per acabar amb els peus junts. Mentrestant, el gegant i la geganta, amb punt de vals, avancen fins a primer terme, quedant tots plegats com el Gràfic núm 34.
89 al 96 Punt especial.- Els patges o heralds continuen fent la ziga-zaga o cadena ja iniciada, sense agafar-se de mans, tal com senyalen les fletxes del Gràfic núm 34, per acabar amb els peus junts. Mentrestant el gegant i la geganta, amb punt de vals, se’n tornen a lloc seguint el
Gràfic núm 34.
moviment que senyalen les fletxes de dit gràfic, per quedar tots com senyala el Gràfic núm 35.
Gràfic núm 35.
97 al 112 Punt especial.- El patge o herald i el primer “nano” de cada filera, es giren vers els altres companys de filera, per començar una ziga-zaga o cadena sense agafar-se de mans, anant al darrera el patge o herald, tenint en compte que, a l’ésser al compàs 104, aproximadament a la meitat del recorregut, tots es queden en peus junts. Al final, es giren el patge o herald i el primer “nano” de cadascuna de les fileres, una vegada acabada la cadena, per a poguer tornar a desfer el fet, quedant amb els peus junts i com senyala el Gràfic núm 36.
Gràfic núm 36.
113 al 128 Punt especial.- El patge de cada filera seguit pel primer “nano”, desfan el que s’ha fet abans, continuant la ziga-zaga o cadena, sense agafar-se, tenint en compte que, al compàs 120 tots fan peus junts, trobant-se a la meitat del recorregut aproximadament, continuant fins arribar a lloc, quedant amb els peus junts i com senyala el gràfic núm 37.
Gràfic núm 37.
129 al 144 Canvi de ritme de música, a compàs binari.
Punt saltat de contrapàs.- Fan rodona i encarats, per parelles de nans, siguin nois o noies, és indiferent, comencen a fer cadena, donant-se primer les mans dretes, esquerres... i així successivament fins arribar a lloc, quedant en posició de corranda amb el Patufet gran al mig, tal com senyala el gràfic núm 38.
Gràfic núm 38.
145 al 152 Punt de corranda.- Tots van cap la dreta menys en Patufet gran que va cap l’esquerra, tal com senyalen les fletxes del Gràfic núm 38, per quedar com Gràfic núm 39 aturant-se fent peus junts.
Gràfic núm 39.
153 al 160 Punt de corranda.- Tots cap l’esquerra menys el Patufet gran que va cap la dreta, tal i com senyalen les fletxes del Gràfic núm 39, per quedar amb peus junts i com senyala el Gràfic núm 40 i saludant tots al Patufet gran, sense deixar-se anar de les mans.
Gràfic núm 40
4a Part o 4rt dansa: Ballet d’en Patufet petit:
En Patufet petit nèix el 18 de setembre de 1983.
Gràfic núm 41
Punteig.- Saltat de contrapàs i de corranda.
01 al 16 Punt saltat de contrapàs.- Es presenta en Patufet petit sortint de darrera de la filera de nans del costat del gegant i passant pel mateix costat del gegant, baixa fins a primer terme per saludar la presidència, fent una reverència amb peus junts. Mentrestant, tots els altres components del ball resten aturats sense fer res, quedant com senyala el Gràfic núm 42.
Gràfic núm 42.
17 al 24 Punt saltat de contrapàs.- En Patufet petit va a fer una reverència a la geganta, seguint el moviment assenyalat per les fletxes del Gràfic núm 42. Mentrestant, tots els altres components del ball resten aturats sense fer res, quedant com senyala el Gràfic núm 43.
Gràfic núm 43.
25 al 32 Punt saltat de contrapàs.- En Patufet petit va cap a primer terme, segons marca la fletxa del Gràfic núm 43. Mentrestant la geganta, comença a ballar, però el gegant i els nans no es mouen, quedant com Gràfic núm 44.
Gràfic núm 44.
33 al 40 Punt saltat de contrapàs.- En Patufet petit va a fer la reverència al gegant, seguint el moviment que senyala la fletxa del Gràfic núm 44. Mentrestant, la geganta continua ballant, però el gegant i els nans no es mouen, quedant com senyala el Gràfic núm 45.
Gràfic núm 45.
41 al 48 Punt saltat de contrapàs.- En Patufet petit va cap a primer terme, seguint el senyalat per les fletxes del Gràfic núm 45. Mentrestant el gegant ha començat a ballar juntament amb la geganta; però els nans no es mouen, quedant tots com senyala el Gràfic núm 46.
Gràfic núm 46.
49 al 64 Punt saltat de contrapàs.- En Patufet petit va saludant a cadascun dels seus germans (nans) fent l’evolució que senyala la fletxa del Gràfic núm 46 i aquests, a mida que els saluda es posen a ballar, sense moure’s de lloc i quedant com senyala el Gràfic núm 47.
Gràfic núm 47.
Gràfic núm 48.
73 al 80 Punt saltat de contrapàs.- Les dues fileres continuen fent l’evolució que senyalen les fletxes del Gràfic núm 48, per quedar com senyala el Gràfic núm 49. Tots ballen.
65 al 72 Punt saltat de contrapàs.- Les dues fileres fan l’evolució que senyalen les fletxes del Gràfic núm 47, per quedar com senyala el Gràfic núm 48. El gegant, la geganta i el Patufet petit, no deixen de ballar.
Gràfic núm 49.
81 al 84 Punt saltat de contrapàs.- Per parelles, qui tingui al costat, es donen les mans dretes i volten, tal i com senyalen les fletxes del Gràfic núm 49. Tots ballen.
85 al 88 Punt saltat de contrapàs.- Per parelles, les mateixes, canvien de mans i volten en sentit invers, per quedar com senyala el Gràfic núm 50. Tots ballen.
Gràfic núm 50.
89 al 96 Punt de corranda.- La filera corresponent a la banda del gegant, cap l’esquerra; i la filera corresponent a la banda de la geganta, cap la dreta; agafats de mans cada filera per separat i seguint la trajectòria senyalada per les fletxes del Gràfic núm 50, per quedar com senyala el Gràfic núm 51. Tots ballen.
Gràfic núm 51.
97 al 104 Punt de corranda.- A l’inversa de com s’ha fet abans, seguint el moviment de les fletxes del Gràfic núm 51, per quedar com Gràfic núm 52, tots deixats anar de mans, fent reverència a la presidència, posant el genoll dret al terra, , menys els gegants que romanen aturats amb els peus junts. Amb el darrer acord final de la música es dona per finalitzat el ball.
Gràfic núm 51.
També podeu visionar el ballet dels Gegants i Nans de Torelló a l’Aplec de Rocaprevera en el següent enllaç.
Més informació:
Per qui estigui interessat en obtenir més informació, hi ha un llibre referit als gegants i nans de la vila de Torelló, escrit per Elisabet Soldevila, Natàlia Peix i Rosa Sayós.
Portada del llibre dels gegants i nans de Torelló.
Amb el títol “Aquesta nit presenten un llibre sobre el centenari dels gegants de Torelló” apareix un artícle referit a la presentació del llibre “gegants i nans de Torelló”.
“Avui divendres, a les 9 de la nit a la Biblioteca Dos Rius de Torelló, es presenta el llibre "Gegants i nans de Torelló. Cent anys de balls i de festa". El llibre, que s’ha editat amb motiu del centenari de les primeres figures que va adquirir l’Ajuntament de Torelló, repassa la història dels gegants i capgrossos del municipi. L’acte comptarà amb la presència de la regidora de Cultura de Torelló, Núria Güell, i de l’expert geganter Jan Grau, que també és autor del pròleg del llibre. En el mateix acte està previst que es presenti també el "CD Gegants i nans de Torelló. Les músiques" i els retallables dels gegants i dels capgrossos que ha creat Arnau Solà.
El volum, que conté prop de 150 fotografies, està dividit en set capítols. Després d’una breu introducció històrica, el primer capítol explica la trajectòria de les figures a partir de les dues celebracions torellonenques a les quals han participat sempre, la Festa Major i l’Aplec de Rocaprevera, i detalla les restauracions que han garantit la seva continuïtat.
El tercer capítol se centra en la música dels balls de gegants i capgrossos, el quart recull l’activitat que han mantingut les figures a banda de la Festa Major i la festa de Rocaprevera, i el cinquè està dedicat a les colles geganteres, és a dir, a les persones que s’han encarregat de fer ballar els gegants i els nans durant tots aquests anys.
En els dos darrers capítols hi podem trobar un apartat dedicat als altres gegants i capgrossos que hi ha al poble però que no són propietat municipal, així com les fitxes individuals de cadascuna de les figures que actualment té l’ajuntament: la parella de gegants, el Rei Moro de Mallorca i la Pubilla de Puigbacó, i els tretze capgrossos.
Elisabet Soldevila, Natàlia Peix i Rosa Sayós són les autores de Gegants i nans de Torelló. Cent anys de balls i de festa, que s’ha elaborat a partir de la recerca documental i d’entrevistes a persones vinculades amb l’activitat gegantera a Torelló. El llibre ha estat editat per la Colla Gegantera de Torelló i també ha comptat amb la col·laboració de Guillem Rico, Núria Montanyà, Núria Julià i Xavier Lozano. El disseny i la maquetació han anat a càrrec de Jordi Moreno”.
Bibliografia:
J SUBIRACHS: Los Gegants, “La Veu del Ter” 31 de juliol de 1931.
MARTÍ, FREDERIC prevere. Melodía del ballet dels Gegants i Nans de Torelló. Recull de la melodía.
SOLÀ I MORETA, FORTIÀ. Història de Torelló: monografia basada en els Arxius Parroquial i Municipal de la vila. Vol. 2. Barcelona: Gráficas Marina, 1947-1948, p. 195 – 212.
AMADES, JOAN. Costumari català. Volum V. Barcelona, Ed. Salvat, 1956. pp. 156-157.
THOMASA DE SUBIRÀ, LLUÍS. La vall de Torelló. Barcelona: Selecta, 1963, p. 149
Història de Torelló. Volum I. Pàgina 512.
CASTELLS I CASAS, JOAN. Folklore Torellonenc. Any 1979.
GAUDE I PARDILLOS, FREDERIC. Acta i treball de recerca a la Vila de Torelló. 18 de setembre de 1983.
Torelló 1983. Editat per l’Ajuntament de Torelló. Inpremta Sellarès.
AMADES, JOAN. Gegants Nans i altres Entremesos. Costumari Català. Arxiu de Tradicions Populars. Any 1983.
La Immigració a Torelló. Editat per l’Ajuntament de Torelló. Trini Noguer i Antoni Arisa. Any 1984. Pag 167.
Els Balls de Gegants [reproducció de les partitures de l’arxiu d’en Joan Amades] Edita: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Any 1992.
Santuraris d’Osona i el Ripollès. Vic : Edicions del Bon Temps, 1995 [Fascicles del setmanari La Marxa de Catalunya], Fascicle 1, p. 3.
19 juliol 2008. Una notícia de VilaWeb.cat. Edició GENERAL. http://www.vilaweb.cat
Calendari del món geganter. Edita: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Any 2008.
ARIMANY I JUVENTENY, JOAN www.devocioteca.blogspot.com
Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera. Catàleg del patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic de Torelló. Ajuntament de Torelló.
Rocaprevera. L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Santuari de Rocaprevera. Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
www.librorum.piscolabis.cat
http://www.parroquiesdetorello.wordpress.com
Solà; Íbid, p. 199
Santuaris; Íbid, Fascicle 1, p. 12
Solà; Íbid, p. 200 i 205.
