Gràcies al Dr Danés d'Olot, seguidor i amant dels vells costums garrotxins he trobat la següent consideració sobre aquest ball:
"Algú ha estampat en un llibre, darrerament, que Amades parla de la dansa dels eixurits, a Olot, en 1.444; i que això es ballava portant caretes de bou i vestits de vert; una enfilerada d'errors i fantasies. Si'l senyor Joan Amades i Geli ha dit quelcom des eixurits i de 1.444, també s'ha errat; aquests eixurits surten en un document falç datat al 1.414, respecte del qual ja tenim dit -lamentant molt que nosaltres mateixos també hagéssim tingut algun temps la bona fe de creure-hi que de cap manera al present no`s por acceptar; ni gairebé com a indici de costums, i possiblitats de la darreria de segle XVI, o primeries del XVII, que és quan probablement aquesta relació apòcrifa i inadmissible es degué redactar. Invitem al lector a que llegeixi, en el "Calendari consuetudinal" i diada del 8 de setembre, la refutació que hem fet del pergamí, rebutjant-li en consequència, pel seu contingut, tota classe de valor, que no alcança a més que al d'un estrafalari intent d'engany, escarnint una retrospectivació feta amb suficient poca traça. La data documentada històrica més antiga que tenim, és del 1692..."
He de destacar que el sXV a Olot i comarca no va ser pas tranquil sismològicament parlant. Un seguit de terratrèmols van sacsejar des de els Pirineus a Barcelona i d'Olot fins la costa mediterrània. És de suposar que, per aquella època, els vilatans haguessin abandonat tota mena de celebracions, actes festius i sobretot els que fan referència a les figures festives o entremesos...
Existeix força documentació sobre els terratrèmols que els dies de l'1 al 15 de març de 1427 i del 2 3 i 24 d'abril del mateix any que afectaren novament el terme d'Amer, i tota ella coincideix que en aquesta ocasió els terratrèmols foren acompanyats per erupcions de pedres i fang i emanacions de gas sulfhídric que causaren la mort de dues dones i posaren en perill la vida d'alguns homes. Això tingué lloc a la muntanya situada entre Loret, o Lloret i Amer. La terra tremolà de nou violentament el 15 de maig de 1427. Aquest cop sembla que la població afectada fou Olot, donat que: "A 15 de maig féu un gran terratrèmol que enderrocà en dit Bisbat, Olot, Castellfollit, Santa Pau, lo Mellol e altres cases honrades, e tots los masos de Bas, hoc encare, que mudà un bosch de verns que era rost en un bon tret de metres e aix mudat visque é és en un mas, quis nomena lo Mercadal de Bas, moriren dita jornada en dit lloch de Olot 15 persones ... " El 30 de setembre de 1 427, el rei Alfons dóna permís per a reedificar la vila d'Olot i, entre d'altres coses, diu: "Podeis fundar de nuevo y reedificar dicha villa bajo el mismo nombre de Olot, en el mÍ.mo fugar en que estaba situada si os pareciera con veniente ... " Tanmateix, el més intens de tots els terratrèmols es produí el 2 de febrer de 1 428, dia de la Candelera, i conegut com a terratrèmol de la Candelera. Aquesta sotragada se sentí des dels Pirineus fins a Barcelona, i des de Puigcerdà fins a la costa. El nombre de morts a Catalunya fou de més de 800. Entre les poblacions més afectades cal citar Queralbs, Olot, Castellfollit, Camprodon, Puigcerdà i Sant Joan de les Abadesses. La seva extensió fou tal que causà pànic a Perpiriyà, i se sentí a Tortosa. A Barcelona, en caure la rosassa de Santa Maria del Mar, causà la mort d'una vintena de persones. Documents de l'època indiquen que s'obrí un gran esquerda: "he en aquella jornada matexa se féu un gran trench de la terra per les montanyes de Bas, e de Hostoles en la part de ponent, qui tenia de larch en torn de VII leugas, car la part de sol yxent se baxa molt . .. " Aquest terratrèmol degué restablir l'equilibri de la zona, car l'activitat anà decreixent fins gairebé cessar l'any 1434- No obstant això, aquesta activitat sísmica no ha cessat mai del tot, com si volgués anar-nos recordant que cal no confiar-nos i tenir-la present...
Bibliografía i fonts consultades:
Danés. J: Figures.
Danés, J: Pretèrits Olotins.
Fernando González del Campo i Antoni M. Correig i Blanchar. Els Terratrèmols. Agost de 1981.
Treball de camp realitzat per l'autor a l'Arxiu Parroquial d'Olot l'any 1996.
