L´ocupació humana de l´indret (Òdena), cal remuntar-la al període ibèric , entre els segles II a C. i I a C. La romanització implicà una nova estructuració del territori basada en l´explotació agrícola, de la qual en van sorgir les vil·les, els antecedents més propers de les nostres masies.
L´arribada dels repobladors cristians va comportar l´acastellament del territori, i a partir de l´organització dels castells termenats va sorgir una nova organització, en funció del perill musulmà i del control aristocràtic del territori.
El castell d´Òdena es cita ja a l´any 957. La possessió inicial del castell va correspondre al llinatge dels Òdena , protagonistes de les violències feudals dels s. XII i XII. Els Òdena vengueren la propietat als Cardona. A partir d´aquest moment, el senyoriu odenenc canvia en diverses ocasions de propietari, oscil·lant entre els comptes de Barcelona, la casa de Cardona i per últim, els Medinaceli, que varen mantenir-ne la propietat fins al segle XIX.
El castell d´Òdena , situat sobre un tossal de guix, presideix la població amb la torre de defensa vigilant, com a principal resta del que fou el poble murallat. Símbol del municipi, és una construcció d´onze cares, una mica inclinades, que conserva en algunes parts l´arrebossat original. En resten, a part de la torre, part de les línies de defensa i algunes de les antigues vivendes, algunes d´elles excavades a la roca del guix.
També el terme d´Òdena fou escenari d´importants episodis bèl·lics durant la guerra contra Napoleó , jugant un paper important en la resistència a l´ocupació francesa de la població d´Igualada. ( Font: Josep V. Mestre Casanova) Ajuntament d'Odena (història).
A Òdena ballen un senzill ball pla per St. Pere Màrtir (29 d’abril). El ballen des de els més petits fins els més grans, separats per grups d'edats.
Es diu que ja es ballava al sXVII i que es va deixar de ballar els darrers del sXIX.
Havent-se perdut l'essència del que era la Confraria del Roser i els seus acte religiosos, l'any 2008 impulsat per aquesta mateixa confraria i demés entitats d'Òdena, recuperen l'antic Ball de les Crespelles.
Segons escriu el folklorista Joan Rigall l'any del recull (1923) "és possible que el noi capdevanter que l'acompanyen tres noies, representi el majoral major d'una confraria i les noies, les batlleses i pavordeses majors de la confraria. Una casada i una soltera. Si és com suposo, la noia primera podria anar cofada amb mantellina i les altres amb caputxa, negra la casada i blanca les solteres. El segon ballador va acompanyat de dues noies (pavordeses). Les demés eren gent del poble sense càrrec". L'hereu de la casa "encantava" una crespella per a cada una de les dones que tenia a la família i convidades a taula el dia de la festa. Aquest ballava amb dues, tres, o quatre dones a la vegada la qual cosa fa suposar reminiscècies de dansa medieval.
Any 1890 a 1899:
Sembla ser que el Ball de Crespelles d'Òdena es va deixar de ballar a finals del sXIX.
Un testimoni anomenat Tomas Mussons i Busqué vehí d'Òdena, entrevistat l'any 1923 pel folklorista Joan Rigall i Casajuana (home de 75 anys a les hores) va donar fe d'haver-lo ballat cap l'any 1880-90.
Any 1900 a 1909:
Any 1910 a 1919:
Any 1920 a 1929:
L'any 1923 el folklorista Joan Rigall i Casajuana, estant de director a l'Esbart Folk-lore de Catalunya, va fer el recull del Ball de Crespelles a la vila d'Òdena. Ball ja en desús aleshores. La persona que li va facilitat les dades i li va explicar els passos de ball i la coreografia va ser el Sr Tomas Mussons i Busqué de 74 anys de la mateixa localitat. Tomas Mussons havia ballat el Ball de Crespelles a finals del sXIX.
Assabentada la junta directiva de l'Ateneu Igualadi de la Classe Obrera de l'èxit obtingut al Frontón Comtal de Barcelona en les tres "Festes de la Dansa Catalana" per part de l'Esbart Folk-lore de Catalunya, donant a conèixer la riquesa folklòrica de casa nostra, van creure convenient que fos Igualada una de les primeres poblacions catalanes que pogués gaudir d'aquestes actuacions folklòriques. Posant-se d'acord les dues entitats perquè l'esbart anes a Igualada a fer desinteressadament dues audicions: una al Camp d'Esports i l'altra al Teatre de l'Ateneu.
A un quart de sis de la tarda del dia 17 de juny de 1923 al Camp d'Esports l'Esbart Folk-lore de Catalunya dirigit per Joan Rigall i Casajuana i acompanyats de la Cobla Farnense de Santa Coloma de Farners va ballar entre altres ball i danses el Ball de Crespelles d'Òdena després d'uns 30 anys d'haver caigut en l'oblid.
Tinc el goig de saber que en aquestes ballades hi van pendre part els meus àvis Frederic Gaude i Asensio i Feliciana Pardillos i Sanz a més de l'altra àvia Gregoria (Grego) Pardillos i Sanz, tots ells dansaires de l'Esbart Folk-lore de Catalunya.
Programa de la Festa de la Dansa Catalana a Igualada. Any 1923.
En el programa es podien llegir les següents paraules: " havent-se pogut recollir el veritable "Ball de Crespelles" ball pla que es ballava fa més de dos segles a la nostra comarca de La Segarra (actualment l'Anoia), anunciem amb goig que serà ballat a l'antiga usança tal com ho feien a Odena 100 anys enrera."
Any 1930 a 1939:
Any 1940 a 1949:
Any 1950 a 1959:
Any 1960 a 1969:
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
L'any 2008 es recupera el ball per a tot el poble.
Any 2010 a 2019:
El diari Regió 7 notificava l'enderreriment de la festa major d'Òdena l'any 2011.
"L'any 2011 la Festa Major d'Òdena s'ha endarrerit i se celebrarà del 28 d'abril al 8 de maig perquè no coincideixi amb la Setmana Santa, fet que produeix la coincidència amb la Festa del Roser de l'Espelt, que es farà del 6 al 8 de maig.
La programació de la festa major del municipi inclou les Caramelles, el 62è Gran Premi Ciclista d'Òdena i la ballada del ball de crespelles. Prèviament hi haurà una desfilada folklòrica amb presència de totes les entitats i associacions d'Òdena i elements del folklore català. La sortida és des del parc de la Font per anar a buscar l'hereu i la pubilla a les seves respectives cases. Més tard es farà la cercavila de les entitats d'Òdena amb les seves banderes, els confrares majors, hereus i pubilles, dames i fadrins i les autoritats, acompanyats de músics i d'animació. El seguici festiu es desplaçarà des de la casa de la pubilla fins al parc de la Font.
Per tancar la Festa Major d'Òdena hi haurà una cercavila amb els Diables de Ripollet amb un breu recorregut pel carrer de la Font que guiarà els assistents al piromusical que tancarà la celebració i que es farà al parc de la Font".
La indumentaria i els elements del ball:
En l'actualitat ballen diversos grups per separat i per edats. Des de els més joves fins els més grans. Els nens més petits es caracteritzen per portar una barretina de color blau. El grup de joves van vestits de negre (home i dona) ella amb mantellina i ell amb grossa barretina de color verd plegada damunt el cap. El grup de veterans també van vestits de negre (home i dona) ella amb mantellina i ell amb grossa barretina de color marró, plegada damunt el cap.
La garlanda o crespella és un tortell o coca en forma de corona amb un forat enmig, la vora i la superficie rugosa, ondulada o estrellada. Tradicionalment de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina ous raïm o llard de porc i sucre. La garlanda o crespella encara s’elabora en alguns municipis de la comarca de l’Anoia que han mantingut o han recuperat el tradicional ball de la garlanda o el ball de la crespella; ball en el qual les balladores porten la garlanda o crespella, regalada pel ballador, penjada o passada per dins del braç. Tradicionalment aquest ball es ballava en la majoria de les festes majors de l’Anoia; actualment es balla en alguns municipis de la comarca en diferents èpoques de l’any: a Òdena, per St. Pere Màrtir (29 d’abril); a Copons, per St. Sebastià (20 de gener); a masquefa, per Sant Isidre Llaurador (15 de Maig); als Hostalets de Pierola, per Sant Cristófol (10 juliol), Sant Esteve de Sesrovires, entre d’altres.
La música:
Enguany els ball és sonat per una cobla de tres quartans.
El mestre Antoni Català en va fer les partitures per a cobla.
Prtitura de piano del Ball de Crespelles.
El ball:
Passo a descriure el ball que va recollir el mestre Joan Rigall i Casajuana l'any 1923 del Sr. Tomas Mussons i Busqué d'Òdena.
Compassos.
Passeig d'entrada.- (tonada 1a).
1 al 14 Caminant amb pas lliure. Cada noi pot anar acompanyat d'una, dos o tres noies segons ho desitgin. Si el grup consta de 3 noies i un noi, ell donarà la mà a la balladora immediata i les altres dues s'agafaran de mans entre elles a l'alçada del pit com senyala el gràfic 1.
Gràfic 1. Gràfic 2.
15 i 16 Tots es deslliguen de mans, com senyala el gràfic 2.
Figura.- (tonada 2a).
1 al 14 Punt de ball pla. Tots amb braços a l'alçada del pit. Avancen en rodona en sentit contrahorari. Les noies, en els grups que siguin més d'una, ballaran una darrera l'altra, com senyala el gràfic 3.
15 i 16 Tots volta a dreta sobre el seu propi eix, acaben puntejant al davant amb el peu dret.
Figura.- (tonada 3a).
1 al 14 Punt de ball pla. Nois amb els braços a l'alçada del pit i les noies s'agafen discretament la faldilla, avancen en el mateix sentit que venien fent. El noi que porti dues o tres noies, procurarà, tot ballant, moure's galanejant a totes.
15 i 16 Tots volten a la dreta sobre el seu propi eix. Acaben amb el peu dret puntejant al davant.
Gràfic 3. Gràfic4.
Figura.- (tonada 1a).
1 al 16 Les noies fan punt de perdiu. Segueixen amb les faldilles recollides discretament amb les dues mans. Mentrestant els nois aniran a cercar una crespella per cada noia amb qui balla. Aquesta la oferiran a l'acabar la tonada a la balladora que se l'enfilarà pel braç.
Figura.- (tonada 2a).
1 al 16 Ball pla. Es repeteix el dit pels mateixos compassos detallats abans.
Figura.- (tonada 3a).
1 al 16 Igual que la primera vegada. Al final queden amb peus junts, com senyala el gràfic 4.
Passeig de sortida.- (tonada 1a).
1 al 16 Caminant. Amb passeig a temps de dansa, una passa per cada compàs surten de plaça i es dona per acabat el ball.
En l'actualitat al ball sembla ser que se li han anat afegint figures com és el cas de la sortida amb un rítme més viu a més d'una figura central en la qual van canviant de parelles i tornant després a la parella pròpia. També ballen per ordre de més petits a més grans, diferents colles habillades cadascuna d'una forma concreta.
Bibliografia:
Programa de la Festa de la Dansa Catalana a Igualada. Any 1923.
Arxiu Josep Maria Castells i Andilla.
Arxiu Frederic Gaude i Pardillos.
Web de l'Ajuntament d'Òdena.
Regió 7 diari digital. 20011.
