La vila de Taradell és situada en la confluència de la Plana de Vic, amb el Montseny i Les Guilleries. Aquesta ubicació fa que Taradell abasti un territori de mestissatge entre la muntanya i la plana. Dos espais que es donen la mà en el nucli principal de població d'aquesta vila.
Es troba al sector de llevant de la Plana de Vic, a la falda del Montseny. Limita al nord amb el municipi de Santa Eugènia de Berga, a l'est amb Sant Julià de Vilatorta i Viladrau, al sud amb Seva, i a l'oest amb Tona i Malla. El seu punt més alt és el puig de l'Enclusa de 868 metres d'altura, tot i que l'altitud mitjana del municipi és de 623 metres i el punt més baix és de 499 metres, al curs del riu Gurri, al barri de Mont-rodon.
Situat a 6 quilòmetres de Vic, en un petit altiplà als inicis del Montseny, està envoltat de boscos de pinedes, alzinars i rouredes, i gaueix d'un clima més sec que el del fons de la Plana. La seva privilegiada ubicació, l'ha fet un lloc tradicional d'estiueig per la gent de Vic que, de mica en mica, ha anat convertint les segones residències que hi tenia en primeres residències, el que ha fet que la població del municipi anés creixent en els darrers anys de manera força notable.
Els primers vestigis es remunten al neolític mitjà i recent (4300-2500 aC), tal com demostra la tomba antropomorfa de Gasala.
Els ausetans van ocupar la zona entre el 1200 i el 650 aC. Els romans també varen instal·lar-s'hi als voltants del segle II aC.
Durant els segles XIV i XV, la pesta negra del 1348 en va fer minvar la població, però al llarg dels segles XV i XVI es va recuperar i prengué un gran impuls gràcies als oficis de paraires i teixidors.
El sXIX, sorgeix la industria de teixits de cotó, que va suposar un benestar per al municipi.
Però al segle XX, la crisi del tèxtil va frenarne el creixement i va derivar en inversions a la indústria alimentària, metal·lúrgica i de maquinària. A meitat del segle, Taradell va doblar el cens demogràfic per la demanda de treballadors.
Entre els anys 1770 i 1870 a la majoria de pobles de la Plana de Vic, de les Guilleries i del Moianès, es ballava el Ball del Ciri, que venia a ser una cerimònia ritual o de traspàs d'administració dels Pabordes o Administradors del Roser i sovint també dels de la Minerva o Confraria del Santíssim.
A Taradell no se sap quan va començar a ballar-se. Segurament seria abans del 1776, perquè en aquest any ja consta entre les despeses de la confraria del Roser “12 sous a obs de dues morratxes” . El Ball del Ciri es va deixar de ballar al municipi, com a molts altres pobles, a causa de la crisi de despoblament i tancament de les antigues indústries i de les convulsions polítiques iniciades el 1868.
Any 1890 a 1899:
La restauració de les ballades a Taradell va tenir lloc per la Festa Major de 1899 i es va ballar fins al 1934.
Parelles del Ball del Ciri de Taradell. Any 1899 ?.
Any 1900 a 1909:
Any 1910 a 1919:
Any 1920 a 1929:
Balladors del Ball del Ciri de Taradell l'any 1925.
Any 1930 a 1939:
Aquest ball, al principi el ballaven només la gent major, però del 1930 en endavant, ja ho feien també els petits per manca de trobar balladors de més edat. Des de la restauració del Ball del Ciri es van canviar els administradors i són els de Sant Sebastià, i no els del Roser com antigament, els que es cuidaven d'executar el ball.
Balladors i balladores del Ball del Ciri de Taradell. Any?.
La restauració de les ballades a Taradell va tenir lloc per la Festa Major de 1899 i es va ballar fins al 1934.
Any 1940 a 1949:
Després del 1940 encara es va tornar a ballar el Ball del Ciri durant alguns anys fins el 1948 o 1949.
Balladors: Pilar Solagran, Josep de La Torra, Lluís Molsosa, Maria Rosa Solagran, Rosa Maria Molist, Jaume Aumatell, Jaume Molist i Pilar Trilla. 20 de gener de 1946.
Parelles de balladors petits ballant el Ball del Ciri de Taradell el 20 de gener de 1946.
Any 1950 a 1959:
El Ball del Ciri de Taradell durant aquests anys no es balla.
Any 1960 a 1969:
El Ball del Ciri de Taradell durant aquests anys no es balla.
Any 1970 a 1979:
El Ball del Ciri de Taradell durant aquests anys no es balla.
Any 1980 a 1989:
El Ball del Ciri de Taradell durant aquests anys no es balla.
Any 1990 a 1999:
El 20 de gener de l'any 1996 renaixia el Ball del Ciri a Taradell de la mà de l'Esbart Sant Genís. Una colla de dansaires del grup major de l'esbart taradellenc i els que havien estat presidents de l'entitat a la darrera època, amb les seves dones com a parella, recollien la penyora i recuperaven de nou una tradició genuïna de la vila.
Ball del Ciri de Taradell. 20 de gener de l'any 1996.
Aquell dia la música va ser interpretada per la Cobla Genisenca. Es va comptar amb la col·laboració de l'Agrupació Sardanista, l'Ajuntament, la Comissió de Festes i la Parròquia de Taradell. Amb l'ajut del coreògraf Manuel Cubeles Soler, els arranjament de la Pilar López Arcos i la instrumentació de Josep Garcia Miràngels, l'Esbart Sant Genís va voler recuperar aquesta tradició amb ganes que fos perdurable.
Ball del Ciri de Taradell. Arxiu Genís Sañé. Any 1996.
Des del començament que l'esbart pren la iniciativa, es va treballar amb la idea que la dansa fos ballada per gent del poble, és a dir, que no fossin necessàriament dansaires de l'Esbart els que interpretessin el ball i que, aquells que el primer any ballessin com a entrants, l'any següent ho fessin coma sortints, i en aquest sentit, mantenir la fidelitat del ritual del Ball del Ciri en els seus orígens.
Any 2000 a 2009:
Passacarrers de les parelles del Ball del Ciri de Taradell. Any 2000.
Passacarrers de les parelles del Ball del Ciri de Taradell. Any 2000.
Ballant el Ball del Ciri de Taradell.
Any 2010 a 2019:
Ball del Ciri de Taradell. Fotografía de Bernat Cedó.
La indumentaria:
La música:
El Ball:
Bibliografia:
Arxiu fotogràfic Taradell. Biblioteca Antoni Pladevall i Font.
Arxiu fotogràfic Taradell. Arxiu Genís Sañé.
Grup de Recerca Local de Taradell (vídeo).
Article de Mossèn Antoni Pladevall i Font publicat a la revista de Taradell de 1980.
Jordi Altimir.
