El Prat té la totalitat del seu territori en el delta del riu Llobregat, fet que li confereix una singularitat única i que ha marcat tota la seva evolució històrica. Territori i natura han estat, i encara són, dos elements que al llarg dels segles han condicionat la presència humana al Delta.
Els deltes dels rius, des del punt de vista geològic, són zones poc estables i molt sensibles, en continuat procés de canvi motivat per elements naturals (corrents marins, canvis climàtics, etc.) o per l’acció humana. El Delta actual es formà per les aportacions del riu Llobregat i el seu equilibri dinàmic amb la mar Mediterrània. Mentre el riu anava dipositant sediments també canviava el seu curs. Dels vells braços abandonats en resten com a testimoni, segons les teories més acceptades, alguns dels actuals estanys litorals, com el del Remolar o La Ricarda.
Al paleolític, quan es detecta per primer cop la presència humana al Baix Llobregat, el Delta no existia. Al llarg de la prehistòria, es van formar diversos deltes, superposats els uns als altres, que emergien i es desfeien o s’enfonsaven, en funció de les crescudes o dels descensos del nivell del mar ocasionats pels canvis climàtics.
El nivell del mar al planeta es va estabilitzar ara fa uns 3.000 anys, a finals de l’edat del bronze. Segons els estudis més recents, la plana deltaica quedaria formada en la seva totalitat entre els segles VI i VIII dC. Ens trobem, doncs, davant d’un territori geològicament molt jove, difícil de colonitzar, però que oferia, a canvi, aigua, caça, pesca i terra fèrtil.
En època romana, el Baix Llobregat estava molt ben comunicat amb la resta de la Mediterrània a través de la zona portuària de Les Sorres, utilitzada ja pels ibers, que abastaria part dels termes municipals actuals de Castelldefels, Viladecans i Gavà. Les troballes arqueològiques, referides als moviments comercials que es desenvolupaven al voltant d’aquest port, són abundants i se situen al llarg de l’antiga carretera de València, que correspondria a una zona marítima d’entre 5 i 15 metres de fondària. Al Prat, aquest tipus de troballes s’han produït de manera fortuïta i aïllada, però la seva existència demostra la continuïtat d’aquest territori amb el conjunt portuari de Les Sorres.
El Delta primitiu era una vasta extensió d’aiguamolls, resultat de l’acció conjunta del mar, el riu i la terra. Els primers pobladors van aprofitar les abundants pastures i van haver de fer front a les dures condicions del territori. Amb molts esforços van aconseguir guanyar terres per al conreu i van aixecar-hi habitatges, modestes construccions fetes amb els escassos materials que el Delta oferia: fusta, canyes i fang. La pedra arribarà més tard, però s’haurà de portar amb grans esforços de Montjuïc i del massís del Garraf. Les riuades, el paludisme endèmic i les epidèmies de còlera, units a la pobresa a causa de la baixa rendibilitat dels conreus, seran alguns dels enemics que acompanyaran durant segles els nostres avantpassats.
Aquest territori era conegut durant l’alta edat mitjana (segles V-X) com a Lacunaria, nom del qual va derivar llanera, terra de llacunes o estanys, i d’aquí, el prat de llanera. Per la seva part, Llobregat derivaria del llatí Rubricatus, ‘envermellit’, que es transformaria, més endavant, en Lubricato.
Els primers testimonis documentals coneguts que parlen de l’existència d’un poblament estable en les terres del Prat corresponen al segle X i han estat recollits en els treballs de Jaume Codina. Aquests primers pobladors que preferien, malgrat les dificultats naturals, instal·lar-se en aquestes terres, per força havien de ser de condició molt humil; dedicats, primer, a la ramaderia i, després, a una agricultura rudimentària de subsistència. Més endavant, una característica d’aquestes terres serà la inexistència de senyor feudal.
La propietat de la terra ben aviat es va concentrar en mans de l’església, centres de beneficència i nobles, majoritàriament de procedència barcelonina. Aquesta situació es va mantenir fins al segle XIX, quan s’aplicà la legislació desamortitzadora. Els pagesos estaven obligats a pagar els arrendaments i el delme, però la distància que els separava dels amos, que rarament es traslladaven al Prat, i les característiques dels contractes emfitèutics els convertien quasi en propietaris. Els llogaters podien vendre les terres o deixar-les en herència sempre que paguessin les quantitats acordades, ja fos en diners o en espècies; unes quantitats que, en determinats moments, es van convertir en càrregues molt feixugues.
Aquest incipient Prat no tenia personalitat jurídica pròpia. El territori estava dividit, físicament, pel riu, que havia creat una illa delimitada pel braç principal i l’anomenada riera vella. Aquesta zona era coneguda com a illa de Banyols o Provençana i estava sota la jurisdicció de l’Hospitalet. Correspondria, aproximadament, al districte de la Bunyola. L’Albufera, el Prat de Sant Boi, depenia del municipi veí de Sant Boi i el districte de la Ribera, on se situaven les millors terres de conreu, i estava dividit entre Provençana i el Prat de Sant Boi. Aquesta dependència arribava també a la religió: els habitants del Prat estaven mancats d’església pròpia. L’any 1283 s’erigí l’ermita de Sant Pau, subsidiària de la parròquia de Sant Boi.
Els escassos pobladors del Delta vivien quasi aïllats. La manca de camins importants i la presència del riu dificultaven les comunicacions, en especial amb l’Hospitalet i Barcelona. Durant anys, l’única manera de travessar el riu va ser aprofitant els guals que formava el Llobregat en les parts on portava menys aigua. Jaume Codina situa a l’any 1327 l’establiment, per primer cop, d’una barcassa de pas que es va mantenir fins a la construcció del primer pont, ben entrat el segle XIX. La barcassa era de trànsit reduït, però va ser un element important per a l’economia local.
El nucli urbà de la població no existí fins al segle XVIII. Fins aquell moment el Prat continuava rebent pobladors, especialment en les èpoques de crisi i de creixement demogràfic, que s’instal·laven a les modestes construccions disperses pel Delta. Es tractava de quasi barraques d’una sola planta, aixecades, com ho feien els primers pobladors segles enrere, amb els fràgils materials que el territori oferia. Ara, però, la pedra de Montjuïc era portada amb més facilitat gràcies al servei que oferia la barca. Les riuades i les característiques d’aquestes construccions n’impedien la perdurabilitat. Al segle XV comencen a generalitzar-se les edificacions que incorporen un pis i, cap a finals de segle, a les cases més riques s’hi afegiran unes golfes.
Fins ben entrat el segle XIX, la població pratenca va viure d’una agricultura tradicional. Era un sistema econòmic d’autoconsum que permetia alimentar la família en el límit de la subsistència. Això feia que en els anys dolents es passés gana i en els bons s’aconseguís un petit excedent que es venia a Barcelona. Es conreaven cereals amb baixos rendiments a causa del poc ús de fertilitzants i de les característiques del sòl, poc apte per a aquest tipus de conreus. Aquest sistema necessitava molta mà d’obra temporera en els moments de més feina, sobretot quan es feia la sega. Per aquest motiu augmentava la població transeünt del Prat, que no sempre es podia allotjar en condicions, en especial si passada la feina decidien quedar-se, com succeí el segle XVI, un període de fort creixement demogràfic.
El Ball del Carnestoltes és una manifestació folklòrica típica del Prat que havia quedat en l'oblid durant molts anys.
La colla dels "Picacrestes"de la mateixa població neix el mes de març del 2011 tot recuperant el Ball del Carnestoltes del Prat.
Picarestes s'ha caracteritzat des de els seus inicis per la idea de preservar aquelles danses i balls del seu àmbit territorial i enguany segueixen recuperant i mantenint antics balls pratencs, a la vegada que ballen d'altres danses tradicionals catalanes. La colla encara es manté en actiu.
Any 1800 a 1952:
Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fins a mitjans del segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va recuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la restauració. Es va encarregar la instrumentació per a cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pratencs, durant els actes de Festa Major de 1952. Posteriorment, l’Esbart Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de danses tradicionals catalanes, dedicà una sessió a aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents esbarts al seu repertori habitual.
El recull folklòric de Joan Comas i Vicens explica que una collada d’homes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un flabiol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i seguidament organitzaven un sarau.
Pel que fa a la indumentària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb cascavells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. També duien castanyoles amb betes de colors per acompanyar el ball. En l'actualitat aquesta tradició de fer recapte d'aliments mentre dura la cercavila se segueix fent havent molt bona predisposició entre els diferents comerços de la vila i les pageses i pagesos de la zona. Al finalitzar la cercavila es reuneixen balladors, músics, col·laboradors i convidats per a fer un àpat amb tot el recaptat.
Any 2010 a 2019:
La colla Dansaire del Prat Picarestes va tornar a recuperar el Ball de Carnestoltes l'any 2011, per a ser ballat ininterrumpudament tots els anys.
El dimecres, 29 d'abril de 2015 a les 10:00h en el marc del ‘Pratifolk’ que enguany celebra la seva 20 edició, la colla dansaire local ‘Pica crestes’, ha organitzat la primera trobada de danses tradicionals exclusives del Baix Llobregat.
"Actualment són balls que gaudeixen de bona salut, ja que es mantenen vius per festes majors o molt arrelats gràcies als diferents esbarts dansaires de les pròpies localitas, exceptuant el cas d’ Abrera, on han sigut els bastoners de Martorell i del Montserratí els que han mantingut viu aquest llegat patrimonial.
La trobada tindrà lloc a les sis de la tarda al Parc del Fondo d’En Peixo del Prat, i hi podrem veure una mostra ben variada de danses com, el Ball del Camell de Molins de Rei (Esbart Dansaire de Molins de Rei), Ball del Tortell del Prat de Llobregat ( Picacrestes, Colla Dansaire), del Prat de Llobregat La Disfressada de Corbera de Llobregat (Dansaires de Corbera), La Tornaboda de Gavà i Viladecans (Esbart Brugués), La Tal.lara de Torrelles de Llobregat (Esbart Sant Martí de l’Ateneu Torrellenc), Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires (Grup de balladors de Sant Esteve Sesrovires), Ball del Babau d’Esplugues de Llobregat (Esbart Vila d’Esplugues), Balls de Bastons del Prat (Picacrestes, Colla Dansaire del Prat de Llobregat), Ball del Vi de Vallirana (Esbart Dansaire La Faràndula de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Vallirana), Ball de la Soca de Sant Feliu de Llobregat (Esbart Sant Feliu de l’Agrupació Cultural Folklòrica), Carnestoltes i Ball de la Creu del Prat de Llobregat (Picacrestes. Colla Dansaire del Prat de Llobregat), Balls de bastons d’Abrera (Colla Bastonera del Montserratí), Ball del Tortell de Corbera de Llobregat (Dansaires de Corbera), La Disfressada de Sant Vicenç dels Horts (Antics Dansaires de l’Esbart Vicentí) i El Patatuf del Baix Llobregat que es farà entre els Dansaires i el públic.
Entre elles destaquen les que es ballen en motiu de Carnaval, algunes de les quals inclouen “l’espolsada” típica de la comarca com són la Disfressada de Corbera i la de Sant Vicenç, o la Tornaboda que cada any agermana Gavà i Viladecans. Per les mateixes dates es ballen el Ball del Camell de Molins o el Carnestoltes i el Ball de la Creu d’El Prat, així com la Quadrilla de Martorell i La Gallarda del Pou de Cornellà que malauradament no podrem veure en aquesta primera edició. També veurem danses ballades per les festes patronals, com els balls del Tortell de Corbera i El Prat i el de Garlandes de Sant Esteve, El Babau d’Esplugues. Són presents a les festes els balls de bastons d’Abrera i d’El Prat. El Ball del Vi de Vallirana i la Tal•lara de Torrelles estan relacionades amb la verema, i el Ball de la Soca amb l’Aplec de la Salut a Sant Feliu. El Patatuf és un ball senzill de canvi de parelles que ajuda a conèixer gent a les diferents celebracions, i que convidaran a ballar a tot el públic juntament amb els i les dansaires".
Els "Picacrestes" ballant "El Carnestoltes" davant l'Ajuntament del Prat. Any 2016
Cartell del Carnestoltes del Prat anunciant la cercavila i la presència del gegant Pere. Any 2019.
El dissabte 2 de març de 2019 s'incorpora el gegant Pere de la bodega Pere Tarrida a la cercavila del carnaval pratenc, en la que es ballen el Ball de Carnestoltes i el Ball de la Creu. El gegant pertany a la Colla Gegantera Delta del Prat.
Una delegació d'Ànima de Dansa es va desplaçar fins El Prat per a testimoniar i actualitzar dades, si s'escau, de la referida festa.
Durant el Ball de la Creu el gegant es posa al mig de la rotllana formada pels balladors i balladores "Picacrestes" i tothom que hi vulgui participar. Balla al mig de la rotllana i llença un raig de "vi" (aigua) per la boca, ruixant tothom. De igual forma participa en el Ball del Carnestoltes ballant i saltironant darrera la colla. Aquesta ha estat una incorporació escaient i molt ben rebuda aquest any 2019 que crec tindrà continuïtat.
El gegant Pere espera a la Plaça de l'Ajuntament. Dissabte 2 de març de 2019.
Les primeres ballades es van fer, com és de rigor, davant l'Ajuntament. A les 11.00 del matí es van ballar el Ball o Dansa de Carnestoltes i el Ball de la Creu. Seguidament la comitiva va entrar al Mercat Municipal seguint la festa...
Ball del Carnestoltes ballat dins el Mercat Municipal del Prat. Dissabte 2 de març de 2019.
Ball del Carnestoltes ballat dins el Mercat Municipal del Prat. Dissabte 2 de març de 2019.
Tot ballant surten del mercat i inicien la cercavila. Dissabte 2 de març de 2019.
Ballant El Carnestoltes al carrer Ferran Puig. Dissabte 2 de març de 2019.
Ballant El Carnestoltes al carrer Ferran Puig. Dissabte 2 de març de 2019.
Ballant El Carnestoltes al carrer Ferran Puig. Dissabte 2 de març de 2019.
Ballant El Carnestoltes al carrer Ferran Puig. Dissabte 2 de març de 2019.
Ballant El Carnestoltes al carrer Ferran Puig. Dissabte 2 de març de 2019.
Posició final del ball. Carrer Ferran Pauig del Prat. Dissabte 2 de juny de 2019.
Ballant El Carnestoltes en un altre indret. Dissabte 2 de març de 2019.
En aquest punt els Diables del Prat es van sumar al ball, tant els músics com els mateixos diables, tocant i ballant conjuntament.
Gent del públic, simpatitzants, diables i els tabalers dels diables ballant El Carnestoltes del Prat. Dissabte 2 de març de 2019.
Ballant en el mercat de la verdura. Dissabte 2 de març de 2019.
L'any 2018 l'Obra del Ballet Popular va configurar un programa de danses pel 62è Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat en el qual es va incloure el Ball de Carnestoltes del Prat. Per causa de la pluja l'aplec de l'any 2018 es va haver de suspendre passant el mateix programa de ball pel 19 de maig de l'any 2019 (63è Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat). Aquest ball ja s'havia fet en altres ocasions.
Programa de mà del 62è Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat de l'any 2018 i 2019.
La indumentaria:
Indumentaria per a ballar el Ball del Carnestoltes (Colla dels Picacrestes"..
En el Ball del Carnestoltes del Prat, els balladors i balladores mentre ballen toquen les castanyoles.
També en tots els balls llueixen les seves característiques i exclussives espardenyes bicolors.
Espardenyes utilitzades pels balladors i balladores del Ball del Carnestoltes del Prat (Colla dels Picacrestes).
La música:
El Ball del Carnestoltes del Prat s'ha de tocar de la següent manera:
Tema
A: 12 compassos.
B + B: 16 + 16 compassos.
A: 12 compassos.
B + B: 16 + 16 compassos (la darrera vegada es toca més ràpid)
Melodia per a gralla del Ball del Carnestoltes del Prat. Arrenjament de Enric Montsant.
El ball:
Cal observar que les repeticions d'aquest ball van a gust dels qui el ballen, havent-se fet, en ocasions tres i més vegades seguides. Normalment però la colla el fa dues vegades en cada lloc on decideix ballar-lo.
Durant tot el ball els balladors i balladores porten els braços alts més amunt del cap. Coincideix cada vegada que el peu dret es posa al terra amb un toc de castanyoles.
Tema "A":
Els ballados es disposen en dues fileres (les dones a la dreta del homes sense agafar-se de les mans), una al costat de l'altra i quan comença a sonar la música, tot fent punt de contrapàs saltat, avancen carrer avall (si s'ha de ballar en un lloc estàtics, avancen una mica i pujen per l'exterior de les fileres, per tornar a baixar per l'interior quedant novament en el lloc d'orígen). Tota aquesta evolució es fa tocant les castanyoles. A l'acabar el tema "A" han de quedar les parelles encarades.
Tema "B+B":
Les dues fileres s'acosten, fent punt de contrapàs saltat, començant amb el peu dret. Al final fan peus junts.
Les dues fileres se separen, fent punt de contrapàs saltat, començant amb el peu esquerra (un toc de castanyoles cada vegada que el peu esquerra es posa al terra). Al final peus junts.
Les dues fileres canvien de lloc passant per la dreta i girant una volta i mitja a l'arribar al lloc contrari. Al final peus junts.
Per tornar al lloc d'orígen les dues fileres canvien de lloc passant per la dreta i girant una volta i mitja a l'arribar al lloc contrari. Al final peus junts.
Es torna arepetir el descrit pel tema "B".
Tema "A":
Les dues fileres continuen endavant seguint la cercavila (si s'ha de ballar en un lloc estàtics, avancen una mica i pujen per l'exterior de les fileres, per tornar a baixar per l'interior quedant novament en el lloc d'orígen). Al final peus junts, els homes encarats amb les dones.
Tema "B+B":
Es repeteix el mateix descrit anteriorment pel tema "B". La 2a repetició es balla molt més ràpida perquè els músics també toquen més ràpid. Al final peus junts tot fent un gran salt enlaire, els homes encarats amb les dones.
Fi del ball.
Passo a mostrar el Ball o Dansa de Carnestoltes del Prat de Llobregat ballada el dia 6 de març de 2011 pels carrers de la Vila (Avinguda Montserrat). Era la primera vegada que es feia en públic després de la creació de la colla "Els Picacrestes". La colla ha tingut molta cura perquè enguany se segueixi ballant igual que en l'any 2011.
Bibliografia i fonts consultades:
Llobregat Digital.cat.
Web. Picacrestes Dansaires del Prat.
Recull de l'autor.
