El mes de setembre de 1923, el folklorista manresà Joan Rigall i Casajuana realitza un recull de dansa tradicional a la comarca del Solsonès. Concretament a Solsona es posa en contacte amb el pregoner d'aleshores, el Sr Anglès que és una de les poques persones que recorda el Ballet i que en tenia referència d'altres homes quasi centenaris que l'havien ballat i així li havien explicat. Per aquestes escases però concises explicacions que ens deixa Rigall podem pensar que a les primeries del anys 1800 aquest Ballet col·lectiu era ben viu a Solsona, no sabent però més de la seva antiguitat.
El que si puc afirmar és que tots els esbarts dansaires que Joan Rigall va crear en el decurs de la seva vida o que han creat alguns deixebles seus, l'han ballat tal i com ell el va saber recollir i transmetre. Començant per l'Esbart Folklore de Catalunya, l'Institut de Folklore de Catalunya, l'Esbart de la AEEF... Els seus deixebles com Josep Maria Castells i Andilla, Joan Bial i Serra, Pere Vidal i Brunet, Frederic Gaude i Pardillos, Jordi Torras i Grangé i d'altres han mantingut aquesta tradició viva També ha estat una dansa molt recorreguda en el tradicional Aplec d'Esbarts a Montserrat organitzat per la Institució Obra del Ballet Popular, havent estat molts els esbarts dansaires que l'han pogut aprendre.
Del seu recull a més es conserva la música i la coreografia que son prou senzilles.
Indumentaria:
Vestuari apropiat sXIX.
La música:
El Ball:
El nombre de parelles que poden ballar-lo és il·limitat. La música es repeteix tantes vegades com es vulgui.
Cal tenir en compte que en els gràfics, de vegades, hi figuren les evolucions d'una o dues parelles, això és perquè sigui més senzilla la seva interpretació.
Entrada:
Compassos:
1 al 14:
Les parelles, tot caminant, una darrera l'altra, entren a plaça. Els homes agafen amb la mà dreta, la mà esquerra de la dona. Si son més de vuit parelles, s'utilitzen dues tirades senceres de música per a fer l'entrada a plaça.
15 i 16:
En els dos darrers compassos l'home s'atura i fa passar davant seu la seva balladora, quedant una rodona mixta d'homes i dones encarats. Coincidint amb el compàs 16, se saluden. Gràfic 1 i Gràfic 2.
Gràfic 1.
Gràfic 2.
Ball:
Els homes porten els braços al llarg del cos o també mans a la cintura, segons convingui. Les dones porten les mans a la faldilla.
1 i 2:
Tant els homes com les dones fan el mateix: començant amb el peu dret fan dos punts de tisora o punt trencat al lloc.
3 i 4:
sense parar pasen a fer dos punts de "llomillo" marcant al terra amb els dos peus (esquerra i dret) al davant per acabar amb peus junts.
5 al 8:
Repeteixen el descrit pels compassos 1 al 4.
9 i 10:
L'home ofereix la mà dreta a la seva balladora i ella dóna la seva mà dreta agafant-se.
Mentre, tots dos, amb punt de tisora (punt trencat), canvien el lloc, avançant i fent mitja volta. Tos dos comencen amb el peu esquerra per acabar amb el peu dret marcant al davant, just al costat oposat. Gràfic 3.
Gràfic 3.
11 i 12:
L'home ofereix la mà esquerra a la balladora i ella dóna la seva mà esquerra agafant-se.
Mentre, tots dos, amb punt de tisora (punt trencat), canvien el lloc, avançant i fent mitja volta. Tos dos comencen amb el peu dret per acabar amb el peu esquerra marcant al davant, just al costat oposat. Gràfic 4.
Gràfic 4.
13 al 16
La parella s'agafa dels braços drets i voltant amb punt de tisora o punt trencat, fan una volta i mitja. Al compàs 15 es deixen anar de mans i canvien de parella, just amb la del davant i queden tots saludant i amb peus junts. Gràfic 5.
Gràfic 5.
El ballet torna a començar i es repeteix tot el descrit fins ara sense comptar l'entrada a plaça. Es repeteix tantes vegades com parelles hi ha.
Per finalitzar el Ballet, quan es tornen a trobar les parelles inicials, s'agafen l'home amb la mà dreta agafa la mà esquerra de la dona i marxen de plaça caminant una parella darrera l'altra de la mateixa forma que han fet a l'entrada. Per a realitzar aquesta sortida de plaça caldrà una tirada més de música. Gràfic 6.
Gràfic 6.
Bibliografia i fonts consultades:
Arxiu de l'autor.
