El ball de bastons de Solsona data de 1680, de quan va venir del poble de Sanaüja. L'estranya funció que adopten els dansaires d'aquest ball a la ciutat de Solsona és la de ser patges i acompanyants de la imatge de la Mare de Déu en els recorreguts processionals, un rol que només s'observa en un altre municipi català, Cardona. De fet, a tot Europa, només tenim constància que un element folklòric sigui el patge de la Verge a aquests dos municipis de Catalunya i a la ciutat italiana de Mistretta.
El ball de bastons de Solsona està format per infants, cosa puntual a Catalunya, i fins a l'any 1998 només era integrat per nois. Però com que la festa necessita adaptar-se progressivament a la societat actual, era lògic i just que les noies també hi fossin incorporades.
És un dels elements que més constància ha tingut al llarg de la seva història i ha pogut mantenir les seves característiques i els seus vestits fidels als originals. Igualment, les seves coreografies s'han mantingut invariables. La dansa és molt completa i consta de quatre parts, cada una d'elles amb música i coreografia pròpies.
La festa:
El dia 7 de setembre, la Vigília
Els actes propis de la Vigília són aquells que anuncien a tota la ciutat l'inici de la Festa Major, tal com revela el primer programa documentat, de l'any 1675. Tenia lloc un pregó, pronunciat pels "cridadors" amb timbals i aviat també amb trompetes, mentre repicaven les campanes i es disparaven "mascles" des del campanar. Al vespre hi havia les completes solemnes mentre cremaven les teieres als carrers i acabava el dia amb un castell de focs.
L'actual programa no ha canviat. A les 12 del migdia es fa el repic de campanes, primerament repicons, i a les 12 en punt, després del toc d'oració, es repiquen solemnement totes les campanes alternades altra vegada amb repicons. A la 1, els gegants i bestiari s'esperen a les portes de la casa consistorial; des del balcó, l'alcalde llegeix el pregó i el tro marca l'inici de la festa; just després el pregoner llegeix el ban municipal que crida tothom a la celebració i a engalanar les façanes i, paral.lelament, a la plaça Major té lloc la primera tronada de les festes. Tot seguit, els gegants protagonitzen el tradicional passacarrers o cercavila, que segueix l'antic recorregut de la processó. Formen la comitiva el bou, la mulassa i el drac, els gegants, els cavallets, el pregoner i una banda de música. En acabar, els gegants van fins a la plaça de Sant Joan, on té lloc el ràpid dels gegants, que consisteix en el ball a un ritme cada cop més accelerat de la banda de música.
A ¼ de 9 del vespre les campanes anuncien la primera baixada d'autoritats cap a la catedral, en què l'Ajuntament només vesteix la venera i va acompanyat dels nens del ball de bastons, que baixen fins a l'interior de la capella del Claustre, acte que s'anomena la Salve; el clergat resa les pregàries de les primeres vespres de la nativitat de la Verge Maria i, en acabar, es canta la Salve. Tot seguit, la comitiva consistorial puja carrer del Castell amunt fins a les escoles, amb un trajecte il.luminat per les antigues teieres -que només s'encenen per la Festa Major, Reis o per alguna solemnitat molt especial. A les escoles té lloc el castell de focs i, un cop finalitzat, les autoritats i el ball de bastons retornen a l'Ajuntament.
El dia 8 de setembre. Festa del naixement de la Mare de Déu
L'origen de la festivitat d'avui és anterior a l'Església romana i en podríem datar el seu origen aproximadament al s. V . Avui Solsona celebra el naixement de la Mare de Déu amb un cúmul de festes: primerament, la festivitat titular de la patrona de la diòcesi i, segonament, el dia de les "Marededéus trobades".
De bon matí, els trabucaires desperten la població, fent la particular circumval.lació als valls de les muralles. A ¾ d'11, a la casa consistorial té lloc la baixada de les autoritats acompanyades del bestiari, els gegants, els cavallets i el ball de bastons, fins a la plaça de la Catedral als acords de l'orquestra. A les 11 i després del repic de campanes, es fa l'ofici solemne presidit pel bisbe de la diòcesi i el capítol de canonges. En acabar, tenen lloc els ballets a la plaça Major i, finalment, les autoritats retornen a la casa consistorial, davant la qual els gegants efectuen la seva ballada anomenada pels solsonins la final.
Després del tradicional dinar de Festa Major, a ¼ de 7 les autoritats efectuen la mateixa baixada que al matí, però aquesta vegada per assistir a la processó de la Verge del Claustre, anomenat actes d'homenatge. La imatge i les diferents institucions històriques de la ciutat pugen fins a la plaça, després es retorna a la catedral i les autoritats i els diferents elements retornen a la casa de la ciutat. Aquesta és la pujada més llarga de les festes. Quant els gegants arriben a l'Ajuntament, la parella de joves fa la capta pels carrers de la ciutat. No cal dir que en el programa de 1675 l'ordre dels actes és idèntic a l'actual.
Les Pujades i Baixades
L'esquema bàsic de la nostra Festa Major el constitueix un seguit de pujades i baixades que efectua la corporació municipal. Tot i la seva senzillesa superficial, és a l'entorn d'aquests recorreguts que s'ha anat entreteixint tot l'entramat de la festa. Mentre en moltes poblacions la festa grossa es veu reduïda a una plaça i en altres, omple bona part de la vila, en el cas de Solsona cal veure en les pujades i baixades la divisió de la ciutat en dos nuclis, el de l'Església i el del senyor feudal, la funció simbòlica del quals recauria actualment en les autoritats locals. Així, l'Ajuntament, com a representant del municipi, surt de la casa de la ciutat, carrer del Castell avall, i assisteix a l'ofici religiós, de la mateixa manera que les autoritats eclesiàstiques pugen poc després a la plaça Major a veure les danses. Es tracta de la mostra de concòrdia i esforç mutu entre institucions per tirar endavant la festa més representativa de la ciutat, com quan la metxa s'acosta al foc per començar la tronada. Cal matisar, amb tot, que l'assistència dels regidors als actes litúrgics és opcional, reflectint la llibertat religiosa de la població, tal com estableix el Reglament de protocol, honors i distincions de l'Ajuntament de Solsona, aprovat per Ple el 27 de juliol de 2006.
Any 1930 a 1939:
Bastoners de Solsona.
Any 1940 a 1949:
Bastoners del Ball de bastons de Solsona. Any 1943.
Bastoners del Ball de bastons de Solsona. Any 1943.
Bastoners del Ball de bastons de Solsona aturats mentre ballen els gegants. Any 1943.
Bastoners del Ball de bastons de Solsona aturats mentre ballen els gegants. Any 1943.
Any 1950 a 1959:
Bastoners de Solsona. Any 1952.
Any 1960 a 1969:
Bastoners de Solsona. Plaça de Sant Jaume (Barcelona). Anys 60 del sXX.
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
Bastoners de Solsona. Any 1985.
Bastoners de Solsona. Any 1985.
Any 1990 a 1999:
Bastoners de Solsona. Any 1993.
Any 2000 a 2009:
Detall de l'estendard dels bastoners de Solsona. Rafael López Monner. Festa major de 2004.
Assaig dels Bastoners de Solsona.
Assaig dels Bastoners de Solsona
Any 2010 a 2019:
Divendres de festa major 2011.
Bastoners de Solsona. Foto d'Antoni Chaparro.
Any 2020 a 2029:
La Indumentària:
La música:
El ball:
Les parts del Ball de bastons de Solsona son les següents:
"Xilimicotret" o "Xirimicotret"
"Rigodons"
"Jugarem a córrer"
"Sol de vila"
"Tamborella"
Bibliografia i fonts consultades:
Arxiu Violant i Simorra.
Fons documental Frederic Gaude Viñas.
