Dansa esmentada i grafiada en el Manuscrit de Cervera, del segle XV. Probablement devia ésser una de tantes Baixes danses que prenien el nom d’una localitat. La indicació finis joiós que figura al final del gràfic, permet de suposar que immediatament després de la Baixa d’Orleans, era costum de ballar la dansa Joiós, que figura també en el mateix manuscrit.
Manuscrit de Cervera, del segle XV.
Baixa dansa era el nom donat antigament a tota mena de dansa executada planerament, sense saltar.
A jutjar, peró, pel que diu Thoinot Arbeau (Orquésographie, 1.589) hi havia una dansa particularment coneguda amb aquest nom, la qual estava formada de tres parts: La primera anomenada Baixa dansa; la segona, anomenada Retorn de la baixa, i la tercera i darrera part, anomenada Tordion. El Tordion no és més que una Gallarda dansada planerament, sense salts (Tordion, molt antic designant contorsions del cos. LITTRÉ)
Les tonades de la baixa dansa eren en compàs ternari.
Noms de baixes danses donats per Thoinot Arbeau: Iouyssance vous donneray, Confortez-moy, Toute frclore, Patience.
Un manuscrit de la Biblioteca Reial de Brussel·les núm. 9.085, de l’any 1.500 aproximadament, conté 59 melodies de baixes danses en notació quadrada, seguides d’anotació coreogràfica. Aquest manuscrit ha estat estudiat i transcrit per Closson.
“...feta fer primera plaça en la gran sala, volgué començar una baixa dança...” (ANÓNIM. Curial Pàgina 50)
“...e guardat en lo cort, veren lo studiant anant per la neu fahent una baixa dansa e en un gran so de dents per lo gran fret que havia, qui may tal no fo vist...” (Boccaci. Decameron, pàgina.466)
“...a XXX de gener del 1.563 lo Conseller en cap anà a unes Sposalles, y dançà una baixa i alta ab sa gramalla ab molta gravetat.” (BRUNIQUER. Fàbriques)
“Vetaqui consagrat un molt vell costum italià i també francès, que les cames dels ballaires reclamen; desitgen descansar d’una dansa viva per altra de lenta, d’una saltadora per altra baixa dansa en la qual els peus rellisquen damunt del sol” (EMMANUEL. La Symphonie, en “Le Courrier musical” de 1r d’octubre de 1.930, pàgina. 554, segona columna)
En el Manuscrit de Cervera, del segle XV, (Vid. Cervera, Manuscrit de) figura esmentada i grafiada una dansa amb el nom de Baixa d’Orleans, la qual deu ésser una de tantes baixes danses que prenien nom d’una localitat.
Lletra per a ballar la Baixa Dansa:
“...en lo plujós
temps enujós,
ab moltes gales
feya fer sales
e bells convits
dies e nits
ab los grans fochs;
molt placents jochs,
bastir castells
per banastells,
moms e grans festes;
les dames prestes
al bell triscar,
baixa dançar,
may hi fallien.
(ROIG. Spill, 1.477 i següents).
El Manuscrit de Cervera és fins aquest moment la font más antiga trobada que utilitza una notació específica per a representar la dansa. Data aproximadament de l'any 1496 i es conserva en l'Arxiu Històric de la Segarra de Cervera, a la provincia de Lleida.
Consisteix únicament en dos folis reutilitzats posteriorment como a sobrecoberta d'un llibre de temàtica que poco tenía que veure amb la música o la dansa. Alguns indicis fan pensar que aquest document va ser realitzat amb la única pretensió de recordar a curt termini la successió de pasos. Aparentment pot tractar d'apunts personales que van ser descartats o eliminats per creure'ls de poco valor.
El sistema de notació utilitzat es altamente abstracte ja que el repertorio de símbols es reducix a escasos símbols (cinc) acompanyats, en alguns casos, amb aclaracions verbales. Aquests símbols semblen representar els moviments bàsics de la baixa dansa (basse danse).
El manuscrio no inclou música però amb l'ajuda dels títols i l'analisi cdicológic corresponent es poden trobar algunes conclusions. Les investigacions de la professora Cecilia Nocili suggereixen una clara correspondència amb algunes baixes danses del repertorio franco-borgognès.
Les once peces que han estat transcrites, comentades i analitzades per especialistes com la ja esmentada Cecilia Nocilli, Carles Mas, o Joan Amades en la seva Obra del cançoner popular de Catalunya, son les següents:
- Baixa de Castilla
- Joiós
- Egipciana
- Fagarda
- La baixa morisqua
- Joiós
- La baixa duriens
- La terrible
- Filles amaria
- Anglaterra
- Gepciana
En la majoría dels estudis, aquesta font esta relacionada amb el Manuscrit de l'Hospital, una altra font coreológica rellevant que va mantenir el sistema de notació del Manuscrit de Cervera i per la cual cosa es pensa en el progresiu desenvolupament d'un sistema de notació corresponent a la regió catalana, tradició que va trascendir més d'un segle.
Bibiografia i fonts consultades:
AMADES, JOAN (1936) Obra del cançoner popular de Catalunya. Vol. I Dansa.Voz Cervera, Manuscrit
MAS i GARCÍA, Carles (2009) “L’expansió de la dansa d’escola” en A.V. Dansa i música. Barcelona 1700.
